Home roig i gos pelut, primer mort que conegut

125 recurrències en 59 variants.

3. Home gros i gos pelut, antes mort que conegut (2014, 1 font)

Sinònim: Home gros i gos pelut, antes mort que conegut.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. III. La dona i l'home. L'home», p. 210. Llibres de l'Index, S.A..

4. Home gros i gos pelut, primer fotut que conegut (2010, 1 font)

Lloc: Banyeres de Mariola (Alcoià).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

5. Home roig (o ros) i gos pelut val més lluny que conegut (2010, 1 font)

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

6. Home roig (o ros) i gos pelut, primê mort que conegut (1983, 1 font)

Lloc: Matarranya.

Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Roig», p. 65. El Llamp.

7. Home roig / ros i gos pelut, primer mort que conegut (1995, 1 font)

Font: ME, CL, CO, FI, FL, FV, FX, L, M, MS, PR, TV, VR, VT.

Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «l'home, la dona i l'aparellament», p. 48. Instituto de Estudios Turolenses.

9. Home roig i cap pelut, primer mort que no plangutà (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 442», p. 127. Columna Edicions.

10. Home roig i gos cerrut, abans mort que conegut (1996, 2 fonts)

Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 300. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Sinònim: Home royx y goz cerrut, avans mort que conegut.

Equivalent en castellà: El Catalán. El hombre bermejo, y perro lanudo, antes muerto que conoscido.

Font: Hernán Núñez (1555:p.57). P. Vallés (1549).

Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 271. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

13. Home roig i gos pelut abans mort que coneguts (2010, 1 font)

Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

14. Home roig i gos pelut es mor i no n'és planyut (2003, 1 font)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. L'home», p. 49. Pagès Editors.

15. Home roig i gos pelut es mor i no és plangut (1951, 4 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1088. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.

El seu aspecte no agrada.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 209. Edicions 62.

16. Home roig i gos pelut mes val mors que coneguts (2010, 1 font)

Lloc: Quatretonda (Vall d'Albaida).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

17. Home roig i gos pelut millor mort que conegut (2003, 2 fonts)

Lloc: Cocentaina (Comtat).

Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Abril», p. 26. Ajuntament de Cocentaina.

Lloc: València (Horta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

18. Home roig i gos pelut més val mort que conegut (2008, 3 fonts)

Marca de pagès ignorant. Sovint en negatiu.

Mira la xurra esta! Es creu que mos moquem amb la màniga?

Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).

Ferran L. Naya (2013): Twitter «twitter.com/FLNaya/status/369213113981075457». Twitter.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).

Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «H», p. 113. Autoedició.

19. Home roig i gos pelut val més mort que conegut (1985, 1 font)

Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

Junqué, Montserrat ;Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «5. Qui tira pedretes, tira amoretes», p. 55. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

20. Home roig i gos pelut, / primer mort que conegut (1969, 1 font)

Equivalent en francès: Homme roux et chien poilu, / mieux vaut mort que connu.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El gos, el ca / Le chien», p. 458. Robert Morel Editeur.

21. Home roig i gos pelut, a l'assut (1992, 4 fonts)

Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 443», p. 128. Columna Edicions.

Assut = mur de captació d'aigua d'un riu, que forma un embassament, per a aconduir-la a una séquia. Significa que tenen sempre molt geni, el qual es pot manifestar quan menys ho esperem, i que només quan es moren se'ls acaba el mal caràcter.

Equivalent en castellà: Similar: Ni gato ni perro de color bermejo || Connex.: Alazán tostado, antes muerto que cansado.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 45. Web.

El seu aspecte no agrada.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 209. Edicions 62.

23. Home roig i gos pelut, a l'açut (1951, 1 font)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1176. Editorial Selecta-Catalonia.

24. Home roig i gos pelut, abans mort que conegut (1980, 13 fonts)

Lloc: País Valencià.

Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Refranys. Clau - 41.», p. 11. Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Però no sempre el refranyer conté una veritat. Un estudi conceptual del refranyer ens permet conéixer els codis de conducta i constaten l'evolució d'un col·lectiu humà en el seu context històric i geogràfic.

Abunden els refranys que avui ens resulten marcadament reaccionaris i fossilitzats.

Lloc: Xàbia (Marina Alta).

Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia», p. 83. Xàbiga.

Lloc: Xàbia (Marina Alta).

Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món anímic. La convivència familiar i social», p. 91. Xàbiga.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.

Els pèl-rojos, xiquets o grans, tenen fama de molt enèrgics i entremaliats.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 278. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 45. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 465. Web.

Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).

Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «H», p. 30. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. III. La dona i l'home. L'home», p. 211. Llibres de l'Index, S.A..

Lloc: Alcoi (Alcoià).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Alginet (Ribera Alta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Horta Sud.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: La Vall d'Albaida.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Pedreguer-Xàbia (La Marina Alta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Sagunt (Camp de Morvedre).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: València (L'Horta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Quart.

Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. H», p. 61. Ajuntament de Quart.

Lloc: Ribera.

Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Supersticions», p. 136. J. Huguet Pascual, editor.

25. Home roig i gos pelut, abans morts que coneguts (1993, 2 fonts)

Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 94. Edicions Tres i Quatre.

El seu aspecte no agrada.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 209. Edicions 62.

26. Home roig i gos pelut, antes mort que conegut (2010, 1 font)

Lloc: Font de la Figuera (Costera).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

27. Home roig i gos pelut, en bona hora sia perdut (1951, 2 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1176. Editorial Selecta-Catalonia.

El seu aspecte no agrada.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 209. Edicions 62.

28. Home roig i gos pelut, millor mort que conegut (1987, 3 fonts)

Lloc: Cocentaina (Comtat).

Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Abril», p. 26. Ajuntament de Cocentaina.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 34. Editorial l'Esquer.

Nou.

Lloc: Cocentaina (Comtat).

Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

29. Home roig i gos pelut, més val lluny que conegut (2010, 1 font)

Lloc: Quart de les Valls (Camp de Morvedre).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

30. Home roig i gos pelut, més val mort que conegut (1999, 2 fonts)

Oliver, Elena (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la parella. Homes». Web.

Lloc: Benifaió (la Ribera Alta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Diversos.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Entre Ribera Alta i Safor.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

31. Home roig i gos pelut, primer mort que conegut (1926, 19 fonts)

Lloc: Lleida.

Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 12 (15 d'octubre de 1926) «Refraner. IX. L'home», p. 192. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Lloc: Lleida.

Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 21 (1 de març de 1927) «Refraner. XVI. El gos», p. 375. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «15. Els mites i les creences - 15.6. Objectes quotidians». Web.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gos, gossa», p. 129. Editorial Millà.

Lloc: País Valencià.

Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «H», p. 83. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els mites i les creences. Objectes de la vida quotidiana», p. 194. Edicions Tres i Quatre.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la mort». Web.

Lloc: València (Horta).

El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.

Abans es creia que tant l'un com l'altre tenien molt mal geni i un caràcter retret, que només perdien amb l'arribada de la mort.

Equivalent en llatí: Rufi sunt minus fideles (Trad.: Els de pèl roig són menys fiables).

Lloc: Terres de Ponent.

Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «H», p. 60. Edicions de 1984.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 444», p. 128. Columna Edicions.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 4. Refranys sobre religió i creences». Llibres de l'Index, S.A..

Lloc: Teulada (La Marina Alta).

Llopis, Vicent: Teulada «Refranys d'animals». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de supersticions i preocupacions del poble», p. 168. Editorial Millà.

Lloc: Benigànim (Vall d'Albaida).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Forcall (Ports).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Mequinensa (Baix Cinca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

El seu aspecte no agrada.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 209. Edicions 62.

Els de pèl roig són menys fiables. Cf. Raro breves...

Equivalent en llatí: Rufi sunt minus fideles.

Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2640», p. 152. Enciclopèdia Catalana.

Lloc: Pla de l'Estany.

Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 19. Ajuntament de Banyoles.

Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. H», p. 141. Edicions Víctor.
Santi (2021): Twitter «twitter.com/SantiGSelfa/status/1422302155294314504». Twitter.

33. Home roig i gos pelut, val més mort que conegut (1951, 6 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1176. Editorial Selecta-Catalonia.
Lo Cisco de can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey». Twitter.
Lo Cisco de can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/538929215639662592». Twitter.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

El seu aspecte no agrada.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 209. Edicions 62.
Renyé, Aleix (2014): Twitter «twitter.com/aleixrenye/status/539036475137208320». Twitter.

35. Home roig i ous peluts, primer mort que conegut (2010, 1 font)

Lloc: València (Horta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

36. Home roig y gos pelut primer mort que conegut (1883, 1 font)

Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 21. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

37. Home roig y gos pelut primé mort que conegut (1910, 1 font)

Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

38. Home roig y gos pelut, / primer mort que conegut (1910, 1 font)

No dexa d'esser una preocupació com qualswevol altra.

Sinònim: No't fiis d'home roig, ni de cà roig, / ni de pedra rodoladissa.

Equivalent en castellà: De este pelo (roig), / ni gato ni perro.

Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 138. L'Avenç.

No dexa d'esser una preocupació com qualswevol altra.

Sinònim: No't fiis d'home roig, ni de cà roig, / ni de pedra rodoladissa.

Equivalent en castellà: La persona sanguínea y el perro lanudo, / primero muerto que lo vea ninguno.

Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 138. L'Avenç.

No dexa d'esser una preocupació com qualswevol altra. Barcino: clapat de blanch y roig.

Sinònim: No't fiis d'home roig, ni de cà roig, / ni de pedra rodoladissa.

Equivalent en castellà: Galgo barcino, / malo ó muy fino.

Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 138. L'Avenç.

39. Home roig y gos pelut, primé mort que conegut (1910, 3 fonts)

Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Home roig y gos. 26-1-1871.

Font: Calendari dels pagesos.

Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_516.jpg. Manuscrit.

Home roig y gos. 30-6-1873.

Font: Calendari dels pagesos.

Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_517.jpg. Manuscrit.

40. Home ros -o roig- i gos pelut, primer mort que conegut (1987, 1 font)

Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gos, gossa», p. 129. Editorial Millà.

42. Home ros i gos pelut val mes mort que conegut (2010, 1 font)

Lloc: Corbera de Llobregat (Baix Llobregat).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

43. Home ros i gos pelut val més mort que conegut (2010, 1 font)

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

44. Home ros i gos pelut, abans mort que conegut (2010, 2 fonts)

En Jair Domínguez també ha dit la seva; ell diu "Home roig i gos pelut, primer mort que conegut".

Domènec, Fran; Torres, Pau (2021): Catalunya Ràdio «La tarda de Catalunya Ràdio - www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-tarda-de-catalunya-radio/si-vas-calent-per-un-duro-ves-a-tremp-quina-dita-es-diu-a-casa-teva/audio/1114127/». Catalunya Ràdio.

Lloc: La Fatarella (Terra Alta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

45. Home ros i gos pelut, antes mort que conegut (2010, 1 font)

Parèmies referides a altres temes.

Lloc: Nonasp (Matarranya).

Oriol, Carme; Navarro, Pere; Sales, Mònica (2010): Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp «Segona part. Parèmies», p. 172. Associació Cultural del Matarranya.

46. Home ros i gos pelut, més val mort que conegut (1982, 1 font)

Lloc: Penedès.

Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 168. Museu de Vilafranca.

47. Home ros i gos pelut, primer mort que conegut (1998, 3 fonts)

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gos», p. 117. Garsineu Edicions.

Lloc: Agramunt (Urgell).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

La nota discordant o allò que no és habitual, és marginat o és menystingut fins al ridícul.

Lloc: Maials (Segrià).

Solà i Miró, Eulàlia: Localismes i altres mots. Refranys «Refranys. Altres consells i constatacions», p. 208. Web.

48. Home ros i gos pelut, primer morts que coneguts (1987, 1 font)

Lloc: Bot (Terra Alta).

Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Dues noies a la bassa», p. 34. Autoedició.

49. Home ros i gos pelut, val més mort que conegut (1994, 9 fonts)

Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. L'home», p. 19. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Irene (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la parella. Homes». Web.

Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.

Lloc: Blanes (Selva).

Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 35. Web.

50. Home ros i pelut, abans mort que conegut (2009, 1 font)

Lloc: Nonasp (Matarranya).

L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. H», p. 4. PDF.

51. Home ros i pelut, val més mort que conegut (2017, 1 font)

Un home ros i pelut sol ser foraster. La por als forasters s'ha manifestat durant segles a Cerdanya i en general als indrets de muntanya.

Lloc: Cerdanya.

Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 231. Salvat, S.A. de Ediciones.

53. Home ros, gros i pelut, abans mort que conegut (2009, 1 font)

Lloc: Nonasp (Matarranya).

L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. H», p. 4. PDF.

54. Home rox y goz çerrut, ans és mort que connogut (1996, 1 font)

Només reproduïm els que inclou en català, sense afegir-hi cap comentari i sovint amb una ortografia estrafeta.

Equivalent en castellà: Home rox y goz çerrut, ans és mort que connogut.

Font: P. Vallés (1549), 'Libro de refranes...', n.1950. Recollit també per H. Núñez (1555:57).

Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Proverbis catalans recollits per Pedro Vallès», p. 256. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

55. Home tort i gos pelut, primer mort que conegut (2011, 2 fonts)

Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Es diu perquè solen ser més temperamentals que altres.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 465. Web.

56. Home vell i gos pelut, abans mort que conegut (1987, 1 font)

Lloc: Garrigues.

Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 34. V&P.

57. Hòme ròig y gos pelut, primer mòrt que conegut (1928, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «H», p. 130. Editorial Arte y Letras.

59. Una xica i un xic: | -Home ros i gos pelut, primer mort que conegut | -De morenes com vostè, ne porto el cul ple (2014, 1 font)

Lloc: Garrigues.

Ignasi Revés (2014): Twitter «twitter.com/jireves/status/453981118623387648». Twitter.