Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat

58 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1883.

Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat

25 fonts, 1915.
ACCAT (2012): Correu «Refranys per al Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
ACCAT (2012): «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 214. Manuscrit.
Els arbres es poden trasplantar, sempre amb arrel, quan són joves. El mateix passa a les persones. A segons quina edat no els canviïs de poble o de barri.
Sinònim: Arbre vell trasplantat a terra nova, no li prova.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.2. Arbres i fruits. 4.2.1. Arbres i arbusts. Refranys», p. 195. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 55. Edicions El Mèdol.
Vol dir que les plantes i les persones, quan són velles, no han de canviar de clima, perquè no arriben a adaptar-s'hi.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Mort», p. 80. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La pagesia», p. 66. Pagès Editors.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Les feines», p. 9. Autoedició.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 107. Pagès Editors.
Sinònim: Brou rescalfat, dóna'l al gat.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «89», p. 38. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1925», p. 657. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «II. Les jornades de la vida. La mort», p. 56. Garsineu Edicions.
Calendari agricul. De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Aforismes rurals - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/49/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA TERRA I ELS SEUS PRODUCTES. LA TERRA», p. 5. L'Avui / El Punt Avui.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 20. Editorial l'Esquer.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de consells i advertiments a pagesos», p. 141. Editorial Millà.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 75. Edicions Salòria.
A les persones grans els costa molt adaptar-se a nous llocs o canvis d'habitatge.
Equivalent en castellà: Planta muchas veces traspuesta, ni crece ni medra.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Arbre». Editorial Barcanova.
Equivalent en castellà: Planta muchas veces traspuesta, ni crece ni medra.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Trasplantat», p. 123. Edicions 62.
No és bo canviar els costums, el clima, etc., d'una persona gran.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. La flora», p. 562. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del pagès», p. 15. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del pagès». Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 72. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Equivalent en francès: Vieil arbre trasplanté meurt plutôt qui'il ne prend racine.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Plantes, arbres i fruita...», p. 141. Sport-Entraide-Amitié.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. A», p. 14. Amics de Tous.

Arbre vell i transplantat, primer mort que arrelat

5 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1116. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1046. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Maluquer i Maluquer, Albert (1935): Els vells. Font d'aforismes, p. 18. Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol II. Fisiologia. Sèrie A. Vellesa. Refranys», p. 42. Hora Nova.

Arbre vell i trasplantat, / primer mort que arrelat

3 fonts, 1969.
Lloc: Maldà.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 234. Edicions Polígrafa.
Pocs comentaris cal afegir a l'adagi: els arbres, si volem trasplantar-los, cal que siguin joves.
Lloc: Artesa de Segre (Noguera).
Grup d'alumnes de 2n de BUP de Institut d'Agramunt (1987): 365 dies a casa de pagès a través de 190 dites populars de la Ribera del Sió i del Mig Segre «La Palanca, 72 (desembre de 1987): Refranys», p. 20. La Palanca.
Equivalent en francès: Arbre vieux et trasplanté, / meurt sans faire de racines.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Els arbres i les plantes / Les arbres et les plantes», p. 512. Robert Morel Editeur.

Arbre vell i trasplantat, abans mort que arrelat

3 fonts, 2007.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Si es poda severament l'arbre i es rega abundosament, pot sobreviure. Ací es refereix a les persones, que a la vellesa ja hem adquirit uns hàbits crònics impossibles de modificar.
Sinònim: A l'home vell, muda'l d'aire i deixarà la pell.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 191. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. A», p. 119. Edicions Víctor.

Arbre vell trasplantat, primer mort que arrelat

3 fonts, 2002.
Sinònim: Home vell canviat d'aire, no compteu que visqui gaire.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «H», p. 60. Edicions de 1984.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. A», p. 111. Autoedició.
En s. f., aquest refrany es diu dels vells que per necessitat han d'anar-se'n del poble i de l'ambient de tota la vida.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol II: El món agrícola. 2.4. Arbres, fruits, hortalisses i altres conreus», p. 36. Eixam Edicions.

Arbre vell i transplantat, / primer mort que no arrelat

2 fonts, 1966.
Lloc: Guimerà.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Arbre», p. 268. Edicions Polígrafa.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Arrelat», p. 298. Edicions Polígrafa.

Arbre vell i transplantat, primer mort que arraïlat

2 fonts, 1995.
A(r)bre.
Font: ME, BS, FV, FX, MR, MS, N, PL, PR, TC, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «les edats de la vida», p. 46. Instituto de Estudios Turolenses.
L'arbre vell, si el vols traure d'un puesto i ficâ'l a un altre, primer es mor que no s'enganxe a la terra. A un agüelo que el lleves a Barcelona, abans no s'adapte, primer es mor que no s'adapte.
Lloc: Favara (Matarranya).
Oriol, Carme; Navarro, Pere; Sales, Mònica (2010): Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp «Segona part. Parèmies», p. 179. Associació Cultural del Matarranya.

Arbre vell i trasplantat primer mort que arraïlat

2 fonts, 1989.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 16. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 16. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Arbre vell i trasplantat primer mort que arrelat

2 fonts, 2010.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.
Lloc: Bellvís.
Salvia, Ramon (2010): Carrilet, 208 (1/9/2010) «Refranys populars», p. 42. Revista Carrilet.

Arbre vell i trasplantat, primer mort que arraïlat

2 fonts, 1984.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Centre d'Estudis de la Terra Alta (1984): Refranys de la Fatarella «El temps i el camp», p. 24. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Diversos autors (1985): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 9-10, p24-25 «Refranys de la Fatarella. El temps i el camp», p. 24. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Arbre vell i transplantat, / primer mort qu'arrelat

1 font, 1979.
Vol dir que canvia de lloc a un home vell li suposa un trauma, perquè adaptar-se a un altre ambient, després de tants anys no és tan fácil.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Família», p. 59. Autoedició.

Arbre vell i transplantat, / primer mort que arraïlat

1 font, 1966.
Lloc: Gandesa.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Arraïlat», p. 294. Edicions Polígrafa.

Arbre vell i transplantat, / primer mort que arrelat

1 font, 1970.
El costum que s'adquireix en la jovenesa perdura fins a la mort.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vell, vella 2», p. 223. Edicions Polígrafa.

Arbre vell i trasplantat, / prmer mort que no arrelat

1 font, 1970.
Lloc: Falset.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Transplantar», p. 146. Edicions Polígrafa.

Arbre vell transplantat, primer mort que arrelat

1 font, 2010.
Parlant de Santa Coloma de Queralt, fent endreça, he trobat una col·lecció de refranys d'aquest poble que em va passar, a finals dels 60, en Josep Carreras, colomí de soca arrel i nat a inicis del segle XX.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2010): Correu «Aforismes encara usuals a la Segarra Alta tarragonina. Els treballs del camp». Correu electrònic.

Arbre vell y trasplantat / primer es mort que arrelat

1 font, 1891.
Sinònim: Arbre sovint trasplantat / no cria arrels.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Botánica popular. Generalitats», p. 12. Associació d'Excursions Catalana.

Arbre vell y trasplantat primer es mort que arrelat

1 font, 1883.
Sinònim: Al home vell múdal' d'ayre y deixará la pell.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 19. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Arbre vell y trasplantat, primer mòrt que arrelat

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «X. Edats», p. 294. Centre Excursionista de Catalunya.

Arbre vell, trasplantat, primer mort que arrelat

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Vieil arbre trasplanté, plutôt mort qu'enraciné.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Treball: arbres i fruits», p. 78. Autoedició.