Paremiologia catalana comparada digital

Amb un pam de llengua

65 recurrències en 29 variants. Primera citació: 1767.

Treure un pam de llengua

12 fonts, 1919.
Sinònim: v. Arrossegar els collons per terra.
Equivalent en castellà: Estar con la lengua fuera.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 88. Edicions 62.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble, p. 21. Editorial Millà.
Expressió emprada per a ponderar la fatiga.
Estava tan cansat que treia un pam de llengua.
Sinònim: Anar amb un pam de llengua fora, no poder dir pruna, estar fet caldo (algú).
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Fatigat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
[…] cansar-se és treure un pam de llengua.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 268. Editorial Pòrtic.
Després de recórrer mig aeroport a tota pastilla va entrar a l'avió traient un pam de llengua.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 341. Llibres de l'Index, S.A.
[…] i com si això no fos prou, se saben fer portar pels que treballen a coll tot el dia, i mentre els altres van a peu, ells van a cavall, com si els hi fessin un gran favor i com si encara els hi tinguessin d'agrair la companyia que els hi fan, perquè hi ha panxa-contenta que després de fer el que fa, encara vol ésser mirat i considerat com el que més.
Nogués, Xavier; Pujols, Francesc (1919): La Catalunya pintoresca «El panxa-contenta». José J. de Olañeta, Editor.
Estar molt cansat.
Palau, Montserrat (2012): CPNL «CPNL - Frases fetes, exclamacions i refranys». Web.
Estar molt fatigat.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «llengua», p. 91. Editorial Millà.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Esforç». Blogger.
I se n'hi anaren; però, així que estaven a punt d'arribar-hi, veuen el criat mut, tot corrents i traient un pam de llengua, amb una carta als dits, dient amb signes que l'acabava de portar un propi.
Serra i Boldú, Valeri (1922): Aplec de rondalles «El comte d'Oliver», p. 141. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
-Em penso que seria millor que el deixés anar -va dir mentre el rostre de Wilt enrogia i treia un pam de llengua-. Sembla que sagna de mala manera.
Sharpe, Tom (1984): Wilt, més que mai «3», p. 41. Columna Edicions.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Dites referents a algunes parts del cos humà. La llengua», p. 9. Autoedició.

Amb un pam de llengua fora

6 fonts, 1995.
Amb mostres de gran cansament.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. La llengua i el parlar», p. 170. Editorial Gregal.
Cansats i amb un pam de llengua fora, al final inevitablement faran figa, quedaran ben eixonats i potser hauran de caminar de quatre grapes.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sistema muscular i esquelètic», p. 58. Editorial Gregal.
Molt cansat.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sistema muscular i esquelètic. Mans, dits i pams», p. 65. Editorial Gregal.
Va travessar la línia d'arribada amb un pam de llengua fora.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 28. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua», p. 196. Universitat Miguel Hernández.
Molt cansat.
Sinònim: Veg. Sense alè 1.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «A», p. 48. Edicions 62.
Sense alè.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Malalties i sensacions físiques. Estat físic», p. 55. Edicions 62.
Molt cansat.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Llengua», p. 35. Curbet CG Edicions.

Anar amb un pam de llengua fora

5 fonts, 2001.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 53 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.
(Anar) molt cansat / expressió emprada per a ponderar la fatiga.
No se sap organitzar la feina i sempre ha d'anar amb un pam de llengua fora.
Sinònim: Treure un pam de llengua, sense alè, arrossegar els collons per terra, estar fet papilla (algú).
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Fatigat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
De: Alsina, Claudi; Feliu, Gaspar; Marquet, Lluís.
Font: Diccionari de mesures catalanes (1996), s. v. «pam».
Gazofilaci (2022): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1520279597585211392». Twitter.
De les mesures i les exageracions.
Font: Pesos, mides i mesures. Museu de la Ciència, BCN, 1981.
Gazofilaci (2023): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1710541057484579324». Twitter.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. A», p. 21. Edicions Víctor.

Anar amb un pam de llengua

4 fonts, 1999.
Anar amb gran pressa.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Llengua», p. 148. Editorial Moll.
Pantaixar, donar mostres d'estar molt cansat.
Sinònim: Alenar espès | Fer es tres alens.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol II. Fisiologia. Sèrie B. Cansament», p. 43. Hora Nova.
Anar rapidíssim.
Sinònim: Anar o córrer a les totes | Amb quatre bots esser allà | Pegar-se amb sos talons pes cul | Anar de quatres | Anar envelat | Anar esclatacor | Anar fet una bala | Anar correcuita | Anar esclatabutzes | Anar esclatabufetes | Anar més aviat que es vent.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VIII. Acció Sèrie A. Rapidesa», p. 141. Hora Nova.
Esbufegar, panteixar per l'ofec causat per un esforç físic.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 119. Eixam Edicions.
De: Galiana, Lluís.
Vostés no·u voldran creure, poro creguen vostés q·ell era la capa torera de tot, perqué partiria un diner per quatre parts, y anava en un pam de Ilengua darrere d'encontrar un gendre que li fera bullir l'olla.
Font: Rondalla de Rondalles, 1768, 26-27.
Serra Milà, Maria Rosa (2003): Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de Girona, 6-14 de setembre de 2003), p295-300 «Refranys i frases fetes a la llengua literària del XVIII - https://aillc.espais.iec.cat/files/2020/10/13_1_aillc_294_300.pdf», p. 297. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Traure un pam de llengua

3 fonts, 1921.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Torreserona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0006 «Figures i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356725». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Estar molt fatigat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «L», p. 91. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Estar fatigat.
Equivalent en anglès: To be with his tongue hanging out.
Lillo, J. Miquel (2014): La paraula en imatges «http://lallenguaimaginada.blogspot.com.es/2014/06/traure-un-pam-de-llengua.html». Blogger.
Estar fatigat.
Equivalent en castellà: Estar con un palmo de lengua fuera.
Lillo, J. Miquel (2014): La paraula en imatges «http://lallenguaimaginada.blogspot.com.es/2014/06/traure-un-pam-de-llengua.html». Blogger.
Estar fatigat.
Equivalent en francès: Être avec la langue pendante.
Lillo, J. Miquel (2014): La paraula en imatges «http://lallenguaimaginada.blogspot.com.es/2014/06/traure-un-pam-de-llengua.html». Blogger.

Treure tres pams de llengua

2 fonts, 2007.
Lloc: Mallorca.
Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «https://textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. Blogger.
Lloc: Illes Balears.
Vich (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.

Ab un palm de llèngua

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Con la lengua de palmo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llèngua», p. 49.
Equivalent en llatí: Anxie.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llèngua», p. 49.

Ab un pam de llèngua

1 font, 1839.
Loc. ab que se explica la gran afició, desitj, ansio ó afany ab que se fa ó desitja alguna cosa.
Equivalent en castellà: Con la lengua de un palmo ó con un palmo de lengua ó con un palmo de lengua fuera.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pam», p. 372. Impremta de Josep Torner.
Loc. ab que se explica la gran afició, desitj, ansio ó afany ab que se fa ó desitja alguna cosa.
Equivalent en francès: Avec unes envie extrême.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pam», p. 372. Impremta de Josep Torner.
Loc. ab que se explica la gran afició, desitj, ansio ó afany ab que se fa ó desitja alguna cosa.
Equivalent en francès: Ma langue me dit.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pam», p. 372. Impremta de Josep Torner.
Loc. ab que se explica la gran afició, desitj, ansio ó afany ab que se fa ó desitja alguna cosa.
Equivalent en italià: Con grandissima voglia.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pam», p. 372. Impremta de Josep Torner.
Loc. ab que se explica la gran afició, desitj, ansio ó afany ab que se fa ó desitja alguna cosa.
Equivalent en llatí: Anxie.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pam», p. 372. Impremta de Josep Torner.

Amb un pam de llengo

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. A», p. 209. Consell de Mallorca.

Amb un pam de llengua

1 font, 2006.
Deixar-lo parat, astorat.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Llengua», p. 35. Curbet CG Edicions.

Anar amb set pams de llengua

1 font, 2005.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Anar amb un pam de llengua a fora

1 font, 1995.
─Que des de la tornada de vacances, anem tot el dia amb un pam de llengua fora…
Carbó, Joaquim (1995): L'home dels nassos «Setembre», p. 97. La Galera.

Anar amb un pam de llengua darrera d'alguna cosa

1 font, 1767.
Vostés nou voldrán creure, poro creguen quell era la capa torera de tot; perque partiría un diner per quatre parts, y anaba en un pam de llengua, darrere dencontrar un gèndre, que li fera bullir lòlla.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 22. Librerías París-Valencia.

Anar amb un pam de llengua!

1 font, 2016.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Llengua», p. 494. Autoedició.

Anar en sèt pams de llengua fòra

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 21. Editorial Arte y Letras.

Arribar amb un pam de llengo

1 font, 1984.
Es màxim de fatigat.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. A. Conjugacions vàries», p. 14. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Arribar amb un pam de llengua defora

1 font, 2008.
Molt cansat.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 327. Editorial Moll.

Córrer en un pam de llengua fora

1 font, 1933.
Fort cansament.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno I (Enero-Febrero de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). C», p. 90. Societat Castellonenca de Cultura.

En un pam de llengua

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1782. Publicacions de la Universitat de València.

Quedar amb un pam de llengua

1 font, 1967.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Els números en les dites populars», p. 58. Autoedició.

Sempre traient un pam de llengua!

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «S», p. 43. Autoedició.

Sobrar (a algú) un pam de llengua

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1827. Publicacions de la Universitat de València.

Treu un pam de llengua

1 font, 2012.
Quan un està molt cansat o atrafegat.
Sinònim: Treu el fetge (o la freixura) per la boca.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Del treball», p. 67. Brau Edicions.

Treure un palm de llengua

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 528», p. 806. Columna Edicions.

Treure un pam de llengo

1 font, 1984.
Estar molt fatigat.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. T. Conjugacions vàries», p. 132. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Treure un pam de llengua per la boca

1 font, 2007.
Sinònim: Treure el fetge per la boca | Estar baldat (o cruixit, o escorronat, o esllomat, o espoltit).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «208», p. 66. Garsineu Edicions.

Treure un pam de llengua, com un gos

1 font, 1983.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 146. Editorial Selecta-Catalonia.

Venir amb un pam de llengo defora

1 font, 1984.
Haver fet un gran esforç.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. V. Conjugacions vàries», p. 138. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Venir amb un pam de llengua defora

1 font, 2008.
Molt cansat.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.1 Anar i venir. Dites», p. 462. Editorial Moll.