Paremiologia catalana comparada digital

Fes bé i no miris a qui

59 recurrències en 34 variants. Primera citació: 1736.

Fes bé i no miris a qui

13 fonts, 1914.
El bé fet sempre retorna.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Refranys», p. 396. Editorial Moll.
Refranys de sentit oposat o contradictoris, o antiparèmies.
Sinònim: Antònim: De fer bé, mal en prové.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 101. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Bé», p. 37. Editorial Moll.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 446», p. 96. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Equivalent en castellà: Veg. tb. 430 | Hacer bien y no mirar a quién | Haz bien y no mires a quién.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Bé», p. 27. Edicions 62.
S'ha d'actuar correctament sense esperar res a canvi.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 398. Edicions 62.
Fer el bé pel bé.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «fer (o no)», p. 57. Editorial Millà.
Significa que el bé ha de fer-se sempre sense mirament de cap casta.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «375 Bé», p. 62. Institut Menorquí d'Estudis.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
Equivalent en castellà: Haz bien y no mires á quien.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. F», p. 804. Antoni López, Editor.
(1999): L'Estel «Refranys (III)», p. 11. Revista L'Estel.

Fes bé i no mires qui és

5 fonts, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Març», p. 28. Ajuntament de Cocentaina.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Aconsella ser solidari per naturalesa més que fer favors interessats a persones concretes.
Sinònim: Contrari: Fes bé al porc (, que té bones xulles).
Equivalent en castellà: Haz el bien y no mires a quién.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 272. Web.
La bondat que no és sincera i desinteressada és pur interés.
Sinònim: Contrari: Fes bé al porc (, que té bones xulles).
Equivalent en castellà: Haz el bien y no mires a quién || Contraris: Quien da pan a perro ajeno, pierde el pan y pierde el perro | Quien más puso, más perdió.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 462. Web.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Fes bé y no miris a qui

3 fonts, 1907.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «II. Variacions de les paraules: Morfologia. LXIX», p. 29. Baguñá, editor.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «III. Fesomía y formació de les paraules: Etimologia. CLXXXIX», p. 67. Baguñá, editor.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/55/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fes bé i no mires a qui

2 fonts, 1933.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XXV, Cuaderno II (Abril-Junio de 1949) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). F», p. 159. Societat Castellonenca de Cultura.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. F», p. 138. Edicions Víctor.

Fes be i no mires a qui

2 fonts, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/29/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fés bé i no miris a qui

2 fonts, 1915.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 48. Editorial Joventut.
Entre los refranes más conocidos generalmente como catalanes y de espíritu optimista. De: Eluras Sonet, Salvador (Barcelona, Mayo de 1918).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0069 «Refranes optimistas y pesimistas - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435060304201/47/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fes bé i no miris si té

2 fonts, 2000.
A no ser que es tracti de fer almoina o ajudar al pobre de solemnitat.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Refranys», p. 396. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Bé», p. 37. Editorial Moll.

Fes bé i no miros a qui, que algun dia et pot servir

2 fonts, 1984.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Centre d'Estudis de la Terra Alta (1984): Refranys de la Fatarella «Consells morals», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Diversos autors (1985): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 9-10, p24-25 «Refranys de la Fatarella. Consells morals», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Fes caritat i no mires a qui

2 fonts, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/28/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Paüls.
Violant i Simorra, Ramon (1992): El cicle individual i familiar al Pallars. Garsineu Edicions.

Fes el bé i no miris a qui

2 fonts, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Adell, Enric (2010): En mà (company de feina). Font oral.
Lloc: Montuiri (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Fé bé i no miris an a qui

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. F», p. 38. Consell de Mallorca.

Fe bé, i no miris a qui

1 font, 1984.
Qui obra bé viu alegre.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Moral», p. 238. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Fé es bé i no miris a qui

1 font, 1986.
Equivalent en castellà: Haz el bien y no mires a quien.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 20. Institut d'Estudis Eivissencs.

Fes bé i no guards a qui

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 293. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Fés bé i no mires a qui

1 font, 2020.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.

Fés bé i no mires a quí

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «F», p. 34. Real Academia de Historia.

Fes be i no mires a quí ni a qué

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «F», p. 28. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Fes bé i no mires a qui, ni a què

1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «F», p. 157. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Fes bé i no mires qui ve

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1792. Publicacions de la Universitat de València.

Fes bé i no miris an a qui, però fes mal i mira-t'hi

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. F», p. 168. Consell de Mallorca.

Fes bé i no miros a qui

1 font, 1995.
Font: BM, FX, M, ME, MR, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «Fer i desfer», p. 33. Instituto de Estudios Turolenses.

Fes bé o no miris a qui

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Fes be y no mires a qui

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 274, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Fes bé y no mires a quí, ni perqué

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. F», p. 326. Editorial Arte y Letras.

Fes bé y no mires á qui, que prest ó tart t'ha de servir

1 font, 1880.
Peña i Nicolau, Pere d'Alcàntara (Pep d'Aubenya) (1880): La Ilustració catalana (30-9-1880), núm. 9 «El capellá moro de la llonja», p. 70. Revista La Ilustració Catalana.

Fes be y no miris á qui

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1896-1897 (2a època) «Refranes menorquines. Letra B», p. 187. Revista de Menorca.

Fes be y no miris à qui

1 font, 2021.
Fes be y. 10-6-1890 / =92.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_620.jpg. Manuscrit.

Fes be y no miris a qui

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «Suplement», p. 52. Manuscrit.

Fes bé, / i no mires a qui

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Bé», p. 125. Edicions Polígrafa.

Fes be, i no miris an-a qui

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVIII.- Moral», p. 313. Institut Menorquí d'Estudis.

Fes bé, i no miris el perquè

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 34. Garsineu Edicions.

Fes bé, i no miris si té

1 font, 1993.
Recomana fer el bé desinteressadament i no amb mires egoistes.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «376 Bé», p. 62. Institut Menorquí d'Estudis.

Fes bé, y no mires a qui

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 57. Librerías París-Valencia.

Fes el bé i no miris amb qui

1 font, 2010.
Generositat.
(2010).