Paremiologia catalana comparada digital

Ponent té una filla casada a llevant; quan la va a veure, se'n torna plorant

97 recurrències en 71 variants. Primera citació: 1888.

Llevant té una filla casada a ponent, quan ell la va a veure, se'n torna plorant

5 fonts, 1993.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Vent», p. 255. Edicions Tres i Quatre.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «EL TEMPS QUE FA. EL VENT», p. 9. L'Avui / El Punt Avui.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna». Web.
És un vent plujós, que bufa tot l'any i origina una notable alteració de la mar. La tardor i la primavera són les estacions on el llevant té més presència, sent els mesos d'octubre i març els que enregistren una major conflictivitat.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Llevant (90o)», p. 54. Editorial Noray.

El llibeig té la xicota a llevant. Quan hi va, hi va rient. Quan torna, torna plorant

3 fonts, 2013.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «C. Vents de mar endins», p. 23. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Sinònim: El ponent té una germana casada a llevant.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «C. Vents de mar endins», p. 24. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «Dites i refranys del Prat de Llobregat. Llista», p. 10. Ajuntament del Prat de Llobregat.

El llibeig va a veure a sa filla a llevant. Quan hi va, hi va rient, i en tornar, torna plorant

3 fonts, 2013.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «C. Vents de mar endins», p. 23. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Sinònim: El llevant va a veure a sa filla a ponent.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «C. Vents de mar endins», p. 24. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «Dites i refranys del Prat de Llobregat. Llista», p. 10. Ajuntament del Prat de Llobregat.

El ponent té una filla a llevant, que la va a veure rient i se'n torna plorant

3 fonts, 1998.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. La pluja», p. 88. Garsineu Edicions.
El vent de ponent és calorós pel sol que recalfa la Meseta i el de llevant és plovedor per la humitat marina.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent de ponent (procedent de l'oest)», p. 625. Web.

Llevant té una filla casada a ponent, quan ell la va veure, se'n torna plorant

3 fonts, 1999.
Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.

Ponent té una filla a llevant: la va a veure rient i en torna plorant

3 fonts, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. I. El temps meteorològic. La pluja», p. 199. Llibres de l'Index, S.A..
Refranys de tota mena. Selecció de refranys catalans escoltats a Vic.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2015): Osona.com «La riquesa del català parlat a Vic, per Toni Coromina». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Correu electrònic.

Ponent té una filla casada a llevant; quan ell la va a veure se'n torna plorant

3 fonts, 1983.
Referent al vent de l'advent.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català V «Novembre: Darrer diumenge, Primer d'Advent», p. 756. Salvat, S.A. de Ediciones.
Llevant i ponent acostumen a estar enfrontats en ser un plugisser i l'altre sec.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Març. La rosa dels vents en refranys. Llevant», p. 47. Columna Edicions.
Quan el vent de ponent passa a llevant, és senyal de pluja.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 31. Edicions 62.

Ponent té una filla, casada a llevant, que quan la va a veure se'n torna plorant

3 fonts, 1996.
Lloc: Terra Alta.
Manent i Segimon, Albert (1998): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 1998, Núm. 28, p. 17-23 «Els noms populars de núvols i boires de la Terra Alta - https://raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216599», p. 23. Racó.cat.
Ve de l'est o d'Orient i dura uns quants dies. És humit i quasi sempre fa ploure i són cèlebres les llevantades.
Lloc: Maresme.
Manent i Segimon, Albert (1996): Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme «Vents del Maresme. Llevant», p. 66. Oikos-Tau, Ediciones.
És de l'oest i no porta res de bo.
Lloc: Maresme.
Manent i Segimon, Albert (1996): Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme «Vents del Maresme. Ponent», p. 68. Oikos-Tau, Ediciones.

El garbí té una filla a llevant, la va a veure rient i en torna plorant

2 fonts, 2010.
Un altre sobre els vents. Es refereix a la pluja, que quan bufa el garbí no plou, en canvi, sí que ho fa si el vent és de llevant.
Lloc: Lloret de Mar (Selva).
Correu / Macià, Carme (2010). Correu electrònic.
Lloc: Lloret de Mar (Selva).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

El pare ponent, té una filla a llevant, la va a veure rient i torna plorant

2 fonts, 2007.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 28 - Dites sobre Natura i Bestià - https://www.lopedris.cat/dites-sobre-natura-bestia-c1001». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre la natura». Web.

El vent de ponent / té una tia a llevant, / se n'hi va rient / i en torna plorant

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2763», p. 335. Columna Edicions.
Sinònim: El vent de ponent / té una tia a llevant, / se n'hi va rient / i en torna plorant.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII, p. 683. Columna Edicions.

El vent de ponent té una filla casada amb el de llevant, i quan li fa la visita se'n torna sempre plorant

2 fonts, 2008.
Lloc: Dénia.
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Refranys sentits dir a Dénia», p. 46. Ajuntament de Dénia.
Sinònim: Ponent té una filla casada a llevant i quan va a vore-la se'n torna plorant.
Font: Lemos 2008:46.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 76. Edicions del Bullent.

Llevant té una filla casada a ponent; quan ell la va a veure se'n torna rient

2 fonts, 1983.
Referent al vent de l'advent.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català V «Novembre: Darrer diumenge, Primer d'Advent», p. 756. Salvat, S.A. de Ediciones.
Llevant i ponent acostumen a estar enfrontats en ser un plugisser i l'altre sec.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Març. La rosa dels vents en refranys. Llevant», p. 47. Columna Edicions.

Ponent té una filla casada a llevant i quan va a vore-la se'n torna plorant

2 fonts, 1981.
Si bufa ponent i después llevant, aigua segura. Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Ayza Roca, Alfred (1981): El món mariner a Peníscola. Estudi lexicogràfic i de cultura popular «Modismes i refranys mariners. Relatius a la meteorologia».
Sinònim: El vent de ponent té una filla casada amb el de llevant, i quan li fa la visita se'n torna sempre plorant.
Font: Ayza 1981:131.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 76. Edicions del Bullent.

Ponent té una filla casada a Llevant, i quan la va a veure se'n torna plorant

2 fonts, 1996.
Lloc: Terra Alta.
Alanyà i Roig, Josep (2003): Etnografia de la Terra Alta «35.5.6. Pluges», p. 487. Consell Comarcal de la Terra Alta.
Lloc: Batea (Terra Alta).
La Vila Closa (1996): La Vila Closa, vol. III. Núm. 39 (març 1996) «Refranys climatològics», p. 32. La Vila Closa.

Ponent té una filla casada a llevant, quan ell la va a veure se'n torna plorant

2 fonts, 1987.
Calonge Meteoweb (2023): Calonge Meteoweb «Refranys i dites catalanes - https://www.calonge-meteoweb.com/HTML/refranys_cat.htm». Web.
Rodríguez Picó, Alfred (1987): Quin temps farà? «6. Els núvols», p. 41. Edicions Proa.

Casada a ponent, / té una filla a llevant. / Quan ell la va a veure, / se'n torna plorant

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol I: El cel i la terra. 1.2 Els quatre elements. 1.2.4. L'aire. Llevant o marí», p. 22. Eixam Edicions.

El garbí té una xicona que viu a Llevant, quan la a a veure torna plorant

1 font, 2022.
Quan bufa vent de garbí i canvia o passa a llevant, aquest porta pluja. Vol dir que venen pluges.
Sinònim: El garbí la mou i el llevant la plou.
Lloc: Lloret de Mar.
CPNL Lloret (2022): Paraules i expressions lloretenques «https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlgirona/lloret/activitats-paraules-lloretenques/». Consorci per a la Normalització Lingüística.

El Ponent té un germà a Llevant, el va a veure rient i torna plorant

1 font, 2016.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

El ponent té una filla a llevant que quan va a veure-la se'n torna plorant

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Del temps», p. 160. Museu de Vilafranca.

El ponent té una filla a llevant, que se'n va rient i torna plorant

1 font, 2012.
Però també gaudim d'altres vents a part de la tramuntana, tal com el vent del nord-est, molt fred.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Del temps i del mar», p. 95. Brau Edicions.

El ponent té una filla casada a llevant que quan la va a veure se'n torna plorant

1 font, 2022.
La dita indica que quan el vent de l'oest (el ponent) torna de l'est (llevant), és pluja segura.
Lloc: La Garriga.
Diputació de Barcelona (2022): Parcs de Catalunya. Xarxa de Parcs Naturals «El Patrimoni cultural immaterial del Montseny - https://parcs.diba.cat/web/el-patrimoni-cultural-immaterial-del-montseny/dites-i-refranys/-/llistador/5i9YC0qLU6Zk/10/1#resultats-cercador5i9YC0qLU6Zk». Diari de Balears.

El ponent té una filla que li diuen llevant, i sempre que la ve a veure se'n torna plorant

1 font, 1995.
Una borrasca que creuï França des de l'Atlàntic, ens donarà a casa nostra vent de Ponent. La seva durada va en funció de la importància de la borrasca i si darrera d'ella en vénen d'altres. En aquest cas, alterarà força la mar. De precipitacions no n'acostuma a donar gaires, però sí cops de vent.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Ponent (270o)», p. 58. Editorial Noray.

El ponent té una germana a llevant: la va a veure rient i torna plorant

1 font, 1999.
El ponent és un vent sec, que ve de l'interior, i el llevant és un vent que ve carregat d'humitat de la Mediterrània.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.1. Frases fetes referents a la meteorologia. 2.1.3. De caràcter general», p. 17. Web.

El Seré / té una filla casada a Llevant, / que quan la va a veure / torna plorant

1 font, 1987.
El vent Seré és un vent de component Oest, que si hem de fer cas a la dita, quan bufa, retorna en forma de vent de Llevant, el qual acostuma a arribar carregat d'humitat. D'aquí el fet de que "torna plorant"
Lloc: Montgai.
Grup d'alumnes de 2n de BUP de Institut d'Agramunt (1987): 365 dies a casa de pagès a través de 190 dites populars de la Ribera del Sió i del Mig Segre «La Palanca, 86 (febrer de 1989): Dites de meteorologia», p. 16. La Palanca.

El vent de ponent té una filla a llevant i quan torna de veure-la, torna plorant

1 font, 2016.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

Llevant en té una altra casada a Ponent, quan ell la va a veure se'n torna rient

1 font, 1951.
Refranys replicats. El segon contesta al primer.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 102. Editorial Selecta-Catalonia.

Llevant té una filla / casada amb Ponent; / quan ell la visita / se'n torna rient

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/35/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Llevant té una filla a ponent, quan ell la va a veure, se'n torna plorant

1 font, 2023.
Calonge Meteoweb (2023): Calonge Meteoweb «Refranys i dites catalanes - https://www.calonge-meteoweb.com/HTML/refranys_cat.htm». Web.

Llevant té una filla a ponent, que sempre que ell la va a veure, se'n torna plorant

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El vent», p. 86. Garsineu Edicions.

Llevant té una filla a Ponent. Quan la va a veure se'n torna plorant

1 font, 1990.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. La meteorologia», p. 127. Museu Arxiu de Sentmenat.

Llevant té una filla casada a ponent, quan ell la va a veure se'n torna plorant

1 font, 2009.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «Adagis de vents», p. 188. Cossetània Edicions.

Llevant té una filla casada a ponent, quan ell la visita se'n torna rient

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.

Llevant té una filla casada a ponent; quan ell la va a veure (o la visita) se'n torna rient

1 font, 1999.
Quan el vent de llevant torna en ponent no hi ha perill que plogui.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 30. Edicions 62.

Llevant té una filla casada a ponent. Quan ell la va a veure se'n torna plorant

1 font, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de meteorologia popular. Vent», p. 150. Editorial Millà.

Llevant té una filla casada amb ponent, quan ell la va a veure, se'n torna plorant

1 font, 1996.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna», p. 40. Web.

Lo ponent ti la nóvia a llevant i regressa plorant

1 font, 2016.
Lloc: Els Muntells.
Ibàñez, Pili; Izquierdo, Tere; Moya, Maite (2016): beCEroLes, VI «Els noms populars de vents a la comarca del Montsià - https://raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/304262», p. 214. Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les Comarques Centrals dels Països Catalans.

Mestral té una filla / casada a llevant, / y quant la và a veure / s'en torna plorant

1 font, 1915.
Gent de mar. De: Romaní i Guerra, Amador (1919).
Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0082 «Paremiologia - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435570304201/25/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mestral té una filla, casada a Llevant, y quant la va a veure s'en torna plorant

1 font, 1915.
De: Romaní i Guerra, Amador (1919).
Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0082 «Paremiologia - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435570304201/55/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Migjorn té una filla casada a Llevant, quan va a visitar-la se'n torna plorant

1 font, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Millan i Roca, Lluís (1996): La Ràpita en el temps «Dites, refranys mariners. Migjorn», p. 332. Autoedició.

Migjorn té una xica casada en lo llevant, i d'hivern quan la va a vore, se'n torna plorant

1 font, 2016.
Aquest mateix refrany apareix al recull de vents de Griera però, en lloc de migjorn, el vent protagonista és el ponent. Griera diu que és conegut al litoral, a les Balears i al País Valencià, al Brull i Olot.
Ibàñez, Pili; Izquierdo, Tere; Moya, Maite (2016): beCEroLes, VI «Els noms populars de vents a la comarca del Montsià - https://raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/304262», p. 213. Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les Comarques Centrals dels Països Catalans.

Ponent és parent del llevant, quan hi va, hi va rient, i quan torna ho fa plorant

1 font, 2014.
Lloc: Begur, Corçà i Llofriu.
Manent, Albert; Cervera, Joan; Cruset, Lídia; Massegosa, Rosa M.;Vega, Salvador (2014): Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Empordà «Recull de refranys, dites i curiositats», p. 114. Edicions Sidillà.

Ponent té una filla / casada a llevant / que quan la va a veure / en torna plorant

1 font, 1970.
Lloc: Cat., Morella.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Ponent», p. 365. Edicions Polígrafa.

Ponent té una filla / casada a Llevant / que quan la va a veure / en torna plorant

1 font, 1970.
Lloc: Llagostera.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Temps», p. 64. Edicions Polígrafa.

Ponent té una filla / casada a llevant, / quan ell la va a veure / se'n torna plorant

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 41. La Neotípia.

Ponent té una filla / casada a llevant; / quan ell la visita / se'n torna plorant

1 font, 1975.
Corranda muntanyenca.
Lloc: Montseny.
Ribot, Pere; Camprubí, Raimon (1975): El Montseny «I. El massís del Montseny. Les precipitacions», p. 27. Ediciones Destino.

Ponent té una filla / casada a llevant; / quan la va a veure / en torna plorant

1 font, 1969.
Quan tira vent de ponent plou.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llevant», p. 181. Edicions Polígrafa.

Ponent té una filla / casada a llevant; / quan la va a veure / se'n torna plorant

1 font, 1930.
Ponent: punt cardinal oest, i el vent que bufa d'aquell indret. Que quan el vent de ponent torna en llevant, la pluja és imminent.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Ponent», p. 121. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Ponent té una filla / casada á Llevant; / quan torna de véurela / ne torna plorant

1 font, 1888.
La idea de que l' ponent la mou y'l llevant la plou está molt poeticament expressada en «L'Atlàntida», de Mossen Cinto Verdaguer. De: Verdaguer, Mossen Cinto.
Sinònim: Lo ponent las mou / y'l llevant las plou.
Font: L'Atlàntida.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 22. Associació d'Excursions Catalana.

Ponent té una filla / casada a Llevant. / Quan ell la va a veure, / se'n torna plorant

1 font, 1926.
Amb això es vol significar que quan el vent de ponent es muda en llevant pluja i temporal segur i durader.
Roig, Emerencià; Amades i Gelats, Joan (1926): Vocabulari de la pesca «2 Ponent», p. 56. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Ponent té una filla / casada al llevant / que quan la va a veure / en torna plorant

1 font, 2016.
De: Griera.
Lloc: Catalunya, Morella.
Ibàñez, Pili; Izquierdo, Tere; Moya, Maite (2016): beCEroLes, VI «Els noms populars de vents a la comarca del Montsià - https://raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/304262», p. 214. Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les Comarques Centrals dels Països Catalans.

Ponent té una filla / casada al llevant / que quan la va a veure / en torna plorant.

1 font, 1914.
Lloc: Catalunya, Morella, etc.
Griera i Gaja, Antoni M. Pvre. (1914): Butlletí de Dialectologia Catalana (BDC), II (juliol-setembre) «Els noms dels vents en català», p. 87. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Ponent té una filla a llevant que la va a veure rient i torna plorant

1 font, 2014.
Lloc: Begur, Canet de la Tallada, Casavells, Cassà de Pelràs, Castell-platja d'Aro, l'Estartit, Fonteta, Jafre, Mont-ras, Palamós, Parlavà, la Pera, Romanyà de la Selva, Rupià, Sant Antoni de Calonge, Santa Cristina d'Aro, Serra de Daró, Ultramort, i altres.
Manent, Albert; Cervera, Joan; Cruset, Lídia; Massegosa, Rosa M.;Vega, Salvador (2014): Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Empordà «Recull de refranys, dites i curiositats», p. 114. Edicions Sidillà.

Ponent te una filla casada a llevant / Quant la va veure sen torna plorant

1 font, 1915.
De: Dalmau, Benigno (1914).
Lloc: Tarragona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0201-0018 «Resposta al qüestionari - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411370304201/8/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ponent té una filla casada a llevant i quan la va a veure se'n torna plorant

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «2. A mi sí que tant me fa, si fa sol com si no en fa», p. 28. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Ponent té una filla casada a Llevant, quan ell la va a veure se'n torna plorant

1 font, 1951.
Quan el vent de ponent tomba en llevant porta pluja.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 102. Editorial Selecta-Catalonia.

Ponent té una filla casada a llevant, quan ell la va a veure, se'n torna plorant

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.

Ponent té una filla casada a llevant, quan ell la va veure se'n torna plorant

1 font, 2019.
Los vientos del oeste, en los refranes, parecen ser vientos temidos popularmente. Se hace alusión que los vientos fuertes de esta dirección son los que producen más daños. De: Amades.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «13. Refranes de los vientos propios de la isla. 13.8. Vientos de Ponent», p. 593. Universitat de les Illes Balears.

Ponent té una filla casada a llevant, quan ell la visita se'n torna plorant

1 font, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 40 (15 de desembre de 1927) «Refraner. La pluja. B. Les senyals de pluja. Pel vent», p. 405. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Ponent té una filla casada a llevant, quan la va a veure torna plorant

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. a) Del temps», p. 22. Editorial Acebo.

Ponent té una filla casada a llevant, que quan la va a veure se'n torna plorant

1 font, 2008.
Ponent i llevant encontrats, donen pluja.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.7. Ponent», p. 125. Editorial Moll.

Ponent té una filla casada a Llevant, que quan la va a veure, s'entorna plorant

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 43 (1 de febrer de 1928) «Refraner. XXXII. El vent», p. 47. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Ponent té una filla casada a llevant, rient la va a veure, se'n torna plorant

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 153. Pagès Editors.

Ponent té una filla casada a Llevant; quan ell la va a veure se'n torna plorant

1 font, 2003.
Lloc: Terra Alta.
Alanyà i Roig, Josep (2003): Etnografia de la Terra Alta «35.5.7. Vents», p. 488. Consell Comarcal de la Terra Alta.

Ponent té una filla casada a llevant; quan la va a veure, se'n torna plorant (plou)

1 font, 1993.
El vent de ponent sol anar seguit del de llevant, que sempre ho sol resoldre amb pluja.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2283 Ponent», p. 311. Institut Menorquí d'Estudis.

Ponent té una filla casada al llevant / que quan la va a veure / en torna plorant

1 font, 2019.
Lloc: Catalunya i Morella.
Font: Griera 1914:87.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.2. La lluita dels vents», p. 76. Edicions del Bullent.

Ponent té una filla casada al llevant, que, quan va a veure-la, se'n torna plorant

1 font, 1994.
Llevant: Vent de l'est. Certament humit i plujós. Els valencians hem patit, de sobres, els temporals de llevant, que provoquen inundacions en eixir-se'n els rius de mare, principalment el Xúquer, el Túria i el Segura.
Lloc: País Valencià.
Font: Anaya.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «3. Primavera 3.3. Vents primaverals. El llevant», p. 66. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Ponent té una filla casada amb llevant, que quan la va a veure se'n torna plorant

1 font, 1997.
Oral / Vilaseca, Raimon (1997). Font oral.

Ponent té una filla, casada a llevant; quan ell la va a veure, se'n torna plorant

1 font, 1992.
Lloc: Cadaqués.
Sala, Ernesta (1992): Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Volum. IV. Àrea 3: Lingüística social «El parlar de Cadaqués, un parlar salat continental. Els dialectes en la societat actual», p. 161. Universitat de les Illes Balears.

Ponent té una tia a llevant que quan la va a veure se'n torna plorant

1 font, 2014.
Lloc: Canapost.
Manent, Albert; Cervera, Joan; Cruset, Lídia; Massegosa, Rosa M.;Vega, Salvador (2014): Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Empordà «Recull de refranys, dites i curiositats», p. 115. Edicions Sidillà.

Té una filla el ponent casada a llevant, la va a veure rient i s'en torna plorant

1 font, 1990.
Diversos autors (1990): El Montseny i les Guilleries. Paisatge, mite i literatura «Refranyer», p. 392. L'Aixernador Edicions.