Paremiologia catalana comparada digital

Els diners dels capellans, cantant venen i cantant se'n van

83 recurrències en 58 variants. Primera citació: 1736.

Els diners dels capellans, cantant vénen i cantant se'n van

6 fonts, 1950.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 222. Manuscrit.
Per a denotar que tant guanyat, tant gastat.
Sinònim: El que el flabiol porta, el tamborí s'ho emporta | El que ve amb el flabiol, se'n va amb el tamborí.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Refranyer musical», p. 85. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «E», p. 21. Autoedició.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Religió», p. 68. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Equivalent en castellà: Los dineros del abad, cantando se vienen y chiflando se van.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Canto. LXX. Canto religioso. Refranes», p. 283. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
Equivalent en castellà: Los dineros del sacristán, cantando se vienen y cantando se van.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Canto. LXX. Canto religioso. Refranes», p. 283. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
Equivalent en portuguès: Dinheiros de sacristaõ, cantando vem, cantando vão.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Canto. LXX. Canto religioso. Refranes», p. 283. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
Dinero.
Equivalent en castellà: Los dineros del capellán, cantando se vienen y cantando se van.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 30». Autoedició.

Els diners dels capellans, cantant vénen, cantant se'n van

6 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cantar». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 60. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: Los dineros del abad, cantando vienen y silbando se van.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Capellans», p. 35. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 6. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

El diner de l'escolà, cantant ve i cantant se'n va

4 fonts, 1938.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «9. El cantar en les parèmies: cantar - joglars - trobadors». Blogger.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 51. Estampa Gràfiques Calmell.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1161. Editorial Selecta-Catalonia.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 117. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Diners de capellans, cantant vénen i cantant se'n van

3 fonts, 1999.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
Advertiment als qui fan mal ús dels diners de l'església. Una altra interpretació és que els béns adquirits sense esforç solen perdre's aviat.
Sinònim: Els diners dels capellans, cantant [se'n] vénen, cantant se'n van.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 425. Edicions 62.
Advertiment als qui fan mal ús dels diners de l'església. Una altra interpretació és que els béns adquirits sense esforç solen perdre's aviat.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. VIII. Els oficis. L'estament eclesiàstic», p. 56. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Els diners dels capellans, cantant venen i cantant se'n van

3 fonts, 1914.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «7. Música i església. E», p. 167. Edicions Tívoli.
Equivalent en castellà: Los dineros del sacristán, cantando se vienen y cantando se van.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. E», p. 801. Antoni López, Editor.
Lloc: Aldover (Baix Ebre).
Villamón Piñol, Ismael; Aliern Pons, Francesca (1997): Aldover, «passat i present» «El refranyer», p. 101. Ajuntament d'Aldover.

Diners de capellans, cantán venen y cantán se'n van

2 fonts, 1900.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «9. El cantar en les parèmies: cantar - joglars - trobadors». Blogger.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 39. Editorial Rourich.

El diner del capellà cantant ve i cantant se'n va

2 fonts, 2003.
Sinònim: El diner del sagristà cantant ve i cantant se'n va.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. Els estaments eclesiàstics», p. 132. Pagès Editors.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oficis». Web.

Els diners dels capellans, cantant venen, cantant se'n van

2 fonts, 1986.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: País Valencià.
Valor Calatayud, Ernest (1986): Refraneret musical. Recull folklòric «Refraner del cant. E», p. 30. Llorens Llibres.

Es sous des capellans cantant venen i cantant se'n van

2 fonts, 2020.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «S», p. 179. Institut d'Estudis Eivissencs.
Els béns adquirits sense esforç no es valoren i se solen perdre aviat.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 87. Institut d'Estudis Eivissencs.

La moneda del capellà cantant sén vé i cantant sén va

2 fonts, 2009.
Lloc: L'Alguer.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «9. El cantar en les parèmies: cantar - joglars - trobadors». Blogger.
La munera del capaglià cantant san vé i cantant san và.
Equivalent en italià: I soldi del prete vengono cantando e cantando se ne vanno.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Diccionari de Alguerés (2009): Diccionari de Alguerés «Ditxos», p. 74. Web.

Lo que guanya l'escolà, cantant ve i cantant se'n va

2 fonts, 1996.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «7. Música i església. L», p. 170. Edicions Tívoli.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 96. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Béns de capellans, / cantant se'n vénen i cantant se'n van

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Biens de curés, / viennent en chantant et s'en vont en chantant.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 306. Robert Morel Editeur.

Béns de capellans, / cantant vénen, / cantant se'n van

1 font, 1967.
Lloc: Catalunya.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Capellà 1», p. 185. Edicions Polígrafa.

Béns dels capellans, cantant vénen, cantant se'n van

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Les biens de prêtres, arrivent en chantant et repartent en chantant.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Fortunes i deutes», p. 100. Autoedició.

Com es doblers d'es capellans, / cantant se'n vénen, cantant, cantant, se'n van

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. C», p. 27. Consell de Mallorca.

Com les dobles dels capellans, cantant se'n venen, cantant, cantant se'n van

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «7. Música i església. C», p. 165. Edicions Tívoli.

Diners de capellans cantan venen cantan se n'van

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Dineros de sacristan cantando se vienen cantando se van.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 645. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Diners de capellans, cantant venen i cantant se'n van

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «7. Música i església. D», p. 165. Edicions Tívoli.

Diners de capellans, cantant vénen, cantant se'n van

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1114», p. 723. Columna Edicions.

El diner de l'escolà cantant ve i cantant se'n va

1 font, 2011.
Escolà = estiracordeta, ajudant. Els ingressos modestos desapareixen de seguida perquè les despeses habituals els superen.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 237. Web.

El diner del sacristà, cantant ve i cantant se'n va

1 font, 2009.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys sobre religió». Web.

El diner del sagristà / cantant ve, cantant se'n va

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sagristà», p. 22. Edicions Polígrafa.

El diner del sagristà cantant ve i cantant se'n va

1 font, 2003.
Sinònim: El diner del capellà cantant ve i cantant se'n va.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. Els estaments eclesiàstics», p. 132. Pagès Editors.

El diner del sagristà, cantant ve i cantant se'n va

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «7. Música i església. E», p. 166. Edicions Tívoli.

Els diners dels capellans / cantant venen i cantant se'n van

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Visió del món», p. 78. Autoedició.

Els diners dels capellans cantant se'n venen, cantant se'n van

1 font, 2010.
Lloc: Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Els diners dels capellans cantant venen i cantant se'n van

1 font, 1933.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno V (Septiembre-Octubre de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 452. Societat Castellonenca de Cultura.

Els diners dels capellans cantant vénen i cantant se'n van

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El poder instituït. Clero», p. 218. Edicions Tres i Quatre.

Els diners dels capellans, cantant [se'n] vénen, cantant se'n van

1 font, 1999.
Advertiment als qui fan mal ús dels diners de l'església. Una altra interpretació és que els béns adquirits sense esforç solen perdre's aviat.
Sinònim: Diners de capellans, cantant vénen i cantant se'n van.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 425. Edicions 62.

Els diners dels capellans, cantant se'n vénen , cantant se'n van

1 font, 1983.
Per a indicar que tal com els guanyen se'ls gasten.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Refranyer musical», p. 26. Editorial Selecta-Catalonia.

Els diners dels capellans, cantant se'n vénen, cantant se'n van

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.

Els diners dels capellans, cantant venen i cantant cauen de les mans

1 font, 2007.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «E», p. 30. Autoedició.

Els diners dels capellans, cantant vénen, i cantant se'n van

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.

Els diners que arriben cantant, cantant se'n va

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Els diners», p. 69. Garsineu Edicions.

Els diners que arriben cantant, cantant se'n van

1 font, 2014.
Equivalent en esperanto: Kiel akirite, tiel perdite.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Diners, feina, poder, justícia, lleis | Mono, laboro, povo, justico, leĝoj», p. 22. Associació Catalana d'Esperanto.

Els doblers dels capellans cantan vénen i cantant se'n van

1 font, 2000.
Significa que els béns adquirits sense esforç solen perdre's aviat.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Capellà», p. 41. Editorial Moll.

Els doblers dels capellans cantant vénen i cantant se'n van

1 font, 1993.
Significa que els béns adquirits sense esforç, solen perdre's aviat (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «584 Capellans», p. 89. Institut Menorquí d'Estudis.

Es dobbés des capellans / cantant venen i cantant se'n van

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «IV. La Iglesia. Sacerdotes», p. 96. Museu de Mallorca.

Es dobés i es pecats / no es poden dur amagats

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VII. Virtudes, pecados y mandamientos. Virtudes teologales: Pecado en general», p. 122. Museu de Mallorca.

Es doblers d'es capellans, cantant, cantant, vénen; cantant, cantant, se'n van

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. E», p. 164. Consell de Mallorca.

Es sous des capellans cantant venen i cantant se-n van

1 font, 1944.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 11, març 1945 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 178. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

La moneda del capallà cantant ve i cantant sa'n và

1 font, 2014.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Michele Serra (2014): Miralguer «Los Ditxos de l'Alguer (1) - http://miralguer.com/2014/03/01/los-dixos/». Web.

La muneda del capallà, cantant ve i cantant va

1 font, 1908.
Proverbes.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Palomba, Joan (1908): Revue catalane, 23 (15 nov 1908) «Traditions et Coutumes d'Alguer (Sardaigne)», p. 330. Revue Catalane.

Lo diné del escolá cantant ve y cantant sen va

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Lo diner de l'escolà cantant ve i cantant se'n va

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «9. Els diners». Web.

Lo que guanya el Escolà, cantant ve, y cantant sen va

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 61. Librerías París-Valencia.

Lo que guanya l'escolá, cantan ve i cantan sen va

1 font, 1915.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0088 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435650304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Los bens des capellans cantant venen i cantant se'n van

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/41/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Los diners dels capellans cantan venen y cantan se 'n van

1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Los diners dels capellans cantan venen y cantan se en van

1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/39/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Los diners dels capellans cantant venen y cantant sen van

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «D», p. 20. Manuscrit.

Los diners dels capellans, / cantant vénen, / cantant se'n van

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Capellà 1», p. 185. Edicions Polígrafa.

Los diners dels capellans, cantant vénen i cantant se'n van

1 font, 1995.
Font: PR, FX, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «Oficis i devocions», p. 32. Instituto de Estudios Turolenses.

Los diners dels capellans, cantant venen i cantant se'n van

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 286. Editorial Antinea.

Los dinèrs dels capellans, cantant venen y cantant sen van

1 font, 1847.
Expressa que nos repara en gastar, lo que no costa de guanyar.
Equivalent en castellà: Dinero de sacristan, cantando viene, y cantando se va.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Dinèr», p. 12. Agencia Médica Catalana.

Los diners dels capellans, cantant vénen, e cantant se-n van

1 font, 1905.
Proverbis castellans.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis castellans», p. 216. Stampa Elzeveriana.

Los diners dels sagristans / cantant venen, cantant se'n van

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Tercer ramellet. Flors de la terra», p. 57. Imprempta de Carlos Latrobe.

Ser com es doblers des capellans, que cantant vénen i cantant se'n van

1 font, 2008.
Els guanyen i els gasten amb alegria.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10. Riquesa i pobresa. Economia.Dites», p. 456. Editorial Moll.