Vol dir que per a tenir delit i treballar bé, cal no patir escassesa, sobretot del menjar.
Quant és farta y plena, si's vol de bescuyt, / sens dubte veureu que bé canta Marta, Proc. olives 2056.
Lloc: val.
Bé canta Marta, després de farta
88 recurrències en 37 variants. Primera citació: 1752.
Bé canta Marta després de farta
10 fonts, 1926.
Quan s'ha menjat, s'està de millor humor que abans.
Equivalent en castellà: Muera Marta, y muera harta.
Trobem també alguns casos, en què l'antropònim apareix sense l'article personal.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Bé canta Marta quan està farta
5 fonts, 1969.
Ell mateix bé prou s'explica. També es troba en castellà.
Prové del llatí i es troba documentat en altres llengües romàniques, com castellà i portuguès. De: Farnès, Sebastià.
Font: PCC.
Equivalent en francès: Marthe chante bien quand elle est rassasiée.
Lloc: Catalunya del Nord.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Bé canta Marta, després de farta
5 fonts, 1767.
Pos oixguen vostés este, y vorán com diu que «be canta Marta despues de farta».
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Equivalent en castellà: Bien canta Marta, después de harta.
Equivalent en portuguès: Bem canta Martha, depois de farta.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Bé canta la Marta, quan està farta
4 fonts, 1993.
Vol dir que qui no pot menjar no té humor ni ganes de treballar.
Bé canta la Marta quan està farta
2 fonts, 1935.
Bé canta Marta quan està farta!
2 fonts, 1987.
Ho diu la gent quan ha menjat bé.
Lloc: Tortosa.
Equivalent en francès: Que Marthe chante bien lorsqu'elle est rassasiée!
Lloc: Perpinyà.
Be canta Marta, després de farta
2 fonts, 1900.
Lloc: País Valencià.
Equivalent en castellà: A buen bocado, buen grito.
Equivalent en castellà: Barriga caliente, pie durmiente.
Equivalent en castellà: Bien canta Marta, después de harta.
Equivalent en castellà: No hay holganza, sin traganza.
Equivalent en castellà: Panza llena, á Dios alaba.
Equivalent en castellà: Sin beber y sin comer, no hay placer.
De: Pepratx.
Equivalent en francès: Le ventre plein fait du tumulte.
Equivalent en portuguès: Barriga quente, pé dormente.
Equivalent en portuguès: Bem canta Martha, depois de farta (o Francez, papo molhado).
Equivalent en alemany: Auf vollem Bauch, Steht ein fraehlich Haupt (Trad.: Ab el ventre plè, el cap está alegre).
Equivalent en italià: Chi bene mangia, bene canta.
Equivalent en llatí: Cum satura est epulis, tunc bene Martha canit.
Equivalent en llatí: In cantus saturata cibis os Martha resolvit.
Equivalent en llatí: Laetitia abundantiam sequitur.
Bé canta Marta, despues de farta
2 fonts, 1919.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).
Bé canta (la) Marta després (quan està) farta
1 font, 1995.
Bé canta la Maria quan està tipa
1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Bé canta la Maria, quan està farta
1 font, 2006.
Bé canta la Marta, després de farta
1 font, 1995.
No sé si coneixeu aquella dita que fa: Bé canta la Marta, després de farta. I aquella altra que diu: El mal d'en Rabassa, que menjant passa.
Be canta la Marta, quan está farta
1 font, 1900.
Bé canta la marta, quan està farta
1 font, 2008.
Bé canta la Marta, quan està farta (o després de farta)
1 font, 1999.
Es diu de l'alegria que sent qui ha aconseguit allò que volia.
Bé canta la Marta…, quan està farta
1 font, 2017.
Bé canta la Martaquan està farta
1 font, 1995.
Ús de l'article personal. Tendència general de la llengua, en totes les seves variants, davant d'alguns antropònims.
Bé canta Marta / després de farta
1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Be canta marta com está farta
1 font, 1752.
Equivalent en llatí: Ventre pleno melior consultatio.
Bé canta Marta després de / quan està farta
1 font, 2022.
Constata la satisfacció i l'alegria que comporta la consecució d'algun objectiu que s'assoleix perquè hom té els mitjans materials necessaris. També indica que una vegada satisfeta la gana hom està preparat per a la diversió i la festa. Marta: Nom propi de dona que deriva del llatí «Martha», el qual prové de l'hebreu i aquest, al seu torn, deriva de l'arameu «marta» 'senyora'. Aquest nom que apareix al Nou Testament simbolitza la vida activa o material.
Equivalent en anglès: When the belly is full the mind is amongst the maids.
Constata la satisfacció i l'alegria que comporta la consecució d'algun objectiu que s'assoleix perquè hom té els mitjans materials necessaris. També indica que una vegada satisfeta la gana hom està preparat per a la diversió i la festa. Marta: Nom propi de dona que deriva del llatí «Martha», el qual prové de l'hebreu i aquest, al seu torn, deriva de l'arameu «marta» 'senyora'. Aquest nom que apareix al Nou Testament simbolitza la vida activa o material.
Equivalent en castellà: Bien canta/parla Marta después de harta; A buen bocado buen grito; Panza llena, á Dios alaba.
Font: PCC.
Constata la satisfacció i l'alegria que comporta la consecució d'algun objectiu que s'assoleix perquè hom té els mitjans materials necessaris. També indica que una vegada satisfeta la gana hom està preparat per a la diversió i la festa. Marta: Nom propi de dona que deriva del llatí «Martha», el qual prové de l'hebreu i aquest, al seu torn, deriva de l'arameu «marta» 'senyora'. Aquest nom que apareix al Nou Testament simbolitza la vida activa o material.
Equivalent en basc: Oilo gosea kantari, neska gosea dantzari.
Constata la satisfacció i l'alegria que comporta la consecució d'algun objectiu que s'assoleix perquè hom té els mitjans materials necessaris. També indica que una vegada satisfeta la gana hom està preparat per a la diversió i la festa. Marta: Nom propi de dona que deriva del llatí «Martha», el qual prové de l'hebreu i aquest, al seu torn, deriva de l'arameu «marta» 'senyora'. Aquest nom que apareix al Nou Testament simbolitza la vida activa o material.
Equivalent en francès: Quand la cornemuse es pleine, on en chante mieux | De la panse vient la danse | Bonne chère fait le cocar lie.
Font: PCC.
Constata la satisfacció i l'alegria que comporta la consecució d'algun objectiu que s'assoleix perquè hom té els mitjans materials necessaris. També indica que una vegada satisfeta la gana hom està preparat per a la diversió i la festa. Marta: Nom propi de dona que deriva del llatí «Martha», el qual prové de l'hebreu i aquest, al seu torn, deriva de l'arameu «marta» 'senyora'. Aquest nom que apareix al Nou Testament simbolitza la vida activa o material.
Equivalent en francès: Ventre plein, coeur joyeux.
Constata la satisfacció i l'alegria que comporta la consecució d'algun objectiu que s'assoleix perquè hom té els mitjans materials necessaris. També indica que una vegada satisfeta la gana hom està preparat per a la diversió i la festa. Marta: Nom propi de dona que deriva del llatí «Martha», el qual prové de l'hebreu i aquest, al seu torn, deriva de l'arameu «marta» 'senyora'. Aquest nom que apareix al Nou Testament simbolitza la vida activa o material.
Equivalent en gallec: Ben canta Marta despois de farta.
Constata la satisfacció i l'alegria que comporta la consecució d'algun objectiu que s'assoleix perquè hom té els mitjans materials necessaris. També indica que una vegada satisfeta la gana hom està preparat per a la diversió i la festa. Marta: Nom propi de dona que deriva del llatí «Martha», el qual prové de l'hebreu i aquest, al seu torn, deriva de l'arameu «marta» 'senyora'. Aquest nom que apareix al Nou Testament simbolitza la vida activa o material.
Equivalent en italià: Chi bene mangia, bene canta.
Font: PCC.
Constata la satisfacció i l'alegria que comporta la consecució d'algun objectiu que s'assoleix perquè hom té els mitjans materials necessaris. També indica que una vegada satisfeta la gana hom està preparat per a la diversió i la festa. Marta: Nom propi de dona que deriva del llatí «Martha», el qual prové de l'hebreu i aquest, al seu torn, deriva de l'arameu «marta» 'senyora'. Aquest nom que apareix al Nou Testament simbolitza la vida activa o material.
Equivalent en italià: plena gioja mena (Piemont).
Font: PCC.
Constata la satisfacció i l'alegria que comporta la consecució d'algun objectiu que s'assoleix perquè hom té els mitjans materials necessaris. També indica que una vegada satisfeta la gana hom està preparat per a la diversió i la festa. Marta: Nom propi de dona que deriva del llatí «Martha», el qual prové de l'hebreu i aquest, al seu torn, deriva de l'arameu «marta» 'senyora'. Aquest nom que apareix al Nou Testament simbolitza la vida activa o material.
Equivalent en llatí: Quum satura est epulis, tum bene Martha canit; In cantus, saturata cibis, os Martha resolvit.
Font: PCC.
Constata la satisfacció i l'alegria que comporta la consecució d'algun objectiu que s'assoleix perquè hom té els mitjans materials necessaris. També indica que una vegada satisfeta la gana hom està preparat per a la diversió i la festa. Marta: Nom propi de dona que deriva del llatí «Martha», el qual prové de l'hebreu i aquest, al seu torn, deriva de l'arameu «marta» 'senyora'. Aquest nom que apareix al Nou Testament simbolitza la vida activa o material.
Equivalent en occità: Beute hart, bouque arridente.
Font: PCC.
Constata la satisfacció i l'alegria que comporta la consecució d'algun objectiu que s'assoleix perquè hom té els mitjans materials necessaris. També indica que una vegada satisfeta la gana hom està preparat per a la diversió i la festa. Marta: Nom propi de dona que deriva del llatí «Martha», el qual prové de l'hebreu i aquest, al seu torn, deriva de l'arameu «marta» 'senyora'. Aquest nom que apareix al Nou Testament simbolitza la vida activa o material.
Equivalent en portuguès: Bem parla Marta depois de farta | Bem canta ó Fancez, papo molhado; Barriga quente, pé dormente.
Font: PCC.
Constata la satisfacció i l'alegria que comporta la consecució d'algun objectiu que s'assoleix perquè hom té els mitjans materials necessaris. També indica que una vegada satisfeta la gana hom està preparat per a la diversió i la festa. Marta: Nom propi de dona que deriva del llatí «Martha», el qual prové de l'hebreu i aquest, al seu torn, deriva de l'arameu «marta» 'senyora'. Aquest nom que apareix al Nou Testament simbolitza la vida activa o material.
Equivalent en sicilià: Panza china canta é no cammina bianca.
Font: PCC.
Be canta Marta despres de farta
1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Bè canta Marta després de farta
1 font, 1864.
Fr. ter. Que ab lo ventrell ple's fan millor las cosas.
Be canta Marta desprès de farta
1 font, 1883.
Sinònim: Panxa plena fa bullicia.
Bé canta Marta después de farta
1 font, 2017.
Bé canta Marta quan està (o després de) farta
1 font, 1996.
Equivalent en castellà: Bien canta Martha después de harta.
Font: Capítol III. (III.25).
Bé canta Marta quan està farta (o després de farta)
1 font, 1926.
Vol dir que quan un ha menjat bé o ha resolt els seus problemes principals, sol estar de bon tremp.
Quant és farta y plena… sens dupte veureu que bé canta Marta, Proc. Olives 2055 56.
Be canta Marta que está farta
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Bé canta Marta, / després de farta
1 font, 1968.
Be canta Marta, despres de farta
1 font, 1986.
Lloc: País Valencià.
Bé canta Marta, después de farta
1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Bé canta Marta, quan està farta
1 font, 2002.
L'antropònim Marta, procedent del nou testament, simbolitza la vida activa o material, mentre que Maria, per oposició, simbolitza la vida contemplativa o espiritual. Marta, en els dos contextos paremiològics reportats suara, representa arquetípicament «la golafreria femenina». Hi ha ajudat a crear aquest sinificat, a més dels atributs materialistes dels evangelis, la proximitat entre els sinificants Marta/farta. De: Burguera, Miquel.
Font: Phrases perutiles et adagia venusta (BU: 29).
Bé canta Marta, que està farta
1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Bé canta na Marta després de farta
1 font, 1926.
Vol dir que qui no pot menjar no té humor ni ganes de treballar.
Quant es farta y plena… sens dupte veureu que be canta Marta, Proc. Olives 2056.
Sinònim: Fa mal cantar amb so ventre buit.
Lloc: Mall.
La Marta bé canta, quan està farta
1 font, 2021.
La Marta canta bé després de farta
1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).