A les tres pedretes

51 recurrències en 29 variants.

1. A les tres pedretes (2014, 1 font)

Lloc: Garrigues.

Revés, Ignasi (2014): Twitter «twitter.com/jireves». Twitter.

2. Anar a les tres pedretes (2004, 1 font)

Anar molt mudat.

Avui va a les tres pedretes, perquè toca anar mudat.

Sinònim: Anar de pontifical.

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Mudat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

4. Arribar a les tres pedretes (1977, 15 fonts)

Equivalent en Castellà: Llegar a las puertas de la muerte, llegar a una situación muy crítica, ver las orejas del lobo.

Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 42. Editorial Pòrtic.

Al final d'una malaltia greu, en perill de mort, estar a les últimes.

L'any passat, després d'una operació de cor, va arribar a les tres pedretes.

Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules», p. 378. Editorial Gregal.

Arribar o trobar-se en una situació de gran destret, altament perillosa.

Equivalent en Castellà: Llegar a las últimas | Ver las orejas al lobo | Llegar a las puertas de la muerte.

Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Pedreta», p. 179. Enciclopèdia Catalana.

Trobar-se en una situació extrema / arribar a una situació de gran destret, greument perillosa.

L'any passat va arribar a les tres pedretes a conseqüència d'un accident gravíssim / Ja és la tercera vegada en dos anys que arriba a les tres pedretes; esperem que ara també acabi tot bé.

Sinònim: Estar a la quinta pregunta, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar amb l'aigua fins al coll.

Font: R-M.

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Perillar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Sinònim: Veure's la pedregada a sobre.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «681», p. 200. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1326», p. 5. Columna Edicions.

Sinònim: Veure les orelles del llop.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 1243», p. 500. Columna Edicions.

Arribar a extrem de mort.

Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «A», p. 20. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Arribar o trobar-se en una situació de gran destret, altament perillosa.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

La família va comprendre que havia arribat a les tres pedretes i van estar a punt de donar-lo per mort.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 124. Llibres de l'Index, S.A..

Estar en gran perill.

Ja és la tercera caiguda forta en dos mesos. Està arribant a les tres pedretes.

Sinònim: Veure les orelles del llop.

Equivalent en Castellà: Llegar a las puertas de la muerte; Llegar a las últimas; Ver las orejas al lobo.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «pedreta». Editorial Barcanova.

En una situació de gran destret.

Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Arribar (o no)», p. 17. Editorial Millà.

A una situació de gran destret.

Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «pedra, pedregar, pedreta», p. 116. Editorial Millà.

Trobar-se en una situació extrema.

Sinònim: Perillar, arribar a l'extrem, arribar (o estar) a l'última pregunta, arribar a les últimes, arribar a les portes de la mort | Veg. tb. ésser home a l'aigua.

Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «A», p. 36. Edicions 62.

Trobar-se en perill.

Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Dificultats: perills», p. 72. Edicions 62.

7. Estar a les tres pedretes (1928, 6 fonts)

Lloc: País Valencià.

Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 105. Editorial Arte y Letras.

Emprem aquesta dita quan algú està angoixat, apurat, nerviós, etc. Els moriscos quan feien un enterrament a la fossa hi posaven tres pedres, Una cobrint el cos, l'altra al cap, i la tercera als peus, d'aquí possiblement la dita.

Lloc: Bot (Terra Alta).

Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Algunes notes sobre dites», p. 46. Autoedició.

Estar a punt de morir-se. Endormiscar-se, adormir-se fer una becaina, badar, no fer res, pesar figues. Estar molt delicat de salut, molt greu.

És a baix a l'entrada, però no li diguis «re» que amb l'hora que és... deu estar a les tres pedretes.

Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).

Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Frases fetes i expressions», p. 30. MUS.

Estar en una situació d'extrem perill.

Des que li han dit que el persegueix la justícia, està a les tres pedretes.

Sinònim: Estar a la quinta pregunta, arribar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar amb l'aigua fins al coll.

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Perillar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1783. Publicacions de la Universitat de València.

Li passa al revés que a mi, jo tinc els pulmons d'un xaval i ell arrossega un emfisema que no el deixa respirar. Més d'una vegada ha estat a les tres pedretes.

Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Autobiografia d'un qualsevol», p. 37. Edicions Proa.

10. Fer-se'n les tres pedretes (1902, 2 fonts)

Quan la Rosa, la dona, li va agafar el tifus i el metge va dir que potser se'n faria les tres pedretes, ell, en Ton, se n'arribà a cal senyor rector per a fer-li una consulta.

"Català, Víctor" (1902): Drames rurals «El pastor», p. 90. Edicions 62.

Usat per a indicar que algú s'ha mort, és incoherent prenent els mots per llur sentit recte; pot recordar les pedres del túmul funerari o les ofrenades.

Font: Etimologia.

Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Introducció», p. 12. Edicions El Mèdol.

11. Fer-se'n tres pedretes (2004, 1 font)

Sofrir perjuí greu, costar car a algú.

De qualsevol cosa, sempre se'n fa tres pedretes; és una patidora nata.

Sinònim: Costar car (a algú), fer-se'n l'estella, fer-se'n set pedres.

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Sofrir». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

12. Ficar-se a les tres pedretes (2000, 1 font)

Reincidir en una situació dolenta. Normalment es refereix a un empitjorament en el procés d'una malaltia.

Estava millor, però esta vesprada s'ha ficat una altra volta a les tres pedretes.

Sinònim: Posar-se a les tres pedretes.

Lloc: Comarques de Castelló.

González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 62. Diputació de Castelló.

13. Ficarse a les tres pedretes (1928, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «F», p. 122. Editorial Arte y Letras.

14. Parar a les tres pedretes (1987, 1 font)

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Relacions personals. Companyies i amic de veritat», p. 114. Editorial l'Esquer.

15. Portar temps a les tres pedretes (2011, 1 font)

Sembla que foteu carreres aviam qui la dinya abans. Aquell porta temps a les tres pedretes, tu no me li vulguis colar ara, que no et toca.

Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «De casa en casa - IV», p. 157. Edicions Proa.

17. Posar algú (o arribar) a les tres pedretes (1930, 1 font)

Posar-lo en un compromís.

Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 78. Editorial Selecta-Catalonia.

18. Posar algú a les tres pedretes (1767, 1 font)

Que ham de dir, sino que així com veu ques mataven com aá jinjes, li agarrá una pataleta que la posá á les tres pedrétes.

Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 60. Librerías París-Valencia.

19. Posar-nos a les tres pedretes (1987, 1 font)

Lloc: Bot (Terra Alta).

Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Les dones al carrer», p. 26. Autoedició.

20. Posar-se / pujar-se a les tres pedretes (1995, 1 font)

Irritar-se.

Font: PR, AL, CL, CR, FV, FX, G, L, ME, MR, MS, N, TC, VR, VT.

Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 166. Instituto de Estudios Turolenses.

25. Ser a les tres pedretes (2019, 1 font)

Haver arribat a les portes de la mort.

Lloc: Palafrugell.

Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «T», p. 164. Edicions Baix Empordà.

Tenir problemes econòmics.

Sinònim: Arribar a les tres pedretes.

Lloc: Palafrugell.

Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «T», p. 164. Edicions Baix Empordà.

26. Va arribar a les tres pedretes (2009, 1 font)

Lloc: Nonasp (Matarranya).

L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. V», p. 8. PDF.

27. Vore's a les tres pedretes (2003, 1 font)

Expressió que s'utilitza per a indicar que algú ha travessat una situació difícil relacionada amb problemes de perill físic o de salut.

—Ho vaig passar malament: me s'hi va entravessar una espina a la gola i no havia manera de traure-me-la. Em vaig vore a les tres pedretes! Gràcies el metge!

Lloc: Benidorm.

Diccionari de Benidorm - Alemany Barceló, Bàrbara (2003): Diccionari de Benidorm «Pedretes (Vore's a les tres pedretes) - www.diccionaridebenidorm.org/entrada/838/pedretes-vore-s-a-les-tres-pedretes». Web.

28. Vore's amb ses tres pedretes (2020, 1 font)

Vore's perdut, en una situació molt difícil.

Lloc: Vall de Tàrbena.

Monjo i Mascaró, Joan-Lluís (2020): Jo també parla de sa. Material didàctic. Primària i Educació Secundària Obligatòria «Com es diu de sa? Si volem saber més», p. 43. Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Un projecte de:

dites.cat

Logo de Softcatalà

Ajudeu-nos a millorar

Formulari de contacte