Paremiologia catalana comparada digital

El pecat es pot dir; el pecador, no

75 recurrències en 51 variants. Primera citació: 1882.

Es diu el pecat però no el pecador

5 fonts, 1985.
Giménez, Toni (2016): Ficar-hi el nas «Expressions religioses populars», p. 2. Web.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 30. Editorial Acebo.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 152. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.
On peut diffuser une rumeur, mais pas la source.
Equivalent en castellà: Se cuenta el milagro pero no se dice el santo.
Valldosera Serrano, Ramon (2021): Projet Babel «Locutions et expressions espagnoles et catalanes d'origine religieuse - http://projetbabel.org/pages/index.php?p=locutions_expressions_religieuses». Web.

El pecat es pot dir i el pecador no

4 fonts, 1979.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
S'hi condemna la propagació dels secrets d'un altre ja que ningú no té dret a escombrar el que és confidencial. De tota manera, el refrany s'utilitza sovint com a introducció de l'explicació d'un secret, significant que tan sols es revelarà parcialment.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Consells morals», p. 171. Editorial de Vecchi.
Encara que es revelen secrets inconvenients, no s'ofén a la persona si se la manté en l'anonimat. (Els codis de conducta de confessors, metges i advocats ho prohibeixen.).
Equivalent en castellà: Se puede decir el pecado, no el pecador.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 449. Web.
No tenir dret a esbombar el que és secret.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «dir», p. 37. Editorial Millà.

El pecat es pot dir, el pecador no

4 fonts, 1982.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 9. Autoedició.
Equivalent en francès: Lepéché tu peux le dire, le pécheur non.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Recomanacions», p. 57. Autoedició.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral. Vicis i virtuts», p. 57. Arxiu Municipal de Palafrugell.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 176. Museu de Vilafranca.

El pecat es pot dir, el pecador no s'ha de descobrir

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1138. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
No es té dret a pregonar allò que és secret.
Sinònim: El pecat es pot dir, i el pecador no.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 396. Edicions 62.

El pecat es pot dir, i el pecador no

3 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Se dice el milagro, y no el santo.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 84. Editorial Pòrtic.
Equivalent en castellà: Se dice el milagro, y no el santo.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Dir», p. 49. Edicions 62.
No es té dret a pregonar allò que és secret.
Sinònim: El pecat es pot dir, el pecador no s'ha de descobrir.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 396. Edicions 62.

Es diu el pecat, però no el pecador

3 fonts, 2007.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Es pot fer pública qualsevol actuació reprovable, però està molt mal vist o inclús pot ser perillós dir qui l'ha feta.
Equivalent en castellà: Dícese el milagro, pero no el santo | Di tu razón y no señales autor.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 460. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 137. Edicions Víctor.

Dir pecat i pecador

2 fonts, 1915.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 1246», p. 970. Columna Edicions.
Esser indiscret, no callar-se res. De: Farnés, Sebastià (1923).
Sinònim: El pecat, no el pecador.
Lloc: Canet de Mar.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/253/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

El pecat es pot dir però no el pecador

2 fonts, 1999.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
(1999): L'Estel «Refranys (II)», p. 11. Revista L'Estel.

El pecat es pot dir, però el pecador, no

2 fonts, 2012.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 4. Refranys sobre religió i creences». Llibres de l'Index, S.A.
No es pot confessar qui ha fet una mala acció.
Equivalent en castellà: Se dice el pecado pero no el pecador.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «pecat». Editorial Barcanova.

El pecat es pot dir, però no el pecador

2 fonts, 1995.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Religió», p. 68. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

El pecat es pot dir, que el pecador no

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Recomana discreció, però sobretot, la preservació de l'honor i la dignitat de les persones.
Equivalent en castellà: Se puede decir el pecado, pero no el pecador.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 243. Web.

El pecat es pot dir; el pecador, no

2 fonts, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 51. Editorial Joventut.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 123. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Es pecat es pot dir, es pecador no

2 fonts, 2008.
Val anomenar la malifeta, però no el qui l'ha feta.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.Església. 8.5.3. Pecat», p. 275. Editorial Moll.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 18. Setmanaris i Revistes, SL.

Lo pecat se pot dir, no lo pecador

2 fonts, 2011.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «L», p. 3. Manuscrit.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. L», p. 368. Web.

Digues el pecat, però mai el pecador

1 font, 2003.
Advertència sobre la crua realitat: si xerres una confidència, no diguis mai el confident.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 317. Ajuntament d'Amposta.

Digues el pecat, però no diguis el pecador

1 font, 2007.
Sinònim: Si camines per mal lloc, passa-hi a poc a poc.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «584», p. 172. Garsineu Edicions.

El pecat es diu, però el pecador no

1 font, 2014.
Sinònim: El pecat es pot dir i el pecador no.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 240. Llibres de l'Index, S.A.

El pecat es pot dir / que'l pecador no

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/177/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

El pecat es pòt dir, el pecaor no

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 78. Editorial Arte y Letras.

El pecat es pot dir, no pas el pecador

1 font, 1969.
Equivalent en francès: On peut nommer le péché, non le pécheur.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 46. Robert Morel Editeur.

El pecat es pot dir, però el pecador no

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

El pecat es pot dir, que no el pecador

1 font, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Pecat», p. 900. Editorial Selecta-Catalonia.

El pecat se diu i 'l pecadó nó

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Equivalent en castellà: Se dice el milagro y no el Santo.
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/19/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

El pecat se pot dir i no el pecador

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VII. Virtudes, pecados y mandamientos. Virtudes teologales: Pecado en general», p. 122. Museu de Mallorca.

El pecat se pot dir, el pecador no

1 font, 1933.
Contestació per a no descobrir a algú.
Qui te ho ha dit? —Oh!, el pecat se pot dir, el pecador no.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno V (Septiembre-Octubre de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 452. Societat Castellonenca de Cultura.

El pecat se pot dir, però el pecador, no

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 1256», p. 971. Columna Edicions.

El pecat se pot dir, y 'l pecador no

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Di tu razón, y no señales autor; ó se dice el milagro y no el santo.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 225. Imp. de J. Horta.

El pecat, no el pecador

1 font, 1915.
Esser indiscret, no callar-se res. De: Farnés, Sebastià (1923).
Sinònim: Dir pecat i pecador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/253/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Es diu el pecat pero no el pecaor

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 10. Anubar Ediciones.

Es diu el pecat, pero no el pecador

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 70. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Es diu el pecat…, però no el pecador

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Es diu lo pecat però no el pecador

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 79. Edicions Salòria.

Es pecat es pot dir i es pecador no

1 font, 1993.
Indica que es poden contar coses mal fetes, però no és caritatiu ni correcte anomenar el culpable (D.).
Equivalent en castellà: Dígase el pecado y cállese el nombre del desdichado.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2134 Pecat», p. 294. Institut Menorquí d'Estudis.

Es pecat se pot dir, es pecador no

1 font, 1984.
Qui diu es pecat, i es pecador, també peca.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Religiosos», p. 268. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Es pecat se pot dir, i es pecador, no

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XL.- Religiosus», p. 328. Institut Menorquí d'Estudis.

Es pecat se pot dir; pero, es pecador no

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. E», p. 165. Consell de Mallorca.

Es pot dir el pecat però no el pecador

1 font, 2010.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.

Es pot dir el pecat però no pas el pecador

1 font, 2023.
Serra, Ariel (2023): «https://twitter.com/ArielSerra/status/1651864500323098624». Twitter.

Es pot dir el pecat, però el pecador no

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 241. Llibres de l'Index, S.A.

Es pot dir es pecat, però no es pecador

1 font, 1993.
Indica que es poden contar coses mal fetes, però no és caritatiu ni correcte anomenar el culpable (D.).
Equivalent en castellà: Dígase el pecado y cállese el nombre del desdichado.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2134a Pecat», p. 294. Institut Menorquí d'Estudis.

Lo pecat es pot dir, / que el pecador no

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pecador», p. 216. Edicions Polígrafa.

Lo pecat se pot dí que 'l pecadó no

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Lo pecat se pot dir / lo pecador no

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/19/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Lo pecat se pot dir y lo pecador no

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «10. Aforismes indeterminats», p. 43. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Lo pecat se pot dir, lo pecador nó

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 70. Editorial Rourich.

Lo pecat se pot dir, no pas lo pecador

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «L», p. 19. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Ló pecat se pot dir, nón pas ló pecador

1 font, 1917.
Sinònim: El pecat es pot dir, però no pas el pecador.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 175. Editorial Trabucaire.

Lo pecat se pot dir, que el pecador no

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «14. Els sentiments i les actituds - 14.14. Pecat». Web.

Se diu el pecat, pero no el pecador

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «S», p. 132. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Se diu lo pecat però no el pecador

1 font, 1995.
Font: BM, CL, CR, FI, FV, FX, G, ME, MR, MS, PR, R, S, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 61. Instituto de Estudios Turolenses.

Se diu lo pecat, però no'l pecadô

1 font, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Pecat», p. 56. El Llamp.