Paremiologia catalana comparada digital

Deixat de la mà de Déu

97 recurrències en 28 variants. Primera citació: 1803.

Deixat de la mà de Déu

26 fonts, 1961.
El mirar amunt, el dependre de factors climàtics no controlables i totalment imprevisibles, afavoreix la religiositat de l'home del camp; diverses són les mencions a Deu.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «IV. Del món religiós», p. 38. Autoedició.
Deixat de la mà de Déu.
Badia i Pujol, Jordi (2021): «https://twitter.com/jbadia16/status/1410711522679169029». Twitter.
Expressions d'origen religiós.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Ja pots dir missa, que no hi ha ni Déu: expressions d'origen religiós - https://www.vilaweb.cat/noticies/expressions-origen-religios/». Vilaweb.
Ser una persona molt desgraciada.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sistema muscular i esquelètic. Mans, dits i pams», p. 63. Editorial Gregal.
Desemparat, descurat.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules», p. 375. Editorial Gregal.
Abandonat de tothom.
Era un poble de mala mort, deixat de la mà de Déu.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Déu», p. 157. Llibres de l'Index, S.A.
Aquestes pedres, deixades de la mà de Déu i abandonades per l'home modern, lluiten ara solitàries contra el pas del temps.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Novè grapat: Fer-se ric. El castell d'Orcau», p. 191. Edicions del Mall.
Aquestes persones, deixades de la mà de Déu, són les padrines dels nostres poblets.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Quart grapat: Les nostres bruixes de cada dia», p. 73. Edicions del Mall.
Descurat, gens cuidat, abandonat.
Ui, aquella casa està deixada de la mà de Déu… Em fa por entrar-hi i tot, que no em caigui un tros de sostre al cap.
Sinònim: V. t. Deixat -ada.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «5. Locucions», p. 175. Autoedició.
Aplícase a quien obra desordenadamente y sin provecho; también a todo aquello que está de cualquier forma.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 80. Editorial Diàfora.
Desordenat, abandonat.
Equivalent en castellà: Dejado de la mano de Dios.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Déu», p. 89. Enciclopèdia Catalana.
Desordenat, abandonat / [ésser] molt desgraciat.
Aquell llogarret era deixat de la mà de Déu; només hi havia deu cases miserioses.
Sinònim: Ànima en pena, a l'abandó, al caire de l'abisme, de mala mort.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Abandonat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
¿Per què els usuaris d'aquesta línia deixada de la mà de Déu paguem les mateixes tarifes que qualsevol usuari de les altres línies de rodalies amb serveis constants i acceptables?
Fontbernat, Montserrat (1997): Avui «Bústia. La Renfe, ¿un servei públic?», p. 4. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. D», p. 212. Consell de Mallorca.
Giménez, Toni (2016): Ficar-hi el nas «Expressions religioses populars», p. 2. Web.
Home dolent.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Deixat de la mà de Déu», p. 37. Edicions Polígrafa.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mà 1», p. 8. Edicions Polígrafa.
Abandonat.
Pobre noi, els pares el tenen deixat de la mà de Déu.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.
Loc. adj. [LC]. [Element] que està abandonat, sense que hom en tingui cura.
Vivien en una terra deixada de la mà de Déu. | En aquest país, la recerca està deixada de la mà de Déu. | Fa anys que tenen la casa pairal deixada de la mà de Déu.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «deixat ». Institut d'Estudis Catalans.
La nostra terra inclement és tot el contrari d'un paradís; deixada de la mà de Déu, seria més aviat un infern.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «II. Com han estat. 16. El treball i l'estalvi», p. 190. Editorial Pòrtic.
Desordenat, abandonat | Molt desgraciat.
Optimot (2024): Fraseologia en persona «Mà - https://www.instagram.com/optimotcat/p/DAshbF9vlFp/?img_index=4». Instagram.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «També diem…», p. 195. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Abandonat.
Reguant, Miquel (2021): «https://twitter.com/MiquelReguantF/status/1461271686435778561». Twitter.
Abandonat.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Fets abstractes. Qualitats: (6) diverses», p. 48. Edicions 62.
Equivalent en francès: Abandonné par la main de Dieu.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Es diu…», p. 165. Sport-Entraide-Amitié.
Tenir desgràcies.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «D», p. 20. Autoedició.
Abandonat. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
Cosa abandonada.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «2. Algunes expressions. D», p. 354. Web.

Estar deixat de la mà de Déu

18 fonts, 1926.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
Obrar sense seny, desordenadament, sense probabilitats de fer res de profit.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu Loc. VI. ii)». Editorial Moll.
Obrar molt desencertadament, amb perill de fracassar.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mà Loc. d')». Editorial Moll.
Creure's estar abandonat de tothom, que la gent no ens té en compte.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Dites», p. 266. Editorial Moll.
Equivalent en castellà: Obrar con mucho desacierto.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 102. Editorial Pòrtic.
Obrar sense seny, desordenadament; sense probabilitats de fer res de profit.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Déu», p. 133. Editorial Moll.
Obrar molt desencertadament, amb perill de fracassar.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Mà», p. 150. Editorial Moll.
Ésser molt desgraciat.
Equivalent en castellà: Estar dejado de la mano de Dios.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Mà», p. 146. Enciclopèdia Catalana.
Persona de conductes immorals. També es diu d'una comunitat, quan l'afligeixen desgràcies.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «D», p. 86. Institut d'Estudis Eivissencs.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 23», p. 604. Columna Edicions.
Obrar sense seny, desordenadament, sense probabilitats de fer res de profit.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Ser molt desgraciat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Obrar con mucho desacierto.
Equivalent en castellà: Estar dejado de la mano de Dios.
Font: NR.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «IV. Un campo semántico. Mà», p. 198. Estudios Románicos.
La cuina, exceptuant alguns casos particulars de menja familiar, estava deixada de la mà de Déu.
Luján, Nèstor (1995): Avui Diumenge «el pont estret dels 50. Costa Brava: 1952», p. 42. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 80. Edicions Salòria.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B18) Modismes. Expressions d'altres formes», p. 44. Editorial Acebo.
En perill de fracassar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Estar. Afirmacions», p. 59. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Actuar molt desencertadament, amb perill de fracassar.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol V. Intel·ligència. Sèrie B. Fallar», p. 96. Hora Nova.
Actuar sense seny; desordenadament, sense fer res de profit.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VII. Conducta Sèrie B. Desorde», p. 121. Hora Nova.
Lloc: Amposta (Montsià).
Salvadó Arrufat, Joan (2002): Diccionari de paraules en desús de les Terres de l'Ebre «Apèndix fraseològic», p. 460. Ajuntament d'Amposta.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. E», p. 34. Edicions Víctor.
Être abandonné à son sort.
Equivalent en castellà: Estar dejado de la mano de Dios.
Valldosera Serrano, Ramon (2021): Projet Babel «Locutions et expressions espagnoles et catalanes d'origine religieuse - http://projetbabel.org/pages/index.php?p=locutions_expressions_religieuses». Web.

Deixar de la mà de Déu

5 fonts, 1995.
I allí vam anar tirant uns quants mesos, fins que, el juny del 40, els francesos ens van deixar de la mà de Déu.
Lloc: El Vendrell.
Fontana i Tous, Joan; Nogueiro Braña, Noèlia (2021): Helena «Juny 2001», p. 27.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 125. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «D», p. 62. Autoedició.
Fuente era ciclista professional en els últims anys de l'Espanya de Franco, quan els esportistes vivien bastant deixats de la mà de Déu.
Pons, Agustí (1995): Avui «Figures, paisatges. José Manuel Fuente», p. 2. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 114. Onada Edicions.

Estar dixat de la mà de Déu

5 fonts, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 320. Autoedició.
Estar abandonat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «D», p. 56. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Estar totalment sense protecció o vigilància.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «M», p. 96. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 126. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 280. Editorial Antinea.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 116. Onada Edicions.

Abandonat de la mà de Déu

2 fonts, 2012.
Abandonat.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Morvay, Karoly (2012): Els bons usos es perden (Petit diccionari fraseològic Cerdanià) «6. El material fraseològic de les «Contalles de Cerdanya». 6.3. Els elements constitutius freqüents de les combinacions utilitzades», p. 31. Web.
Abandonat.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Morvay, Karoly (2012): Els bons usos es perden (Petit diccionari fraseològic Cerdanià) «Apèndix 1. Llista dels fraseologismes documentats pel PDFC ordenats segons la paraula clau lematitzadora», p. 40. Web.

Deixar-se de la mà de Déu

2 fonts, 1996.
Hi ha zones de la ciutat, la perifèria de la perifèria (Torre Baró, Ciutat Meridiana, Can Tunis, Barceloneta), que s'han deixat de la mà de Déu.
Argemí, Roser (1996): Avui «Entrevista. Roser Argemí», p. 22. L'Avui / El Punt Avui.
[…] sense saber-ne de la missa la meitat, considera que els partits no saben a quin sant encomanar-se, que tot s'ha deixat de la mà de Déu, i molts pronostiquen que serà l'obra de la seu i que acabarà com el rosari de l'aurora.
Matas Dalmases, Jordi (2021): «El viacrucis de la negociació d'un govern de coalició - https://www.larepublica.cat/opinio/el-viacrucis-de-la-negociacio-dun-govern-de-coalicio/». La República.

Deixats de la mà de Déu

2 fonts, 1997.
Per aquelles influències que en el fons tenen tots els polítics, fins i tot els més deixats de la mà de Déu i d'Aznar, el primer passaport de la vida de Curto va estar fet en vint-i-quatre hores.
Grau, Anna (1997): Avui «Passos perduts. Per anar servit, fes-te el…», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. D», p. 17. Amics de Tous.

És un deixat de la mà de Déu

2 fonts, 1961.
Aquells que gaudeixen fent mal, causant problemes al proïsme, falsos, traïdors, mala gent, retorçats. Del dolent.
Sinònim: És un malcuat!
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels dolents», p. 49. Brau Edicions.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «E», p. 17. Autoedició.

Estar u deixat de la mà de Déu

2 fonts, 1997.
Haber cometido enormes delitos o desaciertos.
Equivalent en castellà: Estar uno dejado de la mano de Dios.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «M», p. 89. Comercial Denes, SL.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Mà», p. 200. Universitat Miguel Hernández.

Ser deixat de la mà de Déu

2 fonts, 1996.
Una persona, estar abandonada.
Equivalent en castellà: Estar uno dejado de la mano de Dios.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 76. Edicions 62.
Se'ls veia desemparats, allà, sota el pont, deixats de la mà de Déu.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 295. Llibres de l'Index, S.A.

Deixar-ho a la mà de Déu

1 font, 1967.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Dites referents a algunes parts del cos humà. Braços, mans i dits», p. 12. Autoedició.

Deixat de la má de Deu

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Deixat de la mà de Déu (alguna cosa o algú)

1 font, 2024.
Totalment abandonat, sense cap mena de cura ni suport.
Fa anys que tenen les seves terres deixades de la mà de Déu | Ja em veieu aquí en aquest poble de mala mort, tot sol i deixat de la mà de Déu.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Mà», p. 270. Llibres de l'Index, S.A.

Dèxad de la ma de Dèu

1 font, 1839.
Lo qui comet grans delictes y desacerts sènse temòr de Dèu.
Equivalent en castellà: Dejado de la mano de Dios.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ma», p. 154. Impremta de Josep Torner.
Lo qui comet grans delictes y desacerts sènse temòr de Dèu.
Equivalent en francès: Abandonné de Dieu.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ma», p. 154. Impremta de Josep Torner.
Lo qui comet grans delictes y desacerts sènse temòr de Dèu.
Equivalent en italià: Uomo cattivo, malvagio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ma», p. 154. Impremta de Josep Torner.
Lo qui comet grans delictes y desacerts sènse temòr de Dèu.
Equivalent en llatí: Impudenter agens.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ma», p. 154. Impremta de Josep Torner.
Lo qui comet grans delictes y desacerts sènse temòr de Dèu.
Equivalent en llatí: In vitia praeceps.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ma», p. 154. Impremta de Josep Torner.

Dèxat de la ma de Dèu

1 font, 1803.
Dit del que s' propassa á grans excèssos.
Equivalent en castellà: Dexado de la mano de Dios.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèxat», p. 258.
Dit del que s' propassa á grans excèssos.
Equivalent en llatí: Velut a Deo derelictus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèxat», p. 258.

Dexat de la ma de Déu

1 font, 1805.
Sinònim: V. Dèxat.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ma», p. 61.

Ésser deixat de la mà de Déu!

1 font, 1996.
Estar abandonat.
Sinònim: Ésser desemparat, ésser infortunat, ésser desventurat, ésser dissortat, ésser míser, ésser pobre, ésser miserable.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 105. Edicions 62.

Està deixat de la mà de Déu

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Atrevit, audaç, valent», p. 166. Eixam Edicions.

Estar deixat de la ma de Déu

1 font, 1958.
Lloc: Girona.
Font: DCVB.
Casellas Casademont, Félix (1958): «Modismos gerundenses (aportación a un estudio del habla local) - http://www.revistadegirona.cat/recursos/1958/0005_061.pdf», p. 61. Revista de Girona.

Estar deixat de sa mà de Déu

1 font, 1958.
Se dice en la desgracia repetida.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «I. Dios y su providencia. Providente», p. 83. Museu de Mallorca.

Estar deixats de la mà de Déu

1 font, 1984.
La majoria nets i polits, plens de violes, però n'hi havia alguns, allà on vivien els professors de la universitat, que estaven deixats de la mà de Déu, completament envaïts per les males herbes.
Sharpe, Tom (1984): Wilt, més que mai «4», p. 50. Columna Edicions.

Estar ú deixat de la má de Deu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 110. Editorial Arte y Letras.

Ets (és) deixat de la mà de Déu!

1 font, 1999.
Es diu a (d')algú que fa el mal com si no gaudís de la gràcia divina, com si Déu hagués renunciat a ell, a salvar-lo.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 81. Editorial Trabucaire.

Ha sigut deixát de la ma de Deu

1 font, 1915.
Dolent.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0005 «Aforismes, dites y maneres de dir - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411680304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Sembla deixat de la ma de Déu

1 font, 1981.
Equivalent en francès: On dirait qu'il est abandonné parla main de Dieu.
Roig, Adrien (1981): «Les formules d'analogie du catalan parlé dans les Aspres roussillonnais», dins Mélanges de philologie et de toponymie romane offerts à Henri Guiter, p119-135 «Religion», p. 121.

Semblar deixat de la ma de Deu

1 font, 1917.
Anar tot a l'en-raves en alguna localitat o be a casa de certa persona. De: Vayreda i Olives, Pere.
Tal poble sembla deixat de la ma de Deu.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0703/0010 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358405». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ser un dixat de la mà de Déu

1 font, 2017.
A Cerdanya s'afegeix a aquesta frase feta 'de la mà de Déu' per donar més rellevància al tarannà d'una persona descuidada, descurosa, o, també, que no va ben vestida, que no es cuida.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Frases fetes», p. 158. Salvat, S.A. de Ediciones.

Un deixat de la ma de Deu

1 font, 1915.
Perdulari. De: Rocas i Romanguera, Irene (1916-17).
Lloc: Llofriu.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0060 «Refranys. Dites. Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434950304201/733/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.