Paremiologia catalana comparada digital

Qui té padrins el bategen

143 recurrències en 80 variants. Primera citació: 1868.

Qui té padrins el bategen

16 fonts, 1987.
Significa que el qui té bons protectors sol aconseguir allò que desitja.
Lloc: Bellreguard (Safor).
Borràs March, Jaume (2024): Paraules en desús, frases fetes i refranys a la Safor «Refranys. Persones, qualitats, consells, comportaments, desitjos…», p. 142. Ajuntament de Bellreguard.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Correu / Pesudo, Natividad (2010). Correu electrònic.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Les dones al carrer», p. 29. Autoedició.
Referit a tindre influències.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Relació de frases fetes i locucions. Q», p. 70. Editorial Marfil.
Lloc: Campredó (Tortosa).
Forés i Codorniu, Faustino (2000): «Refraner» «Refranys d'àmbit local», p. 344. Autoedició.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Layola i Fabra, Aleix (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey». Twitter.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/429457848977096704». Twitter.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/546025979018489856». Twitter.
Lloc: País Valencià.
Marco, Vicent (2020): València Plaza «De categoria - Si encara gastes refranys, segur que són estos - https://valenciaplaza.com/si-encara-gastes-refranys-segur-que-son-estos». Web.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «Q», p. 170. Autoedició.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 9. Revista L'Estel.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 23. Revista L'Estel.

Qui té padrins es bateja

7 fonts, 1987.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 122. Pagès Editors.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món anímic. La convivència familiar i social», p. 91. Xàbiga.
Lloc: Les Garrigues.
Estradé Prenafeta, Josep (1999): «Refranys i proverbis de la comarca de les Garrigues», p. 278. Trobades d'Estudiosos de les Garrigues.
Qui té parents o amics poderosos o influents pot obtenir favors o privilegis que uns altres no poden.
Equivalent en castellà: El que tiene padrino se bautiza | Similar en castellà: Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 372. Web.
Significa que qui té coneguts en llocs importants pot aconseguir més fàcilment informacions o favors que altres pretenen. (Per a batejar-se calen dos padrins, els quals s'erigeixen en protectors del xiquet si els pares es moriren.).
Equivalent en castellà: Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le protege | El que tiene el padre alcalde, todo le vale.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 577. Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: La Seu d'Urgell (Alt Urgell).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Amposta (Montsià).
Salvadó Arrufat, Joan (2002): Diccionari de paraules en desús de les Terres de l'Ebre «Apèndix fraseològic», p. 465. Ajuntament d'Amposta.

Qui té padrins, el bategen

6 fonts, 1982.
Lloc: País Valencià.
Directora enfadada (2019): «https://twitter.com/pitilarti/status/1130133857867567104». Twitter.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 5. Refranys sobre la llar i la família». Llibres de l'Index, S.A.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 124. Editorial l'Esquer.
Lloc: Albaida (La Vall d'Albaida).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Alginet (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 174. Museu de Vilafranca.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 169. Edicions Víctor.

Qui té padrins el bategen dues vegades

5 fonts, 1989.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA SOC. TREBALL, DINERS I SORT. SORT I DISSORT», p. 31. L'Avui / El Punt Avui.
Serveix per significar el valor que té l'amistat o la companyia per poder triomfar en la vida.
Sinònim: El qui troba bon padrí, ja ha conegut mig camí.
Equivalent en castellà: El que a buen árbol se arrima buena sombra le cobija.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Les dones i els amics», p. 108. Editorial de Vecchi.
Equivalent en esperanto: Nevo de papo facile fariĝas kardinalo | Kiun reĝo protektas, tiun ministro elektas.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Diners, feina, poder, justícia, lleis | Mono, laboro, povo, justico, leĝoj», p. 25. Associació Catalana d'Esperanto.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

Qui té padrins se bateja

4 fonts, 1915.
Lloc: Freginals (Montsià).
Bonfill Cerveró, Carla (2020): Guia de Freginals «Refranys i dites», p. 197. Diputació de Tarragona.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/63/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «Lo treball», p. 44. Cossetània Edicions.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre. Paraules, frases i expressions del parlar de les Terres de l'Ebre «Lo treball», p. 24. Cossetània Edicions.

Qui té padrins, es bateja

4 fonts, 2003.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 504. Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Crítica a la força de la influència.
Sinònim: Qui té força, carrega pes.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 339. Ajuntament d'Amposta.

A qui no té padrí, no el bategen

3 fonts, 1992.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 314. Autoedició.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 125. Servei Local de Català de Tortosa.
Quan no es té a qui encomanar-se, o a qui demanar ajut, els objectius (com aconseguir un treball, etc.) són més difícils d'obtenir. El recurs a les recomanacions justifica el següent refrany.
Sinònim: Tots els batejats tenen padrí.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.2. Classes i categories socials», p. 218. Eixam Edicions.

A qui no té padrins, no el bategen

3 fonts, 1926.
Significa que el qui no té bons protectors no sol aconseguir allò que desitja.
Lloc: Morella.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Padrí, -ina Refr. e)». Editorial Moll.
Equivalent en francès: Qui n'a pas de parrain, on ne le baptise pas.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 366. Robert Morel Editeur.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 270. Editorial Antinea.

A qui té padrins, el bategen

3 fonts, 1982.
Equivalent en castellà: Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 194. Editorial Diàfora.
Sinònim: Qui té un bon padrí, ja ha fet mig camí.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «Q», p. 101. Edicions de 1984.
Lloc: Alberic (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui té padrins lo bategen

3 fonts, 1992.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 135. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 132. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 120. Onada Edicions.

Qui té padrins, el bategen dues vegades

3 fonts, 1999.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «Frases fetes», p. 177. Cossetània Edicions.
Indica el valor que tenen les amistats per triomfar a la vida.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 263. Edicions 62.
Sinònim: El que troba bon padrí, ja ha recorregut mig camí.
Equivalent en castellà: Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija.
Ureña Reguart, Sílvia (2013): Sal Oberta «Dites i expressions III». Blogger.

A qui té padrins, lo bategen

2 fonts, 2001.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 57 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.
De: Bernabé Algueró, 73 anys, recollit al 1996.
Lloc: El Pinell de Brai (Terra Alta).
Hernández i March, Ramon (2009): Fatumer. Revista de l'Associació Cultural Pi del Broi, núm. 54 (desembre 2009) «Dites i refranys del Pinell. La família, l'home, la dona, els fills..», p. 12. Revista Fatumer.

El que no té padrí, no es bateja

2 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 308», p. 752. Columna Edicions.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 130. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

No hi ha bateig sense padrins

2 fonts, 1993.
Diuen que es qui té padrins, es bateja. per ampliació vol dir que qui té un bon suport amb qualcú, pot emprendre nous assumptes amb certa garantia.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.Església. 8.5.5. Festivitats, misses i altres celebracions religioses. Refranys», p. 279. Editorial Moll.
Vol dir que no hi ha gran empresa sense algú important que la recolzi; que no es pot accedir a cosa sense qui et doni suport. Vegi's n. 1515.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2896», p. 390. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui no té padrí no el bategen

2 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
General Baset (2022): «https://twitter.com/GeneralBaset/status/1546724101699633153». Twitter.

Qui no té padrins no es bateja

2 fonts, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XV. Els mites i les creences. Les festes religioses», p. 119. Pagès Editors.
Dita general, i molt popular a la regió de Tortosa. Ens ve a dir que el que no té ajuts de persones influents no triomfa en cap faceta de la vida.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Proverbis, refranys, aforismes, dites i cobles populars. Q», p. 147. Autoedició.

Qui no te padrins no's bateja

2 fonts, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 276, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1914): Libertad, Año VII, Núm. 317, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Qui no té padrins, no el bategen

2 fonts, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 168. Edicions Víctor.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Qui no té padrins, no es bateja

2 fonts, 1999.
Indica el valor que tenen les amistats per triomfar a la vida.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 262. Edicions 62.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. Q», p. 37. Amics de Tous.

Qui té bons padrins, és ben batejat

2 fonts, 1998.
Sinònim: Qui té padrins, el bategen (o el bategen dues vegades).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «507», p. 148. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 38. Garsineu Edicions.

Qui té padrins, bateja

2 fonts, 2009.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Aquesta dita fa referència a la relació directa que hi ha entre el parentesc i la quantitat de beneficis que se'n deriven.
Lloc: Cambrils.
Revista Cambrils.cat (2024): Revista Cambrils.cat «Dites - https://www.revistacambrils.cat/dites/pagina/1». Web.

Qui té padrins, lo bategen

2 fonts, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 324. Autoedició.
Tradicionalment, els padrins contrauen el compromís d'educar i de tutelar el seu fillol, en el cas que aquest es quede sense pares. És per això que la paraula «padrí» és sinònima de protector o de benefactor. Si, en qualsevol afer, comptes amb alguna persona influent que et dona el seu suport, tens moltes més probabilitats d'aconseguir els teus objectius.
Sinònim: Qui troba bon padrí, ja ha corregut mig camí | Allà on vaigues, dels teus n'hi haiguen.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Qui té padrins, lo bategen», p. 80. Onada Edicions.

A qui no té padri, no el bategen

1 font, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 322. Autoedició.

A qui no té padrins no el bategen

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 4. Autoedició.

A qui té bons padrins lo bategen dos camins

1 font, 1995.
Font: CR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «la voluntat i el poder», p. 72. Instituto de Estudios Turolenses.

A qui té padrins el bategen

1 font, 2002.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 86.

A qui té padrins lo bategen

1 font, 1995.
Font: ME, AI, BM, CO, FX.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «la voluntat i el poder», p. 72. Instituto de Estudios Turolenses.

A qui té padrins lo bategen i lo que no se quede moro

1 font, 1995.
Font: FI, G, M, MR, MS, TC, TV.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «la voluntat i el poder», p. 72. Instituto de Estudios Turolenses.

A qui té padrins, el bategen (dues vegades)

1 font, 2012.
Progressar a causa de les influència d'altri.
Quan el seu oncle va ser alcalde, va accedir a una feina a l'Ajuntament. Ja se sap, que a qui té padrins, el bategen.
Sinònim: A bon arbre, bona ombra; El qui troba bon padrí, ja ha recorregut mig camí.
Equivalent en castellà: Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija; Quien tiene padrino, se bautiza.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «padrí». Editorial Barcanova.

Al que té padrins el bategen

1 font, 1992.
Referit a les recomanacions.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Refranys», p. 182. Servei Local de Català de Tortosa.

Al qui té padrins, el bategen

1 font, 2010.
Lloc: Morella (Ports).
Morera Velázquez, Henar (2010): «Enviats per correu electrònic». Correu electrònic.

Aquell qui té padrins el bategen

1 font, 1989.
Encara més, empren referències eclesiàstiques.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «IV. Del món religiós», p. 42. Autoedició.

El que no té padrí, no's bateja

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 83. Editorial Arte y Letras.

El que no té padrins, no el bategen

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 20. Anubar Ediciones.

El que té padrins el bategen

1 font, 2002.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 87.

El que te padrins el bategen

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 62. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

El que té padrins, el bategen

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «E», p. 24. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

El que té padrins, lo bategen

1 font, 2010.
Expressa que algú ha entrat a treballar a algun lloc perinfluències.
Lloc: Ulldecona (Montsià).
Muñoz, Antoni Manel; Sales, Enriqueta (2010): Lo meu poble, la meua gent «Expressions», p. 135. Centre Cultural Recreatiu d'Ulldecona.

El qui té padrins el bategen

1 font, 1985.
Per a definir la influència.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1985): Bot. Notícia del meu poble «4. Glossari», p. 104. El Llamp.

En esta vida val més tindre padrins que estar batejat

1 font, 2007.
Significa que es más importante tener buenas influencias que estar bien formado o preparado.
Lloc: Sant Jaume d'Enveja, Els Muntells, Balada (Montsià).
Folch, Roberto (2007): Sant Jaume d'Enveja - Els Muntells - Balada. Recopilación histórica «Frases típicas», p. 357. Autoedició.

Per batejar hi ha d'haver padrí

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Batejar», p. 115. Edicions Polígrafa.

Per batejar, hi ha d'haver padrí

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 311», p. 752. Columna Edicions.

Quan s'ha batejat surten els padrins

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Batejar», p. 115. Edicions Polígrafa.

Quan s'ha batejat surten los padrins

1 font, 1868.
Briz, Francesch Pelayo (1868): Calendari catalá del any 1869, p. 34. Joan Roca y Bros, Editor.

Quan s'ha batejat, surten els padrins

1 font, 1992.
Sinònim: Després de casada la filla, surten els gendres.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 312», p. 752. Columna Edicions.

Qui no 's bateja no te padrins

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui no es bateja no té padrins

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «7. La família - 7.4. Parents». Web.

Qui no té padrí no és batejat

1 font, 1970.
Padrí: l'home i al dona que prenen sota llur protecció una persona fent-li de pares. Sostenen la criatura en l'administració del baptisme, posant-li nom i lligant-s'hi amb un parentiu espiritual. Aquest refrany s'us aper a significar la necessitat de la influència per a obtenir algun lloc o destí en la societat.
Lloc: Girona, Pineda, Sant Carles de la Ràpita.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Padrí», p. 75. Edicions Polígrafa.

Qui no té padrins no el / bategen

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Visió del món», p. 80. Autoedició.

Qui no té padrins no el bategen

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Escola Municipal de Formació Professional de Flix (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Visió del món», p. 80. Escola Municipal de Formació Professional de Flix.

Qui no té padrins, / no es bateja

1 font, 1935.
Florí, Eugeni, prev (1935): Arxiu de Tradicions Populars, volum II, fascicle VII «Els aforismes piadosos. Baptisme», p. 16. José J. de Olañeta, Editor.

Qui no té padrins, no el batien

1 font, 1963.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1963): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Qui no te padrins, no'l batian (ningú l'alaba)

1 font, 1958.
A propósito de recomendaciones o ayudas.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «V. Liturgia y paraliturgia. Sacramentos. Bautismo», p. 99. Museu de Mallorca.

Qui no tens padrins no el bategen

1 font, 2010.
Lloc: Girona, Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui té bon padrí, té bon bateig

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Bona». Web.
Qui te algú que li ajudi confegeix el que vol.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Qui té bons padrins, el betien bé

1 font, 1984.
Qui té bons protectors, no li falta res.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Amics», p. 169. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui té diners el bategen

1 font, 2000.
Lloc: Campredó (Tortosa).
Forés i Codorniu, Faustino (2000): «Refraner» «Refranys d'àmbit local», p. 344. Autoedició.

Qui té padrí es bateja

1 font, 2010.
Lloc: Biar (Alcoià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui té padrins bateixa

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/68/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui te padrins el bategen

1 font, 2008.
Qui te algú que li ajudi confegeix el que vol.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Qui te padrins el bategen dos cops

1 font, 2012.
Vallverdú, Josep (2012): El món dels refranys «Exemples de la vida de cada dia. 3. Els parents», p. 15. Universitat de Lleida.

Qui te padrins el batejen

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui té padrins els bategen dues vegades

1 font, 1996.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 12. Web.

Qui té padrins es bateja i si no, es fastigueja

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres familiars i amics», p. 86. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Qui té padrins és batejat dos vegades

1 font, 2002.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagès, Domènec (2002): A Tivissa canten missa… «Adagis i frases fetes», p. 143. Cossetània Edicions.

Qui té padrins lo bateigen

1 font, 1985.
Lloc: Riba-roja d'Ebre.
Cabré i Montserrat, Dolors (1985): Riba-roja d'Ebre i el seu terme municipal «Refranys socials», p. 194. Llibreria Adserà.

Qui té padrins, el bategen (dues vegades)

1 font, 1997.
Influències: tenir-ne.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Treballs i ocupacions. Poder», p. 114. Edicions 62.

Qui té padrins, el bategen (o el bategen dues vegades)

1 font, 2007.
Sinònim: A cobrar a cal Salider! | Arribar a Déu per Maria | De bona casa, bona brasa | De bona taula, les engrunes | Estar recomanat | Fes-te capellà i menjaràs xocolata | Qui té bons padrins, és ben batejat | Qui té mare, gran boca bada.
Equivalent en castellà: El que (o a quien) a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija | Tener el padre alcalde | Tener un buen enchufe.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «507», p. 148. Garsineu Edicions.

Qui té padrins, el bategen (o el bategen dues vegades) (cont. 1)

1 font, 2007.
Sinònim: Qui té mare, gran boca bada, i qui no en té no pot dir re | Qui té padrins, el bategen, i qui no en té es fa fotre | Qui té un bon amic, té un bon abric | Qui té un bon padrí, ja ha fet mig camí | Si vols un bon graner, tingues un bon femer.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «507», p. 148. Garsineu Edicions.

Qui té padrins, el bategen (o el bategen dues vegades) (cont. 2)

1 font, 2007.
Sinònim: Tenir bones esponeres (o bons costats) | Tenir les espatlles ben cobertes | Tenir on agafar-se | Una bona capa, tot ho tapa | Tenir el pare alcalde.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «507», p. 148. Garsineu Edicions.

Qui té padrins, el bategen [dues vegades]

1 font, 1997.
Tenir bones influències.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Padrí m.», p. 240. Edicions 62.

Qui té padrins, el bategen, i qui no en té es fa fotre

1 font, 2007.
Sinònim: Qui té padrins, el bategen (o el bategen dues vegades).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «507», p. 148. Garsineu Edicions.

Qui te padrins, es bateja

1 font, 2018.
BS, Anna (2018): «https://twitter.com/buxi1972/status/1049644283832209409». Twitter.

Qui té padrins, es fa batejar

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «Q», p. 39. Autoedició.

Qui té padrins…, es bateja

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Qui vol ser batejat ha de tenir padrins

1 font, 2018.
Narcís Sabaté (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.

Sense padrins, no es bateja

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 313», p. 752. Columna Edicions.

Sense padrins, no es va enlloc

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 314», p. 752. Columna Edicions.

Si tenes padrins et bategen, i si et bategen fas la comanió

1 font, 2017.
A Cerdanya, pel que es veu, tenir padrins és encara més important que a la resta de Catalunya, on es diu "Si tens padrins et bategen dues vegades", però aquí fins i tot fas la comunió. Quan un és de casa bona tot se li perdona. De fet l'única cosa que al nostre país no es perdona —i Cerdanya no n'és cap excepció— és ser pobre.
Sinònim: Si tens padrins et bategen dues vegades.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 253. Salvat, S.A. de Ediciones.

Si tens padrins et bategen, i si et bategen fas la comanió

1 font, 2011.
A Cerdanya, pel que es veu, tenir padrins és encara més important que a la resta de Catalunya, on es diu «Si tens padrins et bategen dues vegades», però aquí fins i tot fas la «comanió» 'comunió'. Quan un és de casa bona tot se li perdona. De fet, l'únic que al nostre país no es perdona, i Cerdanya no n'és cap excepció, és ser pobre.
Sinònim: Si tens padrins et bategen dues vegades.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Refranys, adagis i proverbis», p. 566. Edicions Salòria.