Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Qui té padrins el bategen
135 recurrències en 78 variants. Primera citació: 1868.
Qui té padrins el bategen
16 fonts, 1987.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Lloc: Bot (Terra Alta).
Lloc: Campredó (Tortosa).
Lloc: País Valencià.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Qui té padrins es bateja
6 fonts, 1987.
Lloc: Artesa de Lleida.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Qui té parents o amics poderosos o influents pot obtenir favors o privilegis que uns altres no poden.
Equivalent en castellà: El que tiene padrino se bautiza | Similar en castellà: Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija.
Significa que qui té coneguts en llocs importants pot aconseguir més fàcilment informacions o favors que altres pretenen. (Per a batejar-se calen dos padrins, els quals s'erigeixen en protectors del xiquet si els pares es moriren.).
Equivalent en castellà: Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le protege | El que tiene el padre alcalde, todo le vale.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: La Seu d'Urgell (Alt Urgell).
Lloc: Amposta (Montsià).
Qui té padrins, el bategen
6 fonts, 1982.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Albaida (La Vall d'Albaida).
Lloc: Alginet (Ribera Alta).
Lloc: Penedès.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Qui té padrins el bategen dues vegades
5 fonts, 1989.
Serveix per significar el valor que té l'amistat o la companyia per poder triomfar en la vida.
Sinònim: El qui troba bon padrí, ja ha conegut mig camí.
Equivalent en castellà: El que a buen árbol se arrima buena sombra le cobija.
Equivalent en esperanto: Nevo de papo facile fariĝas kardinalo | Kiun reĝo protektas, tiun ministro elektas.
Qui té padrins se bateja
4 fonts, 1915.
Lloc: Freginals (Montsià).
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Qui té padrins, es bateja
4 fonts, 2003.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Crítica a la força de la influència.
Sinònim: Qui té força, carrega pes.
Lloc: Amposta.
A qui no té padrí, no el bategen
3 fonts, 1992.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Quan no es té a qui encomanar-se, o a qui demanar ajut, els objectius (com aconseguir un treball, etc.) són més difícils d'obtenir. El recurs a les recomanacions justifica el següent refrany.
Sinònim: Tots els batejats tenen padrí.
Lloc: País Valencià.
A qui té padrins, el bategen
3 fonts, 1982.
Equivalent en castellà: Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija.
Sinònim: Qui té un bon padrí, ja ha fet mig camí.
Lloc: Terres de Ponent.
Lloc: Alberic (Ribera Alta).
Qui té padrins lo bategen
3 fonts, 1992.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: Alcanar.
A qui no té padrins, no el bategen
2 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Qui n'a pas de parrain, on ne le baptise pas.
Lloc: Catalunya del Nord.
Lloc: Vinaròs.
A qui té padrins, lo bategen
2 fonts, 2001.
Lloc: Càlig.
De: Bernabé Algueró, 73 anys, recollit al 1996.
Lloc: El Pinell de Brai (Terra Alta).
El que no té padrí, no es bateja
2 fonts, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
No hi ha bateig sense padrins
2 fonts, 1993.
Diuen que es qui té padrins, es bateja. per ampliació vol dir que qui té un bon suport amb qualcú, pot emprendre nous assumptes amb certa garantia.
Vol dir que no hi ha gran empresa sense algú important que la recolzi; que no es pot accedir a cosa sense qui et doni suport. Vegi's n. 1515.
Qui no té padrí no el bategen
2 fonts, 2008.
Qui no té padrins, no el bategen
2 fonts, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Qui no té padrins, no es bateja
2 fonts, 1999.
Indica el valor que tenen les amistats per triomfar a la vida.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Qui té bons padrins, és ben batejat
2 fonts, 1998.
Sinònim: Qui té padrins, el bategen (o el bategen dues vegades).
Lloc: Alt Pirineu.
Qui té padrins, bateja
2 fonts, 2009.
Lloc: Penedès.
Aquesta dita fa referència a la relació directa que hi ha entre el parentesc i la quantitat de beneficis que se'n deriven.
Lloc: Cambrils.
Qui té padrins, el bategen dues vegades
2 fonts, 1999.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Indica el valor que tenen les amistats per triomfar a la vida.
Qui té padrins, lo bategen
2 fonts, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Tradicionalment, els padrins contrauen el compromís d'educar i de tutelar el seu fillol, en el cas que aquest es quede sense pares. És per això que la paraula «padrí» és sinònima de protector o de benefactor. Si, en qualsevol afer, comptes amb alguna persona influent que et dona el seu suport, tens moltes més probabilitats d'aconseguir els teus objectius.
Sinònim: Qui troba bon padrí, ja ha corregut mig camí | Allà on vaigues, dels teus n'hi haiguen.
Lloc: Alcanar.
A qui no té padri, no el bategen
1 font, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
A qui no té padrins no el bategen
1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
A qui té bons padrins lo bategen dos camins
1 font, 1995.
Font: CR.
A qui té padrins el bategen
1 font, 2002.
A qui té padrins lo bategen
1 font, 1995.
Font: ME, AI, BM, CO, FX.
A qui té padrins lo bategen i lo que no se quede moro
1 font, 1995.
Font: FI, G, M, MR, MS, TC, TV.
A qui té padrins, el bategen (dues vegades)
1 font, 2012.
Progressar a causa de les influència d'altri.
Quan el seu oncle va ser alcalde, va accedir a una feina a l'Ajuntament. Ja se sap, que a qui té padrins, el bategen.
Sinònim: A bon arbre, bona ombra; El qui troba bon padrí, ja ha recorregut mig camí.
Equivalent en castellà: Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija; Quien tiene padrino, se bautiza.
Al que té padrins el bategen
1 font, 1992.
Referit a les recomanacions.
Lloc: Tortosa.
Al qui té padrins, el bategen
1 font, 2010.
Lloc: Morella (Ports).
Aquell qui té padrins el bategen
1 font, 1989.
Encara més, empren referències eclesiàstiques.
Lloc: Alcoi.
El que no té padrí, no's bateja
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
El que no té padrins, no el bategen
1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
El que té padrins el bategen
1 font, 2002.
El que te padrins el bategen
1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
El que té padrins, el bategen
1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
El que té padrins, lo bategen
1 font, 2010.
Expressa que algú ha entrat a treballar a algun lloc perinfluències.
Lloc: Ulldecona (Montsià).
El qui té padrins el bategen
1 font, 1985.
Per a definir la influència.
Lloc: Bot (Terra Alta).
En esta vida val més tindre padrins que estar batejat
1 font, 2007.
Significa que es más importante tener buenas influencias que estar bien formado o preparado.
Lloc: Sant Jaume d'Enveja, Els Muntells, Balada (Montsià).
Per batejar hi ha d'haver padrí
1 font, 1967.
Per batejar, hi ha d'haver padrí
1 font, 1992.
Quan s'ha batejat surten els padrins
1 font, 1967.
Quan s'ha batejat surten los padrins
1 font, 1868.
Quan s'ha batejat, surten els padrins
1 font, 1992.
Sinònim: Després de casada la filla, surten els gendres.
Qui no 's bateja no te padrins
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Qui no es bateja no té padrins
1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Qui no té padrí no és batejat
1 font, 1970.
Padrí: l'home i al dona que prenen sota llur protecció una persona fent-li de pares. Sostenen la criatura en l'administració del baptisme, posant-li nom i lligant-s'hi amb un parentiu espiritual. Aquest refrany s'us aper a significar la necessitat de la influència per a obtenir algun lloc o destí en la societat.
Lloc: Girona, Pineda, Sant Carles de la Ràpita.
Qui no té padrins no el / bategen
1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Qui no té padrins no es bateja
1 font, 2003.
Qui no te padrins no's bateja
1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Qui no té padrins, / no es bateja
1 font, 1935.
Qui no té padrins, no el batien
1 font, 1963.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Qui no te padrins, no'l batian (ningú l'alaba)
1 font, 1958.
A propósito de recomendaciones o ayudas.
Qui no tens padrins no el bategen
1 font, 2010.
Lloc: Girona, Barcelona.
Qui té bon padrí, té bon bateig
1 font, 2008.
Qui te algú que li ajudi confegeix el que vol.
Qui té bons padrins, el betien bé
1 font, 1984.
Qui té bons protectors, no li falta res.
Lloc: Menorca.
Qui té diners el bategen
1 font, 2000.
Lloc: Campredó (Tortosa).
Qui té padrí es bateja
1 font, 2010.
Lloc: Biar (Alcoià).
Qui té padrins bateixa
1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Qui te padrins el bategen
1 font, 2008.
Qui te algú que li ajudi confegeix el que vol.
Qui te padrins el bategen dos cops
1 font, 2012.
Qui te padrins el batejen
1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Qui té padrins els bategen dues vegades
1 font, 1996.
Qui té padrins es bateja i si no, es fastigueja
1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Qui té padrins és batejat dos vegades
1 font, 2002.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Qui té padrins lo bateigen
1 font, 1985.
Lloc: Riba-roja d'Ebre.
Qui té padrins, el bategen (dues vegades)
1 font, 1997.
Influències: tenir-ne.
Qui té padrins, el bategen (o el bategen dues vegades)
1 font, 2007.
Sinònim: A cobrar a cal Salider! | Arribar a Déu per Maria | De bona casa, bona brasa | De bona taula, les engrunes | Estar recomanat | Fes-te capellà i menjaràs xocolata | Qui té bons padrins, és ben batejat | Qui té mare, gran boca bada.
Equivalent en castellà: El que (o a quien) a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija | Tener el padre alcalde | Tener un buen enchufe.
Qui té padrins, el bategen (o el bategen dues vegades) (cont. 1)
1 font, 2007.
Sinònim: Qui té mare, gran boca bada, i qui no en té no pot dir re | Qui té padrins, el bategen, i qui no en té es fa fotre | Qui té un bon amic, té un bon abric | Qui té un bon padrí, ja ha fet mig camí | Si vols un bon graner, tingues un bon femer.
Qui té padrins, el bategen (o el bategen dues vegades) (cont. 2)
1 font, 2007.
Sinònim: Tenir bones esponeres (o bons costats) | Tenir les espatlles ben cobertes | Tenir on agafar-se | Una bona capa, tot ho tapa | Tenir el pare alcalde.
Qui té padrins, el bategen [dues vegades]
1 font, 1997.
Tenir bones influències.
Qui té padrins, el bategen, i qui no en té es fa fotre
1 font, 2007.
Sinònim: Qui té padrins, el bategen (o el bategen dues vegades).
Qui te padrins, es bateja
1 font, 2018.
Qui té padrins, es fa batejar
1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Qui té padrins…, es bateja
1 font, 2017.
Qui vol ser batejat ha de tenir padrins
1 font, 2018.
Sense padrins, no es bateja
1 font, 1992.
Sense padrins, no es va enlloc
1 font, 1992.
Si tenes padrins et bategen, i si et bategen fas la comanió
1 font, 2017.
A Cerdanya, pel que es veu, tenir padrins és encara més important que a la resta de Catalunya, on es diu "Si tens padrins et bategen dues vegades", però aquí fins i tot fas la comunió. Quan un és de casa bona tot se li perdona. De fet l'única cosa que al nostre país no es perdona —i Cerdanya no n'és cap excepció— és ser pobre.
Sinònim: Si tens padrins et bategen dues vegades.
Lloc: Cerdanya.