Paremiologia catalana comparada digital

Ser faves comptades

94 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1877.

Ser faves comptades

33 fonts, 1984.
Resultar exacta una cosa, justa.
Equivalent en castellà: Ser habas contadas.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 77. Edicions 62.
I, de feina, aquí n'hi ha, però és qüestió de faves comptades.
Alcoberro, Agustí (1995): Avui «Diàleg. Perdre la Lliga (o les eleccions)», p. C4. L'Avui / El Punt Avui.
En la mateixa línia, quan les coses són clares, certes i indubtables diem que són faves comptades.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Figues d'un altre paner: expressions amb noms de fruites i hortalisses - https://www.vilaweb.cat/noticies/figues-un-altre-paner-expressions-noms-fruites-hortalisses/». Vilaweb.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Subjectes, tipologia, qualificatius personals. De fleumes, flasques, pàmfiles, faves, figues, figaflors i bledes assolellades», p. 369. Editorial Gregal.
Ser una cosa molt segura o molt clara.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Comptar», p. 124. Llibres de l'Index, S.A.
Correig, M.; Cugat, L.; Rius, D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca «Els vegetals. Hostalisses», p. 88. Graó Editorial.
Sinònim: Jugar-s'hi una unça (o el coll).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «317», p. 96. Garsineu Edicions.
Al poble, els castells de mèrit, en aquests anys, eren faves comptades.
Lloc: El Vendrell.
Fontana i Tous, Joan; Nogueiro Braña, Noèlia (2021): Helena «Abril 2001», p. 17.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 133. Universitat Autònoma de Barcelona.
Gomà, Enric (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «El dia que descobreixes que «a mansalva» no vol dir el que creies». Catalunya Ràdio.
Ser el que hi ha, una cosa molt segura, no fallar.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «F», p. 152. Juli Jordà Mulet.
El sinònim és la versió camaca de la dita més pagesa.
Sinònim: Ser tants caps tants barrets.
Lagarda-Mata, Sylvia (1997): Goita, camaco! Vale, pagès! «I.6.- El xava i el cardosí: dues llengües a proteg», p. 70. Edicions de la Magrana.
Estar segur d'una cosa per ser evident.
Equivalent en anglès: There are no two ways about it.
Lillo, J. Miquel (2014): La paraula en imatges «http://lallenguaimaginada.blogspot.com.es/2014/11/estar-segur-duna-cosa-per-ser-evident.html». Blogger.
Estar segur d'una cosa per ser evident.
Equivalent en castellà: Ser habas contadas.
Lillo, J. Miquel (2014): La paraula en imatges «http://lallenguaimaginada.blogspot.com.es/2014/11/estar-segur-duna-cosa-per-ser-evident.html». Blogger.
Estar segur d'una cosa per ser evident.
Equivalent en francès: Ça ne fait pas l'ombre d'un doute.
Lillo, J. Miquel (2014): La paraula en imatges «http://lallenguaimaginada.blogspot.com.es/2014/11/estar-segur-duna-cosa-per-ser-evident.html». Blogger.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Els interessos, els negocis i l'administració», p. 45. Editorial l'Esquer.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «S», p. 180. Autoedició.
Construir aquest edifici valdrà deu milions: això són faves comptades.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 296. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 94. Edicions Salòria.
Ser una cosa molt segura.
Optimot (2023): «https://www.instagram.com/p/CpmjuXUOPwW/?igshid=YmMyMTA2M2Y%3D». Instagram.
Oral (1994). Font oral.
Oral (1995). Font oral.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B18) Modismes. Expressions de «ser»», p. 40. Editorial Acebo.
Esser una cosa molt segura, no poder fallar, no tenir rèplica (D.). Es diu, freqüentment, d'una cosa de fàcil realització.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1267 Faves», p. 175. Institut Menorquí d'Estudis.
Alguna notícia pot fer-te reconsiderar el que tu, en un principi, et pensaves que eren faves comptades.
Professor Lester (1995): Avui «Horòscop. Capricorn», p. B23. L'Avui / El Punt Avui.
I ara! però si són faves comptades!
Rendé i Masdéu, Joan (1995): Avui «Enraonar. Rociíto», p. 32. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Amposta (Montsià).
Salvadó Arrufat, Joan (2002): Diccionari de paraules en desús de les Terres de l'Ebre «Apèndix fraseològic», p. 466. Ajuntament d'Amposta.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. S», p. 61. Edicions Víctor.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 121. Onada Edicions.
Les més modernes, que són faves comptades, volen marcar distàncies amb la resta de 'drags'
Sanjuan, Albert (1998): Avui DDD «Tu pots 'drag'», p. XVII. L'Avui / El Punt Avui.
Quan un compte és exacte, quan es tracta d'una cosa evident.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «El batre», p. 175. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Això són faves comptades.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 84. Seuba Edicions.
No feu cara de pomes agres, perquè això és així, són faves comptades.
Solsona, Ramon (2005): A paraules em convides. Meravelles, curiositats i sorpreses del llenguatge «Plantes», p. 231. Columna Edicions.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.
Equivalent en castellà: Ser una cosa clara.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Frases fetes», p. 75. Tàndem Edicions.

Això són faves comptades

12 fonts, 1967.
És una cosa certa, evident per la seva simplicitat.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Veritat», p. 466. Llibres de l'Index, S.A.
Cava (2019): «https://twitter.com/cava_SEdR/status/1119718895290605568». Twitter.
Cava de les Roures (2019): «https://twitter.com/cava_SEdR/status/1119718895290605568». Twitter.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 106. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 232», p. 296. Columna Edicions.
Si 2+2 són 4, el que aquí està a punt de començar us agradarà i molt. Això són faves comptades!
Faves comptades (2014): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/uiEicnqGM3/». Instagram.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. A», p. 85. Consell de Mallorca.
Dit d'una cosa certa, que no hi cap posar en dubte.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Felanitx (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
L'expr. potser deriva del fet que les faves seques s'utilitzaven com a unitat de compte. Això encara ho hem vist en alguns pobles on, per a jocs d'apostes, en compte de monedes, s'usaven faves. L'expr. es diu referint-se a les possibilitats o als resultats més que previsibles d'un assumpte o qüestió.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 118. Eixam Edicions.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Faves», p. 94. J. Huguet Pascual, editor.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Dites de reminiscència rural», p. 22. Autoedició.

Són faves comptades

11 fonts, 1936.
Equivalent en castellà: Es cosa segura, es indudable.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 208. Editorial Pòrtic.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 320. Autoedició.
Cucarella, Toni (2020): Toni Cucarella «Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus». Blogger.
Lloc: Els Valentins (Ulldecona).
Forcadell Valls, Sara (2003): Raïls, 19, 2003, p. 85-99 ««Aproximació als masos dels Valentins»: Dites que diuen els enquestats», p. 97. Centre d'Estudis d'Ulldecona.
És cosa clara.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fava 2», p. 60. Edicions Polígrafa.
Ser cert.
Pots creure-t'ho, són faves comptades.
Sinònim: Pots pujar-hi de peus.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.
Lloc: Alcanar.
Muñoz i Ramos, Isidre (1991): Primer recull del cançoner canareu «Dites», p. 30. Cooperativa Gràfica Dertosense.
Treball o gestió de bon fer, amb seguretat d'arribar a un bon final.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Es diu per expressar que una cosa és molt simple o segura, que no pot fallar.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VIII. Acció Sèrie A. Seguretat», p. 142. Hora Nova.
Es diu quan un compte és exacte, quan es tracta d'una cosa evident.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 15 (Any I, 11-abril-1936) «Folklore de la pagesia. El batre», p. 31. Revista Curiositats de Catalunya.
Es diu quan un compte és exacte, quan es tracta d'una cosa evident.
(1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 65 (Any II, 24-abril-1937) «Aforismes i proverbis», p. 528. Revista Curiositats de Catalunya.

Ésser faves comptades

5 fonts, 1951.
Per a indicar que una cosa és ben calculada i que no dóna lloc a trampa ni engany.
Amades i Gelats, Joan (1951): Refranyer català comentat, p. 238. Editorial Selecta-Catalonia.
Ésser una cosa molt segura, no poder fallar, no tenir rèplica.
Equivalent en castellà: Ser habas contadas.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Fava», p. 114. Enciclopèdia Catalana.
Resultar exacte, just / dit d'una cosa certa, que no hi cap posar en dubte / ésser una cosa molt segura, no poder fallar, no tenir rèplica.
Si només té el sou que guanya, són faves comptades; no pot fer gaires despeses extraordinàries.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Evident». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Dit d'una cosa que és certa.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «comptar, compte», p. 31. Editorial Millà.
Resultar exacte, just.
Sinònim: Ésser compte clar, no fallar.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 109. Edicions 62.

Això són faves contades

4 fonts, 1997.
Lloc: Dénia.
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Frases cèlebres dels deniers», p. 80. Ajuntament de Dénia.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 13. Autoedició.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 74. Edicions Salòria.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 271. Editorial Antinea.

Esser faves comptades

3 fonts, 1984.
No poder fallar, no tenir rèplica.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Dites», p. 377. Editorial Moll.
Una altra classe de modismes són les frases fetes, expressions estereotipades que tenen com a nucli un verb. Formen un conjunt molt lexicalitzat i unitari de sentit que fa minvar el valor significatiu del verb, i el seu significat no pot ser deduït del significat dels seus components. L'ús ha fixat aquestes expressions i les ha fet familiars a tota la comunitat lingüística. Exemples de frases fetes amb altres verbs.
Lloc: Terrassa.
Escola Tecnos (2023): Escola Tecnos «Llengua i literatura catalanes - http://www.xtec.cat/~fmota/segon%20batx/locfras.htm». Web.
No poder fallar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Afirmacions», p. 43. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ser faves contades

3 fonts, 2008.
Estar una cosa molt clara, generalment parlant de contes.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Durant molt temps, ajudar-se de la llavor d'aquesta planta per a explicar i efectuar xicotetes operacions matemàtiques, així com per a tirar sorts, va ser una cosa habitual tant en les cases com en la plaça pública de molts pobles espanyols. Per a certs folcloristes, no obstant això, l'expressió va nàixer arran de què el cabild eclesiàstic de Cadis usara en les seues votacions secretes, faves blanques per a votar «sí», i negres o tramussos, per a votar «no».
I es va a procedir a posteriori al recompte de les mateixes per a conéixer el resultat final de les votacions.
Lillo, J. Miquel (2015): Origen frases fetes «Ser faves contades». Blogger.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1825. Publicacions de la Universitat de València.

Això son faves comptades

2 fonts, 1992.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 314. Autoedició.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 322. Autoedició.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 129. Servei Local de Català de Tortosa.

Faves comptades

2 fonts, 1968.
[…] que bevem amb porró i a petricons i cigalons, que traiem faves d'olla i mengem faves comptades, que anem a jóc, pesem figues i somiem truites, que mirem prim, anem a pams i amb passes comptades.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 259. Editorial Pòrtic.
Circusmtància segura.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Fets abstractes. Possibilitat», p. 44. Edicions 62.

Aixó son fabes contades

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Això són faves comptades!

1 font, 2012.
Aquesta és la realitat, això és el que hi ha.
Palau, Montserrat (2012): CPNL «CPNL - Frases fetes, exclamacions i refranys». Web.

Aixo son faves contades

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 30. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Comptar faves

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Pagès, agricultura, camp i estris agrícoles», p. 137. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Esser (tal o qual cosa) faves contades

1 font, 1917.
Donar tal o qual resultat matemàtic. De: Vayreda i Olives, Pere.
Lloc: La Garrotxa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0703/0010 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358405». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fabas contadas

1 font, 1877.
Aixís entenem espressar una ganancia neta, ¿Pero d'ahont surten aquestas fabas?
Roure, Conrad (1877): «Disbarats», p. 1. Lo Nunci.

Faves contades

1 font, 1933.
Negoci clar.
Açò són faves contades… com dos i dos son quatre.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XXV, Cuaderno II (Abril-Junio de 1949) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). F», p. 158. Societat Castellonenca de Cultura.

No pot fallá; son fabes contades

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Ser (això) faves comptades

1 font, 2003.
Això són faves contades No pot fallar; són faves contades.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Frases fetes». Web.

Ser faves comptades (quelcom)

1 font, 2000.
Resultar exacte, just.
Si només té el sou que guanya, són faves comptades; no pot comprar-se eixe cotxe a lletres.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 96. Diputació de Castelló.

Ser faves tornades

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1825. Publicacions de la Universitat de València.

Son fabas contadas

1 font, 1891.
Se diu d'un compte clar.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Faba. Modismes», p. 77. Associació d'Excursions Catalana.

Són faves contades

1 font, 1989.
O simplement fent menció d'altres aspectes. Així, anant a la marxeta, n bon rastre.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «II. Referències al món rural», p. 24. Autoedició.

Son faves contades

1 font, 1922.
Creém qu'aquesta frase s'aduix com testimoni del número d'objectes qu'han sigut contats, valentse de faves i depositantne una per cada objecte; de modo qu'al dir son faves contades volem donar a entendre que se tracta de quelcom comprovat.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1922): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 26 (Junio de 1922) «Fraseología valenciana», p. 198. Societat Castellonenca de Cultura.