Paremiologia catalana comparada digital

Cadascú se sent dels seus mals

55 recurrències en 32 variants. Primera citació: 1882.

Tothom té mals i cadascú es sent dels seus

7 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de remeis casolans i consells higienics», p. 78. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 24. Editorial Miguel A. Salvatella.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes, p. 178. Seuba Edicions.

Cada u se sent del seu

4 fonts, 1967.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. L'egoisme», p. 105. Pagès Editors.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cada u», p. 35. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Chacun se ressent de son mal.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Sort, desgracia / Bonheur, malheur», p. 334. Robert Morel Editeur.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. C», p. 364. Web.

Cadascú se sent dels seus mals

4 fonts, 1979.
Originat de resultes de la dificultat d'interessar els altres en les pròpies misèries corporals.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La salut», p. 38. Editorial de Vecchi.
Dificultat d'interessar els altres en les pròpies misèries corporals.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «mal, malalt, malaltia», p. 96. Editorial Millà.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Salut i remeis casolans», p. 171. Institut Francesc Ribalta.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2, p. 78. Zenobita Edicions.

Tothom té mals i cadascú se sent dels seus

4 fonts, 1985.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.2. Salut i malaltia. Refranys», p. 358. Editorial Moll.
E. V. Equip (1985): «Dites». Caprabo.
Hostench, Rosita (1997): Diari de la padrina del Joan «Dites». Correu electrònic.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 291. Edicions 62.

Cada u sent el seu mal

2 fonts, 1989.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «C», p. 39. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 88. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Cadascú se sap lo d'ell

2 fonts, 2018.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 124. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 114. Onada Edicions.

Cadascú se sent del seu

2 fonts, 1992.
Sinònim: Estintola't amb el que has menjat, que no me n'has pas convidat | Cascú son dol amb son gresol.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 729», p. 28. Columna Edicions.
Cadascú es coneix les seves debilitats.
Equivalent en castellà: Cada uno sabe dónde le duele.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «sentir-se». Editorial Barcanova.

Cadascú se sent dels seus mals i ignora els dels altres

2 fonts, 1990.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els mals». Web.
Equivalent en francès: Chacun se ressent de ses maux et ignore ceux des autres.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Viure i morir. Menjar i beure», p. 44. Autoedició.

Tothom té mals i cadascú es queixa dels seus

2 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «T», p. 328. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Malalties i remeis», p. 138. J. Huguet Pascual, editor.

Tothom té mals i cadascú se sent del seu

2 fonts, 1998.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. L'egoisme», p. 106. Pagès Editors.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La salut i la malaltia», p. 43. Garsineu Edicions.

Tothom té mals, i cadascú se sent dels seus

2 fonts, 1936.
Equivalent en francès: Tout le monde souffre de maux et chacun ressent les siens.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Viure i morir. Salut, vida i mort», p. 113. Sport-Entraide-Amitié.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 20 (Any I, 16-maig-1936) «Aforismes i proverbis», p. 13. Revista Curiositats de Catalunya.

Cada hu se sent del séu

1 font, 1917.
Sinònim: Cadascú se sent del seu.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 171. Editorial Trabucaire.

Cada hu se sent del seu

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «S», p. 46. Manuscrit.

Cada ú se sent del seu

1 font, 2020.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «C», p. 1. Manuscrit.

Cada u se sent del seu mal

1 font, 1932.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno V (Septiembre-Octubre de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). C», p. 430. Societat Castellonenca de Cultura.

Cada u se sent dels seus

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 218. Llibres de l'Index, S.A.

Cada ú sent lo seu mal

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «C», p. 42. Editorial Arte y Letras.

Cadahu se sent del séu

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «C», p. 12. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Cadascú se sent del seu mal

1 font, 2007.
Sinònim: Fart (o tip, o content) jo, fart (o tip, o content) tothom.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «225», p. 72. Garsineu Edicions.

Cadascú se sent del seu mal a casa seva

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 253», p. 660. Columna Edicions.

Cadascú se sent… dels seus mals

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Cadascú sent el seu mal

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.8. La salut i la malaltia. 4.8.1. Els mals, les malalties, els malalts i els remeis», p. 92. Eixam Edicions.

Tot-hom té mals, e cascú se sent del seus

1 font, 1900.
(Franc.) V. Saber.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «M», p. 60. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Tothom té mals / i cadascú se sent dels seus

1 font, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De la salut», p. 16. Autoedició.

Tothom té mals i cada u se sent dels seus

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mal», p. 36. Edicions Polígrafa.

Tothom té mals i cadascú es sent els seus

1 font, 1996.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 60. Web.

Tothom té mals i cadascú se sent els seus

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La salut i la malaltia. Malaltia», p. 88. Edicions Tres i Quatre.

Tothom té mals, i cada u se sent dels seus

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 235. Universitat Miguel Hernández.

Tothom té mals, i cascú se sent dels seus

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 582», p. 750. Columna Edicions.

Tothòm té mals, y cada u se sent dels seus

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XV. Salut. Malaltia», p. 378. Centre Excursionista de Catalunya.

Tots tenim mals i cadascú sent els seus

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «T», p. 329. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Tots tenim mals t cada ú sent els seus

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 295. Editorial Arte y Letras.