Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui té diners fa sos afers

57 recurrències en 28 variants. Primera citació: 1803.

Qui té diners fa sos afers

11 fonts, 1815.
Per això serveixen.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10. Riquesa i pobresa. Economia. Refranys», p. 454. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1161. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Qui té diners fa sos quefers.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La riquesa», p. 74. Pagès Editors.
L'expressió catalana 'fer sos afers', era d'ús a la baixa edat mitjana i així figura al 'Dotzè'
Equivalent en castellà: Quien tiene dineros pinta panderos.
Font: DBel (1803-1805), a l'entrada 'diner'. També a DRCC (1831:núm.262), el DFe ((1839), el DCCLFI (1839) i L. Bordas ((1857:150).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glosats», p. 160. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Font: Pepratx, J. (1880:55) i F. Llagostera (1883:45).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glosats», p. 161. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Diner.
Equivalent en italià: Chi ha denari fa sempre affari.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 198. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. VI, 1802-1803 «1 de juny de 1802», p. 63. Curial Edicions.
Segons aquell ditxo qui té diners fa sos afers.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. VII, 1804-1807 «2 de novembre de 1807», p. 261. Curial Edicions.
Font: Ballot.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «diners». Web.
Qui te diners. 26-6-1870.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1675.jpg. Manuscrit.

Qui té diners, fa sos afers

7 fonts, 1815.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 51. Estampa Gràfiques Calmell.
Font: R. Font (1900).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glosats», p. 161. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: Quien tiene dineros, pinta panderos.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «7», p. 6. Imprenta de Saurí y Compañía.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1223», p. 749. Columna Edicions.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 122. Editorial Rourich.
Equivalent en castellà: Quien tiene dineros, pinta panderos; ó quien tiene argén (plata ó dinero), tiene todo bien.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 233. Imp. de J. Horta.
Qui té diners, fa sos afers.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. VIII, 1808-1810 «12 de novembre del 1809», p. 208. Curial Edicions.

Qui ha diners, fa sos afers

4 fonts, 1996.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 10. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

Qui te diners fa sos afers

2 fonts, 1831.
Equivalent en castellà: Quien tiene dineros, pinta panderos.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «262», p. 62. Imprenta de Saurí y Compañía.
Sinònim: Qui te canyas te flautas | Qui te tions fa estellas | Qui te ovellas te pells | Qui te pa sech fa sopas.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «10. Aforismes indeterminats», p. 45. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui tè diners fa sos afers

2 fonts, 1805.
Equivalent en castellà: Quien tiene dimeros, pinta panderos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Qui», p. 252.
Equivalent en llatí: Quod cupit hoc cuivis regina pecunia donat.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Qui», p. 252.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Tercer ramellet. Flors de la terra», p. 55. Imprempta de Carlos Latrobe.

Qui té diners, té els seus afers

2 fonts, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Els diners», p. 70. Garsineu Edicions.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. Q», p. 37. Amics de Tous.

Com més diners, més afers

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La riquesa», p. 73. Pagès Editors.

Qui ha diners fa sos afers

1 font, 1900.
Sinònim: Qui té diners vola, qui no-n té rodola.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «D», p. 33. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui no té diners, té sos afers

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1215», p. 747. Columna Edicions.

Qui té diner fa sos afers

1 font, 1997.
Poder del diner.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Diners. Poder del diner», p. 30. Edicions 62.

Qui té diner fa tot afer; qui no en té, mai no pot fer res

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1157. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui té diner, fa tot afer; qui no en té, mai no pot fer res

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 46. Estampa Gràfiques Calmell.

Qui té diners fa dels seus afers

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 252. Llibres de l'Index, S.A..

Qui té diners fa els seus quefers, qui en té «prous» fa el que vol

1 font, 1999.
Cortils i Vieta la recull.
El llenguatge popular fa el plural d'aquest adverbi invariable (prou).
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 38. Web.

Qui té diners fa sons afers

1 font, 2001.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2001): Revista Bellpuig, 653 «Refranyer popular», p. 25. Revista Bellpuig.

Qui tè dinèrs fa sòs afèrs

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Quien tiene dinero pinta panderos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dinèr», p. 264.
Equivalent en llatí: Quod cupit hoc cuivis Regina pecunia donat.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dinèr», p. 264.

Qui tè diners fa sos afèrs

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Quien tiene dineros pinta panderos.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 661. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Qui té diners fá sos aférs

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/43/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui té diners fa sos afers, o ho té tot, o no li falta res o té tot adrés

1 font, 1996.
Equivalent en llatí: Pecuniae obediunt omnia.
Font: DFi ((1840).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glosats», p. 160. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Denota que'l rich per tonto que sia fàcilment logra lo que vol.
Equivalent en castellà: Asno con oro alcánzalo todo.
Font: DFi ((1840).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glosats», p. 160. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Denota que'l rich per tonto que sia fàcilment logra lo que vol.
Equivalent en castellà: Quien dineros y pan tiene, consuegra con quien quiere.
Font: DFi ((1840).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glosats», p. 160. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Denota que'l rich per tonto que sia fàcilment logra lo que vol.
Equivalent en castellà: Quien tiene argén tiene todo bien.
Font: DFi ((1840).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glosats», p. 160. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Denota que'l rich per tonto que sia fàcilment logra lo que vol.
Equivalent en castellà: Quien tiene dineros, pinta panderos.
Font: DFi ((1840).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glosats», p. 160. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui té diners fa sos quefers

1 font, 2003.
Sinònim: Qui té diners fa sos afers.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La riquesa», p. 74. Pagès Editors.

Qui té diners fa sos quefers, y si n' té prous fá lo que vol

1 font, 1886.
Sinònim: Qui té dinés vola, y qui no n' té rodola | Qui té dinés, fá sos afers | Qui té dinés, de tot ix bé.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 184. Centre Excursionista de Catalunya.

Qui té diners té sos quefers

1 font, 1996.
Font: Esteve, J. (1907:27:núm.6).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glosats», p. 161. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui té diners, fa els seus afers, / i qui en té molt, fa el que vol

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui a de l'argent, fait ses affaires, / et qui en a beaucoup, fait ce qu'il veut.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 316. Robert Morel Editeur.

Qui té diners, fa els seus afers, qui en té molts fa lo que vol

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Qui a de l'argent fait ses affaires, qui en a beaucoup fait ce qu'il veut.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Fortunes i deutes», p. 98. Autoedició.

Qui te dinèrs, fa sos afèrs

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Quien tiene dineros pinta panderos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Afer», p. 15.
Equivalent en llatí: Quod cupit, hoc cuivis regina pecunia donat.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Afer», p. 15.

Qui té diners, fa sos afers, i qui en té prou, fa lo que vol

1 font, 1996.
Lloc: Catalunya.
Font: DCVB.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glosats», p. 161. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui tè diners, fa sos efers

1 font, 1814.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Del relatiu ab lo antecedent», p. 110. Web.

Qui té diners, fa sos quefers; qui no en té, no pot fer res

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1224», p. 750. Columna Edicions.