Paremiologia catalana comparada digital

La clau és la pau

60 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1803.

La clau és la pau

27 fonts, 1898.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 230. Manuscrit.
Pau exterior i pau interior.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.15. Violència (Matar, geurra, armes…) i pau. Refranys», p. 420. Editorial Moll.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «16. La terra i la llibertat - 16.4. Lluita». Web.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVI. La terra i la llibertat. La pau», p. 127. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans, p. 20. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1928): Arxiu de tradicions populars, IV «Dues cultures», p. 199. José J. de Olañeta, Editor.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2349», p. 69. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «III. Sobre economía casolana». Estampa de'n Tomás Carreras.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.
En aquesta figura retòrica anemonada metonímia la paraula «clau» significa 'casa' i el refrany, per tant, significa que l'home pot trobar la tranquil·litat a casa seva.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La llar», p. 73. Editorial de Vecchi.
La previsió és essencial.
Sinònim: A la vora del riu, no t'hi facis el niu.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Treball i negocis», p. 161. Editorial de Vecchi.
Equivalent en francès: La clef est la paix.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La família / La famille», p. 128. Robert Morel Editeur.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Clau», p. 43. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Pau», p. 112. Pagès Editors.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. Vària», p. 272. Llibres de l'Index, S.A.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 194. Editorial Millà.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys dels fills, la llar i els amics», p. 44. Editorial Millà.
Lloc: Montsià.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 125. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. L», p. 115. Autoedició.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «268 - La clau és la pau», p. 268. Blogger.
Quan es té la porta tancada s'està tranquil.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 271. Edicions 62.
En tota cosa, la previsió és essencial.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «ésser (o no)», p. 46. Editorial Millà.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 25. Ajuntament de Banyoles.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «Bons consells», p. 71. Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 52. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «Bons consells». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.
Equivalent en castellà: Llave en cinta, hace buena á mi y á mi vecina.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. L», p. 810. Antoni López, Editor.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. L», p. 144. Edicions Víctor.

La clau es la pau

12 fonts, 1803.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1907): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 6 de desembre de 1907, núm. 15», p. 272. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Equivalent en castellà: Mas vale vuelta de llave que conciencia de frayle.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Clau», p. 151.
Equivalent en llatí: Si bona tuta cupis, clavibus auge fores.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Clau», p. 151.
Equivalent en castellà: Mas vale vuelta de llave que conciencia de fraile.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 648. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/57/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 53. Editorial Rourich.
En uns adagis se nota que la rima es complerta ó aconsonantada, mes senzilla.
Genís i Bech, Salvador (1875): La Renaixensa, any V, tom I, 30 d'abril de 1875, pàg. 506-512 ««Adagis catalans»», p. 511. La Renaixensa.
Equivalent en castellà: Más vale vuelta de llave que conciencia de fraile.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 227. Imp. de J. Horta.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 32. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
La clau es. 22-1-1911.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1167.jpg. Manuscrit.
La clau es. 30-6-1913.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1168.jpg. Manuscrit.
La clau es. 4-3-1915 / 23-2-1917 / 12-1-1919 / 12-1-1921 / 28-3-1823.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1169.jpg. Manuscrit.
La clau es. 2-9-1884.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_709.jpg. Manuscrit.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «C», p. 13. Manuscrit.
Ref. que denota que lo cuidado en tenir bèn guardadas las cosas estalvia disgustos, suspitas y rahòns.
Equivalent en castellà: Mas vale vuelta de llave que conciencia de fraile.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Clau», p. 457. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que lo cuidado en tenir bèn guardadas las cosas estalvia disgustos, suspitas y rahòns.
Equivalent en francès: La clef est la mère de la sûreté.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Clau», p. 458. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que lo cuidado en tenir bèn guardadas las cosas estalvia disgustos, suspitas y rahòns.
Equivalent en francès: La vigilance vaut mieux que la confiance.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Clau», p. 458. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que lo cuidado en tenir bèn guardadas las cosas estalvia disgustos, suspitas y rahòns.
Equivalent en italià: La chiave è la prima fiducia.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Clau», p. 458. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que lo cuidado en tenir bèn guardadas las cosas estalvia disgustos, suspitas y rahòns.
Equivalent en llatí: Si bona tuta cupis, clavibus auge fores.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Clau», p. 458. Impremta de Josep Torner.

De casa, la clau és la pau

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1092. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 268. Edicions 62.

De la casa, la clau és la pau

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La porta», p. 63. Garsineu Edicions.

La clau / és la pau

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Clau», p. 69. Edicions Polígrafa.

La clau ès la pau

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Mas vale vuelta de lave que conciencia de frayle.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pau», p. 166.
Equivalent en llatí: Si bona tuta cupis, clavibus auge fores.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pau», p. 166.

La clau es la pau, lo meu fill

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quart ramallet. Flors de tot temps y tot color», p. 71. Imprempta de Carlos Latrobe.

La clau, es la pau

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Mas vale vuelta de llave que conciencia de frayle.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «198», p. 48. Imprenta de Saurí y Compañía.

Sa clau és sa pau

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. S», p. 189. Consell de Mallorca.