Paremiologia catalana comparada digital

Petjada de pagès no espatlla res

45 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1839.

Petjada de pagès, no fa mal a res

6 fonts, 1914.
Sap on ha de posar el peu.
Sinònim: Trepitjada de pagès, no fa mal a res.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.5. Gent foravilera. 4.5.1. Amos, criats i mossos / Pagesos, vinaters… Refranys», p. 225. Editorial Moll.
Es refereix als sembrats, que no sofreixen dany si un pagès hi passa per damunt, perquè sap on ha de posar els peus.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Pagès», p. 89. Editorial Moll.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Oficis», p. 80. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Camp». Web.
Lloc: Vallromanes (Vallès Oriental).
Oral / Mare Vicenç Prims (2012):. Correu electrònic.
Sinònim: Els peus de l'hortolà no perjudiquen l'hort.
Equivalent en castellà: Los pies del hortelano no echan á perder la huerta.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. P», p. 823. Antoni López, Editor.

Trepitjada de pagès, no fa mal a res

6 fonts, 1988.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. La terra», p. 85. Garsineu Edicions.
Lagarda-Mata, Sylvia (1997): Goita, camaco! Vale, pagès! «I.4.- La veu del poble… (I la de la ciutat)», p. 42. Edicions de la Magrana.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de consells i advertiments a pagesos», p. 140. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 383. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del pagès», p. 16. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del pagès». Web.

Petjada de pagés no fa mal á res

4 fonts, 1839.
Briz, Francesch Pelayo (1873): Calendari catalá del any 1873, p. 35. Estampa de lo Porvenir.
Exp. que qui entèn las cosas que maneja, no las malbarata facilmènt.
Equivalent en castellà: Los pies del hortelano no echan á perder la huerta.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Petjada», p. 22. Agencia Médica Catalana.
Equivalent en castellà: Los pies del hortelano no echan á perder la huerta.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 656. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «III. Sobre economía casolana». Estampa de'n Tomás Carreras.

Petjada de pagès no fa mal a res

4 fonts, 1900.
Sinònim: Els peus de l'hortolà no perjudiquen l'hort | Pastor no es deu tornar a ses ovelles.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2019», p. 168. Columna Edicions.
Lloança del pagès.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «Els treballs del camp. Llaurador, pagès», p. 20. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
Perquè el pagès és home d'experiència.
Lloc: Bellvís.
Salvia, Ramon (2011): Carrilet, 213 (1/7/2011) «Refranys populars», p. 49. Revista Carrilet.
V. Pastor.
Sinònim: Los peus del hortolà no perjudiquen l'hort.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «P», p. 73. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Petjada de pagès / no fa mal a res

2 fonts, 1970.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «6. Les feines del camp: sembrar, segar, batre, el figueral i l'oliva. Sembrar», p. 192. Edebe. Edicions Don Bosco.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Petjada», p. 301. Edicions Polígrafa.

Petjada de pagès no espatlla res

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1035. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 379. Edicions 62.

Petjada de pagés, no fa mal á res

2 fonts, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 100. Editorial Rourich.
Pagés.
Equivalent en italià: Il piede dell'ortolano non guasta l'orto.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 210. Web.

La potada del pagès no fa mal a res

1 font, 1911.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1911): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VII. Manresa, setembre-octubre de 1911, núm. 51», p. 184. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Patada de pagés no fa mal a res

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «8. El treball - 8.2. Ofici». Web.

Patada de pagés, no fa mal a res

1 font, 2021.
De: Moreira, Joan.
Lloc: Tortosa.
Font: Moreira (1926): Tararà i tararú, tot ve a ser u. Massip (1991: 473). *També en Moreira (1934).
Flores Abat, Lluís-Xavier (2021): «Els refranys en la producció teatral del tortosí Joan Moreira», p. 64. Institut d'Estudis Catalans.

Patada de pagès, no fa mal a res

1 font, 1992.
Encara que el pagès s'equivoque de paraula, si diu alguna bestiesa o cosa fora de lloc, no passa res perquè parla de bona fe.
Lloc: Roquetes i Tortosa (Baix Ebre).
Font: Bayerri.
Vallès Herrero, Josep; Vallès Sogues, Puri (1992): Dites, cobles i rondalles: «Paraula de pagès, no fa mal a res» «I. El pagès. Dites», p. 199. Servei Local de Català de Tortosa.

Patada de paigés no fa mal á res

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Patada de paigés, no fa mal a res

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Manollet de refrans recullits directament de llavis del poble tortosí. Algunes sentencies de paigés», p. 154. Impremta Querol, Tortosa.

Petjada de pagés no espatlla res

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 21. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Petjada de pagés no fá mal á res

1 font, 1865.
Briz, Francesch Pelayo (1865): Calendari catalá del any 1866, p. 90. Llibretería de Estanislao Ferrando Roca.

Petjada de pagés no fá mal à res

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Apéndix. Pagesias. I», p. 147. Imprempta de Carlos Latrobe.

Petjada de pages no fa mal á res

1 font, 1839.
Ref. que ensenya que lo qui entèn las cosas que maneja, evita fácilmènt los erròrs que comet lo qui se fica en èllas sèns intel·ligencia.
Equivalent en castellà: Los pies del hortelano no echan á perder la huerta.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pejtada», p. 468. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que lo qui entèn las cosas que maneja, evita fácilmènt los erròrs que comet lo qui se fica en èllas sèns intel·ligencia.
Equivalent en francès: Pied de jardinier n'a jamais détruit plante.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pejtada», p. 468. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que lo qui entèn las cosas que maneja, evita fácilmènt los erròrs que comet lo qui se fica en èllas sèns intel·ligencia.
Equivalent en italià: Il buon artefice non guasta l'arte.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pejtada», p. 468. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que lo qui entèn las cosas que maneja, evita fácilmènt los erròrs que comet lo qui se fica en èllas sèns intel·ligencia.
Equivalent en llatí: Tractent fabrilia fabri.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pejtada», p. 468. Impremta de Josep Torner.

Petjada de pagès, no espatlla res

1 font, 1984.
També lloen els fems, però tenen sentit figurat. Al·ludeixen al fet de que la presència de l'amo "obliga" a portar el conreu amb més cura.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «7. L'adobat. 7.1. Els fems», p. 78. Manuscrit.

Petjades de pagès no fan mal a res

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Pagès, agricultura, camp i estris agrícoles», p. 138. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Petjades de pagés, no fan mal a res…

1 font, 1987.
Le paysan pose les pieds avec précaution pour ne pas abimer semis et plantations.
Equivalent en francès: Pas de paysan, n'abîment rien…
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Mossos i pagesos… Treballs i diners», p. 55. Sport-Entraide-Amitié.

Potada de pagès, no fa mal a res

1 font, 1992.
Lloc: Tortosa.
Querol i Beltran, M. Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull» «Dites del folklore tortosí: Sentències de pagès», p. 244. Servei Local de Català de Tortosa.

Trepitjada de pagès, no fa ma la res

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Trepitjada de pagés, no fa mal a res

1 font, 1915.
Expressa admirablement la seguretat y domini que dona l'habit en qualsevol art, prenent com a exemple, lo del pagés. Lo vaig sentir dir a un pagés de Sant Fost, Vallès. De: Franquesa y Gomis, Josep.
Lloc: Sant Fost de Campcentelles.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0070 «Adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435070304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.