Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Tant grata la llebre (o la cabra), que mal jeu

41 recurrències en 28 variants. Primera citació: 1803.

Tant grata la cabra, que ve que mal jau

5 fonts, 1875.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pastor», p. 1034. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Farém punt á estas quatre indicacions sobre las bellesas metafóricas de nostres adagis, recordant la oportuna y original figura d'aquell que sembla fèt pera amenassar als pledejayres y cerca-fressas de tota mena: «tant grata la cabra, que ve que mal jau».
Genís i Bech, Salvador (1875): La Renaixensa, any V, tom I, 30 d'abril de 1875, pàg. 506-512 ««Adagis catalans»», p. 511. La Renaixensa.
Lo qual vol dir que tant se peca per excés com per defecte.
Equivalent en occità: Tant gratte cabre que mau jay (Llenguadoc).
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. La cabra. Aforismes», p. 93. L'Avenç.
Lo qual vol dir que tant se peca per excés com per defecte.
Equivalent en francès: Tant gratte la chèvre, que mal gît.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. La cabra. Aforismes», p. 93. L'Avenç.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 24. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Tant grata sa cabra, que jeu malament

3 fonts, 1999.
La comoditat per la cabra és una cosa poc coneguda.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.8. Cabra/Boc. Refranys», p. 42. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. T», p. 196. Consell de Mallorca.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie B. Preocupació. Refranys», p. 77. Hora Nova.

Tan grata la llebra que mal jau

2 fonts, 1831.
Equivalent en castellà: Muchas veces el que escarea, lo que no quisiera, halla.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «353», p. 82. Imprenta de Saurí y Compañía.
Equivalent en castellà: Muchas veces el que escarba, lo que no queria halla.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 663. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Tant grata la cabra, que vé que mal jau

2 fonts, 1910.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Cabra - cabrit», p. 54. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: Muchas veces el que escarba, lo que no quería halla; ó escarbó el gallo, y descubrió el cuchillo.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 235. Imp. de J. Horta.

Tant grata la llèbra que mal jau

2 fonts, 1803.
Equivalent en llatí: Excitat octipedem nimium scrutator acervi.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Gratar», p. 413.
Equivalent en castellà: Muchas veces el que escarva lo que no quisiera halla.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Gratar», p. 413.
Equivalent en llatí: Excitat octipedem nimium scrutator acerbe.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llèbra», p. 48.
Equivalent en castellà: Muchas veces el que escarva, lo que no queria halla.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llèbra», p. 48.

Tan grata la cabra, que ve que mal jau

1 font, 1932.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Proverbis. II. Refranyer pastoral», p. 237. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Tan grata la llèbra que mal jau

1 font, 1805.
Sinònim: V. Gratar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Jáurer», p. 33.

Tan grata la llebra, que mal jau

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 134. Editorial Rourich.

Tant grata la cabra, / que ve que mal jau

1 font, 1967.
Lloc: Pineda.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cabra», p. 23. Edicions Polígrafa.

Tant grata la cabra, que jeu malament

1 font, 2000.
Es diu parlant dels malcontents, que, de tant procurar-se benestar, arriben a estar pitjor que abans.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Cabra», p. 39. Editorial Moll.

Tant grata la cabra, que mal jeu

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. Ovelles, cabres i cabrits», p. 114. Garsineu Edicions.

Tant grata la cabra, que ve de mal jau

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Cabres, ovelles i ramats», p. 465. Edicions 62.

Tant grata la cabra, que ve mal jau

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Equivalent en castellà: Escarbó el gallo y descubrió el cuchillo.
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/55/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tant grata la llebra que be mal jau

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tant grata la llebra que mal jáu

1 font, 1917.
Sinònim: Tant grata la llebra que mal jau.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 177. Editorial Trabucaire.

Tant grata la llebra que mal jau

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «LL», p. 32. Manuscrit.

Tant grata la llebra, que bé que mal jau

1 font, 1910.
Perquè les coses tant se perden per carta de més com per carta de menos.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Mamifers bosquetans y feréstechs. Llebra. Aforismes», p. 203. L'Avenç.

Tant grata la llèbra, que mal jau

1 font, 1847.
Exp. quels homes que apuran massa las cosas, solen trobar lo quels es danyòs.
Equivalent en castellà: Muchas veces el que escarba, lo que no querría halla.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Llèbra», p. 17. Agencia Médica Catalana.

Tant grata la llebra, que mal jau

1 font, 1900.
(Franc.) V. parlar.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «G», p. 52. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Tant grata la llebre / que mai jau bé

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llebre», p. 150. Edicions Polígrafa.

Tant grata la llebre que mal jau

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Tant gratte le lièvre qu'il est mal couché.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El conill i la llebre / Le lapin et le lièvre», p. 488. Robert Morel Editeur.

Tant grata la llebre, que mai jeu

1 font, 2011.
Gratar = excavar / jeure = jaure, dormir, descansar. A vegades, els mitjans usats per a la consecució d'un objectiu impedeixen d'arribar al seu acompliment.
Equivalent en castellà: Tanto va al cántaro a la fuente, que al fin se rompe | A veces, el árbol impide ver el bosque.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 77. Web.

Tant grata la llebre, que mal jau

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 228», p. 437. Columna Edicions.

Tant grata la llebre, que mal jeu

1 font, 2008.
Al·ludeix a les persones que per voler millorar d'estat s'excedeixen i arriben a estar pitjor.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

Tant grata la llebre, que no jeu

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. La llebre», p. 119. Garsineu Edicions.

Tant i tant grata la llèbra que mal jau

1 font, 1805.
Equivalent en llatí: Excitat octipedem nimium scrutator acervi.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tant», p. 351.
Equivalent en castellà: Muchas veces el que escarva lo que no queria halla.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tant», p. 351.

Tant y tant grata la llebra, / que à la fi mal jau ella

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Seté ramellet. Flors de recreo», p. 137. Imprempta de Carlos Latrobe.

Tant, tant grata la cabra, que ve que mal jeu

1 font, 1969.
Equivalent en francès: a force de gratter, la chèvre est mal couchée.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El ramat / Le troupeau», p. 470. Robert Morel Editeur.