Paremiologia catalana comparada digital

El que s'usa no s'excusa

36 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1805.

Lo que s'usa no s'excusa

6 fonts, 1880.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «10. La capacitat intel·lectual - 10.1. La saviesa». Web.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Centre d'Estudis de la Terra Alta (1984): Refranys de la Fatarella «Consells morals», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Diversos autors (1985): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 9-10, p24-25 «Refranys de la Fatarella. Consells morals», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quart ramallet. Flors de tot temps y tot color», p. 75. Imprempta de Carlos Latrobe.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. L», p. 150. Edicions Víctor.

El que s'usa no té excusa

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1135. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 24. Ajuntament d'Inca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Vària», p. 566. Edicions 62.

Lo que s'usa no s'escusa

4 fonts, 1831.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 157. Editorial Arte y Letras.
Equivalent en castellà: Lo que se usa no se escusa.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «535», p. 122. Imprenta de Saurí y Compañía.
Equivalent en castellà: Lo que se usa no se escusa.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 652. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Lo que s'usa. 11-4-1893.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_807.jpg. Manuscrit.

Lo que s'usa no te excusa

3 fonts, 1960.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1960): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Lloc: Mallorca.
Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «https://textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. Blogger.
Lloc: Illes Balears.
Vich (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.

Lo que s'usa no té excusa

3 fonts, 1987.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. L», p. 172. Consell de Mallorca.
Vol dir que allò que és costum de fer no pot eludir-se (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2760 Usa», p. 372. Institut Menorquí d'Estudis.
Usar.
Equivalent en castellà: Lo que no se usa no se excusa.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 67». Autoedició.

Lo que s'usa, no s'escusa

3 fonts, 1805.
Ref. per advertir que nos debem conformar ab l'us, quand es lícit, y honest.
Equivalent en castellà: Lo que se usa no se escusa.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Usar», p. 395.
Ref. per advertir que nos debem conformar ab l'us, quand es lícit, y honest.
Equivalent en llatí: Non rebus caruisse licet, quas imperat usus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Usar», p. 395.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 74. Editorial Rourich.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. LO», p. 160. Impremta Querol, Tortosa.

El que s'usa no s'excusa

2 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Ce qui est d'usage ne peut-être évité.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 362. Robert Morel Editeur.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 11. Ajuntament de Banyoles.

Lo que s'usa no se escusa

2 fonts, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «L», p. 37. Real Academia de Historia.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «U», p. 49. Manuscrit.

«Lo» que s'usa no és excusa

1 font, 2011.
Lo que s'usa = el costum, la moda, el comportament general. És una reprovació a qui, amb l'excusa que està de moda, que tots ho fan o que tota la vida s'ha fet, fa una acció moralment reprovable.
Sinònim: Contrari: Fer com fan no és pecat.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 305. Web.

El que s'usa, no s'excusa

1 font, 1992.
Sinònim: Qui s'excusa, s'acusa.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «U 203», p. 602. Columna Edicions.

El que s'usa, no té excusa

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 34. Garsineu Edicions.

Lo que s'usa / no s'escusa

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/33/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Lo que s'usa, / no te excusa

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XV.- Dret (Lleis, política...)», p. 299. Institut Menorquí d'Estudis.

Lo que s'usa, no s'excusa

1 font, 1886.
Sinònim: Qui s'excusa s'acusa.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 182. Centre Excursionista de Catalunya.

Lo que s'usa, no té excusa

1 font, 1984.
No es pot amagar lo que es fa.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dret», p. 199. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Lo que se usa, no se excusa

1 font, 1847.
Exp. quens debem conformar ab lo us comú sempre que sia licit y honest.
Equivalent en castellà: Lo que se usa, no se excusa.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Usar», p. 26. Agencia Médica Catalana.