Paremiologia catalana comparada digital

Amb raó o sense raó, vagi el pobre a la presó

85 recurrències en 58 variants. Primera citació: 1875.

Raó o no raó, el pobre a la presó

7 fonts, 1978.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 252. Llibres de l'Index, S.A.
Refranys de tota mena. Selecció de refranys catalans escoltats a Vic.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2015): Osona.com «La riquesa del català parlat a Vic, per Toni Coromina». Web.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 38. Web.
Lloc: Rosselló.
Sr. Casso (1978): «Dites recollides per el Sr. Casso», p. 20. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Dites recollides pel Sr. Casso», p. 20. Facebook.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. R», p. 38. Amics de Tous.
Lloc: Vic (Osona).
Correu electrònic.

Amb raó o sense raó, el pobre a la presó

6 fonts, 1985.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 11 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.
Indica que les persones pobres, mancades de recursos i d'influències, sovint són condemnades encara que tinguin la raó.
Sinònim: El llop sempre va al de les calces estripades.
Equivalent en llatí: Pauper ubique iacet (Trad.: El pobre sempre va per terra).
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «A», p. 20. Edicions de 1984.
Sinònim: Tots els rocs van (o fan cap) als pedregals (o al mateix tarter).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «644», p. 189. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La pobresa», p. 72. Garsineu Edicions.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «9. Qui té duros fuma puros, qui té rals fuma «Ideals»», p. 95. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
El pobre sempre va per terra. El pobre ho té sempre difícil. De: Ovidi.
Equivalent en llatí: Pauper ubique iacet.
Font: Fast. 1.218.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2200». Enciclopèdia Catalana.

Amb raó o sense raó, vagi el pobre a la presó

4 fonts, 1914.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1141. Editorial Selecta-Catalonia.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Pobresa», p. 121. Edicions Tres i Quatre.
Els dèbils sempre perden.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 422. Edicions 62.
Sinònim: No's pot ser pobre per cap diner.
Equivalent en castellà: La cárcel y la cuaresma, para los pobres son hechas.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. A», p. 789. Antoni López, Editor.

Raó o no raó, lo pobre a la presó

4 fonts, 2006.
Lloc: Amposta.
Blanquet, E.; Duran, R.; Montañés, M. C.; Ramos, À.; Subirats, E. (2006): Amposta «Refranyer», p. 112. Onada Edicions.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «Los diners», p. 56. Cossetània Edicions.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre. Paraules, frases i expressions del parlar de les Terres de l'Ebre «Los diners», p. 40. Cossetània Edicions.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Amb raó o sense raó, va el pobre a la presó

3 fonts, 1987.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La pobresa», p. 74. Pagès Editors.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Les dones al carrer», p. 24. Autoedició.
Sinònim: Raó o no raó, vagi el pobre a la presó.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII, p. 537. Columna Edicions.

Tingui o no tingui raó, el pobre sempre a la presó

3 fonts, 1995.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Rics i pobres», p. 100. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

Amb raó o sense raó vagi el pobre a la presó

2 fonts, 1928.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «A», p. 21. Autoedició.
Pont, Josep, Prev (1928): Arxiu de tradicions populars, III «Paremiologia», p. 154. José J. de Olañeta, Editor.

Amb raó o sense raó, lo pobre a la presó

2 fonts, 2016.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 106. Pagès Editors.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 75. Edicions Salòria.

En raó i sense raó, tanquen a un home a la presó

2 fonts, 1993.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. E», p. 61. Ajuntament de Quart.

En raó o sense raó, lo pobre a la presó

2 fonts, 2003.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Casanova i Giner, Baltasar; Bertomeu i Fornós, Agustí (2003): Vocabulari de boca «Frases fetes, expressions», p. 131. Autoedició.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Casanova i Giner, Baltasar; Bertomeu i Fornós, Agustí (2011): Vocabulari de boca. Una aproximació a la parla del Delta «Frases fetes», p. 243. Autoedició.

En raó o sense raó, lo pobre va a la presó

2 fonts, 2009.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. E», p. 4. PDF.
Lloc: Nonasp.
Llop, Merche (2009): L'Eixam. La revista de l'Associació Amics de Nonasp, any 13, núm. 14 (juliol de 2009) «Refranys», p. 4. Associació Amics de Nonasp.

Ab rahó o sens rahó, va lo pobre a la presó

1 font, 1900.
(Cast.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «P», p. 79. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Ab rahó ó sensa rahó / va'l pobre á la presó

1 font, 1910.
Lloc: Catalunya del Nord.
Revue catalane (1910): Revue catalane, 040 -15 avril 1910 «Proverbe catalan», p. 98. Revue Catalane.
Lloc: Rosselló.
(1910): Revue catalane, 40 (15 avril 1910) «Quelques jolis proverbes catalans», p. 98. Revue Catalane.

Ab rahó ó sensa rahó vagi'l pobre a la presó

1 font, 1917.
Sinònim: Amb raó o sense raó, vagi el pobre a la presó.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 170. Editorial Trabucaire.

Ab rahó ó sense rahó, va'l pobre á la presó

1 font, 1900.
Uns diuen 'va' y altres 'vaje': lo sentit es lo mateix: una queixa contra la pressió que fan les riqueses en l'administració de justicia.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 10. Editorial Rourich.

Ab rahó ó sense rahó, vaja'l pobre á la presó

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 41. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Amb ragó o sense ragó, vaigui el pobre a la presó

1 font, 2017.
Quan un és pobre té sempre les de perdre.
Sinònim: La presó i la coresma per als pobres estan fetes.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 214. Salvat, S.A. de Ediciones.

Amb rahó o sense rahó / va 'l pobre a la presó

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/27/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Amb rahó o sense rahó va'l pobre a la presó

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/10/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Amb raó i sense raó tanquen als homes a la presó

1 font, 2021.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «A», p. 33. Autoedició.

Amb raó o no raó, el pobre a la presó

1 font, 2014.
Sinònim: Raó o no raó, el pobre a la presó.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 250. Llibres de l'Index, S.A.

Amb raó o sense raó / vagi el pobre a la presó

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Raó», p. 58. Edicions Polígrafa.

Amb raó o sense raó a la presó

1 font, 1989.
Les raons, massa vegades, són més cares que una mortalla.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XII. De parlar. L'orella. Sords i raons», p. 123. Autoedició.

Amb raó o sense raó entra 'l pobre a la presó

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/51/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Amb raó o sense raó fiquen a u en la presó

1 font, 1997.
Indica la facilidad con la que a veces se quebranta la justicia, pagando inocente por culpable.
Equivalent en castellà: Con razón o sin razón, meten a uno en la prisión.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «R», p. 123. Comercial Denes, SL.

Amb raó o sense raó va el pobre a la presó

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Amb raó o sense raó vaigi lo proba en prasó

1 font, 2014.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Michele Serra (2014): Miralguer «Los Ditxos de l'Alguer (2) - http://miralguer.com/2014/03/06/los-dixos-a-lalguer-2/». Web.

Amb raó o sense raó, / el pobre a la presó

1 font, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 63. Autoedició.

Amb raó o sense raó, / vagi el pobre a la presó

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Visió del món», p. 74. Autoedició.

Amb raó o sense raó, a la presó

1 font, 1994.
Inevitablement, forçosament.
Sinònim: Ploga o no ploga: blat a Oriola.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «3. Primavera 3.4.1. Refranys de la pluja», p. 67. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Amb raó o sense raó, el pobre / el poble a la presó

1 font, 1995.
Font: ME, FX, MR, MS, N, TC, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «administració i justícia», p. 69. Instituto de Estudios Turolenses.

Amb raó o sense raó, no el deixis ficar a la presó

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 99», p. 537. Columna Edicions.

Amb raó o sense raó, se'n va el pobre a la pressó

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 3. Autoedició.

Amb raó o sense raó, Serrallonga a la presó

1 font, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 211. Editorial Selecta-Catalonia.

Amb raó o sense raó, tanquen un home a la presó

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Les lleis i la justícia. Els costums i la moral», p. 139. Editorial l'Esquer.

Amb raó o sense raó, vagi l'home a la presó

1 font, 2016.
Vol dir que la justícia moltes vegades s'equivoca.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. A», p. 242. Autoedició.

Amb raó o sense raó, vaja el pobre a la presó

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.

Amb raó o sense, lo pobre fa cap a la presó i'l ric se'n salva per pressió!

1 font, 2016.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Presó», p. 495. Autoedició.

Amb raó o sense, va el pobre a la presó

1 font, 1985.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1985): Bot. Notícia del meu poble «5. Dites i refranys», p. 113. El Llamp.

Amb raó o sense, vagi el pobre a la presó

1 font, 2008.
Sovint les persones mancades de recursos o d'influència són condemandes encara que siguin innocents.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.8. Erros i encerts. Raó. Refranys», p. 407. Editorial Moll.

Amb raó, o sense raó, vagi el pobre a la presó

1 font, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Raó», p. 900. Editorial Selecta-Catalonia.

De tort o de raó, el pobre a la presó

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Qui pledeja malalteja», p. 172. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

El pobre amb raó i sense raó ha d'anar a la presó

1 font, 1917.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1917): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XIII. Manresa, juliol-desembre de 1917, núm. 71», p. 248. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

En rahó ó sense rahó lo pobre va á la presó

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 263, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

En rahó ó sense rahó vaiga 'l pobre á la presó

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

En raó o sense raó a la presó

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 99. Editorial Arte y Letras.

En raó o sense raó tanquen als homes a la presó

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

En raó o sense raó vaiga el pobre a la presó

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «17. El poder instituït - 17.2. Justícia i lleis». Web.

En raó o sense raó, a la pressó

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 10. Anubar Ediciones.

En raó o sense raó, sén va el poble a la presó

1 font, 2012.
Lluny de la presó. De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 3. b) 1) Refranes y dichos», p. 69. AJL.

En rao o sense rao, va el pobre a la preso

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 69. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

En raó o sense raó, vage el pobre a la presó

1 font, 1992.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 138. Servei Local de Català de Tortosa.

Rahó ó no rahó, vaja'l pobre á la presó

1 font, 1875.
En uns adagis se nota que la rima es complerta ó aconsonantada, mes senzilla.
Genís i Bech, Salvador (1875): La Renaixensa, any V, tom I, 30 d'abril de 1875, pàg. 506-512 ««Adagis catalans»», p. 511. La Renaixensa.

Raó o no raó el pobre a la presó

1 font, 2013.
Les persones mancades de recursos (materials o personals) encara que tinguin raó, sempre tenen les de perdre.
Lloc: Solsonès.
Divins, Pep; Davins, Mon (2013): Rescatant les paraules d'una analfabeta - El valor d'un llegat dins la tradició oral «Taula 6. La normalitat del patiment», p. 135. Autoedició.

Raó o no raó, vagi el pobre a la presó

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 153», p. 550. Columna Edicions.

Raó o no, el pobre a la presó

1 font, 2003.
Plena desconfiança amb la justícia dels homes, davant la influència dels diners.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 324. Ajuntament d'Amposta.

Tant si té raó com no, el pobre a la presó

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «T», p. 44. Autoedició.

Tort o raó, vagi el pobre a la presó

1 font, 1987.
Equivalent en francès: A tout ou à raison, la pauvre se retrouve en prison.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Viure i morir. Qui pledeja… malalteja», p. 121. Sport-Entraide-Amitié.