Paremiologia catalana comparada digital

A ca gros no cal dir-li quisso

42 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1803.

A ca gros no cal dir-li quisso

9 fonts, 1979.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
«Quisso» significa gos petit i, per tant, aquest refrany vol dir que les persones han de ser justes en les expressions que empren.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els animals», p. 242. Editorial de Vecchi.
Quisso = gosset, cadell. Es diu "quissoquisso" als gossos com "mix-mix" als gats per cridar-los l'atenció. Convé no despertar la possible ira de qui puga resultar-nos perjudicial.
Sinònim: Similar: A gata vella, no li digues moixeta.
Equivalent en castellà: Similar: A pájaro viejo no le sacas las plumas.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 8. Web.
S'ha de ser just en les expressions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Gossos i gats», p. 467. Edicions 62.
Sigues just en les expressions.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «gat, gos, ca», p. 67. Editorial Millà.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats, p. 36. Zenobita Edicions.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. Del pagès», p. 10. Revista L'Estel.

A ca gros, no cal dir quitxo

4 fonts, 1951.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gos, gossa», p. 128. Editorial Millà.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
De Bobes Soler, Eulàlia (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramàtic Pere Torra Olim, p. 3. Manuscrit.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gos 4», p. 156. Edicions Polígrafa.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
Manich Illa, Francesc d'A. (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramatic Pere Torras Olim, p. 3. Manuscrit.

A ca gros no cal dir-li quissó

2 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Un gros chien, il ne faut pas l'appeler chiot.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El gos, el ca / Le chien», p. 456. Robert Morel Editeur.
Quissó: cadell.
Font: DCVB, s. v. 'ca'
Sant Joan i Barres (1976): «Dites sobre el ca», p. 107. Almanac Català del Rosselló.

A ca gros, no cal dir-li quisso

2 fonts, 1992.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els gossos i els gats», p. 164. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 2», p. 441. Columna Edicions.

A cà gros no cal dir quisso

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: A perro viejo no hay tus, tus.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «150», p. 38. Imprenta de Saurí y Compañía.

À ca gros no cal dir quisso

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: A perro viejo no hay tus tus.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 639. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

A cá gros no cal dir quisso

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 11. Editorial Rourich.

A cá gros no cal dir quitxo

1 font, 1857.
Equivalent en castellà: A perro viejo no hay tus tus.
Bordas, Luis (1857): Colección de temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano, y practicar las reglas de la gramática castellana «Método práctico para enseñar a escribir y hablar la lengua castellana, a los que reciben la segunda enseñanza en Catalunya. Refranes», p. 153. Libreria de la Sr. Viuda de Mayol.

A ca gros no cal dir quitxo

1 font, 2001.
Del diccionari de Pere Torra, també en feren ús al DCCL, prenent proverbis dels que Torra introdueix de tant en tant i en algunes ocasions van seguits de la mateixa correspondència llatina.
Equivalent en llatí: Annosa vulpes, non capitur laqueo. Verba dare seni est difficile.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 112. Revista Caplletra.
Del diccionari de Pere Torra, també en feren ús al DCCL, prenent proverbis dels que Torra introdueix de tant en tant i en algunes ocasions van seguits de la mateixa correspondència llatina. De: Torra, Pere.
Equivalent en llatí: Annosa vulpes, non capitur laqueo. Verba dare seni est difficile.
Font: Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus, verborum ac phrasium (1670).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 112. Revista Caplletra.

Á ca gros no cal dir quitxo

1 font, 1839.
Ref. que ensenya que es mòlt difícil enganyar al home experimentad y judiciòs.
Equivalent en castellà: Á perro viejo no hay tus tus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ca», p. 335. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que es mòlt difícil enganyar al home experimentad y judiciòs.
Equivalent en castellà: Á perro viejo nunca cuz cuz.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ca», p. 335. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que es mòlt difícil enganyar al home experimentad y judiciòs.
Equivalent en francès: Vieille sorcière n'est jamais dupe.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ca», p. 335. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que es mòlt difícil enganyar al home experimentad y judiciòs.
Equivalent en italià: D'ingannar non v'è maniera l'uom da bosco e da riviera.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ca», p. 335. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que es mòlt difícil enganyar al home experimentad y judiciòs.
Equivalent en llatí: Difficile est seni verba dare; annosa vulpes non capitur laqueo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ca», p. 335. Impremta de Josep Torner.

A ca gros no cal dirli guitxo

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «C», p. 10. Manuscrit.

A ca gros no cal dirli quitxo

1 font, 1847.
Adv. que es mòlt difícil enganyar al home experimentat.
Equivalent en castellà: A perro viejo no hay tus tus.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Ca», p. 8. Agencia Médica Catalana.

Á ca gros no cal dirli quitxo

1 font, 1803.
Sinònim: V. Ca.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Gros», p. 415.

A cà gros no cal dirli quitxo

1 font, 1910.
Indica que es molt dificil enganyar a qui té experiencia.
Equivalent en castellà: A perro viejo no hay tus tus.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 136. L'Avenç.
Indica que es molt dificil enganyar a qui té experiencia.
Equivalent en castellà: A perro viejo nunca cuz cuz.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 136. L'Avenç.

A ca gros nó cal dirli, guitxó

1 font, 1917.
Sinònim: A ca gros no cal dir-li quisso.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 171. Editorial Trabucaire.

A cà gros no dir-li quisso

1 font, 2021.
A cà gros. 20-1-1880.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_10.jpg. Manuscrit.

A cá gros no li cal dir quisso

1 font, 1898.
Refran qu' ensenya que l'home esperimentat y judiciós es difícil d'enganyar.
Dr. D. A. C. (1898): Lo Mestre Titas, 50 (juny 1898) «Passatemps. Recopilació de tots los adagis ó refrans catalans dignes de publicarse, ó sían: Sentencias tretas de la esperiencia, tresor antiquíssim de la Llengua Catalana, ab algunas frases y varias m», p. 4. Revista Lo Mestre Titas.

A ca gros no li diguis… quisso

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

A ca gros, / no cal dir quitxo

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Ca», p. 7. Edicions Polígrafa.

A cá gros, no cal cirli quitxo

1 font, 1886.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 180. Centre Excursionista de Catalunya.

À cá gròs, no cal dir quitxo

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

A cà gros, no cal dir-li quisso

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: A perro viejo no hay 'tus, tus'
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. A», p. 785. Antoni López, Editor.

A ca gros, no li diguis quissó

1 font, 2008.
Tal volta l'ofendràs.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.7. Ca/Cussa. Refranys», p. 39. Editorial Moll.