Sinònim: v. Anar mal dades.
Equivalent en castellà: Torcer el gesto.
Arrufar el nas
83 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1803.
Arrufar el nas
57 fonts, 1805.
Poques vegades se l'ha vist arrufar el nas o dir una frase pujada de to.
Si no cedeixes, arrufen el nas i et pregunten d'on vols que surti l'infant.
Per desaprovació o disgust.
Equivalent en castellà: Fruncir el ceño, hacer mala cara a una cosa, torcer el gesto.
I pel que toca als del meu gremi, els cadells de capellà arrufen el nas quan els en dius una en llatí.
Fer una contracció de la cara per expressar disgust o disconformitat.
En general, arrufem les celles (el front, el nas…), arronsem les cames i les espatlles, i se'ns estarrufen els cabells.
En Flavià Canyelles arrufà el nas.
En Joan-Gregori arrufà el nas, gest que provava la seva inexperta joventut, com dubtant d'aquelles sàvies paraules.
Quan vosaltres esteu contents i satisfets, els de ciutat arrufen el nas, guipen rera els finestrons i estenen a l'aire la mà oberta, tot maleint aquella aigua que Déu nos do.
Prengué, en fi, una sèrie de disposicions que, si bé d'entrada algú remugà i arrufà el nas, després tothom en va reconèixer la utilitat.
Reacció a alguna situació que no t'agrada, que et fa desconfiar.
Contreure les faccions mostrant desaprovació.
Quan a una persona una cosa no li agrada.
L'Eduard va arrufar el nas quan va saber que el premi no seria per a ell.
Equivalent en castellà: Fruncir el ceño.
Manifestar desgrat, desaprovació, repugnància.
Equivalent en castellà: Torcer el gesto.
Manifestar desaprovació, disgust.
Equivalent en castellà: Fruncir las cejas (o el ceño) | Torcer el gesto (o el morro).
Manifestar desgrat, desaprovació, repugnància.
Mostrar-se disconforme / manifestar desgrat, desaprovació / manifestar desaprovació, disgust.
Quan li varen dir de qui es tractava, va arrufar el nas; tenia molt males referències d'aquell subjecte / No cal que arrufis el nas, que és una persona ben com cal / Va olorar el perfum i va arrufar el nas.
Sinònim: Arrufar les celles, arronsar les celles.
Font: R-M / R-M / *
F. met. repugnar á alguna cosa.
Equivalent en castellà: Torcer las narices.
F. met. repugnar á alguna cosa.
Equivalent en llatí: Renuere.
La frase d'avui significa manifestar o exterioritzar desaprovació, desgrat, desconfiança…
Quan algú arrufa el nas és que alguna cosa no li agrada, o si més no, no li fa bona espina.
Manifestar o exterioritzar desaprovació, desgrat, desconfiança o reserves.
Quan li vaig proposar el tracte, de primer va arrufar el nas, però a la fi es va deixar convèncer / En fer aquella afirmació, a mitja conferència, vaig notar que molts dels assistents arrufaven el nas.
Charles arrufà una mica el nas i es girà novament vers la seva germana.
─… però també hi pot haver alguna cosa, malgrat tot ─conglogué el senyor Wilcox arrufant el nas.
Margaret havia arrufat el nas en sentir això.
Mostrar-se disconforme.
Manifestar o exterioritzar desaprovació, desgrat, desconfiança o reserves.
Equivalent en castellà: Refunfuñar, poner mal ceño.
Però potser no del tot malament, tothom arrufa el nas, doncs s'ha d'atenir a les conseqüències.
Lloc: Vic (Osona).
Mirar amb menyspreu. Origen: 1721. Literalment, 'girar el nas cap amunt'. És curiós que la frase feta 'look down one's nose' (lit.: 'mirar nas avall') té el mateix sentit.N'és sinònim el verb preposicional 'sneer at' ('menysprear').
Els turistes van arrufar el nas quan els amfitrons els van servir haggis = The tourists turned up their noses when their hosts served them haggis.
Equivalent en anglès: Turn up one's nose.
Indicar que no t'agrada.
Si no t'agrada fer-ho no ho facis però no cal que arrufis el nas.
Equivalent en castellà: Oler mal.
Dilluns passat va haver-hi festa grossa a l'illa. Diuen que Mallorca és una terra acostumada a rebre visitants, que no arrufa el nas a l'hora de convertir-se en amfitriona.
A la voravia, davant el portal de caseva, s'hagué d'alçar el coll de l'abric, arrufà el nas, i inclinà encara més les espatlles.
Deixaren d'arrufar el nas, llançaren ben lluny els pots de perfums, els mocadors i els ventalls de seda.
Es fa servir per a expressar disconformitat.
Equivalent en castellà: Fruncir el ceño.
Font: NR.
Manifestar desgrat.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Vol dir que una cosa no ens agrada i ho demostrem; o bé quan un tira mocs "muntanya amunt" també arrufa el nas.
Lloc: Lleida (Segrià).
Vol dir que una cosa no ens agrada i ho demostrem; o bé quan un tira els mocs "muntanya amunt" també arrufa el nas.
Lloc: Lleida (Segrià).
Quan li van demanar a veure si li agradava la proposta va arrufar el nas en senyal de disconformitat.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Vic (Osona).
La vídfua solament arrufà el nas en sentir el nom de Tomàs de Xerta, antic patró dels Torres i Camps que l'anomenava sempre pels cafes «la vella marcolfa del carrer del Timó».
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
En saber de què es tractava, el Nelson arrufà el nas i amollà un rosari de renecs dels més gruixuts del seu repertori, no massa extens però sí prou contundent per posar els pèls de punta al pixatinters.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Als seus temps cent pessetes eren una bona propina; ara, el doble havia fet que el cambrer arrufés el nas.
Manifestar desgrat o desaprovació.
Mostrar-se disconforme.
Quan li van explicar les opcions que tenia va arrufar el nas: cap li agradava.
Sinònim: Arrufar les celles.
Equivalent en castellà: Fruncir el ceño; Torcer el gesto.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
—Vejam -diu el capellà arrufant el nas.
Manifestar desgrat, desaprovació.
Lloc: Marina Baixa.
Mostrar-se disconforme.
Sinònim: Desaprovar, desagradar, malfiar-se, desconfiar.
Va arrufar el nas. Era la segona vegada que el tallava.
Lloc: Garrigues.
Manifestar desconfiança.
La professora de química, una de les meves joves, arrufà el nas; a mi, em fa fàstic.
A aquell temps en què les hores s'encastaven les unes a les altres tot formant-ne una de sola, en què els amics intel·lectuals ens guaitaven i arrufaven el nas.
L'home de la funerària s'ha aturat davant del retrat de la Natàlia, l'ha mirat amb atenció i ha arrufat el nas.
—No hauríem hagut de deixar els bombons pel final? —va preguntar en Bernat arrufant el nas.
Arrufar: Fer rufes, arrugar. Fer aquell gest per manifestar estranyesa, o incredulitat, o no acceptació.
Lloc: País Valencià.
Contada per Generosa Benet, de Rocallaura.
Arriba a casa i la madrastra, en veure-la, arrufà el nas, murmurà una maledicció i no va dir, sinó:…
Aleshores, com si l'atragués irresistiblement la idea de donar consells i així sentir-se superior, l'Adrià arrufava el nas i hio posava objeccions.
Lloc: País Valencià.
Ho veu clar fins i tot qui arrufava el nas davant d'algunes de les operacions de salvament que es van generar des de la tossuderia.
Arrufar es nas
2 fonts, 1984.
Fer una contracció, per expressar disconformitat.
Lloc: Menorca.
Expressar descontent o disconformitat o dubte.
Lloc: Mallorca.
Demostrar amb el gest o l'acció que una cosa és desagradable o que no interessa.
Lloc: Mallorca.
Anar amb so nas arrufat
1 font, 2008.
No estar gaire conforme amb un fet.
Sinònim: Arrufar es nas.
Arrufar (el nas, el front, les celles…)
1 font, 1968.
Contraure (alguna part de la cara) fins a arrugar-se la pell.
Arrufar el front, les celles, el nas.
Arrufar èl nas
1 font, 1803.
F. met. mostrar desagrado ó repugnancia.
Equivalent en castellà: Torcer la cabeza.
F. met. mostrar desagrado ó repugnancia.
Equivalent en castellà: Torcer las narices.
F. met. mostrar desagrado ó repugnancia.
Equivalent en llatí: Renuere abnuere capite, aegre ferre.
Arrufar lo nas
1 font, 1839.
Fr. Repugnar á alguna cosa.
Equivalent en castellà: Torcer las narices.
Fr. Repugnar á alguna cosa.
Equivalent en francès: Rechigner.
Fr. Repugnar á alguna cosa.
Equivalent en italià: Digrignare.
Fr. Repugnar á alguna cosa.
Equivalent en italià: Torcere il muso.
Fr. Repugnar á alguna cosa.
Equivalent en llatí: Renuere.