Sinònim: v. Anar mal dades.
Equivalent en castellà: Torcer el gesto.
Arrufar el nas
77 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1803.
Arrufar el nas
67 fonts, 1805.
Poques vegades se l'ha vist arrufar el nas o dir una frase pujada de to.
Si no cedeixes, arrufen el nas i et pregunten d'on vols que surti l'infant.
Per desaprovació o disgust.
Equivalent en castellà: Fruncir el ceño, hacer mala cara a una cosa, torcer el gesto.
I pel que toca als del meu gremi, els cadells de capellà arrufen el nas quan els en dius una en llatí.
En general, arrufem les celles (el front, el nas...), arronsem les cames i les espatlles, i se'ns estarrufen els cabells.
Fer una contracció de la cara per expressar disgust o disconformitat.
En Flavià Canyelles arrufà el nas.
En Joan-Gregori arrufà el nas, gest que provava la seva inexperta joventut, com dubtant d'aquelles sàvies paraules.
Quan vosaltres esteu contents i satisfets, els de ciutat arrufen el nas, guipen rera els finestrons i estenen a l'aire la mà oberta, tot maleint aquella aigua que Déu nos do.
Prengué, en fi, una sèrie de disposicions que, si bé d'entrada algú remugà i arrufà el nas, després tothom en va reconèixer la utilitat.
Reacció a alguna situació que no t'agrada, que et fa desconfiar.
Quan a una persona una cosa no li agrada.
L'Eduard va arrufar el nas quan va saber que el premi no seria per a ell.
Equivalent en castellà: Fruncir el ceño.
Manifestar desgrat, desaprovació, repugnància.
Equivalent en castellà: Torcer el gesto.
Manifestar desaprovació, disgust.
Equivalent en castellà: Fruncir las cejas (o el ceño) | Torcer el gesto (o el morro).
Manifestar desgrat, desaprovació, repugnància.
Mostrar-se disconforme / manifestar desgrat, desaprovació / manifestar desaprovació, disgust.
Quan li varen dir de qui es tractava, va arrufar el nas; tenia molt males referències d'aquell subjecte / No cal que arrufis el nas, que és una persona ben com cal / Va olorar el perfum i va arrufar el nas.
Sinònim: Arrufar les celles, arronsar les celles.
Font: R-M / R-M / *
F. met. repugnar á alguna cosa.
Equivalent en llatí: Renuere.
F. met. repugnar á alguna cosa.
Equivalent en castellà: Torcer las narices.
La frase d'avui significa manifestar o exterioritzar desaprovació, desgrat, desconfiança.
Quan algú arrufa el nas és que alguna cosa no li agrada, o si més no, no li fa bona espina.
Manifestar o exterioritzar desaprovació, desgrat, desconfiança o reserves.
Quan li vaig proposar el tracte, de primer va arrufar el nas, però a la fi es va deixar convèncer / En fer aquella afirmació, a mitja conferència, vaig notar que molts dels assistents arrufaven el nas.
Charles arrufà una mica el nas i es girà novament vers la seva germana.
─... però també hi pot haver alguna cosa, malgrat tot ─conglogué el senyor Wilcox arrufant el nas.
Margaret havia arrufat el nas en sentir això.
Mostrar-se disconforme.
Manifestar o exterioritzar desaprovació, desgrat, desconfiança o reserves.
Equivalent en castellà: Refunfuñar, poner mal ceño.
Però potser no del tot malament, tothom arrufa el nas, doncs s'ha d'atenir a les conseqüències.
Lloc: Vic (Osona).
Mirar amb menyspreu. Origen: 1721. Literalment, 'girar el nas cap amunt'. És curiós que la frase feta 'look down one's nose' (lit.: 'mirar nas avall') té el mateix sentit.N'és sinònim el verb preposicional 'sneer at' ('menysprear').
Els turistes van arrufar el nas quan els amfitrons els van servir haggis = The tourists turned up their noses when their hosts served them haggis.
Equivalent en anglès: Turn up one's nose.
Indicar que no t'agrada.
Si no t'agrada fer-ho no ho facis però no cal que arrufis el nas.
Equivalent en castellà: Oler mal.
Dilluns passat va haver-hi festa grossa a l'illa. Diuen que Mallorca és una terra acostumada a rebre visitants, que no arrufa el nas a l'hora de convertir-se en amfitriona.
A la voravia, davant el portal de caseva, s'hagué d'alçar el coll de l'abric, arrufà el nas, i inclinà encara més les espatlles.
Deixaren d'arrufar el nas, llançaren ben lluny els pots de perfums, els mocadors i els ventalls de seda.
Es fa servir per a expressar disconformitat.
Equivalent en castellà: Fruncir el ceño.
Font: NR.
Manifestar desgrat.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Vol dir que una cosa no ens agrada i ho demostrem; o bé quan un tira mocs "muntanya amunt" també arrufa el nas.
Lloc: Lleida (Segrià).
Vol dir que una cosa no ens agrada i ho demostrem; o bé quan un tira els mocs "muntanya amunt" també arrufa el nas.
Lloc: Lleida (Segrià).
Quan li van demanar a veure si li agradava la proposta va arrufar el nas en senyal de disconformitat.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Vic (Osona).
La vídfua solament arrufà el nas en sentir el nom de Tomàs de Xerta, antic patró dels Torres i Camps que l'anomenava sempre pels cafes «la vella marcolfa del carrer del Timó».
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
En saber de què es tractava, el Nelson arrufà el nas i amollà un rosari de renecs dels més gruixuts del seu repertori, no massa extens però sí prou contundent per posar els pèls de punta al pixatinters.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Als seus temps cent pessetes eren una bona propina; ara, el doble havia fet que el cambrer arrufés el nas.
Manifestar desgrat o desaprovació.
Mostrar-se disconforme.
Quan li van explicar les opcions que tenia va arrufar el nas: cap li agradava.
Sinònim: Arrufar les celles.
Equivalent en castellà: Fruncir el ceño; Torcer el gesto.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
—Vejam -diu el capellà arrufant el nas.
Manifestar desgrat, desaprovació.
Lloc: Marina Baixa.
Mostrar-se disconforme.
Sinònim: Desaprovar, desagradar, malfiar-se, desconfiar.
Va arrufar el nas. Era la segona vegada que el tallava.
Lloc: Garrigues.
Manifestar desconfiança.
La professora de química, una de les meves joves, arrufà el nas; a mi, em fa fàstic.
A aquell temps en què les hores s'encastaven les unes a les altres tot formant-ne una de sola, en què els amics intel·lectuals ens guaitaven i arrufaven el nas.
L'home de la funerària s'ha aturat davant del retrat de la Natàlia, l'ha mirat amb atenció i ha arrufat el nas.
—No hauríem hagut de deixar els bombons pel final? —va preguntar en Bernat arrufant el nas.
Arrufar: Fer rufes, arrugar. Fer aquell gest per manifestar estranyesa, o incredulitat, o no acceptació.
Lloc: País Valencià.
Contada per Generosa Benet, de Rocallaura.
Arriba a casa i la madrastra, en veure-la, arrufà el nas, murmurà una maledicció i no va dir, sinó:.
Aleshores, com si l'atragués irresistiblement la idea de donar consells i així sentir-se superior, l'Adrià arrufava el nas i hio posava objeccions.
Lloc: País Valencià.
Ho veu clar fins i tot qui arrufava el nas davant d'algunes de les operacions de salvament que es van generar des de la tossuderia.
Arrufar es nas
3 fonts, 1984.
Fer una contracció, per expressar disconformitat.
Lloc: Menorca.
Expressar descontent o disconformitat o dubte.
Lloc: Mallorca.
Demostrar amb el gest o l'acció que una cosa és desagradable o que no interessa.
Lloc: Mallorca.
Anar amb so nas arrufat
1 font, 2008.
No estar gaire conforme amb un fet.
Sinònim: Arrufar es nas.
Arrufar (el nas, el front, les celles...)
1 font, 1968.
Contraure (alguna part de la cara) fins a arrugar-se la pell.
Arrufar el front, les celles, el nas.
Arrufar èl nas
1 font, 1803.
F. met. mostrar desagrado ó repugnancia.
Equivalent en llatí: Renuere abnuere capite, aegre ferre.
F. met. mostrar desagrado ó repugnancia.
Equivalent en castellà: Torcer la cabeza.
F. met. mostrar desagrado ó repugnancia.
Equivalent en castellà: Torcer las narices.