Paremiologia catalana comparada digital

Qui bé lliga, bé deslliga

63 recurrències en 20 variants. Primera citació: 1803.

Qui bé lliga, bé deslliga

19 fonts, 1805.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La responsabilitat», p. 108. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El treball. Feina», p. 107. Edicions Tres i Quatre.
Ve a dir que les coses s'han de fer com cal des de bon començament, si és que les volem acabar bé.
Sinònim: Treballar bé no costa re.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «Q», p. 95. Edicions de 1984.
Sinònim: Estar pel que es fa (o per la feina).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «215», p. 68. Garsineu Edicions.
Equivalent en castellà: Quien bien ata bien desata.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Lligar», p. 55.
Equivalent en llatí: Qui bene rem nectit, nexam bene solvere novit.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Lligar», p. 55.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 576», p. 513. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De treball i diners», p. 33. Autoedició.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes. Encreuats «Del treball i diners», p. 41. Autoedició.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 55. Consell de Mallorca.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 186. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: Mira que ates, que desates | Quien bien ata, bien desata.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Lligar», p. 77. Edicions 62.
Qui bé comença, bé acaba.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Feines. Oficis», p. 216. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
Sinònim: Qui assegura, dura.
Equivalent en castellà: Quien bien ata, bien desata.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 827. Antoni López, Editor.
Afinitat (Costum / Família / Hàbit / Tradició).
Font: [LEM: 186].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 176. Web.
Acció (Activitat, Treball) / Inacció.
Font: [LEM: 186].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 176. Web.
(1999): L'Estel «Refranys (IV)», p. 11. Revista L'Estel.

Qui bé lliga bé deslliga

8 fonts, 1993.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «10. La capacitat intel·lectual - 10.4. Destresa». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La capacitat intel·lectual. Destresa», p. 133. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Qui sap fer una cosa també en sap fer una altra de semblant.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Deslligar», p. 50. Pagès Editors.
Qui sap fer una cosa també en sap fer una altra de semblant.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Lligar», p. 89. Pagès Editors.
Qui sap fer bé una cosa és segur que sabrà desfer-la, si s'ho proposa.
Sinònim: Qui bé ferma bé desferma | Qui bé tanca bé obre.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 406. Edicions 62.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral. Vicis i virtuts», p. 59. Arxiu Municipal de Palafrugell.
El valor de la destresa.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Treballs i ocupacions. Condicions: destresa», p. 110. Edicions 62.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 104. Seuba Edicions.

Qui be lliga be deslliga

3 fonts, 1831.
Equivalent en castellà: Quien bien ata bien desata.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «384», p. 90. Imprenta de Saurí y Compañía.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
(Quien bien ata bien desata).
Lloc: Vall d'Àneu (Pallars Sobirà).
Pol i Pol, Celestí (1962): Diccionario dialectal del Valle de Aneu (Pallars Sobirá), 3a ed., 1973 «Refranes», p. 30. Instituto de Estudios Ilerdenses.

Qui bè lliga bè deslliga

3 fonts, 1803.
Sinònim: V. Lligar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Deslligar», p. 243.
Equivalent en castellà: Quien bien ata bien desata.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 658. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Fr. ab la cual se dòna á enténdrer que qui empren ab conexemènt un negoci árduo sabrá desexirsen bè.
Equivalent en castellà: Quien bien ata bien desata.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Lligar», p. 137. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab la cual se dòna á enténdrer que qui empren ab conexemènt un negoci árduo sabrá desexirsen bè.
Equivalent en francès: Qui sait nouer sait dénouer.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Lligar», p. 137. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab la cual se dòna á enténdrer que qui empren ab conexemènt un negoci árduo sabrá desexirsen bè.
Equivalent en italià: Chi sa annodare sa snodare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Lligar», p. 137. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab la cual se dòna á enténdrer que qui empren ab conexemènt un negoci árduo sabrá desexirsen bè.
Equivalent en llatí: Qui bene rem nectit, nexam bene solvere novit.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Lligar», p. 137. Impremta de Josep Torner.

Qui be lliga, be deslliga

3 fonts, 1847.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Q», p. 126. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Exp. que qui empren ab coneixemènt un negoci arduo, eixirá de ell ab facilitat.
Equivalent en castellà: Quien bien ata bien desata.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Lligar», p. 17. Agencia Médica Catalana.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 108. Editorial Rourich.

Qui bè nua bè desnua

3 fonts, 1805.
Sinònim: V. Qui bè lliga bè deslliga.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Nuar», p. 120.
Equivalent en castellà: Quien bien ata bien desata.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 658. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Sinònim: Qui bè lliga bè deslliga.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Nuar», p. 309. Impremta de Josep Torner.

Qui bé nua, bé desnua

3 fonts, 1989.
Que el qui fa les coses ben fetes i amb la deguda atenció, troba la recompensa amb la feina ben feta i en les facilitats que després n'obté.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la feina de cosir. Del nus», p. 80. Editorial Ausa.
Sinònim: Qui bé lliga, bé deslliga.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «N 525», p. 484. Columna Edicions.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. Q», p. 371. Web.

Qui bé lliga, troba que deslliga

2 fonts, 1900.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 577», p. 513. Columna Edicions.
(Cast.) V. perdre.
Sinònim: Qui bé nuha, bé desnuha, tant si és fil com filempua.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «LL», p. 57. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui bé nua bé desnua

2 fonts, 2004.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «Q», p. 4. Manuscrit.
Qui sap fer una cosa és segur que sabrà desfer-la, si s'ho proposa.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral. Vicis i virtuts», p. 59. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Qui bé lliga / bé deslliga

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lligar», p. 195. Edicions Polígrafa.

Qui be lliga, bé deslliga

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Bé». Web.

Qui bè lliga, bè deslliga

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Seté ramellet. Flors de recreo», p. 139. Imprempta de Carlos Latrobe.

Qui bé nua / bé desnua

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Nuar», p. 317. Edicions Polígrafa.

Qui bè nua, bè desnua

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Seté ramellet. Flors de recreo», p. 139. Imprempta de Carlos Latrobe.

Qui bé nuga, bé desnuga

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Bé». Web.

Qui bé nusa / bé desnusa

1 font, 1969.
Nusar: fer nusos.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Nunca», p. 320. Edicions Polígrafa.

Qui bé nusa bé desnusa

1 font, 2003.
Sinònim: Qui bé nusa bé desnusa, tant si és fil com filempua.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La responsabilitat», p. 108. Pagès Editors.

Qui be nusa, be desnusa

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 108. Editorial Rourich.

Qui be se nua, be se desnua

1 font, 1814.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Snsèresisyi sinalefa del pronom Se. Ab adverbis», p. 196. Web.

Qui bé se nua, bé se desnua

1 font, 1999.
Font: Ballot.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «saber fer». Web.