Paremiologia catalana comparada digital

Lleig com un pecat

129 recurrències en 59 variants. Primera citació: 1839.

Lleig com un pecat

21 fonts, 1915.
Molt lleig.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. L. Expressions», p. 138. Autoedició.
Quelcom molt lleig.
Lloc: Ogassa (Ripollès).
Anglada i Cambras, Josep M (2014): Romànic i Carbó. El Ripollès en miniatura «Mots de l'època. Paraules compostes. Expressions o frases curtes -- https://miniaturesimaquetes.blogspot.com/2014/02/mots-de-lepoca.html». Blogger.
Quan, al damunt, és lleig com un pecat, esdevé color de merda d'oca.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Ras i curt - Empipats com una mona: les animalades del català - https://www.vilaweb.cat/noticies/empipats-com-una-mona-animalades-catala/». Vilaweb.
Capítolapart (2022): «https://twitter.com/Capitolapart1/status/1499471684629413889». Twitter.
Un procediment per a embellir el llenguatge és l'ús de comparacions. A part les que cada escriptor inventa ara i adés, existeix un repertori popular de modismes comparatius. De: Grandia, Marian.
Font: Gramática etimològica catalana, Barcelona 1901, p178-180.
Escola Tecnos (2023): Escola Tecnos «Llengua i literatura catalanes - http://www.xtec.cat/~fmota/segon%20batx/locfras.htm». Web.
Persona o cosa que provoca o és causa del mal obrar d'altri.
És lleig com un pecat, fa veure que és molt bona persona però en realitat és causa del mal obrar dels altres.
Sinònim: Negre com el pecat, més lleig que el pecat, més negre que el pecat.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Dolent». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Dit d'una persona molt lletja.
Va sortir de la casa un home lleig com un pecat; gairebé feia por de veure.
Sinònim: Lleig com un drac, lleig com un mal esperit, lleig com un dimoni, lleig com una nit de trons, més lleig que un deute, més lleig que una baralla de moixos, més lleig que la Quaresma, més lleig que un pecat, lleig com un ós.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Lleig». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Frases usades vulgarment - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/43/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Loc. adj. [LC] Pot presentar una estructura comparativa de superioritat alternant. [Persona, animal] molt lleig.
Eren una colla de mercenaris lletjos com un pecat. | Era alt, magre i lleig com un pecat. | Quan comencen a treure les plomes, les cries del cucut són més lletges que un pecat.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «lleig ». Institut d'Estudis Catalans.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1796. Publicacions de la Universitat de València.
Va arribar a casa amb un quadre lleig com un pecat.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 71. Llibres de l'Index, S.A.
Persona amb un físic deplorable.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
De: Borràs Jarque, Joan Manuel.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Font: Refranys i frases fetes de Vila-real.
Pérez Silvestre, Sergi (2005): Font, 7 (2005) «Refranys i frases fetes de Vila-real. Escarbant amb Joan Manuel Borràs Jarque. L», p. 39. Ajuntament de Vila-real.
Molt lleig. De la mateixa manera que els adjectius, aquestes locucions acompleixen les funcions oracionals d'atribució i predicació i ho fan, generalment, a partir de les construccions següents: comparacions estereotipades: adjectiu + com + més…que.
Font: DLFF.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «1. Les unitats fraseològiques. 1.3. Classificació de les unitats fraseològiques. 1.3.1. Locucions. b) Locucions adjectivals», p. 27. Institut d'Estudis Catalans.
Molt lleig.
Sinònim: Veg. Com un gripau | Veg. tb. Com una mala cosa.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «L», p. 180. Edicions 62.
Lleig.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Aspecte físic humà. Bellesa i lletgesa», p. 14. Edicions 62.
Lleig.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Fets abstractes. Qualitats: (2) respecte a la condició», p. 46. Edicions 62.
Sayeras Quera, Ricard (2024): «https://x.com/rsayerasq/status/1850094577459601423». Twitter.
Taujana (2021): «https://twitter.com/llirentrecards/status/1435755435382894595». Twitter.
Dolent, lleig. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «3. Algunes Comparances. L», p. 359. Web.
Comparacions que tenen un ús consolidat.
Villa, Frederic (2021): «https://twitter.com/fvillam/status/1448202018921852935». Twitter.
Comparacions.
(1997): Curs d'escriptura catalana «23.1 Comparatius. Veus. Sons», p. 23.4.

Ser més lleig que un pecat

12 fonts, 1985.
Sinònim: Ser més lleig que un diable | Ser més lleig que pegar-li a un pare.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 89.
Sinònim: Ser molt i molt lleig (algú).
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Lleig | Lletja», p. 261. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Campos (Mallorca).
Correu / Servera Vila, Joan Ignasi (2010). Correu electrònic.
Dimoni emplomat (2013): «https://twitter.com/dimoniemplomat/status/402117205862924288». Twitter.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «15. No ve d'un pam», p. 183. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «S», p. 49. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: Pego.
Made in Pego (2019): «https://twitter.com/Made_in_Pego/status/1130114747549011970». Twitter.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «S», p. 183. Autoedició.
Oral (1994). Font oral.
Ser molt lleig.
Lloc: Empordà.
Sabater i Costa, Robert (2021): D'abantes a Xurrencai. El parlar de l'Empordà «Frases fetes. S», p. 83. Gorbs Comunicació i Edicions.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. S», p. 62. Edicions Víctor.
Lloc: Girona (Gironès).
Valsalobre, Pep (2012): Melancholia «El tòpic: el català actual és una llengua pobra en expressions populars (II)». Web.

Ser lleig com un pecat

8 fonts, 1910.
Si s'és lleig, ara hi ha remei, la cirurgia estètica, la liposucció, els règims alimentaris, els maquillatges…
Lloc: Solsona.
Arza i Rovira, Júlia (1998): Web tu, Mira'm «Frases i expressions de tots colors. De monges i capellans i coses celestials - http://www.xtec.cat/~jarza/frasfete.htm». Web.
Ser molt lleig.
Curs nivell C de català (1993): «Frases fetes», p. 10. Apunts curs nivell C català.
Aquell xofer era lleig com un pecat.
Forster, E. M. (1910): Howards End «XI», p. 94. L'Avui / El Punt Avui.
Ser molt lleig.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLIV. Les semblances i les comparacions», p. 182. Llibres de l'Index, S.A.
Ser molt lleig.
Palau, Montserrat (2012): CPNL «CPNL - Frases fetes, exclamacions i refranys». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Bella / Hermosa / Lletgessa / Geperut», p. 228. Universitat Miguel Hernández.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Més lleig que un pecat

7 fonts, 1918.
Locució que serveix per a expressar que algú és lleig.
Quan va néixer era més lleig que un pecat, però ara totes les noies li van al darrere.
Sinònim: Lleig com un pecat, més lleig que la Quaresma, més lleig que un deute, més lleig que una baralla de moixos.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Lleig». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
De: Viñas, Eduard.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0707/0044 «61 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1365448». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1801. Publicacions de la Universitat de València.
Lloc: El Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Palacín, Lola (1980): Recull de refranys «Adagis i frases fetes. 1. Jo: el meu cos, casa, vestits, menjar i beure, i família», p. 6.
Molt lleig.
En Met era més lleig que un pecat i cap noia volia ballar amb ell les nits de revetlla.
Equivalent en castellà: Adefesio.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «pecat». Editorial Barcanova.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Dites, comparances, exclamacions populars, locucions i frases fetes. M», p. 87. Arxiu Municipal de Palafrugell.
Lleig. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Més lleig que el pecat

5 fonts, 1917.
De: Llull Martí, Antoni.
Sinònim: Més lleig que una brega de moixos.
Lloc: Mallorca.
Font: 7 Setmanari de Llevant (31/7/1987).
De pinyol vermell (2012): De pinyol vermell «El lèxic de mossèn Alcover. XII - Ponderacions i comparances». Blogger.
Persona o cosa que provoca o és causa del mal obrar d'altri.
Em sembla que aquest noi que et festeja és més lleig que el pecat. Jo de tu, no li donaria massa ales.
Sinònim: Més negre que el pecat, negre com el pecat, lleig com un pecat.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Dolent». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0707/0054 «46 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1371733». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1801. Publicacions de la Universitat de València.
Dolent. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

És més lleig que un pecat

4 fonts, 1989.
I, més encara referits a apariències externes… Mira a tresull.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XI. Barreja de floretes i conseqüències», p. 113. Autoedició.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Altres expressions comparatives. E», p. 61. Ajuntament de Quart.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Fer goig». Blogger.
Sinònim: És més lleig que la cara de Judes | És més lleig que un deute mal de cobrar | És més lleig que pegar-li a un pare.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.2. El cos humà. Lleig», p. 64. Eixam Edicions.

Ésser més lleig que un pecat

4 fonts, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 215. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Bella / Hermosa / Lletgessa / Geperut», p. 227. Universitat Miguel Hernández.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 35. Editorial Miguel A. Salvatella.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Frases fetes», p. 140. Museu Arxiu de Sentmenat.

Lleig com un/el pecat

3 fonts, 2018.
Aquest recull de comparances nord-catalanes parteix del que va fer Carles Grandó, que havem completat amb altres fonts (Les catalanades d'Albert Saisset-Un Tal, Justí Pepratx Espigues i flors i Pa de casa, Lleó Conill, Botanique catalane pratique), i de les vastes aportacions de Joan Bosch Santaló.
Lloc: Nord-català.
Migjorn / Vera Grau, Idali (2018): «Modismes comparatius en altres llengües». Migjorn.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2019): Escriure en català al Rosselló «Fraseologia : comparacions nord-catalanes», p. 443. Manuscrit.
Lloc: Nord-català.
Correu electrònic.

Lletj com un pecat

3 fonts, 1865.
Traducció francesa: Laid comme un péché.
Émaillent toutes nos conversations et font partie intégrante de notre langue.
Lloc: Rosselló.
Amade, Jean (1908): Revue catalane, 18 (15 juin 1908) «Quelques expressions catalanes», p. 171. Revue Catalane.
Exp. Pondera ser mòlt lletja alguna persona.
Equivalent en castellà: Feo como un cuco, como la muerte; ser ó parecer un coco, mas feo que la noche.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Pecat», p. 300. Hermanos Espasa, Editores.
Exp. Pondera ser mòlt lletja alguna persona.
Equivalent en llatí: Summe deformis; toritheo deformior; scarabeo nigrior, atrei oculi.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Pecat», p. 300. Hermanos Espasa, Editores.
Font: Amade, Jean.
Revue catalane (1908): Revue catalane, 18 (15 juin 1908) «Quelques expressions catalanes», p. 171. Revue Catalane.

Es lleig com un pecat

2 fonts, 1918.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0011 «202 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1359686». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Referències del mal i de totes les coses malament», p. 67. Autoedició.

Ets més feo que un pecat

2 fonts, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 320. Autoedició.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 280. Editorial Antinea.

Lleig com el pecat

2 fonts, 1983.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 131. Editorial Selecta-Catalonia.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1796. Publicacions de la Universitat de València.

Més lletja que un pecat

2 fonts, 1961.
Giménez, Toni (2016): Ficar-hi el nas «Expressions religioses populars», p. 4. Web.
Llàstima.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «M», p. 49. Autoedició.

Com un repecat de lleig

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1770. Publicacions de la Universitat de València.

És lleig com un pecat

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.

Es lletg com el pecat

1 font, 1924.
De: Ausellé i Rigau, Joaquim.
Lloc: La Sellera.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1924): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0708/0051 «137 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1371044». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

És més «feo» que un pecat

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 6. Autoedició.

És més feo que un pecat

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 181. Autoedició.

Es més lleig qu'un pecat

1 font, 1917.
De: Sánchez Gozalbo, Àngel.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0039 «Comparances populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1364808». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Es mes lleja que un pecat

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 71. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Es mes lletj que un pecat

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

És més lletja que un pecat

1 font, 2014.
Quan una persona no és molt agraciada.
Quan una persona no és molt agracià, diem: és més lletja que un pecat o és molt ferosa.
Sinònim: És molt ferosa.
Lloc: Santa Pola.
Montiel Pomares, Maria (2014): Acudits, dites i refranys de Santa Pola «Recull de la família de Maria Montiel Pomares», p. 3. Correu electrònic.

Esser lleig com un pecat

1 font, 1926.
Esser molt lleig.
Sinònim: Esser lleig com una mala cosa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Lleig, lletja Loc. a)». Editorial Moll.

Ésser lleig com un pecat

1 font, 1979.
Molt lleig.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «ésser (o no)», p. 49. Editorial Millà.

Ésser més lleig que el pecat

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 295», p. 454. Columna Edicions.

Esser més lleig que el pecat

1 font, 1984.
Lleig perquè sí.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Comparacions», p. 55. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Estar tant lleig com un pecat

1 font, 1999.
Esser una cosa molt lletja.
Sinònim: Estar tant lleig com es portal de sa presó | Estar tant lleig com pegar a son pare | Estar tant lleig com una brega de moixos.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol I. Anatomia. Sèrie B. Lletjor», p. 33. Hora Nova.

Ets (és) lleig com un pecat!

1 font, 1999.
Sinònim: Ets (és) molt lleig! | Ets (és) lleig com un ós!
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 82. Editorial Trabucaire.

Feo com un pecat

1 font, 1995.
Molt lleig.
Font: CR, CL, FV, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 147. Instituto de Estudios Turolenses.

Lleig (o negre) com el pecat

1 font, 1926.
Persona o cosa que provoca o és causa del mal obrar d'altri.
L'esca del pecat era un xicot alt, Pons Auca 29.
Sinònim: Més lleig (o més negre) que el pecat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Pecat Loc. b)». Editorial Moll.

Lleig com un pecat (o com un dimoni, o com una nit de trons)

1 font, 2007.
Sinònim: És tan lletja, que la cara li guarda el cul | Fer una cara que espanta la por | Ser un motlle de fer carotes.
Equivalent en castellà: Más feo que Picio.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «337», p. 102. Garsineu Edicions.

Lleig igual que el pecat

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1796. Publicacions de la Universitat de València.

Lleigt com el pecat

1 font, 1918.
De: Domeque i Moneny, Josep.
Lloc: Manresa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0705/0028 «31 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362514». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Lleix com un pecat

1 font, 1918.
De: Birba i Codorniu, Josep.
Lloc: Camprodon.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0034 «Comparances populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1363867». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Llètj com un pecat

1 font, 1839.
Loc. fam. ab que se pondèra la lletjesa de alguna persòna.
Equivalent en castellà: Feo como un cuco.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pecat», p. 423. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se pondèra la lletjesa de alguna persòna.
Equivalent en francès: Diablement laid.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pecat», p. 423. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se pondèra la lletjesa de alguna persòna.
Equivalent en francès: Laid comme le péché.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pecat», p. 423. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se pondèra la lletjesa de alguna persòna.
Equivalent en italià: Bruttissimo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pecat», p. 423. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se pondèra la lletjesa de alguna persòna.
Equivalent en llatí: Summe deformis.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pecat», p. 423. Impremta de Josep Torner.

Lletja com lo pecat

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 84. Edicions Salòria.

Me's lletj que'l pecat

1 font, 1921.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Torreserona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0006 «Figures i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356725». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Més feo que'l pecat

1 font, 1915.
De: Martí Cohí, Josep (1917-18).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435530304201/119/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Martí Cohí, Josep (1917-18).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435530304201/39/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Més lleig (o més negre) que el pecat

1 font, 1926.
Persona o cosa que provoca o és causa del mal obrar d'altri.
Sinònim: Lleig (o negre) com el pecat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Pecat Loc. b)». Editorial Moll.

Més lleig qu'un pecat

1 font, 1920.
De: Ferré, Antoni.
Lloc: Camp de Tarragona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1920): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0035 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1364134». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mes lleig que el pecat

1 font, 1917.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0707/0054 «Comparances populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1371733». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Més lleig que els meus pecats

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1801. Publicacions de la Universitat de València.

Més lleig que es pecat

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VII. Virtudes, pecados y mandamientos. Virtudes teologales: Pecado en general», p. 122. Museu de Mallorca.

Mes lleig que un pecat

1 font, 1917.
De: Balcells, Salvador.
Lloc: Prades.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0501/0007 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/CSICAR000143335/comparances?». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Més lleig que un pecat mortal

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1801. Publicacions de la Universitat de València.

Més lleig que'l pecat

1 font, 2004.
Qüestionari núm. 7 de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Qualitats mentals del poble català. Comparances populars per Tomàs Carreras i Artau.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els manuscrits», p. 34. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Mes lleitg que un pecat

1 font, 1917.
De: Grabalosa, Lluis.
Lloc: Olot.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0705/0027 «123 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362125». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Més lletg que 'l pecat

1 font, 1915.
Comparacións. De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/25/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mes lletg que'l pecat

1 font, 1917.
De: Rocas i Romanguera, Irene.
Sinònim: Una noia mes lletja qu'una nit de trons.
Lloc: Llofriu.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0705/0022 «58 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361596». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ser (algú o una cosa) més lleig que un pecat/ que pegar-li a un pare/ que pegar-li a un pare honrat a la porta del cementeri amb un calcetí suat/ que el Fari menjant-se una llima

1 font, 2008.
Mots de patxanga. Ser en comparatives.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Alietes el del Corralot (2008): El Penjoll «Mots de patxanga (I)». Web.

Ser (algú) més lleig que un pecat

1 font, 1997.
Ser molt lleig.
Aquesta dona és més lletja que un pecat.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Pecat m.», p. 251. Edicions 62.

Ser més «feo» que un pecat

1 font, 2003.
Ser molt lleig.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «F», p. 73. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Ser més lleig (o lletja) que el pecat

1 font, 2021.
Lloc: Alacantí.
Tuiter Alacantí (2021): «https://twitter.com/TuiterAlacanti/status/1470510099517030401». Twitter.

Ser més lleig (o lletja) que un pecat

1 font, 2021.
Lloc: Alacantí.
Tuiter Alacantí (2021): «https://twitter.com/TuiterAlacanti/status/1470510099517030401». Twitter.

Ser més lleig qu'el pecat

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 260. Editorial Arte y Letras.

Ser més lleig que el pecat

1 font, 2014.
Ser molt lleig, poc agraciat físicament.
Sinònim: Ser llegi com un gripau | Ser lleig com una mala cosa | Ser més lleig que un deute.
Lloc: Maials (Segrià).
Solà i Miró, Eulàlia (2014): Jocs de canalla, endevinalles, locucions i frases fetes «IX.B. Frases fetes», p. 116. Web.

Ser mes lleig que un pecat mortal

1 font, 2008.
Ser molt lleig.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Ser més lletja que un pecat

1 font, 2011.
—Apa, apa. No expliquis sopars de duro, que la majoria eren més lletges que un pecat o es feien les estretes.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Qui dispararà primer? - III», p. 86. Edicions Proa.

Ser més llord que un pecat

1 font, 2019.
Però, per damunt de tot, resulta ofensiu que et diguen que 'ets més llord que un pecat'. O que algú no aprecie la qualitat d'una creació artística i deixe anar un despectiu: Quina llordor!
Lloc: Terres de l'Ebre.
Tort Videllet, Teresa (2019): 100 paraules ebrenques agafades al vol «Llord», p. 113. Cossetània Edicions.