Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Barba ben remullada, barba mig afaitada

42 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1883.

Barba ben remullada, barba mig afaitada

12 fonts, 1969.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Barba», p. 37. Editorial Moll.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Refranys en català i anglès en les inicials del diccionari de Jordi Colomer (Pòrtic, 1981).
Equivalent en anglès: Well begun is half done.
Font: Nou diccionari anglès-català català-anglès (Pòrtic, 1981).
Gazofilaci (2021): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1420766177610158082». Twitter.
Equivalent en francès: Barbe bien mouillée, barbe à demi rasée.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 178. Robert Morel Editeur.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 184. Editorial Millà.
Si es tenen els mitjans, l'objectiu està gairebé assolit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 212. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Barba, barbut», p. 218. Universitat Miguel Hernández.
Acció (Activitat, Treball) / Inacció.
Font: [LEM: 184].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 176. Web.
Conseqüència.
Font: [LEM: 184].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 177. Web.
Diligència / Peresa.
Font: [LEM: 184].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 180. Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 108. Seuba Edicions.

Barba remullada, és mig afaitada

6 fonts, 1961.
Una bona ensabonada a la barba, era primordial per als barbers d'un temps i naturalment per als clients.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.3. Neteja personal. Dites. 9.1.3.1. Afaitar. Barba. Refranys», p. 342. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la barba». Web.
Cal facilitar les coses per a evitar danys majors.
Equivalent en castellà: Connex: Cuando las barbas de tu vecino veas rapar, pon las tuyas a remojar.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 194. Web.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «B», p. 13. Autoedició.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Barba ben remullada és mig afaitada

3 fonts, 1969.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «I. El cos humà. Les parts del cos», p. 15. Pagès Editors.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Equivalent en francès: Barbe bien mouillée est à moitié rasée.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 412. Robert Morel Editeur.

Barba remullada és mig afaitada

2 fonts, 1914.
Significa que per afaitar fàcilment cal ensabonar bé (D.). També que el bon inici d'un treball és vaticini d'un bon final.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «335 Barba», p. 57. Institut Menorquí d'Estudis.
Equivalent en castellà: Barba remojada, medio rapada.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. B», p. 791. Antoni López, Editor.

Barba [ben] remullada, és mig afaitada

1 font, 1999.
Si es tenen els mitjans, l'objectiu està gairebé assolit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 212. Edicions 62.

Barba ben arremullá, es ben afaitá

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «B», p. 33. Editorial Arte y Letras.

Barba ben arremullada, és ben afaitada

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «B», p. 77. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Barba ben arremullada, està mig afeitada

1 font, 1932.
Preparar bé les coses... i les persones a les que es necessita.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno IV (Julio-Agosto de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). B», p. 358. Societat Castellonenca de Cultura.

Barba ben remulada és mig afaitada

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1121. Editorial Selecta-Catalonia.

Barba ben remulada, barba mig afeitada

1 font, 1996.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 4. Web.

Barba ben remullada, barba mig afeitada

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Barba ben remullada, és mig afaitada

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Barbe bien savonnée, est à moitié rasée.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Altres dites i proverbis menys significatius», p. 110. Autoedició.

Barba mig remullada és mig afaitada

1 font, 1992.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1992): Juguem als oficis. Col·lecció «Folklore, 7», p. 29. Editorial Miguel A. Salvatella.

Barba remuada es de mitj afeitada

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1896-1897 (2a època) «Refranes menorquines. Letra B», p. 187. Revista de Menorca.

Barba remuada, / es mitj afeitada

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXIV.- Parts del cos », p. 319. Institut Menorquí d'Estudis.

Barba remuiada, és mig afaitada

1 font, 1984.
Lo important, és cmençar, per poder-ho acabar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parts d'es cos», p. 254. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Barba remullada / es mitj afeitada

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/31/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Barba remullada es mitj afeytada

1 font, 1883.
Sinònim: Feyna comensada es mitj acabada | Pecat confessat es mitj perdonat.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 31. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Barba remullada mitj afeitada

1 font, 1915.
De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/93/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Barba remullada, barba mig afaitada

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 33. Garsineu Edicions.

Barba remullada, es mitg afeitada

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 22. Editorial Rourich.

La barba ben remullada és mig afaitada

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 179», p. 40. Columna Edicions.

Una bona remullada, és mitja afaitada

1 font, 1994.
Ho deien els barbers: la labor del aprenent (el remullar) era important.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.