Paremiologia catalana comparada digital

A picada d'escurçó no hi és a temps l'extremunció

92 recurrències en 70 variants. Primera citació: 1900.

A picada d'escurçó, no hi és a temps l'extremunció

9 fonts, 1990.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals. Dites sobre animals petits». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Temps». Web.
És mortal.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 277. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Zooparasitàries. Picades», p. 246. Universitat Miguel Hernández.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. La salut i la higiene», p. 117. Museu Arxiu de Sentmenat.

Picada d'escorpra i d'eriçó, no hi és a temps l'extremunció

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1022. Editorial Selecta-Catalonia.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «Refranys de pescadors i de mariners». Correu electrònic.
Escorpra = peix saborós amb aleta dorsal puxeguda i verinosa. Tenen una picada molt amarga i duradora.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 66. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 281. Edicions 62.

A picada d'escurçó no hi és a temps l'extremunció

3 fonts, 2008.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Picada d'escorçó, no hi ha temps d'extremunció

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1088. Editorial Selecta-Catalonia.
Aquestes picades es consideren mortals.
Sinònim: Picada d'aranya, la mortalla | Picada d'aranya, la mortalla; picada d'escurçó, l'extremunció.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 281. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Zooparasitàries. Picades», p. 247. Universitat Miguel Hernández.

Picada d'escurçó, no hi ha temps d'extremunció

3 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «escurçó», p. 99. Editorial Millà.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.

A la picada d'escurçó, ni hi ha temps d'extremunció

2 fonts, 2007.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 28 - Dites sobre Natura i Bestià - https://www.lopedris.cat/dites-sobre-natura-bestia-c1001». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre el bestiar». Web.

A la picada d'escurçó, no hi ha temps a l'extremunció

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Escurçó = serp del gènere 'Vipera', reconeixible per les pupil·les de gat. Convé acudir ràpidament a un centre d'urgències mèdiques havent fet un torniquet si se sap i es pot.
Equivalent en castellà: Si te pica un morgaño, en la cama un año.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 12. Web.

A picada d'escorpí, no hi ha temps d'arribar al llit

2 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «escorpí», p. 98. Editorial Millà.
Sinònim: A picada de mostela, no hi ha temps d'encendre una candela | A picada de noia i d'escurçó, no hi és a temps l'extremunció | Picada de vidriol, porto dol | Pic d'aranya, la mortalla; pic d'escurçó, l'extremunció | Picada de salamandra, toc de campana.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2099», p. 187. Columna Edicions.

Pessic de nina i d'escurçó, no hi és a temps l'extremunció

2 fonts, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 281. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Zooparasitàries. Picades», p. 246. Universitat Miguel Hernández.

Picada d'escurçó, corrent l'extremunció

2 fonts, 1987.
De: Costa i Savoia, Ernest.
Lloc: Àreu.
Font: Viatges amb els pastors transhumants (Centre Excursionista de Catalunya. — Ed. Montblanc Martin. Barcelona, 1987).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Àreu.
Costa i Savoia, Ernest (1987): Viatges amb els pastors transhumants. Editorial Montblanc-Martín (CEC).

A la picada d'escorpió / no hi és a temps l'extremaunció

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Escorpió», p. 199. Edicions Polígrafa.

A la picada d'escorpió, no hi és a temps l'extremunció

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «escorpí», p. 98. Editorial Millà.

A la picada d'escurçó no hi és a temps l'extremaunció

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. h) De bèsties», p. 27. Editorial Acebo.

A la picada d'escurçó, no hi ha temps d'extremunció

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys de remeis casolans», p. 170. Museu de Vilafranca.

A la picada de l'escurçó, no hi ha temps per l'extremaunció

1 font, 2010.
Lloc: Reus (Baix Camp).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

A pessich d'escorsó, / no hi arriba la extremaunció

1 font, 1910.
Sinònim: A pessich de noya y picada d'escorsó / no hi arriba la extramaunció | Picada de noya y escorsó / no hi es a temps la extremaunció | Picada de escorsó, / no hi arriba la extramaunció.
Lloc: Crespià (Pla de l'Estany).
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol V. Reptils. Noya o escorsó. Aforismes», p. 390. L'Avenç.

A pessich de noya y picada d'escorsó / no hi arriba la extramaunció

1 font, 1910.
Sinònim: Picada de noya y escorsó / no hi es a temps la extremaunció | Picada de escorsó, / no hi arriba la extramaunció | A pessich d'escorsó, / no hi arriba la extrmaunció.
Equivalent en castellà: Si te pica una vibora, / no vivirás na hora.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol V. Reptils. Noya o escorsó. Aforismes», p. 389. L'Avenç.

A picada d'escorço, / no hi és a temps / l'extremunció

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Salut», p. 42. Autoedició.

A picada d'escorçó, no hi és a temps l'extremunció

1 font, 1968.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 139. Editorial Claret.

A picada d'escorçó, no hi es á temps l'extremunció

1 font, 1900.
No es veritat: hi ha remey per gurir, y en tot cas no mort repentinament lo ferit.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 19. Editorial Rourich.

A picada d'escorpit / no hi ha a temps l'extremaunció

1 font, 1968.
Lloc: Pineda.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Escorpí», p. 198. Edicions Polígrafa.

A picada d'escorsó, no hi és a temps l'extremunció

1 font, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de remeis casolans i consells higienics», p. 77. Editorial Millà.

A picada d'escurçó, no hi és a temps l'extremaució

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

A picada d'escurçó, no hi és a temps l'extremaunció

1 font, 1996.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 55. Web.

A picada d'escurçó, no hi ha temps d'extremunció

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XI. Els animals. Altres animals», p. 258. Llibres de l'Index, S.A.

A picada de nina i d'escurçó / no hi és a temps l'extremunció

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. A», p. 27. Ajuntament de l'Escala.

A picada de noia i d'escurçó, no hi és a temps l'extremunció

1 font, 1992.
Sinònim: A picada de mostela, no hi ha temps d'encendre una candela | A picada d'escorpí, no hi ha temps d'arribar al llit | Picada de vidriol, porto dol | Pic d'aranya, la mortalla; pic d'escurçó, l'extremunció.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2101», p. 188. Columna Edicions.

Amb un pic d'escorzó no hi ha temps de l'extrema unció

1 font, 1915.
[Nota meva: El sinònim l'afegeixo jo]. De: Canudas, Joan (1949).
Sinònim: A picada de llangardaix, no hi ha temps d'obrir un calaix.
Lloc: Mollerusa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0101-0010 «Aforismes i refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432200304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

De la picada de l'escurçó no hi és a temps l'extremunció

1 font, 2011.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Salut i remeis casolans», p. 172. Institut Francesc Ribalta.

Escurçó, no hi ha temps per a l'extremunció

1 font, 2001.
Significa que una pessigada d'escurçó ja no deixa temps per fer res més. Mort ràpida, imminent. El DCVB el recull a Cervera.
Lloc: Garrotxa.
Monturiol i Sanés, Joaquim; Domínguez i Portabella, Eloi (2001): El parlar de la Garrotxa «Frases fetes, expressions i locucions», p. 175. Ràdio Olot.

La picada d'escurçó / no hi ha temps d'extremunció

1 font, 2014.
De: Miralpeix, Jaume.
Lloc: Taradell.
Font: Revista dels Tonis (Taradell).
Correu / Vivet Miralpeix, Miquel (2014): Correu «Més refranys». Correu electrònic.

La picada d'escurçó, no dóna temps a l'extremaunció

1 font, 1992.
És verinosa.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Refranys», p. 180. Servei Local de Català de Tortosa.

La picada de escorpió ó la mort o la extremaunció

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/42/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Pecich de noya i picada de scorçó, no-y és a témps la estréma-unció

1 font, 1915.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Minyones - Fadrines», p. 7. Impremta Catalònia.

Pessic d'escurçó, no hi ha temps d'extremunció

1 font, 1992.
Sinònim: A picada de noia i d'escurçó, no hi és a temps l'extremunció.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII, p. 162. Columna Edicions.

Pessic de nina (serpeta) / i pessic d'escorçó, / no hi és a temps / l'extremunció

1 font, 1968.
Lloc: Llofriu.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Extremunció», p. 434. Edicions Polígrafa.

Pessic de nina (serpeta) i pessic d'escurçó, no hi és a temps l'extremunció

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «serp», p. 234. Editorial Millà.

Pessic de nina i d'escorçó, no hi és a temps l'extremunció

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1105. Editorial Selecta-Catalonia.

Pessic de ninoia i pessic d'escurçó, no hi és a temps l'extremunció

1 font, 1985.
Dita popular.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Pessic», p. 172. Editorial Pòrtic.

Pessic de noia i picada d'escorçó, no hi ha a temps l'extremunció

1 font, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La moralitat», p. 45. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

Pessic de noia i picada d'escorçó, no hi ha temps a l'extremunció

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1197. Editorial Selecta-Catalonia.

Pessic de noia i picada d'escurçó, no hi ha a temp l'extremunció

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Zooparasitàries. Picades», p. 246. Universitat Miguel Hernández.

Pessic de noia i picada d'escurçó, no hi ha a temps l'extremunció

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 205. Edicions 62.

Pessigada d'escurçó, ni temps d'extremunció

1 font, 2018.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La pell. Esgarrinxades i pessigades», p. 52. Editorial Gregal.

Pessigada d'escurçó, no hi és a temps l'extremunció

1 font, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Pessigada», p. 899. Editorial Selecta-Catalonia.

Pic d'escurçó, l'estremaunció

1 font, 2018.
Lloc: Aldover, Jesús, els Reguers.
Castellà Espuny, Carles M. (2018): «Farnaques, jònecs i marfantes. La idiosincràsia de l'individu i del poble a través d'un recull de cultura popular» «2.5.4 Rèptils», p. 81. Universitat Rovira i Virgili.

Pic d'escurçó, la santanció

1 font, 1995.
Font: R, TC.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «La naturalesa de la natura», p. 27. Instituto de Estudios Turolenses.

Pic d'escurçó, pic d'extremunció

1 font, 2010.
Fonoll, Celdoni (2010): Bèsties i bestioles «Escurçó ibèric», p. 198. Cossetània Edicions.

Pic d'escurçó, santa unció

1 font, 1995.
Font: FX, MS, PR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «La naturalesa de la natura», p. 27. Instituto de Estudios Turolenses.

Pic de escorsó, l'extremunció

1 font, 1915.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0086 «Refraner comarcá (segona tanda) - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435610304201/27/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Pic de Marieta y d'escursó / No hi es a temps l'Extrema-unció

1 font, 1915.
Marieta: serpeta d'aigua que porta un collaret format per escames blanques verdoses. De: Montanyà, Josep (1917-18).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0052 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434740304201/63/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Picada d'escorçó, / no hi és a temps / l'extremaunció

1 font, 1968.
Sinònim: Picada d'aranya / i picada d'escorçó, / no hi és a temps / l'extremaunció.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Escorçó», p. 197. Edicions Polígrafa.

Picada d'escorçó, / no hi és a temps l'extremunció

1 font, 1935.
Florí, Eugeni, prev (1935): Arxiu de Tradicions Populars, volum II, fascicle VII «Els aforismes piadosos. Extremunció», p. 17. José J. de Olañeta, Editor.

Picada d'escorpió / demana extremaunció

1 font, 1968.
Lloc: Cat., Bal.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Escorpió», p. 199. Edicions Polígrafa.

Picada d'escorpió, demana extremunció

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «escorpí», p. 98. Editorial Millà.

Picada d'escurçó, no hi és a temps l'extremunció

1 font, 2010.
Fonoll, Celdoni (2010): Bèsties i bestioles «Escurçó ibèric», p. 198. Cossetània Edicions.

Picada d'escurçó, no hi ha temps per a l'extremaunció

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. Animals dolents», p. 121. Garsineu Edicions.

Picada d'escurçó, no s'és a temps de l'extremunció

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. P», p. 33. Amics de Tous.

Picada d'escurçó, primer la mort que l'estremunció

1 font, 2016.
Una picada d'escurçó és molt perillosa, et pot matar directament.
Lloc: Maspujols.
Samsó Salvat, Núria (2016): El parlar de Maspujols «14. Dites», p. 167. Pragma General d'Edicions.

Picada d'escurçó…, extremunció

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Picada d'escursó / no hi ha temps de la Extremaunció

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Picada d'escursó, no hi ha temps a l'Extremaunció

1 font, 1915.
De: Bosch Comellas, Xavier (1921-22).
Lloc: Torà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0065 «Refrans i dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435020304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Picada de brívia i d'escurçó no hi és a temps l'extremunció

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. La malaltia», p. 38. Pagès Editors.

Picada de escorsó, / no hi arriba la extramaunció

1 font, 1910.
Sinònim: A pessich de noya y picada d'escorsó / no hi arriba la extramaunció | Picada de noya y escorsó / no hi es a temps la extremaunció | A pessich d'escorsó, / no hi arriba la extrmaunció.
Lloc: Moyà.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol V. Reptils. Noya o escorsó. Aforismes», p. 390. L'Avenç.

Picada de griva o d'escurçó, no és a temps l'extremaució

1 font, 2010.
Parlant de Santa Coloma de Queralt, fent endreça, he trobat una col·lecció de refranys d'aquest poble que em va passar, a finals dels 60, en Josep Carreras, colomí de soca arrel i nat a inicis del segle XX.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2010): Correu «Aforismes encara usuals a la Segarra Alta tarragonina. Saviesa popular». Correu electrònic.

Picada de noia i d'escorçó, / no hi és a temps l'extremunció

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Piqûre d'orvet et de vipère; / l'extrême-onction n'arrive pas à temps.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Els peixos, el gripau, el lluert / Les poissons, le crapaud, le lézard», p. 500. Robert Morel Editeur.

Picada de noya i d'escorçó no dona temps á l'extremunció

1 font, 1915.
De: Romaní i Guerra, Amador (1919).
Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0082 «Paremiologia - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435570304201/53/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Picada de nòya y escorsò (ofidis verinosos), no hi es a temps la estrema-unció

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVI. Diversos mals», p. 394. Centre Excursionista de Catalunya.

Picada de noya y escorsó / no hi es a temps la extremaunció

1 font, 1910.
Sinònim: A pessich de noya y picada d'escorsó / no hi arriba la extramaunció | Picada de escorsó, / no hi arriba la extramaunció | A pessich d'escorsó, / no hi arriba la extrmaunció.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol V. Reptils. Noya o escorsó. Aforismes», p. 389. L'Avenç.

Si et pica un escurçó, no tens temps ni per a l'extremunció

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 120. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.