Paremiologia catalana comparada digital

Barba ben remullada, barba mig afaitada

48 recurrències en 27 variants. Primera citació: 1883.

Barba ben remullada, barba mig afaitada

10 fonts, 1969.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Barba», p. 37. Editorial Moll.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Refranys en català i anglès en les inicials del diccionari. De: Colomer, Jordi.
Equivalent en anglès: Well begun is half done.
Font: Nou diccionari anglès-català català-anglès (Pòrtic 1981).
Gazofilaci (2021): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1420766177610158082». Twitter.
Equivalent en francès: Barbe bien mouillée, barbe à demi rasée.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 178. Robert Morel Editeur.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 184. Editorial Millà.
Si es tenen els mitjans, l'objectiu està gairebé assolit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 212. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Barba, barbut», p. 218. Universitat Miguel Hernández.
Acció (Activitat, Treball) / Inacció.
Font: [LEM: 184].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 176. Web.
Conseqüència.
Font: [LEM: 184].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 177. Web.
Diligència / Peresa.
Font: [LEM: 184].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 180. Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 108. Seuba Edicions.

Barba remullada, és mig afaitada

6 fonts, 1961.
Una bona ensabonada a la barba, era primordial per als barbers d'un temps i naturalment per als clients.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.3. Neteja personal. Dites. 9.1.3.1. Afaitar. Barba. Refranys», p. 342. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la barba». Web.
Cal facilitar les coses per a evitar danys majors.
Equivalent en castellà: Connex: Cuando las barbas de tu vecino veas rapar, pon las tuyas a remojar.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 194. Web.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «B», p. 13. Autoedició.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Barba ben remullada és mig afaitada

3 fonts, 1969.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «I. El cos humà. Les parts del cos», p. 15. Pagès Editors.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Equivalent en francès: Barbe bien mouillée est à moitié rasée.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 412. Robert Morel Editeur.

Barba remullada és mig afaitada

3 fonts, 1914.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «B», p. 23. Autoedició.
Significa que per afaitar fàcilment cal ensabonar bé (D.). També que el bon inici d'un treball és vaticini d'un bon final.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «335 Barba», p. 57. Institut Menorquí d'Estudis.
Equivalent en castellà: Barba remojada, medio rapada.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. B», p. 791. Antoni López, Editor.

Barba ben arremullada, és ben afaitada

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Barba, barbut», p. 218. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «B», p. 77. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Barba [ben] remullada, és mig afaitada

1 font, 1999.
Si es tenen els mitjans, l'objectiu està gairebé assolit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 212. Edicions 62.

Barba ben arremullá, es ben afaitá

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «B», p. 33. Editorial Arte y Letras.

Barba ben arremullada està mig afeitada

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 272. Editorial Antinea.

Barba ben arremullada, està mig afeitada

1 font, 1932.
Preparar bé les coses… i les persones a les que es necessita.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno IV (Julio-Agosto de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). B», p. 358. Societat Castellonenca de Cultura.

Barba ben remuiada / es mes de mitj afeitada

1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Mallorca.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0039 «Comparances i refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434210304201/339/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Barba ben remulada és mig afaitada

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1121. Editorial Selecta-Catalonia.

Barba ben remulada, barba mig afeitada

1 font, 1996.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 4. Web.

Barba ben remullada, barba mig afeitada

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Barba ben remullada, és mig afaitada

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Barbe bien savonnée, est à moitié rasée.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Altres dites i proverbis menys significatius», p. 110. Autoedició.

Barba mig remullada és mig afaitada

1 font, 1992.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1992): Juguem als oficis. Col·lecció «Folklore, 7», p. 29. Editorial Miguel A. Salvatella.

Barba remuada es de mitj afeitada

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1896-1897 (2a època) «Refranes menorquines. Letra B», p. 187. Revista de Menorca.

Barba remuada, / es mitj afeitada

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXIV.- Parts del cos », p. 319. Institut Menorquí d'Estudis.

Barba remuiada, és mig afaitada

1 font, 1984.
Lo important, és cmençar, per poder-ho acabar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parts d'es cos», p. 254. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Barba remullada / es mitj afeitada

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/31/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Barba remullada és mig rasorada

1 font, 1905.
Proverbis franceses.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis franceses», p. 157. Stampa Elzeveriana.

Barba remullada es mitj afeytada

1 font, 1883.
Sinònim: Feyna comensada es mitj acabada | Pecat confessat es mitj perdonat.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 31. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Barba remullada mitj afeitada

1 font, 1915.
De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/93/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Barba remullada, barba mig afaitada

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 33. Garsineu Edicions.

Barba remullada, es mitg afeitada

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 22. Editorial Rourich.

La barba ben remullada és mig afaitada

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 179», p. 40. Columna Edicions.

La barba remullada / és mig afaitada

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Barba 3», p. 60. Edicions Polígrafa.

Una bona remullada, és mitja afaitada

1 font, 1994.
Ho deien els barbers: la labor del aprenent (el remullar) era important.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.