Paremiologia catalana comparada digital

Poques metzines no maten

67 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1736.

Poques metzines no maten

30 fonts, 1900.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. P», p. 82. Ajuntament de l'Escala.
Es diu per considerar que una cosa no mata, per la seva poca quantitat.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.15. Violència (Matar, geurra, armes…) i pau. Refranys», p. 421. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1071. Editorial Selecta-Catalonia.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La salut i la malaltia. Malaltia», p. 88. Edicions Tres i Quatre.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
De Bobes Soler, Eulàlia (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramàtic Pere Torra Olim «Paremiologia», p. 8. Manuscrit.
Sinònim: Tan poc és l'arsènic que no mata.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1771», p. 110. Columna Edicions.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Metzina, metzines», p. 170. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Peu de poison ne tue pas.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 204. Robert Morel Editeur.
Els vicis no s'han de prendre per costum.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 49. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1986): Un pam de llengua, p. 80. Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
Manich Illa, Francesc d'A. (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramatic Pere Torras Olim «Paremiologia», p. 8. Manuscrit.
Ho diu la cuinera a algú que, durant un dinar, manifesta que d'una cosa no en pot menjar. El diccionari d'Alcover-Moll ho explica com segueix: «es diu per llevar importància a una cosa que es considera nociva, però que per la seva poca quantitat no pot fer mal».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VII. Els aliments. El menjar», p. 230. Llibres de l'Index, S.A.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de remeis casolans i consells higienics», p. 74. Editorial Millà.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «P», p. 36. Autoedició.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els consells de salut», p. 299. Edicions 62.
Es diu per llevar importància a una cosa que es considera nociva però que, per la seva poca quantitat, no pot fer mal (D.). Jo crec que s'aplica en el sentit que totes les metzines, per ser metzines, maten.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1827 Metzines», p. 251. Institut Menorquí d'Estudis.
De coses sense importància, no fer-ne cabal.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Medecina», p. 234. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 59. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.
Font: Ballot.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «poc». Web.
Equivalent en francès: Peu de poison ne tue pas.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Viure i morir. Menjar i beure», p. 40. Autoedició.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Metzines», p. 898. Editorial Selecta-Catalonia.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 9 (Any I, 29-febrer-1936) «Folklore de la Medicina popular», p. 10. Revista Curiositats de Catalunya.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «M», p. 62. Tarascó, Viladot & Cuesta.
Equivalent en llatí: Modicum venenum non nocet.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Veneno.
Equivalent en castellà: Poco veneno no mata.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 70». Autoedició.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. La salut i la higiene», p. 118. Museu Arxiu de Sentmenat.

Pocas matzinas no matan

3 fonts, 1880.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 19. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Seté ramellet. Flors de recreo», p. 125. Imprempta de Carlos Latrobe.
Pocas matzinas no. 26-9-1903 / 27-8-1904.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1256.jpg. Manuscrit.

Xiques metzines no maten

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1085. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els consells de salut», p. 302. Edicions 62.

Pocas matsinas no matan

2 fonts, 1839.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «M», p. 36. Manuscrit.
Expr. ab que se significa que las cosas danyòsas en poca cantitat no solen danyar.
Equivalent en castellà: Poco veneno no mata.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Matsina», p. 205. Impremta de Josep Torner.
Expr. ab que se significa que las cosas danyòsas en poca cantitat no solen danyar.
Equivalent en francès: Peu de chose ne peut nuire.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Matsina», p. 205. Impremta de Josep Torner.
Expr. ab que se significa que las cosas danyòsas en poca cantitat no solen danyar.
Equivalent en italià: Poco veleno non uccise mai.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Matsina», p. 205. Impremta de Josep Torner.
Expr. ab que se significa que las cosas danyòsas en poca cantitat no solen danyar.
Equivalent en llatí: Parum veneni non nocet.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Matsina», p. 205. Impremta de Josep Torner.

Males metzines no maten

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «4. Del plat a la boca, ningú s'equivoca», p. 52. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Pocas matsínas no matan

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Poco rejalgar no hace mal.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Matsína», p. 79.
Equivalent en castellà: Poco veneno no mata.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Matsína», p. 79.
Equivalent en llatí: Nil nocet arsenicum parco si sumitur haustu.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Matsína», p. 79.

Pocas matzinas, no matan

1 font, 2021.
Pocas matzinas no. 23-10-1880.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1255.jpg. Manuscrit.

Pocas mazinas no matan

1 font, 1915.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0005 «Refrans medics - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411680304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Pocas metsinas no matan

1 font, 1814.
Un nom en nominatiu demana sempre un verb, y tot verb del modo finit suposa sempre un nominatiu exprés ó sobrentés, concertant ab ell en número y en persona.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «De nominatiu ab verb», p. 111. Web.

Poques matzinas no matan

1 font, 1903.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 156. Est. Tip. La Hormiga de Oro.

Poques matzines no maten

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Poco veneno no mata.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. P», p. 824. Antoni López, Editor.

Poques medicines no maten

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Consells en general (Pas del temps)», p. 260. Universitat Miguel Hernández.

Poques metzines / no maten

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 35. Autoedició.

Poques metzines no matan

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 101. Editorial Rourich.

Pòques metzines no maten

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Poco veneno no mata.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVIII. Tractament», p. 436. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Peu de chose ne peut nuire.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVIII. Tractament», p. 436. Centre Excursionista de Catalunya.
De: Pepratx.
Equivalent en francès: Un peu de poison ne tue pas.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVIII. Tractament», p. 436. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: Poco veleno non uccise mai.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVIII. Tractament», p. 436. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Parum veneni non nocet.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVIII. Tractament», p. 436. Centre Excursionista de Catalunya.

Poques metzines, no maten

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVI.- Medecina», p. 311. Institut Menorquí d'Estudis.

Són tan poques ses metzines que no maten

1 font, 1993.
Es diu per llevar importància a una cosa que es considera nociva però que, per la seva poca quantitat, no pot fer mal (D.). Jo crec que s'aplica en el sentit que totes les metzines, per ser metzines, maten.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1827a Metzines», p. 251. Institut Menorquí d'Estudis.

Tan poc és l'arsènic, que no mata

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 2121», p. 709. Columna Edicions.

Tan poc és l'arsenit, que no mata

1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «T», p. 323. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Tan poch és larcenit, que no mata

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 99. Librerías París-Valencia.

Tan poques són les metzines que no fan mal

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1772», p. 111. Columna Edicions.

Tan poques són ses metzines, que no maten

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. T», p. 67. Consell de Mallorca.

Xiques matzines no maten

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de novembre de 1908, núm. 24», p. 101. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.