Paremiologia catalana comparada digital

Ballar-la (o passar-la) magra (o prima)

110 recurrències en 25 variants. Primera citació: 1907.

Ballar-la magra

31 fonts, 1907.
Sinònim: v. Anar curt 2.
Equivalent en castellà: Estar en apuros.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 20. Edicions 62.
Patir, sofrir.
Lloc: Empordà.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «10. Ballar. Els balls en les parèmies». Blogger.
Passar estretor, viure amb escassesa de recursos.
Sé cert que la ballan prima, Pons Auca 209 | En Fort la ballava bastant magra, anava fent la viu-viu, J. Laporta (Catalana, vi, 277).
Sinònim: Ballar-la prima | Ballar el ball de Sant Prim | Ballar els goigs de Sant Prim.
Lloc: Empordà, Vallès.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Ballar Loc. n)». Editorial Moll.
Passar-ho molt prim, viure amb gran estretor o insuficiència de mitjans.
Sinònim: Anar magre.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Magre, magra Loc. a)». Editorial Moll.
Passar dificultats econòmiques; passar gana.
Sinònim: Ballar els goigs de sant Prim | Ballar-la prima.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Refranyer musical», p. 50. Editorial Selecta-Catalonia.
Equivalent en castellà: Encontrarse con estrechez económica, pasar apuros.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 45. Editorial Pòrtic.
Tip de ballar-la magra, el seu avi havia baixat a la vila per vendre-hi cigrons cuits.
Ballarín i Monset, Josep M. (1997): Avui «De prop i de lluny. Na Pam Pallugues», p. 29. L'Avui / El Punt Avui.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. B», p. 95. Edicions Tívoli.
Anar malament, en esp. en l'aspecte econòmic.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «B», p. 33. Edicions Baix Empordà.
Viure en l'estretor.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Ballar», p. 60. Llibres de l'Index, S.A.
Tenir pocs diners.
Sinònim: Anar fluix d'armilla.
Curs nivell C de català (1993): «Frases fetes». Apunts curs nivell C català.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
Viure amb estretor.
Equivalent en castellà: Pasar estrecheces | Tener apuros de dinero.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Ballar», p. 28. Enciclopèdia Catalana.
Passar privacions / viure amb estretor / passar misèria, necessitat.
Està sense feina i la balla magra / En Fort la ballava bastant magra, anava fent la viu-viu.
Sinònim: Passar-la magra, passar-la prima, anar a coca caliu, anar fluix d'armilla, ballar-la prima, viure en l'estretor, tenir vint-i-quatre hores de renda tots els dies.
Font: R-M / A-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Pobre». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Anar més just (o estret) que les calces d'un capellà.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «60», p. 29. Garsineu Edicions.
Sinònim: V. No menjar per la gana que un téBallar-la magra | Ballar-la de sant Prim.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Gana», p. 116. Editorial Pòrtic.
Sinònim: V. Ballar la de sant Prim.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Sant», p. 203. Editorial Pòrtic.
Viure estretament, passar necessitat.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 38. L'Avui / El Punt Avui.
Viure amb estretor.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Terres de Lleida.
Gaya i Tomàs, Manel (1907): Dites, modismes, giros i mots presos de la boca del poble «Dites y modismes. B», p. 65. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Passem privacions o se'ns ha complicat la vida.
La ballem magra.
Sinònim: Ballar-la prima | Ballar-la negra | Ballar-la.
Hervàs, Margarida (2000): Parlant de música. Vincles entre música i llengua «Expressions amb «ballar»», p. 31. Vibop Edicions.
Tenir pocs diners.
Hem quedat a l'atur, ara sí que la passarem magra.
Equivalent en castellà: Estrecharse el cinturón.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.
Loc. v. [LC] Amb el complement sempre explícit, expressat mitjançant el pronom la, que no té cap referència concreta en el context. → Passar-la magra 1.
Fa temps que aquella família la balla magra.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «ballar ». Institut d'Estudis Catalans.
L'hem ballada magra, no hem tingut ball de rams ni toia, i la nostra cançó ha estat la d'«un pobre pagès»…
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 253. Editorial Pòrtic.
Es van haver d'estar de molts capricis, perquè la ballaven magra de debò.
Sinònim: Ballar-les magres | Ballar-les grasses.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 127. Llibres de l'Index, S.A.
Viure primparat. Passar-les crespes.
Si no plou, la ballarem magra.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Locucions i frases fetes. B», p. 76. Autoedició.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Gros / Prim / Alt / Petit», p. 229. Universitat Miguel Hernández.
Passar privacions.
Sinònim: Veg. Anar fluix d'armilla.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «B», p. 41. Edicions 62.
Equivalent en castellà: Pasar apuros.
Riera, Manel (1985): Correspondència comercial i privada en català, p. 207. Editorial Llar del Llibre.
A casa d'en Germinal la ballaven magra.
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «L'hora dispersa (Ells i la Norma). I», p. 162. L'Avui / El Punt Avui.
Mal ball.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «B», p. 12. Autoedició.
Pobre. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Frases fetes», p. 137. Museu Arxiu de Sentmenat.

Passar-la magra

15 fonts, 1910.
Sinònim: v. Anar curt 2.
Equivalent en castellà: Estar en apuros.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 64. Edicions 62.
Aquella era una mala temporada i el llop i la guineu feia temps que la passaven magra.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Setè grapat: Llibre de les bèsties. La boïga de la discòrdia», p. 159. Edicions del Mall.
Les estic passant més magres que un alumne de COU fent la Selectivitat.
Còmic / "Fer" (1995): Avui «Bústia», p. 3. L'Avui / El Punt Avui.
Passar misèria; viure amb privacions.
CPNL (2022): Consorci per a la Normalització Lingüística «Gramàtica. Lèxic. 4. Locucions, refranys i frases fetes - https://www.cpnl.cat/gramatica/11/4-locucions-refranys-i-frases-fetes». Web.
Viure amb privacions / passar misèria, necessitat.
Fa temps que estan sense feina i la passen magra.
Sinònim: Ballar-la magra, ballar-la prima, passar-la prima, anar a coca caliu, anar fluix d'armilla.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Miserable». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Passar un destret.
Per poder obrir l'establiment, l'ha passada magra; li ha calgut fer mil gestions i una infinitat de despeses / Per poder arribar fins al cim de la muntanya l'hem passada magra; he quedat exhaust / L'han passada molt magra, però se n'han sortit.
Sinònim: Passar-la negra, passar-se-la malament, ballar-la negra, passar-les morades, veure la padrina, fer divendres, anar amb la pluja a l'esquena i la roba mullada, passar-la.
Font: R-M / R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Patir». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Es va casar amb una criolla, potser fins i tot una mestissa, tenen una criatura escarransida, una nena geperuda, i em penso que la passen magra.
Espriu, Salvador (1995): Tereseta-que-baixava-les-escales «dins Antologia de Contes Catalans II (1983)», p. 358. Edicions 62.
Si em poguessiu trobar alguna feina, alguna cosa que fos una mica estable… llavors ja no la tornaríem a passar magra.
Forster, E. M. (1910): Howards End «XXVII», p. 222. L'Avui / El Punt Avui.
Ingham va pensar que estaria bé que Jensen fos ric i que hagués decidit passar-la magra durant una temporada.
Highsmith, Patricia (1969): El tremolor de l'engany «XIII», p. 121. L'Avui / El Punt Avui.
Loc. v. [LC] Amb el complement sempre explícit, expressat mitjançant el pronom la (o les), que no té cap referència concreta en el context. Viure amb gran estretor i escassesa de coses necessàries.
Aquesta família, després d'arruïnar-se, l'han passada magra durant molts anys.
Sinònim: Passar-les magres.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «passar ». Institut d'Estudis Catalans.
A casa es diu «passar-les magres».
La família era pobra de solemnitat i tots plegats les havien passat molt magres.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 254. Llibres de l'Index, S.A.
Equivalent en castellà: Pasar apuros.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 162. Editorial Claret.
Sinònim: Veg. Veure la padrina.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «passar». Editorial Barcanova.
Viure amb privacions.
Sinònim: Veg. Anar fluix d'armilla.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «P», p. 263. Edicions 62, accepció 1.
Passar un destret.
Sinònim: Veure la padrina, sofrir, penar, aguantar, veure els ulls verds.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «P», p. 263. Edicions 62, accepció 2.
La passarem magra, doncs. I a sobre, si cremes una branca per escalfar-te, et diuen antiecologista.
Rendé i Masdéu, Joan (1995): Avui «Enraonar. Nit gloriosa a Txetxènia», p. 28. L'Avui / El Punt Avui.
Miserable, patir. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Ballar-la prima

11 fonts, 1907.
Passar privació.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «10. Ballar. Els balls en les parèmies». Blogger.
Passar estretor, viure amb escassesa de recursos.
Sé cert que la ballan prima, Pons Auca 209 | En Fort la ballava bastant magra, anava fent la viu-viu, J. Laporta (Catalana, vi, 277).
Sinònim: Ballar-la magra | Ballar el ball de Sant Prim | Ballar els goigs de Sant Prim.
Lloc: Barc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Ballar Loc. n)». Editorial Moll.
Passar dificultats econòmiques; passar gana.
Sinònim: Ballar-la magra | Ballar els goigs de sant Prim.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Refranyer musical», p. 51. Editorial Selecta-Catalonia.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. B», p. 95. Edicions Tívoli.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
Passar estretor, viure amb escassesa de recursos.
Sé cert que la ballen prima.
Sinònim: Passar-la prima, passar-la magra, anar a coca caliu, ballar-la magra, viure en l'estretor.
Font: A-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Pobre». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 98», p. 22. Columna Edicions.
Sinònim: Per la primavera, ballarem la rpima | Cantar els goigs de sant Prim.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 3137», p. 422. Columna Edicions.
Passar-les estretes.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «B», p. 22. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Lloc: Terres de Lleida.
Gaya i Tomàs, Manel (1907): Dites, modismes, giros i mots presos de la boca del poble «Dites y modismes. B», p. 65. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Passem privacions o se'ns ha complicat la vida.
La ballem prima.
Sinònim: Ballar-la magra | Ballar-la negra | Ballar-la.
Hervàs, Margarida (2000): Parlant de música. Vincles entre música i llengua «Expressions amb «ballar»», p. 31. Vibop Edicions.
Pobre. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Passar-la prima

6 fonts, 1926.
Sinònim: v. Anar curt 2.
Equivalent en castellà: Estar en la penuria.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 64. Edicions 62.
Partir fam o escassesa de coses necessàries.
Aquell pobre xicot… que sempre se l'havia passada prima, Ruyra Pinya, ii, 141.
Sinònim: Passar-ho prim | Campar prim | Ballar els goigs de Sant Prim.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Prim, prima Loc. h)». Editorial Moll.
Patir fam o necessitat.
L'any que no plou, els pagesos de secà la passen prima.
Sinònim: Ballar-la magra, passar-la magra, ballar-la prima, anar a coca caliu, viure en l'estretor, cantar els goigs de sant Prim.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Pobre». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
No tenien ingressos i durant molt temps la van passar prima.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 255. Llibres de l'Index, S.A.
Patir fam o necessitat.
Sinònim: Veg. Anar fluix d'armilla.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «P», p. 264. Edicions 62.
Pobre. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Passar-les magres

6 fonts, 1995.
─A poc a poc! Sempre hi ha algú que passa gana mentre els altres s'atipen, perquè els pobres sempre les passen magres.
Carbó, Joaquim (1995): L'home dels nassos «Desembre», p. 139. La Galera.
Abans els pobres aprenents les passaven magres, aquest dia.
Carbó, Joaquim (1995): L'home dels nassos «Desembre», p. 149. La Galera.
─Això vol dir que les passen magres, oi?
Carbó, Joaquim (1995): L'home dels nassos «Novembre», p. 117. La Galera.
Encara que habitualment les passin magres per arribar a finals de mes.
Joan i Alsina, Marcel·lí (1996): Avui «Diàleg. Primeres comunions», p. 19. L'Avui / El Punt Avui.
Ara començo a entendre que el primer Scary volgués canviar d'aires i buscar un passerell que les passés magres en el seu lloc.
Macip, Salvador (2007): El rei del món «Home. Tretze», p. 103. Columna Edicions.
Quan estava tancat a l'hotel de Nova York les passava més magres!
Macip, Salvador (2007): El rei del món «Màrtir. Quaranta-tres», p. 302. Columna Edicions.
Passar dificultats.
Palau, Montserrat (2012): CPNL «CPNL - Frases fetes, exclamacions i refranys». Web.
Evitar problemes.
Lloc: Empordà.
Sabater i Costa, Robert (2021): D'abantes a Xurrencai. El parlar de l'Empordà «Frases fetes. P», p. 81. Gorbs Comunicació i Edicions.
[…] que la meva mare em portava al cine, que la pobra dona les va passar magres per pujar-me i que a Malla hi vaig viure el pitjor estiu de la meva vida.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Autobiografia d'un qualsevol», p. 23. Edicions Proa.

Ballar-la magre

4 fonts, 1915.
D'un que vaigi justet en tot, menjar, beure i vestir. Dolors Rigau, pagesa, 45 anys. De: Ausellé i Rigau, Joaquim (1918-19).
Lloc: La Sellera (Girona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0103-0021 «Dites populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433570304201/21/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Es diu d'un que se la passa malament. De: Junyent, Eduard (1922).
Lloc: Vic (Osona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0105-0045 «Dites, refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434370304201/49/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 205. Editorial Millà.
Aplicat a qui té molt poc efectiu i no pot comprar quasi res.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Efectivament, els kurds sempre la ballen magre.
Solsona, Ramon (1995): Avui «Enraonar. Turcs maten kurds», p. 36. L'Avui / El Punt Avui.

Passar-la (o ballar-la) magra

4 fonts, 1968.
Passar misèria, necessitat.
Equivalent en castellà: Estar en apuros (o en la penuria).
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Magre», p. 148. Enciclopèdia Catalana.
Passar misèria necessitat.
Sinònim: Passar-les magres.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire…», p. 86. Editorial Claret.
Passar privacions, necessitats.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Origen: 1818. Literalment, 'estar sotmès al molí'. Aquest terme al·ludeix al fet de ser reduït a pols, com el gra en un molí. Una expressió alternativa és 'endure hardship' = 'passar trifulgues'
Sinònim: Passar-ne de tots colors.
Equivalent en anglès: Be put through the mill.
Hevly, Lou (2020): An Idiom a Day. 365 dites angleses corresponents a dites catalanes «B», p. 41. Parcir Edicions Selectes.

Ballar la magra

2 fonts, 2012.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «10. Ballar. Els balls en les parèmies». Blogger.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. B», p. 95. Edicions Tívoli.

Ballar-la magra (o prima)

2 fonts, 1997.
Sinònim: Veg. Anar fluix d'armilla.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Ballar». Editorial Barcanova.
Passar privacions.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Ballar intr. i tr.», p. 42. Edicions 62.

Passar-la (o ballar-la) grassa

2 fonts, 2000.
Viure molt bé, nedar en l'abundància.
Equivalent en castellà: Vivir a cuerpo de rey | Tener el riñón bien cubierto.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Gras», p. 132. Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Gros / Prim / Alt / Petit», p. 229. Universitat Miguel Hernández.

Passar-les ben magres

2 fonts, 1986.
Però aquell dia es va deixar anar i vaig sapiguer que les havia passat ben magres.
Lloc: El Vendrell.
Fontana i Tous, Joan; Nogueiro Braña, Noèlia (2021): Helena «Juny 2001», p. 23.
Gimeno, Antoni; Roura, Amadeu (1986): Anys i panys. Refranys i tradicions del curs de l'any «EL MES», p. 56. Graó Editorial.

Te faré ballar la prima

2 fonts, 1977.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1977): «Dites i amenaces», p. 131. Almanac Català del Rosselló.
De: Dualhe, J.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Dites i amenaces», p. 131. Facebook.

Ballar-la (-les) magra (magres)

1 font, 1979.
Viure amb estretor.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Ball, balla, ballada, ballar», p. 19. Editorial Millà.

Ballar-la (o passar-la) magra (o prima)

1 font, 1997.
Pobre (en general).
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Diners. Condicions personals», p. 26. Edicions 62.

Ballar-la ben magra

1 font, 2018.
Precarietat econòmica.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Seny, memòria i enteniment», p. 312. Editorial Gregal.

Ballar-la magra o prima

1 font, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Ballar», p. 894. Editorial Selecta-Catalonia.

Ballar-la prim (magre, grassa)

1 font, 1950.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Danza. LXXII. Danza. Frases», p. 344. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Ballar-les magres

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Música i ball», p. 176. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Ballar-les magres (o primes)

1 font, 1997.
Ballar-la magra.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Ballar intr. i tr.», p. 42. Edicions 62.

Ballarla magra

1 font, 1907.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «IV. Unió dels mots: Sintaxis. CCLII. Modismes catalans», p. 87. Baguñá, editor.
Sinònim: Passarho mal (cast.).
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «VI. Sòns y signes dels mots: Fonologia. Barbarismes. P», p. 103. Baguñá, editor.

Fer-te-les passar magres

1 font, 1994.
O allò de no serveixis a qui va servir perquè te les farà passar magres.
Candel, Francesc (1994): Avui «Diàleg. Maltractant els menors», p. C4. L'Avui / El Punt Avui.

Ja la ballarem magra…

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.

Passar-la (-les) magra (magres)

1 font, 1979.
Viure amb estretor.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «pas, passada, passar, passera, passos», p. 115. Editorial Millà.

Passar-la grassa

1 font, 1926.
Viure molt bé, amb gran abundància.
Sinònim: Ballar-la grassa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gras, Grassa 3. a)». Editorial Moll.

Passar-la magre

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/31/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.