Paremiologia catalana comparada digital

Déu els cria i ells s'ajunten

69 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1767.

Déu els cria i ells s'ajunten

32 fonts, 1933.
El instinto hace reunir a personas de la misma inclinación.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 35. Comercial Denes, SL.
El mirar amunt, el dependre de factors climàtics no controlables i totalment imprevisibles, afavoreix la religiositat de l'home del camp; diverses són les mencions a Deu.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «IV. Del món religiós», p. 38. Autoedició.
Amb ironia parla dels qui s'ajunten perquè tenen el mateix parer.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Gener», p. 30. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. D», p. 42. Ajuntament de l'Escala.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 224. Manuscrit.
Es refereix als de la mateixa nissaga, dels mateixos gustos, etc.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Refranys», p. 262. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIII. Les relacions interpersonals. L'amistat», p. 95. Pagès Editors.
Per les amistats, aixís bones com roïnes.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno I (Enero-Febrero de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). D», p. 93. Societat Castellonenca de Cultura.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Amistats i relacions personals», p. 96. Editorial Sargantana.
Lloc: Vall d'Albaida.
Claustre del CEIP Verge dels Desemparats d'Atzeneta d'Albaida (2010). Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Paüls (Baix Ebre).
Descarrega Benaiges, Josep (2018): Memòries del nostre poble. Des del cor, als paülsencs. Sóc el Josep del Valent «4. Refranyer popular de la tradició oral», p. 142. Autoedició.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 182. Autoedició.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 387», p. 542. Columna Edicions.
Lloc: Campredó (Tortosa).
Forés i Codorniu, Faustino (2000): «Refraner» «Refranys d'àmbit local», p. 343. Autoedició.
Es diu parlant de gent baixa o de poc valor moral que van plegats.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Es diu amb un puntet de malícia quan alguna gent fa colla o pinya amb altres de la seua afinitat per gustos, naixença, parla…
Sinònim: Similars: Ningú vol ser a soles | Cada olleta té/busca la seua tapadoreta | Cada u, amb els seus || Similar, l'expressió: Juntar-se la fam i les ganes de menjar.
Equivalent en castellà: Dios los cría y ellos se juntan | Siempre hay un roto para un descosido.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 442. Web.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagès, Domènec (2002): A Tivissa canten missa… «Adagis i frases fetes», p. 141. Cossetània Edicions.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «De Déu i el dimoni», p. 175. Cossetània Edicions.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 14. Autoedició.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Religió», p. 68. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Sinònim: Veg. Boig amb boig sempre s'avenen.
Equivalent en castellà: Dios los cría y ellos se juntan.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «déu». Editorial Barcanova.
Lloc: Safor.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Els iguals s'ajunten més fàcilment amb els iguals. De: Ciceró.
Equivalent en llatí: Pares cum paribus facillime congregantur.
Font: Sen. 7.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2163». Enciclopèdia Catalana.
Els ossos ferotges s'avenen entre ells. De: Juvenal.
Equivalent en llatí: Saevis inter se convenit ursis.
Font: 15.164.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2658», p. 154. Enciclopèdia Catalana.
Cada cosa es complau en la seva semblant. De: Erasme de Rotterdam.
Equivalent en llatí: Simile gaudet simili.
Font: Adag. 1.2.21.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2766», p. 159. Enciclopèdia Catalana.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 106. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 164. Museu de Vilafranca.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. D», p. 127. Edicions Víctor.
Equivalent en llatí: Pares cum paribus facillime congregantur.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Arrimar.
Equivalent en castellà: Cada cual se arrima a su cada cual | Dios los cría y ellos se juntan.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 11». Autoedició.
Equivalent en castellà: Dios los cría y ellos se juntan.
Valldosera Serrano, Ramon (2021): Projet Babel «Locutions et expressions espagnoles et catalanes d'origine religieuse - http://projetbabel.org/pages/index.php?p=locutions_expressions_religieuses». Web.
Equivalent en francès: Qui se ressemble s'assemble.
Valldosera Serrano, Ramon (2021): Projet Babel «Locutions et expressions espagnoles et catalanes d'origine religieuse - http://projetbabel.org/pages/index.php?p=locutions_expressions_religieuses». Web.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 16. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 16. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Deu els cria i ells s'ajunten

4 fonts, 1985.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «D», p. 47. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «D», p. 19. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 13. Setmanaris i Revistes, SL.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Déu els cria, i ells s'ajunten

4 fonts, 1980.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 38. Editorial Virgili & Pages.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 99. Editorial Sargantana.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 8. Anubar Ediciones.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Déu», p. 143. J. Huguet Pascual, editor.

Déu els cria i ells se junten

2 fonts, 1914.
Lloc: Mallorca.
Correu / Puigserver, Gregori (2010). Correu electrònic.
Sinònim: Boigs amb boigs s'avenen.
Equivalent en castellà: Dios los cría y ellos se juntan.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. D», p. 797. Antoni López, Editor.

Dèu los cria y èlls se juntan

2 fonts, 1803.
Loc. met.
Equivalent en castellà: Dios los cria y ellos se juntan.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Criar», p. 199.
Loc. met.
Equivalent en llatí: Quos Deus ipse creat, vitae communio jungit.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Criar», p. 199.
Loc. met.
Sinònim: V. Criar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèu», p. 255.
Loc. met. ab que se dòna á enténdrer que los que tènen las inclinaciòns y lo geni semblants se buscan mutuamènt. per lo regular se diu mès dels dolènts que dels bons.
Equivalent en castellà: Dios los cria y ellos se juntan.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Loc. met. ab que se dòna á enténdrer que los que tènen las inclinaciòns y lo geni semblants se buscan mutuamènt. per lo regular se diu mès dels dolènts que dels bons.
Equivalent en francès: Chacun aime son semblable.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Loc. met. ab que se dòna á enténdrer que los que tènen las inclinaciòns y lo geni semblants se buscan mutuamènt. per lo regular se diu mès dels dolènts que dels bons.
Equivalent en francès: Qui se ressemble, s'assemble.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Loc. met. ab que se dòna á enténdrer que los que tènen las inclinaciòns y lo geni semblants se buscan mutuamènt. per lo regular se diu mès dels dolènts que dels bons.
Equivalent en italià: Dio fa gli uomini ed e' s'appajono.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Loc. met. ab que se dòna á enténdrer que los que tènen las inclinaciòns y lo geni semblants se buscan mutuamènt. per lo regular se diu mès dels dolènts que dels bons.
Equivalent en llatí: Similis similem quaerit.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.

Déu els cria i «ellos se juntan»

1 font, 2019.
Esquerp i sorrut com un gat salvatge, igual d'esquerp i sorrut que la seva dona, que Déu els cria i «ellos se juntan».
Lloc: Camprodon, Vallespir.
Solà, Irene (2019): Canto jo i la muntanya balla «II - L'agutzil». Editorial Anagrama.

Déu els cria i ells es troben

1 font, 2011.
Lloc: Bellvís.
Salvia, Ramon (2011): Carrilet, 210 (1/1/2011) «Refranys populars de les nostres contrades», p. 44. Revista Carrilet.

Dèu els cria i ells s'ajunten

1 font, 2009.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys sobre religió». Web.

Déu els cria i la guàrdia civil els agafa

1 font, 2016.
Broma de la traducció del castellà. Es refereix a dues persones que són iguals amb defectes.
Equivalent en castellà: Dios los cría y ellos se juntan.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. D», p. 249. Autoedició.

Deu els cría y ells s'ajunten

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 62. Editorial Arte y Letras.

Deu els cria y ells s'ajunten

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de novembre de 1908, núm. 24», p. 100. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Déu los cria e ells s'ajunten

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Aforismes castellans», p. 136. Seuba Edicions.

Deu los cria e ells s'ajunten

1 font, 1900.
Font: D'origen castellà, segons A. Bulbena.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «Aforismes castellans», p. 105. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Déu los cria i ells s'apleguen

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «I. Dios y su providencia. Creador», p. 82. Museu de Mallorca.

Deu los cria y ells s'ajuntan

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «1. Aforismes referents á la Divinitat», p. 11. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Dèu los cria y ells se juntan

1 font, 1805.
Loc. met.
Sinònim: V. Criar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Juntarse», p. 37.

Déu los cria, y ells s'ajunten

1 font, 1767.
Perque «tal es Ali com Camali», y «Déu los cría y ells sajunten».
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 24. Librerías París-Valencia.

Déu los crie i ells s'ajunten

1 font, 1980.
Refranys mariners d'aspectes socioeconòmics.
Lloc: Peníscola.
Ayza i Roca, Alfred (1980): ««Refranys mariners»», p. 60. Revista Peñíscola.

Déu los crie i lls s'ajunten

1 font, 1981.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Ayza Roca, Alfred (1981): El món mariner a Peníscola. Estudi lexicogràfic i de cultura popular «Modismes i refranys mariners. D'aspectes socioeconòmics».