Paremiologia catalana comparada digital

Darrere la creu hi ha el diable

61 recurrències en 44 variants. Primera citació: 1803.

Darrere la creu està el diable

8 fonts, 1993.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els mites i les creences. Éssers imaginaris», p. 191. Edicions Tres i Quatre.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «PENSEM I CREIEM. DEU I EL DIMONI», p. 27. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diable». Web.
Equivalent en esperanto: Ĉirkaŭ sanktuloj diabloj vagas.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Déu, dimoni, Església, religió i moral | Dio, diablo, Eklezio, religio kaj moralo», p. 9. Associació Catalana d'Esperanto.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del totpoderós». Web.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. Del totpoderós», p. 11. Revista L'Estel.

Allà on hi ha una creu, no hi ha el dimoni

2 fonts, 1993.
Vol dir que si es compta amb Déu, el dimoni no hi té res a fer.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.Església. 8.5.1. Esglésies, altar, creu i altres objectes religiosos», p. 271. Editorial Moll.
Vol dir que allà on està Déu no hi ha cap diable.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «789 Creu-I», p. 114. Institut Menorquí d'Estudis.

Darrera la creu hi ha el diable

2 fonts, 1969.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3657», p. 343. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Derrière la croix se tient le diable.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 418. Robert Morel Editeur.

Darrere la creu hi ha el diable

2 fonts, 2012.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 4. Refranys sobre religió i creences». Llibres de l'Index, S.A.
Aplicat als hipòcrites que amaguen els seus vicis sota l'aparença de virtut.
Sinònim: Bona cara i dolents fets; Riure de les dents enfora; Ser un llop amb pell d'ovella; Urpes de gat i cara de beat.
Equivalent en castellà: Cara de beato y uñas de gato; Detrás de la cruz está el diablo; Halagar con la boca y herir con la cola.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «creu». Editorial Barcanova.

Darrere sa creu està el diable

2 fonts, 2008.
Igual que els anteriors, al·ludeix als hipòcrites, que prediquen una cosa i fan la contrària.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.Església. 8.5.1. Esglésies, altar, creu i altres objectes religiosos», p. 272. Editorial Moll.
Les aparences enganyen.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OM - Observacions morals», p. 122. Institut d'Estudis Eivissencs.

Detras de la creu está lo diable

2 fonts, 1839.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «C», p. 15. Manuscrit.
Ref. que advertex lo pèrill de que las obras se vicien per la vanitat del que las fa. També se aplica als hipócritas que ab apariencias de virtut volen ocultar los vicis.
Equivalent en castellà: Detrás de la cruz está el diablo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Creu», p. 585. Impremta de Josep Torner.
Ref. que advertex lo pèrill de que las obras se vicien per la vanitat del que las fa. També se aplica als hipócritas que ab apariencias de virtut volen ocultar los vicis.
Equivalent en francès: Le serpent est caché sous les fleurs.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Creu», p. 585. Impremta de Josep Torner.
Ref. que advertex lo pèrill de que las obras se vicien per la vanitat del que las fa. També se aplica als hipócritas que ab apariencias de virtut volen ocultar los vicis.
Equivalent en italià: Ogni oste ha sotto il gatto.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Creu», p. 585. Impremta de Josep Torner.
Ref. que advertex lo pèrill de que las obras se vicien per la vanitat del que las fa. També se aplica als hipócritas que ab apariencias de virtut volen ocultar los vicis.
Equivalent en llatí: Post crucem daemon saepe laere solet.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Creu», p. 585. Impremta de Josep Torner.

Al darrere de la creu, / està el dimoni

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 50. Autoedició.

Darrera de la creu hi ha el diable

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Detrás de la cruz está el diablo.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. D», p. 795. Antoni López, Editor.

Darrera de la creu, hi ha el diable

1 font, 1987.
Diablo.
Equivalent en castellà: Detrás de la cruz se esconde el diablo.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 29». Autoedició.

Darrera de la Seu, s'hi amaga el diable

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1182. Editorial Selecta-Catalonia.

Darrera la creu està el diable

1 font, 1996.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del Totpoderós», p. 81. Web.

Darrera la creu està el dimoni

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «D», p. 44. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Darrera la creu hi hà el diable

1 font, 1915.
Además de todos los de caracter pesimista. De: Eluras Sonet, Salvador (Barcelona, Mayo de 1918).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0069 «Refranes optimistas y pesimistas - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435060304201/49/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Darrera la Creu hi ha el diable…

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Derrière la Croix, il y a le diable…
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Vents i pluja… Sants i Déu», p. 44. Sport-Entraide-Amitié.

Darrera la creu hi ha lo diable

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Aforismes castellans», p. 147. Seuba Edicions.

Darrera la creu hi hà lo diable

1 font, 1900.
Font: D'origen castellà, segons A. Bulbena.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «Aforismes castellans», p. 109. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Darrera la creu s'amaga el diable

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1181. Editorial Selecta-Catalonia.

Darrera la creu stà lo diable

1 font, 1905.
Proverbis castellans.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis castellans», p. 220. Stampa Elzeveriana.

Darrera la Creu, hi ha el Diable

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Sants i santes», p. 62. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Darrera la Seu s'hi amaga el diable

1 font, 2008.
Lloc: Urgellet (Alt Urgell).
Font: T 754, p498.
Serra i Feu, Ricard (2008): Els pobles del Pirineu en el refranyer geogràfic català i aranès «Capítol 1. 35. Alt Urgell. 35.1.Subcomarca Urgellet», p. 33. Autoedició.

Darrera la Seu, s'hi amaga el diable

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 498. Edicions 62.

Darrera sa creu esta (o hi ha) el diable

1 font, 1993.
Es diu pels hipòcrites qui fan ostentació de religiositat sense tenir vertadera fe o sense fer obres pròpies de cristià (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «790 Creu-I», p. 114. Institut Menorquí d'Estudis.

Darrera sa creu está el diable

1 font, 1944.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 9, desembre 1944 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 146. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Darrera sa creu hi ha el diable

1 font, 1986.
Arrera persones, paraules i coses bones, se n'hi amaguen de dolentes.
Equivalent en castellà: Detrás de la cruz está el diablo.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 28. Institut d'Estudis Eivissencs.

Darrera sa creu, està el diable

1 font, 1984.
No te fiïs de qui sembla un santet.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Diable. Dimoni», p. 193. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Darrera sa creu, hi ha el dimoni

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. D», p. 158. Consell de Mallorca.

Darrera sa creu, ve el diable

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. D», p. 30. Consell de Mallorca.

Darrere la creu hi hà lo diable

1 font, 1915.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Viduitat - Vellesa», p. 32. Impremta Catalònia.

Darrere la creu s'amaga el diable

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. El diable i l'infern», p. 416. Edicions 62.

Darrere la creu, hi ha el diable

1 font, 2009.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «De Déu i el dimoni», p. 175. Cossetània Edicions.

Derrera la crèu hi ha'l diable

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de mars de 1908, núm. 18», p. 8. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Derrera sa creu vé el diable

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VIII. Postrimerías. Infierno», p. 126. Museu de Mallorca.

Derrera se créu está el diable

1 font, 1885.
Equivalent en castellà: Detrás de la cruz está el diablo.
Lloc: Menorca.
Benejam i Vives, Joan (1885): Vocabulario menorquin-castellano «Refranes menorquines con sus equivalentes castellanos», p. 167. Imprenta de Salvador Fábregues.

Detràs de la carn / hi ha el diable

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Carn», p. 241. Edicions Polígrafa.

Detras de la creu está 'l diable

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Detras de la cruz está el diablo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Creu», p. 198.
Equivalent en llatí: Post crucem daemon saepe latere solet.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Creu», p. 198.

Detrás de la creu está 'l diable

1 font, 1915.
Mes per aixó, cal un cert coneixement dels homes, que sols s'apren am son tracte constant, i am certa reservada prudencia, coneixement indispensable per a no deixar-se enganyar de les apariencies. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/61/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Detrás de la creu está el diable

1 font, 1814.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Contracció ó sinéresis del article Lo y Los. Ab verbs», p. 177. Web.

Detrás de la creu está l' diable

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Detrás de la cruz está el diablo.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 644. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Detràs de la creu, el Diable

1 font, 1922.
Lloc: Tivissa.
Callau i Nogués, Josep (1922): Varietats útils «Refráns dels avis», p. 72. Manuscrit.

Detras de la creu, está l' diable

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Detrás de la cruz está el diablo.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «226», p. 54. Imprenta de Saurí y Compañía.

Detrás la créu esta'l dimoni

1 font, 1917.
Sinònim: Darrera la creu hi ha el dimoni.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 173. Editorial Trabucaire.

Detrás la creu s'amaga el diable

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Radere de la creu està el dimoni

1 font, 1995.
Font: ME.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «Cos i ànima», p. 36. Instituto de Estudios Turolenses.

Rere la creu hi ha el dimoni

1 font, 2021.
Sinònim: Urpes de gat i cara de beat.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «U», p. 129. Edicions de 1984.