Paremiologia catalana comparada digital

Treure el ventre de mal any

80 recurrències en 29 variants. Primera citació: 1803.

Treure el ventre de mal any

20 fonts, 1914.
Espassar-se la fam o sortir de la misèria.
Sinònim: Eixir de mal any.
Lloc: Cat., Bal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Any Loc. z)». Editorial Moll.
Menjar abundantment i de manera desacostumada.
Sinònim: Treure el ventre de guerxesa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Ventre Loc. h)». Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 1.4. El dòmino», p. 203. Editorial Moll.
Aprofitar-se d'un bon àpat després de dies de menjar poc, assaciar la fam.
Sinònim: Treure el ventre de pena.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Ventre», p. 463. Llibres de l'Index, S.A.
Passar-s'ho malament.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Castellote, Glòria (1983): Revista Exágono, 370 «Frases fetes: Les dites populars a Vila-real», p. 33. Revista Exágono.
Espassar-se la fam o sortir de la misèria.
Ai, a veure quin dia podrem treure el ventre de mal any! / Si les coses rutllen com fins ara, aviat traurem el ventre de mal any.
Sinònim: Eixir de mal any.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desempobrir-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Atipar-se / aprofitar-se d'un bon àpat després de dies de menjar poc / menjar abundament i de manera desacostumada.
Avui l'han convidat i segurament ha tret el ventre de mal any, perquè a casa seva no pot atipar-se gaire.
Sinònim: Omplir el pap, treure el ventre de pena, eixir de mal any, treure el ventre de guerxesa, omplir el sac.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Menjar (v. tr.)». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 465», p. 708. Columna Edicions.
Gabinet de didàctica. Pol. Ling. (1987): Programa refranys d'ordinador. Generalitat de Catalunya.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Any». Web.
Atipar-se.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Atipar-se.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Aprofitar-se d'un bon àpat després de passar dies d'indigència.
Lloc: La Bisbal, Borges Blanques, Tortosa, Val.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Any 5», p. 230. Edicions Polígrafa.
Loc. v. [LC]. Aprofitar-se d'un bon àpat després de dies de menjar poc.
Van aprofitar el sopar d'aniversari per treure el ventre de mal any.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «treure ». Institut d'Estudis Catalans.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Any», p. 28. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Dit de qui es fa un tip després d'un perllongat dejú.
PCCD / Torres, Roman (2025): Formulari de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) «PCCD». Web.
Aprofitar-se d'un bon àpat.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Any, anyades, anys», p. 17. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Panxa. Ventre», p. 208. Universitat Miguel Hernández.
Atipar-se.
Sinònim: Veg. Omplir el pap.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 377. Edicions 62.
Sadollar-se.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Olors i sabors. Gana», p. 68. Edicions 62.
Equivalent en castellà: Sacar el vientre de mal año.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. T», p. 837. Antoni López, Editor.
Desempobrir-se, menjar (v. tr.). De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
Atipar-se molt d'un àpat exquisit quan es té molta gana de temps.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Traure la panxa de mal any

8 fonts, 1920.
Comer extraordinariamente cuando hay ocasión, por hambre o glotonería.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «P», p. 108. Comercial Denes, SL.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Les dones al carrer», p. 29. Autoedició.
De: Lledós, Domingo.
Lloc: Agramunt.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1920): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0038 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368034». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Cessar de patir fam.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 115. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1836. Publicacions de la Universitat de València.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Panxa», p. 207. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 302. Editorial Antinea.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Any», p. 47. J. Huguet Pascual, editor.

Traure el ventre de mal any

6 fonts, 1928.
Saciar el hambre comiendo más que de costumbre.
Equivalent en castellà: Sacar el vientre de mal año.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «V», p. 134. Comercial Denes, SL.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 296. Editorial Arte y Letras.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Frases fetes». Web.
Passar-se la fam o eixir de la misèria.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «A», p. 18. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1836. Publicacions de la Universitat de València.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «T», p. 217. Autoedició.

Treure el ventre de lloc

4 fonts, 1926.
Atipar-se excessivament.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Ventre Loc. i)». Editorial Moll.
Atipar-se excessivament.
Ahir va treure el ventre de lloc i ara té molt mal de panxa.
Sinònim: Treure el ventre de mal any, treure el ventre de guerxesa.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Atipar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Menjar abundantment i de manera desacostumada | Sadollar la fam.
Sinònim: Treure el ventre de guerxesa | Treure el ventre de pena.
Optimot (2024): Fraseologia en persona «Ventre - https://www.instagram.com/optimotcat/p/DDg-qG-tOxM/?img_index=8». Instagram.
Atipar-se. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Tráurer lo ventre de mal any

3 fonts, 1864.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 86. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Saciar la fam. Menjar més ó millor de lo que s'acostuma.
Equivalent en castellà: Sacar el vientre de mal año.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Any», p. 102. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Saciar la fam. Menjar més ó millor de lo que s'acostuma.
Equivalent en llatí: Satius assueto edere.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Any», p. 102. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Saciar la fam, menjar mès de lo acostumat.
Equivalent en castellà: Sacar el vientre ó la tripa de mal año.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ventre», p. 761. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Saciar la fam, menjar mès de lo acostumat.
Equivalent en llatí: Ventrem incrassare.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ventre», p. 761. Hermanos Espasa, Editores.

Treure panxa de mal any

3 fonts, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Panxa», p. 163. Editorial Moll.
Menjar molt.
Lloc: Mallorca.
Flor Romanial (2021): «https://twitter.com/romanial_flor/status/1357462417308008454». Twitter.
Atipar-se, menjar tota la gana que una persona tinga.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «T», p. 336. Juli Jordà Mulet.

Treure es ventre de mal any

2 fonts, 2004.
Fer-se un fart de menjar.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «V», p. 191. Institut d'Estudis Eivissencs.
És poder atipar-se després d'haver passat gana.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Dites, comparances, exclamacions populars, locucions i frases fetes. T», p. 100. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Treure sa panxa de mal any

2 fonts, 1984.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. T», p. 241. Consell de Mallorca.
Sortir de sa misèria.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. T. Conjugacions vàries», p. 132. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ha tret sa panxa de mal any

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. H», p. 223. Consell de Mallorca.

No li traurà el ventre de mal any

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Any». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.

No treure-li el ventre de mal any (una cosa)

1 font, 1986.
Gimeno, Antoni; Roura, Amadeu (1986): Anys i panys. Refranys i tradicions del curs de l'any «LES ESTACIONS», p. 15. Graó Editorial.

Tindre el ventre fora de mal any

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1830. Publicacions de la Universitat de València.

Traure 'l ventre de mal any

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Traure (algú) de mal any

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1835. Publicacions de la Universitat de València.

Traure el ventre de bon any

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1836. Publicacions de la Universitat de València.

Traure el ventre de perill

1 font, 2016.
Quan tens molta gana i minges.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «Los aliments», p. 111. Cossetània Edicions.

Traure l'estómac de mal any

1 font, 2003.
Menjar abundantment i de manera desacostumada.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «E», p. 71. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Traure la pancha de mal any

1 font, 1922.
Fer una fartá.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1922): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 26 (Junio de 1922) «Fraseología valenciana», p. 200. Societat Castellonenca de Cultura.

Traure la tripa de mal any

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1836. Publicacions de la Universitat de València.

Traure panxeta / tripa de mal any

1 font, 1995.
Atipar-se.
Font: PR, BS, CB, CL, FX, G, MR, MS, TC.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 182. Instituto de Estudios Turolenses.

Traure'l ventre de mal any

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. T», p. 167. Impremta Querol, Tortosa.

Traure's la panxa de mal any

1 font, 2021.
Persona molt fartona.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «T», p. 218. Autoedició.

Traurer èl vèntre de mal any

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Sacar el vientre de mal año.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Any», p. 46.
Equivalent en llatí: Infarcire ventrem.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Any», p. 46.

Tráurer el vèntre de mal any

1 font, 1805.
Sinònim: V. Any.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Vèntre», p. 406.

Tráurer lo vèntre de mal any

1 font, 1839.
Fr. fam. Atiparse mès ó millòr de lo que se acostuma.
Equivalent en castellà: Sacar el vientre ó la tripa de mal año.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vèntre», p. 1090. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. Atiparse mès ó millòr de lo que se acostuma.
Equivalent en francès: Se faire carrelure de ventre.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vèntre», p. 1090. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. Atiparse mès ó millòr de lo que se acostuma.
Equivalent en italià: Fare una corpacciata.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vèntre», p. 1090. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. Atiparse mès ó millòr de lo que se acostuma.
Equivalent en llatí: Stomachum cibo onerare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vèntre», p. 1090. Impremta de Josep Torner.

Tráurerse (lo ventre) de mal any ó de guerxeisa

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 253. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Treure la panxa de mal any

1 font, 1880.
Menjar.
Peña i Nicolau, Pere d'Alcàntara (Pep d'Aubenya) (1880): La Ilustració catalana (30-11-1880), núm.15 «El capellá moro de la llonja», p. 118. Revista La Ilustració Catalana.

Treure les tripes de mal any (cast.)

1 font, 1989.
Sinònim: Treure el ventre de pena.
Equivalent en castellà: Sacar las tripas de mal año.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 212. Editorial Claret.

Treurese se panxa de mal añy

1 font, 1815.
[…] y estave per ell «ad omne quare», que sen seria anade emb un negre, sòls per treurese se panxa de mal añy, que ja le tenian tots aferrade á s'espinade.
Lloc: Mallorca.
Aguiló i Cortès, Tomàs (1815): Rondaya de rondayes en mallorquí, ed 1912 «Rondaya», p. 14. Impremta de Felip Guasp.