Hi ha retrucs que són molt coneguts, com el que acabem de veure. O bé com tots aquests altres. Si alguns no els heus sentits, segurament és perquè n'hi ha que s'han difós en una àrea del país i no a tot arreu.
Per poca recerca que facis, t'adones que els retrucs tenen moltes variants. N'hi ha que probablement són geogràfiques i n'hi ha que no.
Respostes de rebot: quan algú diu la primera frase, tot seguit un altre contesta amb la segona.
Lloc: Vic (Osona).
Quan els nens demanen o expressen alguna cosa, generalment inoportuna, de vegades els grans els responen amb una evasiva caracteritzada per l'absurditat, la rima i molt sovint la temàtica escatològica […] són l'origen del que, seguint Caterina Valriu, podem anomenar retrucs. Aquests jocs, a banda de donar-se entre un adult i un nen, també es fan entre adults per ridiculitzar —de bon rotllo— l'interlocutor. De: Salvanyà, Jaume.
Font: 1001 curiositats del català parlat i escrit (Barcelona: L'Arca, 2018), p. 169-171.