Paremiologia catalana comparada digital

Déu té un bastó que pega sense fer remor

128 recurrències en 52 variants. Primera citació: 1883.

Déu té un bastó que pega i no fa remor

23 fonts, 1914.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. D», p. 39. Ajuntament de l'Escala.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XV. Els mites i les creences. Déu i el cel», p. 115. Pagès Editors.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Correu / Vilà i Ribé, Rosa (2010). Correu electrònic.
Correu / Xat.cat Auriachm (2010). Correu electrònic.
Cuminal, Silvia (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.
Per indicar que les persones que fan amles accions reben un càstig, sovint sense avís i que segurament no es relaciona amb la malifeta.
No pateixis que més tard o més d'hora ja rebrà el que es mereix, aquell brètol. Déu té un bastó que pega i no fa remor.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «7. Dites», p. 259. Autoedició.
Ve a dir que les malifetes sempre es paguen, que més tard o més d'hora la justícia actua.
Sinònim: Déu no menja ni beu, però la fa pagar a qui la deu.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «D», p. 39. Edicions de 1984.
Sinònim: Déu no menja ni beu, però la fa pagar a qui la deu.
Equivalent en castellà: Dios castiga sin piedra ni palo.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «153», p. 53. Garsineu Edicions.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «D», p. 84. Institut d'Estudis Eivissencs.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 548», p. 584. Columna Edicions.
Fa referència al fet que aquell qui obra el mal sol trobar en la vida el seu càstig, però sovint d'una manera íntima o familiar, de tal forma que externament no ho sembla: el bastó no fa remor, però pega.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 140. Editorial Claret.
El destí, la mateixa vida, sol castigar aquell que s'ho mereix o que n'ha fet alguna de grossa.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 224. Salvat, S.A. de Ediciones.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. D», p. 159. Consell de Mallorca.
Aquí es fa intervenir la figura de Déu per manifestar d'una manera més convincent que les malifetes es paguen, que la justícia sempre existeix.
Equivalent en castellà: Dios castiga sin piedra ni palo.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Consells morals», p. 168. Editorial de Vecchi.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Déu i el cel», p. 249. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Figueres (Alt Empordà).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sant Hilari Sacalm (Selva).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 29. Editorial Acebo.
Equivalent en castellà: Dios castiga sin palo ni piedra.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. D», p. 798. Antoni López, Editor.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 176. Museu de Vilafranca.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.5. Déu i les creences i algunes reticències», p. 239. Eixam Edicions.
Església, religió, valors.
Lloc: Sant Boi de Llobregat.
Serret i Bernús, Carles (2021): Ràdio Sant Boi. La República Santboiana. Memòria i patrimoni «Refranys i frases fetes d'una santboiana del segle XX». La República Santboiana.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. D», p. 17. Amics de Tous.

Déu té un bastó que pega sense fer remor

23 fonts, 1926.
ACCAT (2012): Correu «Refranys per al Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
ACCAT (2012): «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
Lloc: Empordà, manresa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Bastó Refr. c)». Editorial Moll.
Lloc: Olot, Empordà, Vallès, Barc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu Refr. u)». Editorial Moll.
Equivalent en castellà: Los designios de la Providencia son inescrutables.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 77. Editorial Pòrtic.
Les faltes comeses sempre tenen un càstig encara que sigui poc perceptible.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Déu», p. 158. Llibres de l'Index, S.A.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Los designios de Dios son inescrutables.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 80. Editorial Diàfora.
Refrany usat com a avís o com a comentari quan a algú li passa una desgràcia que s'interpreta com un càstig per una mala acció.
Equivalent en castellà: Dios castiga sin piedra ni palo.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Déu», p. 89. Enciclopèdia Catalana.
Equivalent en castellà: Dios castiga sin palo ni piedra.
Ermitaño de los Pirineos (1995): Calendario religioso, astronómico y literario para 1995 «Sección literaria. Refranyer Popular», p. 42. Sociedad General Española de Librería.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «PENSEM I CREIEM. DEU I EL DIMONI», p. 27. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Usat com a avís o com a comentari quan a algú li passa una desgràcia que s'interpreta com un càstig per una mala acció.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Remor = soroll.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 228. Web.
Equivalent en francès: Dieu a un bâton qui frappe silencieusement.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 416. Robert Morel Editeur.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagès, Domènec (2002): A Tivissa canten missa… «Adagis i frases fetes», p. 141. Cossetània Edicions.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «De Déu i el dimoni», p. 175. Cossetània Edicions.
Morales, P (2019): «¿Sabéis algún dicho/refrán/frase hecha en catalán que no tenga equivalente en castellano? - https://twitter.com/p_pmorales/status/1080915323296059392». Twitter.
Lloc: Vallromanes (Vallès Oriental).
Oral / Mare Vicenç Prims (2012):. Correu electrònic.
Dolor aperagut de prompte, comparat a un càstic diví.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del Totpoderós», p. 81. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del totpoderós». Web.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Quarta tongada. Déu», p. 902. Editorial Selecta-Catalonia.

Els homes tenen un bastó que pica però no fa remor

7 fonts, 1998.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey». Twitter.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/409526565945745408». Twitter.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/539231216780984320». Twitter.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb la parella. Homes», p. 8. Revista L'Estel.

Déu té un bastó, que pega i no fa remor

4 fonts, 1937.
Alavedra, F. (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 85 (Any II, 11-setembre-1937) «Aforismes i proverbis», p. 328. Revista Curiositats de Catalunya.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «V. El món sobrenatural. Déu», p. 139. Garsineu Edicions.
Lloc: El Port de la Selva (Alt Empordà).
Mallol i Oriol, Josep (1984): Reculls (Dels nostres vells) «De sants i festes», p. 29. Autoedició.
Sinònim: Déu té un bastó que pega sempre amb raó (o sense fer remor).
Equivalent en castellà: Dios castiga sin piedra ni palo.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Bastó», p. 27. Edicions 62.

Déu pega sense garrot

3 fonts, 1926.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu Refr. u)». Editorial Moll.
Vol dir que Déu pot castigar en qualsevol moment i valent-se de qualsevol circumstància.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Garrot Refr». Editorial Moll.
Significa que Déu castiga els dolents sovint per procediments ordinaris, sense aparança sobrenatural.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «924b Déu», p. 133. Institut Menorquí d'Estudis.
Déu castiga a qualsevol moment, i quan vol.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Piadosos», p. 262. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Déu té un bastó que pica i no fa remor

3 fonts, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 35. Editorial Joventut.
Les malifetes es paguen.
Faves comptades (2015): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/yHOXVNqGFN/». Instagram.
Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Mataró (Maresme).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Nostre Senyor té un bastó que pega sense fer remor

3 fonts, 2018.
Nostre Senyor castiga els dolents, sovint per procediments ordinaris, sense cap aparença extraordinària.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Pegar», p. 343. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Empordà.
Jené, Andreu (2018): «https://twitter.com/andreujene/status/1049350431015673856». Twitter.
Lloc: Empordà.
Villagrasa, Montse (2018): «https://twitter.com/MontseFerrari8/status/1049398257145864192». Twitter.

Déu pega sense bastó

2 fonts, 1967.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 494», p. 572. Columna Edicions.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Bastó», p. 111. Edicions Polígrafa.

Déu pega sense bastó, però espera s'ocasió

2 fonts, 1926.
Significa que Déu castiga els dolents, sovint per procediments ordinaris, sense aparença sobrenatural.
Sinònim: Nostre Senyor pega sense bastó | Nostre Senyor té un bastó que pega sense remor.
Lloc: Bal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pegar Refr. c)». Editorial Moll.
Ningú escapa a sa seva justícia.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Piadosos», p. 262. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Deu té un bastó que pega i no fa remor

2 fonts, 2010.
Refranys catalans poc coneguts.
M. Soler (2022): «https://twitter.com/montsi57/status/1486440287111102471». Twitter.
Lloc: Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Déu té un bastó que pega per sa suor

2 fonts, 1926.
Lloc: Vallès.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu Refr. u)». Editorial Moll.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «T. Calaix del sastre Mec», p. 75. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Deu te un bastò qui pega sense remor

2 fonts, 1951.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
De Bobes Soler, Eulàlia (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramàtic Pere Torra Olim, p. 7. Manuscrit.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
Manich Illa, Francesc d'A. (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramatic Pere Torras Olim, p. 7. Manuscrit.

Déu té un bastó, / que pega sense fer remor

2 fonts, 1986.
Lo que es diu parlant de Déu. Ce que l'on dit en parlant… du Bon Dieu.
Lloc: Rosselló.
Correu / Vera Grau, Idali (2021): Correu. Correu electrònic.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1986): Terra Nostra, 59 - Elements de folklore «Lo que es diu parlant… de Déu», p. 19. Terra Nostra.

Déu té un bastó, que pega sense fer remor

2 fonts, 2007.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 29 - Dites i refranys: Societat i vida - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-societat-vida-c1048». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre societat i vida». Web.

Els homes tenen un bastó que pica però no fa remeor

2 fonts, 1999.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Gubern, Raquel (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la parella. Homes». Web.

Nostre Senyor té un bastó que pega i no fa remor

2 fonts, 2010.
Parlant de Santa Coloma de Queralt, fent endreça, he trobat una col·lecció de refranys d'aquest poble que em va passar, a finals dels 60, en Josep Carreras, colomí de soca arrel i nat a inicis del segle XX.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2010): Correu «Aforismes encara usuals a la Segarra Alta tarragonina. Saviesa popular». Correu electrònic.
Giménez, Toni (2016): Ficar-hi el nas «Expressions religioses populars», p. 4. Web.

Nostre Senyor té un bastó que pega sense remor

2 fonts, 1926.
Significa que Déu castiga els dolents, sovint per procediments ordinaris, sense aparença sobrenatural.
Sinònim: Nostre Senyor pega sense bastó | Déu pega sense bastó, però espera s'ocasió.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pegar Refr. c)». Editorial Moll.
De vegades la dita està formada solament per l'element que evoca la conseqüència nefasta, sense explicitar abans què porta a aquella conseqüència nefasta (un mal comportament, per exemple). Se sobreentén que, qui diu el refrany, considera que l'actuació de la persona interpel·lada és dolenta.
Sinònim: Nostre Senyor castiga (o pega) sense bastó | Déu pega sense bastó, però espera s'ocasió | Les ovelles, pels seus pecats, porten los genolls pelats.
Rull, Xavier (2025): «El món dels refranys (4): un recurs per a alliçonar - https://www.elnacional.cat/ca/cultura/mon-refranys-4-recurs-alliconar_1341499_102.html». El Nacional.cat.

Nostre Senyor té un bastó que pica però no fa remor

2 fonts, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.
De: Lladó Coll, Maria Teresa.
Lloc: Salt (Gironès).
Vivern Lladó, Daniel; Vivern Lladó, Montserrat (2022): Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. LXIII, 2022, p. 471-500 ««Recull de parèmies d'ús habitual en una família saltenca». Refranys i sentències», p. 498. Institut d'Estudis Gironins.

Déu no pega de bastó, sinó quan ve (o que espera) s'ocasió

1 font, 1993.
Significa que Déu castiga els dolents sovint per procediments ordinaris, sense aparança sobrenatural.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «924 Déu», p. 133. Institut Menorquí d'Estudis.

Déu nostre Senyor / pega sense bastó

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Déu», p. 137. Edicions Polígrafa.

Deu Nostre Senyor, té un bastó que pega i no fa remor

1 font, 2010.
Lloc: Girona (Gironès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Déu paga y no diu còm (ò quànt); ò Déu té un bastó que péga y no fa remó'

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Dios castiga sin palo ni piedra; ó Dios no se queja, mas lo suyo no deja.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 224. Imp. de J. Horta.

Deu pega sense bastó, / però espera s'ocasió

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVI.- Piadosus», p. 322. Institut Menorquí d'Estudis.

Déu pega sense bastó, emperò espera s'ocasió

1 font, 1993.
Significa que Déu castiga els dolents sovint per procediments ordinaris, sense aparança sobrenatural.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «924a Déu», p. 133. Institut Menorquí d'Estudis.

Déu pega sense bastó, però espera l'ocasió

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 495», p. 572. Columna Edicions.

Deu pega sense garrot

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVI.- Piadosus», p. 322. Institut Menorquí d'Estudis.

Deu te un basto / que pega sens fer remor…!

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/113/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Deu té un bastó pega i no fa remó

1 font, 2010.
M'imagino que en realitat deu ser raçò.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Deu te un bastó que pega i no fa remor

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Déu té un bastó que pega per sa saó

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 547», p. 584. Columna Edicions.

Deu te un bastó que pega sens fer remor

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «1. Aforismes referents á la Divinitat», p. 11. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Déu té un bastó que pega sense fer remor!

1 font, 2018.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Déu té un bastó que pega sense fer ressò

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «D», p. 15. Autoedició.

Déu té un bastó que pega sense remor

1 font, 1999.
Lloc: Les Garrigues.
Estradé Prenafeta, Josep (1999): «Refranys i proverbis de la comarca de les Garrigues», p. 277. Trobades d'Estudiosos de les Garrigues.

Déu té un bastó que pica sense fer remor

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «11. Qui no té un all té dues cebes», p. 117. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Déu té un bastó, / que pega i no fa remor

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 47. Autoedició.

Déu té un bastó, que pega i no fa (o sense fer) remor

1 font, 1999.
Les malifetes es paguen.
Sinònim: Déu té un bastó que pega sempre amb raó.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Déu i el cel», p. 415. Edicions 62.

Deu té un bastó, que pega sense fé remó'

1 font, 1886.
Sinònim: Deu pega de sahó y no ab bastó.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 181. Centre Excursionista de Catalunya.

Déu té un bastó, que pega sense fer remó

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 46 (15 de març de 1928) «Refraner. XXXIV. De Déu», p. 103. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Déu té un bastó, que pega, i no fa remor

1 font, 1979.
Les malifetes es paguen.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «déu», p. 36. Editorial Millà.

Déu té un bastó!

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 546», p. 584. Columna Edicions.

Déu té un bastó… que no estova matalassos

1 font, 1937.
Nota meva: són refranys estrafets.
Alavedra, F. (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 80 (Any II, 7-agost-1937) «Recull de refranys adobats», p. 176. Revista Curiositats de Catalunya.

Deu té un bestó que pega i no fá remor

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/11/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Déu té una maça que pega i no fa remor

1 font, 2011.
És oriünda de la Franja, encara que viu a Barcelona des de petita.
Lloc: La Franja de Ponent.
Rosa (2011): «A través del correu electrònic, en un document de text». Web.

Nostre Senyor té un bastó / que pega i no fa remor

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Bastó», p. 111. Edicions Polígrafa.

Nostre Senyor té un bastó que no fa remor

1 font, 2013.
Castiga sense fer soroll.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «T. Calaix del sastre Mec», p. 77. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Nostre senyor té un bastó que pega sense fer remor

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.

Nostre Senyor te un bastó que pica i no fa remor

1 font, 2010.
Lloc: Sant Vicenç de Torelló (Osona).
Correu / Rodríguez Cruells, Maria (2010). Correu electrònic.

Nostre senyor té un llarg bastó, que pega i no fa remor, per castigar el pecador

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 37. Garsineu Edicions.

Nostre Sinyor té un bastó que «pegue» i no fa remor

1 font, 2021.
Dita amb que s'expressa confiança en una mena de justícia divina per la qual els malfactors seran castigats per llurs males accions.
Ara se n'ha sortit, però «ia veràs» com l'enxamparan en pic hi torni: «Nostre Sinyor té un bastó que «pegue» i no fa remor».
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Dites, refranys, cantarelles i jocs de paraules», p. 146. La Musca.

Nostro Senyor té un bastó que castiga sense fer remor

1 font, 2016.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

Nostro Senyor té un bastó que pega sense fer remor

1 font, 2012.
Al final, el que fa una malifeta pot acabar pagant-ho en silenci, i en el moment menys pensat.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Diguem el que volem dir. Frases fetes i altres expressions comentades», p. 184. Brau Edicions.