Paremiologia catalana comparada digital

Qui té mal i mal es dona té dos mals en sa persona

47 recurrències en 34 variants. Primera citació: 1880.

Qui té mal i mal es dóna té dos mals en sa persona

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1080. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Sinònim: Qui té mal i mal es dóna té dos mals, i si no sopa, tres.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 290. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 235. Universitat Miguel Hernández.

Qui té mal i mal es dóna té dos mals, i si no sopa, tres

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1080. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Sinònim: Qui té mal i mal es dóna té dos mals en sa persona.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 290. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 235. Universitat Miguel Hernández.

Qui té un mal i s'hi dóna, en té dos

4 fonts, 2000.
Vol dir que les malalties es fan més intolerables, com més s'hi capfica el malalt.
Sinònim: Qui té mal i mal se dóna, té dos mals.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.2. Salut i malaltia. Refranys», p. 357. Editorial Moll.
Vol dir que les malalties i disgusts es fan més intolerables si el qui en sofreix s'hi capfica massa.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Donar», p. 51. Editorial Moll.
Vol dir que les malalties i disgusts es fan més intolerables si el qui en sofreix s'hi capfica massa.
Sinònim: Qui mal té i mal se dóna, té dos mals.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Donar». Web.
Lloc: Mallorca.
Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «https://textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. Blogger.

Qui mal té i mal s'hi dóna, té dos mals junts

2 fonts, 1993.
De vegades ens preocupam massa pels mals sobrevinguts, i ens posam nerviosos i aleshores és pitjor.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Refranys», p. 399. Editorial Moll.
Significa que si a més dels mals que ens sobrevenen, ens preocupam massa per aquests mals, nosaltres mateixos ens els augmentam (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1700 Mal», p. 236. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui té mal i mal es dóna, són dos mals en sa persona, i si no sopa, tres

2 fonts, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 78. Editorial Selecta-Catalonia.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Mal que tens i mal que et dónes, són dos mals

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La salut i la malaltia», p. 41. Garsineu Edicions.

Mal que tens i mal que et dónes, te'n vas al cementeri i no te n'adones

1 font, 1992.
Es refereix al que té mal i damunt és molt queixós.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Refranys», p. 183. Servei Local de Català de Tortosa.

Qui mal té e mal se dona, són dos mals

1 font, 1900.
V. Soferir.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «M», p. 60. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui mal té i mal es dóna, té dos mals i, si no sopa, en té tres

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «II. L'alimentació. El menjar i el beure», p. 23. Pagès Editors.

Qui mal té i mal se dóna patix dos mals

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «18. La roda de la fortuna - 18.3. Dissort». Web.

Qui mal te i mal se dona son dos mals

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui mal té i mal se dona, pateix dos mals

1 font, 2005.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Qui mal té i mal se dóna, són dos mals

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 524», p. 734. Columna Edicions.

Qui mal té i mal se dona, són dos mals

1 font, 2020.
Santaló, Ester (2020): «https://twitter.com/santaloester/status/1225832847367450625». Twitter.

Qui mal té i mal se'n dol, té dos mals

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui a mal et s'en plaint, a deux fois mal.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 180. Robert Morel Editeur.

Qui mal te y mal se dona passa dos mals

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 19. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui mal te y mal se dona patix dos mals

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui mal te y mal se dona patix los mals

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui mal te y mal se dona son dos mals

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «M», p. 34. Manuscrit.

Qui mal tè y mal se dona, / sòn dos mals en sa persona

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Primer ramellet. Flors de vida», p. 13. Imprempta de Carlos Latrobe.

Qui mal te y mal se dona, pateix dos mals

1 font, 1898.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.

Qui mal té y mal se dona, pateix dos mals

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 113. Editorial Rourich.

Qui mal té y mal se dona, son dos mals

1 font, 2021.
Qui mal té. 11-6-1877.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1481.jpg. Manuscrit.

Qui mal tè y mal se dòna, tè dos mals

1 font, 1903.
Aquesta dita catalana es citada ab elogi pe 'l Dr. Torres y Bages, actual Bisbe de Vich, en el 'Més del Sagrat Cor de Jesús (día IX, punt I.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 159. Est. Tip. La Hormiga de Oro.

Qui mal te, i mal s'hi dona, / te dos mals junts

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XV.- Dret (Lleis, política…)», p. 299. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui té mal i mal es dóna, té dos mals en sa persona

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVIII. La roda de la fortuna. La dissort», p. 136. Pagès Editors.

Qui té mal i s'en adona, passa dos mals en la seua persona

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 235. Universitat Miguel Hernández.

Qui té mal i s'hi dóna, en té dos (o té dos mals junts)

1 font, 1993.
Vegi's n. 1683 i 1700.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1705 Mal», p. 236. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui té mal i se hi dóna, en té dos vegades

1 font, 1963.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1963): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Qui té mal i se n'adona, té dos mals

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 544», p. 739. Columna Edicions.

Qui té mal i se'n dóna, són dos mals junts

1 font, 1984.
Es pessimisme no és bo per res.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Medecina», p. 235. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui té mal y s'en dona, son (passa ò patèx) dos mals en sa persona

1 font, 1900.
De: Pepratx.
Equivalent en francès: Qui a du mal et se donne du mal, a deux peines à endurer.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 446. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Unum malum, unum est patienti; et duplex inpatienti.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 446. Centre Excursionista de Catalunya.
Sinònim: Un mal, un es a aquèll qui sofèr en pau; è a cèll qui nou fa, dos (Prov. Ar. s. XIV).
Equivalent en castellà: La adversidad requiere entereza.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 446. Centre Excursionista de Catalunya.

Qui te mal y se'n dona te dos mals

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de juny de 1908, núm. 22», p. 72. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Qui té un mal i s'hi dóna, són dos

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 61. Consell de Mallorca.