Paremiologia catalana comparada digital

Mori, Marta, i mori farta

83 recurrències en 30 variants. Primera citació: 1736.

Mòriga Marta, mòriga farta

9 fonts, 1926.
Significa que per a haver de morir o retre's, ja es pot fer amb tots els avantatges o amb les menys molèsties possibles.
Sinònim: Muira Marta, muira farta.
Lloc: Alcoi.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «2 Fart, farta Refr. d)». Editorial Moll.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «2. L'alimentació - 2.1. Menjar». Web.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Temàtica religiosa i enfocament de la mort», p. 147. Servei Local de Català de Tortosa.
De: Moreira, Joan.
Lloc: Tortosa.
Font: Moreira (1926): Tararà i tararú, tot ve a ser u. Massip (1991: 460). *També en Moreira (1934).
Flores Abat, Lluís-Xavier (2021): «Els refranys en la producció teatral del tortosí Joan Moreira», p. 63. Institut d'Estudis Catalans.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 129. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. M», p. 162. Impremta Querol, Tortosa.
Tot seguit relacione —ordenades alfabèticament— diverses expressions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
Lloc: País Valencià.
Reig, Eugeni S. (2014): Diari La Veu «Comentaris al Diccionari normatiu valencià (V) - https://www.diarilaveu.com/espai-civic/34312/comentaris-al-diccionari-normatiu-valencia-v». Diari la Veu.
El DNV no arreplega la dita alcoiana «mòriga Marta, mòriga farta». La dita podem trobar-la, en castellà, en el «Quixot» (cap. LIX).
Equivalent en castellà: Muera Marta, y muera harta.
Lloc: Alcoi.
Reig, Eugeni S. (2014): Diari La Veu «Comentaris al Diccionari normatiu valencià (V) - https://www.diarilaveu.com/espai-civic/34312/comentaris-al-diccionari-normatiu-valencia-v». Diari la Veu.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 118. Onada Edicions.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 64. Web.

Mòrigue Marta, mòrigue farta

5 fonts, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Fart», p. 33. El Llamp.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Marta», p. 46. El Llamp.
Lloc: Els Valentins (Ulldecona).
Forcadell Valls, Sara (2003): Raïls, 19, 2003, p. 85-99 ««Aproximació als masos dels Valentins»: Dites que diuen els enquestats», p. 97. Centre d'Estudis d'Ulldecona.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 130. Servei Local de Català de Tortosa.
Font: MS, CL, CR, FX, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «menjar i beure», p. 37. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: Alcanar.
Muñoz i Ramos, Isidre (1991): Primer recull del cançoner canareu «Dites», p. 27. Cooperativa Gràfica Dertosense.

Mori Marta, mori farta

4 fonts, 1995.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 177. Autoedició.
Sinònim: Mori màrtir, mori farti!
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Diguem el que volem dir. Frases fetes i altres expressions comentades», p. 181. Brau Edicions.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Taula i cuina», p. 152. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Vol ser una paròdia contra els règims alimentaris.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 360. Ajuntament d'Amposta.

Mori, Marta, i mori farta

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1088. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 548. Edicions 62.

Muira Marta i muira farta

4 fonts, 1926.
Es diu per justificar l'excés de glotonia d'algú.
Lloc: val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «2 Marta Refr. a)». Editorial Moll.
Per raonar el menjar exagerat o bé en moments inaconsellables fisiològicament.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 123. Editorial Selecta-Catalonia.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 301. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «3. Apèndixs. 3.1 Apèndix I», p. 861. Web.
Tampoc presenten cap tipus de dubte en la seua interpretació els noms de personatges històrics, bíblics o mitològics i els noms de dona.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular. 1.2. Classificació per fonts. a) Noms i cognoms», p. 853. Web.

Muira Marta, muira farta

4 fonts, 1926.
Significa que per a haver de morir o retre's, ja es pot fer amb tots els avantatges o amb les menys molèsties possibles.
Sinònim: Mòriga Marta, mòriga farta.
Lloc: Mall., Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «2 Fart, farta Refr. d)». Editorial Moll.
L'antropònim Marta, procedent del nou testament, simbolitza la vida activa o material, mentre que Maria, per oposició, simbolitza la vida contemplativa o espiritual. Marta, en els dos contextos paremiològics reportats suara, representa arquetípicament «la golafreria femenina». Hi ha ajudat a crear aquest sinificat, a més dels atributs materialistes dels evangelis, la proximitat entre els sinificants Marta/farta. De: Burguera, Miquel | Ros, Carles.
Font: Phrases perutiles et adagia venusta | Tractat de adages i refranys valencians (BU: 110; RO: 503).
Conca, Maria (2002): Els refranys antroponímics en els reculls de Joan Carles i Amat, Miquel Burguera i Carles Ros «Estudi patronímic i paremiològic del corpus triat», p. 6. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 1207», p. 887. Columna Edicions.
S'aplica a aquelles persones que mengen de manera exagerada. En situacions adverses, aconsella evitar les molèsties i buscar els beneficis. Marta: Nom propi de dona que deriva del llatí «Martha», el qual prové de l'hebreu i aquest, al seu torn, deriva de l'arameu «marta» 'senyora'. Aquest nom que apareix al Nou Testament simbolitza la vida activa o material.
Equivalent en castellà: Muera Marta y muera harta | Muera gata y muera harta.
Font: THUPC.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. M. Marta», p. 118. Institut d'Estudis Catalans.
S'aplica a aquelles persones que mengen de manera exagerada. En situacions adverses, aconsella evitar les molèsties i buscar els beneficis. Marta: Nom propi de dona que deriva del llatí «Martha», el qual prové de l'hebreu i aquest, al seu torn, deriva de l'arameu «marta» 'senyora'. Aquest nom que apareix al Nou Testament simbolitza la vida activa o material.
Equivalent en francès: Arrive qui plante, mais prenant soin de la pance.
Font: THUPC.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. M. Marta», p. 118. Institut d'Estudis Catalans.
S'aplica a aquelles persones que mengen de manera exagerada. En situacions adverses, aconsella evitar les molèsties i buscar els beneficis. Marta: Nom propi de dona que deriva del llatí «Martha», el qual prové de l'hebreu i aquest, al seu torn, deriva de l'arameu «marta» 'senyora'. Aquest nom que apareix al Nou Testament simbolitza la vida activa o material.
Equivalent en italià: Quello che c'è nella pancia nessuno lo leva.
Font: THUPC.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. M. Marta», p. 118. Institut d'Estudis Catalans.
S'aplica a aquelles persones que mengen de manera exagerada. En situacions adverses, aconsella evitar les molèsties i buscar els beneficis. Marta: Nom propi de dona que deriva del llatí «Martha», el qual prové de l'hebreu i aquest, al seu torn, deriva de l'arameu «marta» 'senyora'. Aquest nom que apareix al Nou Testament simbolitza la vida activa o material.
Equivalent en llatí: Veniant adversa, gaudeamus interea.
Font: THUPC.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. M. Marta», p. 118. Institut d'Estudis Catalans.

Mora Marta, mora farta

3 fonts, 2010.
Lloc: Safor.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Fartaner», p. 186. Eixam Edicions.
Quan algú menja més del compte, amb avarícia.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 31. Edicions del Bullent.

More't, more't, Marta! que el qui queda bé s'afarta

3 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 123. Editorial Selecta-Catalonia.
Equivalent en esperanto: Malbona herbo froston ne timas.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Salut, felicitat, vida i mort | Sano, feliĉo, vivo kaj morto», p. 7. Associació Catalana d'Esperanto.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 548. Edicions 62.

Muiga Marta, muiga farta

3 fonts, 1928.
Les mencions a noms, cognoms o «malnoms» és, moltes vegades particular i d'identificació local, altres no.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «V. Noms, cognoms, pobles», p. 46. Autoedició.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 174. Editorial Arte y Letras.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 15. Anubar Ediciones.

Muyga Marta, y muyga farta

3 fonts, 1736.
Se prènen literalment y còm sinònims, y també en el sentit de: «Qui no s'aventura, no té ventura» y «Qui no s'arrisca, no pisca».
Equivalent en castellà: Muera marta, y muera harta.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 163. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Quien no se aventura, no ha ventura (pasa la mar) ni hace fortuna.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 163. Centre Excursionista de Catalunya.
De: Pepratx.
Equivalent en francès: Qui ne fait courir de risque à son ventre, ne meurt pas repu.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 163. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Qui ne hasarde rien, n'a rien.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 163. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Qui ne s'aventure, n'a ni cheval ni mule.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 163. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Qui ne veut se risquer, n'ira pas aux Indes.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 163. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Qui trop s'aventure, perd cheval et mule.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 163. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en anglès: Better belly burst, than good drink lost (Trad.: Val mès ventre reventat, que bòn trago perdut).
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 164. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en anglès: Faint heart never won fair lady (Trad.: Còr covart, may ha conquistat hermosa dama).
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 164. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en anglès: Nothing venture, nothing have (Trad.: Qui rès aventura, no té rès).
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 164. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: Chi non s'arrischia, non guadagna.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 164. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: Chi troppo avventura, rare volte ha ventura.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 164. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Anxia quaeque fames etiam pericula tentat.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 164. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Qui casus tentare timet, non trans mare currit.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 164. Centre Excursionista de Catalunya.
Selecció d'adagis recollits per Carles Ros en l'any 1736. De: Ros, Carles.
Ros, Carles (2008): L'Estel «Adagis 270 anys després», p. 14. Revista L'Estel.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 72. Librerías París-Valencia.

Morigue Marta, morigue farta

2 fonts, 1992.
Equivalent en castellà: Por lo que me queda en el convento, me cago dentro.
Jornet Niella, Marc (2021): «https://twitter.com/Caxanc/status/1357007676568440837». Twitter.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: La teca», p. 38. Servei Local de Català de Tortosa.

Muiga Marta i muiga farta

2 fonts, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «M», p. 104. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1805. Publicacions de la Universitat de València.

«Muiga» (muira) Marta, i «muiga» (muira) farta

1 font, 1989.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 224. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Mori Marta, i mori farta

1 font, 1926.
Es refereix a aquells que es procuren tots els gustos encara que n'hagin de sortir perjudicats.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Morir Refr. i)». Editorial Moll.

Mori Marta, morí farta

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 19. Autoedició.

Mori Marta, que mori farta

1 font, 2002.
Lloc: Amposta (Montsià).
Salvadó Arrufat, Joan (2002): Diccionari de paraules en desús de les Terres de l'Ebre «Apèndix fraseològic», p. 463. Ajuntament d'Amposta.

Mori marti, mori farti

1 font, 2004.
Se diu quan un vol menjar una cosa que no li convé, però ho desitja.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. VII. Els aliments. El menjar», p. 53. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Mori màrtir, mori farti!

1 font, 2012.
Exclamació amb la qual han de respondre al que ens reprèn que estem menjant massa per poder continuar treballant amb ganes.
Sinònim: Mori Marta, mori farta.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Diguem el que volem dir. Frases fetes i altres expressions comentades», p. 181. Brau Edicions.

Móriga Marta, móriga farta

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Mòriga Marta, mòriga farta!

1 font, 2014.
Si toca morir, que siga amb la panxa plena.
La fe curà a Marta, que no la fusta de la barca. Muiga Marta, muiga farta!
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «M», p. 226. Juli Jordà Mulet.

Mòriga morta, mòriga farta

1 font, 2023.
Valls Pozo, Jordi (2023): «https://twitter.com/valls_pozo/status/1679819238050070528». Twitter.

Mòriga, Marta, moriga farta

1 font, 1915.
Es l'argument que posa la gent pera fartar com a baconets. De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/31/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mórigue Marta, mórigue farta

1 font, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 312. Autoedició.

Moro la Marta, que moro farta

1 font, 2016.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Fart», p. 494. Autoedició.

Muira Marta / i muira farta

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «3. Els mesos de l'any (Origen, meteorologia, feines del camp, santoral). Santoral de juliol. Santa Marta (dia 29)», p. 99. Edebe. Edicions Don Bosco.

Muira Marta e muira farta

1 font, 1996.
Equivalent en castellà: Muera Marta y muera harta.
Font: Capítol IV. (IV.21).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 242. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Muria marta, muria farta

1 font, 1985.
Traure el que es pot del que es considera perdut.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1985): Bot. Notícia del meu poble «4. Glossari», p. 106. El Llamp.

Murió Marta… murió farta

1 font, 2013.
Quan algú se fotíe una fartallada i algú li die: "Xeic potxe que reventos" responie aixó.
Lloc: Mequinensa.
Grup de Mequinensa (2013): Paraules, refrans i frases aportades per gent del poble «Locucions adverbials i frases corrents», p. 28. Web.

Muyra Marta, muyra farta

1 font, 1752.
Equivalent en llatí: Asinus esuriens festum negligit.
Burguera, Fra Miquel (1752): Preceptes, elegancias, calendas y frases que se enseñan en las escolas de gramatiga de la provincia de S. Francesch de Mallorca «Phrases perutiles, et adagia venusta. Sub littera M», p. 28. Casa de Miquel Cerdá.

Si he de morir «marti» / almenys que mori «farti»

1 font, 2024.
Sebarroja, Joan (2024): «https://twitter.com/sebarroja/status/1762561967925936239». Twitter.