Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

El pecat es pot dir; el pecador, no

72 recurrències en 50 variants. Primera citació: 1882.

Es diu el pecat però no el pecador

5 fonts, 1985.
Giménez, Toni (2016): Ficar-hi el nas «Expressions religioses populars», p. 2. Web.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 30. Editorial Acebo.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 152. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.
On peut diffuser une rumeur, mais pas la source.
Equivalent en castellà: Se cuenta el milagro pero no se dice el santo.
Valldosera Serrano, Ramon (2021): Projet Babel «Locutions et expressions espagnoles et catalanes d'origine religieuse - http://projetbabel.org/pages/index.php?p=locutions_expressions_religieuses». Web.

El pecat es pot dir i el pecador no

4 fonts, 1979.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
S'hi condemna la propagació dels secrets d'un altre ja que ningú no té dret a escombrar el que és confidencial. De tota manera, el refrany s'utilitza sovint com a introducció de l'explicació d'un secret, significant que tan sols es revelarà parcialment.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Consells morals», p. 171. Editorial de Vecchi.
Encara que es revelen secrets inconvenients, no s'ofén a la persona si se la manté en l'anonimat. (Els codis de conducta de confessors, metges i advocats ho prohibeixen.).
Equivalent en castellà: Se puede decir el pecado, no el pecador.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 449. Web.
No tenir dret a esbombar el que és secret.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «dir», p. 37. Editorial Millà.

El pecat es pot dir, el pecador no

3 fonts, 1982.
Equivalent en francès: Lepéché tu peux le dire, le pécheur non.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Recomanacions», p. 57. Autoedició.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral. Vicis i virtuts», p. 57. Arxiu Municipal de Palafrugell.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 176. Museu de Vilafranca.

El pecat es pot dir, el pecador no s'ha de descobrir

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1138. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
No es té dret a pregonar allò que és secret.
Sinònim: El pecat es pot dir, i el pecador no.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 396. Edicions 62.

El pecat es pot dir, i el pecador no

3 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Se dice el milagro, y no el santo.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 84. Editorial Pòrtic.
Equivalent en castellà: Se dice el milagro, y no el santo.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Dir», p. 49. Edicions 62.
No es té dret a pregonar allò que és secret.
Sinònim: El pecat es pot dir, el pecador no s'ha de descobrir.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 396. Edicions 62.

Es diu el pecat, però no el pecador

3 fonts, 2007.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Es pot fer pública qualsevol actuació reprovable, però està molt mal vist o inclús pot ser perillós dir qui l'ha feta.
Equivalent en castellà: Dícese el milagro, pero no el santo | Di tu razón y no señales autor.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 460. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 137. Edicions Víctor.

Dir pecat i pecador

2 fonts, 1915.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 1246», p. 970. Columna Edicions.
Esser indiscret, no callar-se res. De: Farnés, Sebastià (1923).
Sinònim: El pecat, no el pecador.
Lloc: Canet de Mar.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/253/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

El pecat es pot dir però no el pecador

2 fonts, 1999.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
(1999): L'Estel «Refranys (II)», p. 11. Revista L'Estel.

El pecat es pot dir, però el pecador, no

2 fonts, 2012.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 4. Refranys sobre religió i creences». Llibres de l'Index, S.A..
No es pot confessar qui ha fet una mala acció.
Equivalent en castellà: Se dice el pecado pero no el pecador.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «pecat». Editorial Barcanova.

El pecat es pot dir, que el pecador no

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Recomana discreció, però sobretot, la preservació de l'honor i la dignitat de les persones.
Equivalent en castellà: Se puede decir el pecado, pero no el pecador.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 243. Web.

El pecat es pot dir; el pecador, no

2 fonts, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 51. Editorial Joventut.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 123. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Es pecat es pot dir, es pecador no

2 fonts, 2008.
Val anomenar la malifeta, però no el qui l'ha feta.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.Església. 8.5.3. Pecat», p. 275. Editorial Moll.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 18. Setmanaris i Revistes, SL.

Lo pecat se pot dir, no lo pecador

2 fonts, 2011.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «L», p. 3. Manuscrit.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. L», p. 368. Web.

Digues el pecat, però no diguis el pecador

1 font, 2007.
Sinònim: Si camines per mal lloc, passa-hi a poc a poc.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «584», p. 172. Garsineu Edicions.

El pecat es diu, però el pecador no

1 font, 2014.
Sinònim: El pecat es pot dir i el pecador no.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 240. Llibres de l'Index, S.A..

El pecat es pot dir / que'l pecador no

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/177/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

El pecat es pòt dir, el pecaor no

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 78. Editorial Arte y Letras.

El pecat es pot dir, no pas el pecador

1 font, 1969.
Equivalent en francès: On peut nommer le péché, non le pécheur.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 46. Robert Morel Editeur.

El pecat es pot dir, però el pecador no

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

El pecat es pot dir, però no el pecador

1 font, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.

El pecat es pot dir, que no el pecador

1 font, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Pecat», p. 900. Editorial Selecta-Catalonia.

El pecat se diu i 'l pecadó nó

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Equivalent en castellà: Se dice el milagro y no el Santo.
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/19/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

El pecat se pot dir i no el pecador

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VII. Virtudes, pecados y mandamientos. Virtudes teologales: Pecado en general», p. 122. Museu de Mallorca.

El pecat se pot dir, el pecador no

1 font, 1933.
Contestació per a no descobrir a algú.
Qui te ho ha dit? —Oh!, el pecat se pot dir, el pecador no.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno V (Septiembre-Octubre de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 452. Societat Castellonenca de Cultura.

El pecat se pot dir, però el pecador, no

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 1256», p. 971. Columna Edicions.

El pecat se pot dir, y 'l pecador no

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Di tu razón, y no señales autor; ó se dice el milagro y no el santo.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 225. Imp. de J. Horta.

El pecat, no el pecador

1 font, 1915.
Esser indiscret, no callar-se res. De: Farnés, Sebastià (1923).
Sinònim: Dir pecat i pecador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/253/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Es diu el pecat pero no el pecaor

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 10. Anubar Ediciones.

Es diu el pecat, pero no el pecador

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 70. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Es diu el pecat..., però no el pecador

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Es diu lo pecat però no el pecador

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 79. Edicions Salòria.

Es pecat es pot dir i es pecador no

1 font, 1993.
Indica que es poden contar coses mal fetes, però no és caritatiu ni correcte anomenar el culpable (D.).
Equivalent en castellà: Dígase el pecado y cállese el nombre del desdichado.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2134 Pecat», p. 294. Institut Menorquí d'Estudis.

Es pecat se pot dir, es pecador no

1 font, 1984.
Qui diu es pecat, i es pecador, també peca.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Religiosos», p. 268. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Es pecat se pot dir, i es pecador, no

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XL.- Religiosus», p. 328. Institut Menorquí d'Estudis.

Es pecat se pot dir; pero, es pecador no

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. E», p. 165. Consell de Mallorca.

Es pot dir el pecat però no el pecador

1 font, 2010.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.

Es pot dir el pecat però no pas el pecador

1 font, 2023.
Serra, Ariel (2023): «https://twitter.com/ArielSerra/status/1651864500323098624». Twitter.

Es pot dir el pecat, però el pecador no

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 241. Llibres de l'Index, S.A..

Es pot dir es pecat, però no es pecador

1 font, 1993.
Indica que es poden contar coses mal fetes, però no és caritatiu ni correcte anomenar el culpable (D.).
Equivalent en castellà: Dígase el pecado y cállese el nombre del desdichado.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2134a Pecat», p. 294. Institut Menorquí d'Estudis.

Lo pecat es pot dir, / que el pecador no

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pecador», p. 216. Edicions Polígrafa.

Lo pecat se pot dí que 'l pecadó no

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Lo pecat se pot dir / lo pecador no

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/19/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Lo pecat se pot dir y lo pecador no

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «10. Aforismes indeterminats», p. 43. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Lo pecat se pot dir, lo pecador nó

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 70. Editorial Rourich.

Lo pecat se pot dir, no pas lo pecador

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «L», p. 19. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Ló pecat se pot dir, nón pas ló pecador

1 font, 1917.
Sinònim: El pecat es pot dir, però no pas el pecador.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 175. Editorial Trabucaire.

Lo pecat se pot dir, que el pecador no

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «14. Els sentiments i les actituds - 14.14. Pecat». Web.

Se diu el pecat, pero no el pecador

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «S», p. 132. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Se diu lo pecat però no el pecador

1 font, 1995.
Font: BM, CL, CR, FI, FV, FX, G, ME, MR, MS, PR, R, S, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 61. Instituto de Estudios Turolenses.

Se diu lo pecat, però no'l pecadô

1 font, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Pecat», p. 56. El Llamp.