Paremiologia catalana comparada digital

Pels colzes

109 recurrències en 39 variants. Primera citació: 1803.

Xerrar pels colzes

24 fonts, 1902.
Aquell dia en Genís feia el gasto, xerrant pels colzes, roig com un bitxo.
«Català, Víctor» (1902): Drames rurals «Ombres», p. 144. Edicions 62.
Xerrar o parlar molt.
Admin (2010): Foro de Literaturas románicas «Refranys, frases fetes i modismes populars de la llengua catalana - https://literaturasromanicas.foroactivo.com/t293-refranys-frases-fetes-i-modismes-populars-de-la-llengua-catalana». Web.
Quines expressions coneixeu per dir que una persona parla molt, és molt xerraire.
Sinònim: Xerrar pels descosits.
Alberte, Montse (2023): «https://twitter.com/nonealmon/status/1710212238496178265». Twitter.
Expressions metafòriques.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «IV. Unió dels mots: Sintaxis. 42. 246», p. 86. Baguñá, editor.
Xerrar molt.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Colze», p. 129. Editorial Moll.
Sinònim: Haver menjat llengua | Tenir molta palica | Xerrar més que el vi | Xerrar pels descosits.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. La llengua i el parlar», p. 170. Editorial Gregal.
Parlar contínuament, normalment de coses venals. Garlar excessivament.
Sinònim: Xerrar per les butxaques | Xerrar pels descosits.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. X», p. 279. Autoedició.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els colzes». Web.
Xerrar molt.
El barber xerra pels colzes i no està per la feina / Sempre que es troben parlen pels colzes.
Sinònim: Parlar per les butxaques, enrotllar-se com una persiana, descabdellar fil, xerrar com un lloro, xerrar més que un sac de nous, xerrar per setze.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Xerrar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2553», p. 114. Columna Edicions.
De: Lledós, Domingo.
Lloc: Agramunt.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1920): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0038 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368034». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Parlar, xerrar molt.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 61. L'Avui / El Punt Avui.
Xerrar molt, parlar amb massa insistència.
Sinònim: Xerrar més que una cotorra | Xerrar que un advocat | Xerrar més que el vi | Xerrar més que setze | Xerrar més que un sac de nous | Xerrar per les butxaques.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «15. No ve d'un pam», p. 190. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Persona molt parladora.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «X», p. 227. Autoedició.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 230. Editorial Millà.
Ésser un xarlatà.
Aquest xerra pels colzes i no fa res.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Locucions i frases fetes. X», p. 106. Autoedició.
Parlar continuament.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «També diem…», p. 196. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Sinònim: Veg. Ser un bocamoll.
Equivalent en castellà: Hablar por los codos.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «colze». Editorial Barcanova.
Parlar massa.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «xerrada, xerrar», p. 149. Editorial Millà.
Parlar en excés.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 89. Edicions 62.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 38. Editorial Miguel A. Salvatella.
Contada per Mercè Teixidor, de la Granja d'Escarp.
La núvia xerrava pels colzes, però tota la gent convidada no participava pas de la seva alegria.
Serra i Boldú, Valeri (1931): Rondalles populars / 1 «L'amor de les tres taronges», p. 30. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Parlar pels colzes

17 fonts, 1867.
Sinònim: Parlar pels descosits | Parlar foradat.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 89.
Parla pels colzes.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Frases fetes». Web.
Hi ha expressions que admeten els diccionaris, però que sempre he dit d'una altra manera.
Sinònim: Parlar pels descosits.
Badia i Pujol, Jordi (2022): «https://twitter.com/jbadia16/status/1514716374010003459». Twitter.
Xerrar molt.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Parlar», p. 164. Editorial Moll.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 84. Hermanos Espasa, Editores.
Sinònim: No acabar mai les paraules.
Equivalent en castellà: Hablar por los codos.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «371», p. 113. Garsineu Edicions.
Sinònim: Parlar pels descosits.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «I. Sinònims típics catalans… Expressions», p. 33. Editorial Claret.
Parlar molt.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 130. Universitat Autònoma de Barcelona.
Parlar excessivament.
Eixa dona parla pels colzes; m'ha donat dolor de cap.
Sinònim: No parar | Fer set.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 79. Diputació de Castelló.
Parlar amb excés.
Sinònim: Xarrar pels descosits.
Equivalent en anglès: To talk one's head off.
Lillo, J. Miquel (2014): La paraula en imatges «http://lallenguaimaginada.blogspot.com.es/2014/06/parlar-pels-colzes-xarrar-pels-descosits.html». Blogger.
Parlar amb excés.
Sinònim: Xarrar pels descosits.
Equivalent en castellà: Hablar por los codos.
Lillo, J. Miquel (2014): La paraula en imatges «http://lallenguaimaginada.blogspot.com.es/2014/06/parlar-pels-colzes-xarrar-pels-descosits.html». Blogger.
Parlar amb excés.
Sinònim: Xarrar pels descosits.
Equivalent en francès: Être un moulin a paroles.
Lillo, J. Miquel (2014): La paraula en imatges «http://lallenguaimaginada.blogspot.com.es/2014/06/parlar-pels-colzes-xarrar-pels-descosits.html». Blogger.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «P», p. 40. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «P», p. 150. Autoedició.
Palomar, Salvador (2020): «https://twitter.com/lopalomar/status/1243525632488865793». Twitter.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 118. Onada Edicions.
Xerrameques, xerraire. Que parla molt.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Veu - parla. Tot el que surt per la boca», p. 55. Curbet CG Edicions.
Parlar amb excés.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Frases fetes», p. 73. Tàndem Edicions.

Riure pels colzes

9 fonts, 1994.
Riure molt.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Colze», p. 129. Editorial Moll.
Riure molt.
Sinònim: Riure per les butxaques.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Riure», p. 171. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.1 Propostes didàctiques per a l'Educació Infantil i 1r Cicle de l'Educació Primària. 10. Dibuixos de refranys i frases fetes», p. 192. Editorial Moll.
Riure molt.
Sinònim: Riure per ses butxaques.
Lloc: cat. ins.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Riure», p. 403. Llibres de l'Index, S.A.
Gargallada.
Sinònim: Fer-se un tip de riure | Riure per les butxaques.
Equivalent en gallec: Rir ás gargalladas.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 71. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Sinònim: Fer-se un tip de riure | Riure per les butxaques.
Equivalent en gallec: Rir á cachizas(ou ás cachas).
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 84. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 123. Pagès Editors.
Riure molt.
És un cas especial, riu pels colzes i quan comença li costa parar.
Sinònim: Riure per les butxaques, riure com un boig.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Riure». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Riure moltíssim.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «R», p. 139. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Riure molt.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Colze», p. 186. Universitat Miguel Hernández.
Riure molt.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Expressió de les emocions», p. 33. Edicions 62.

Xarrar pels colzes

8 fonts, 1989.
Malgrat que es diu pensa molt i parla poc; relacionades amb el xarrar… A cabassos.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XII. De parlar. L'orella. Sords i raons», p. 119. Autoedició.
Xarrar molt.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «X», p. 175. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 136. Universitat Autònoma de Barcelona.
Parlar massa.
Font: FV, CL, CO, CR, FI, FX, G, ME, MR, MS, PL, TC, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 185. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 123. Onada Edicions.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

Enraonar pels colzes

2 fonts, 1968.
Equivalent en castellà: Hablar por los codos.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 99. Editorial Diàfora.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Enraonar 1», p. 48. Edicions Polígrafa.

Enrahona pels cotzes

1 font, 1915.
Es diu a un que may calli i enrahona sempre. De: Junyent, Eduard (1922).
Sinònim: Enrahona per les butxaques.
Lloc: Vic (Osona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0105-0045 «Dites, refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434370304201/133/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Enrahonar pels colzes ò per les butxaques

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Hablar por los codos.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. E», p. 171. Imp. de J. Horta.

Enrahònar per èls còlses

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Hablar por las coyunturas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Enrahònar», p. 309.
Equivalent en llatí: Loquacissimum esse.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Enrahònar», p. 309.

Enrahonar per los còlses

1 font, 1839.
Fr. fam. Xarrar per los còlses.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Còlse», p. 477. Impremta de Josep Torner.

Hi ha qui parla fins pels colzes

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «H», p. 82. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Menjar pels colzes

1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 84. Hermanos Espasa, Editores.

Menjar pels' colses

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 235. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

N'hi haurà pels colzes

1 font, 1967.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Dites referents a algunes parts del cos humà. Braços, mans i dits», p. 12. Autoedició.

Parla pels colses

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Parlar (Xarrar) pels colzes

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. P», p. 52. Edicions Víctor.

Parlar hasta pels colzes

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1812. Publicacions de la Universitat de València.

Parlar pels colces (cast.)

1 font, 1907.
Sinònim: Parlar pels descusits.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «VI. Sòns y signes dels mots: Fonologia. Barbarismes. P», p. 103. Baguñá, editor.

Parlar pels colzes (cast.)

1 font, 1989.
Sinònim: Parlar per les butxaques, xerrar pels descosits, xerrar més que setze.
Equivalent en castellà: Hablar por los codos.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 161. Editorial Claret.

Parlar pels' colses

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 238. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Parlar per los colses o per les hillaes

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 204. Editorial Arte y Letras.

Parlar per los dits i per los colzes

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1812. Publicacions de la Universitat de València.

Parlem pels colzes

1 font, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Les dones al carrer», p. 24. Autoedició.

Rallar p'es colzos

1 font, 1984.
Xerrar molt.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. R. Conjugacions vàries», p. 113. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Riure p'es colzos

1 font, 1984.
Dur una prenda de vestir foradada an es colzos.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. R. Conjugacions vàries», p. 113. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Riure pels colzes (o per les butxaques)

1 font, 2013.
Riure.
Encara ric pels colzes, recordant la nit que vas caure al riu.
Equivalent en gallec: Rir ás cachas.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 122. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Riure.
Encara ric pels colzes, recordant la nit que vas caure al riu.
Equivalent en gallec: Rir ás cachizas.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 122. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Riure.
Encara ric pels colzes, recordant la nit que vas caure al riu.
Equivalent en gallec: Rir ás gargalladas.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 122. Cadernos de Fraseoloxía Galega.

Riure pels colzos

1 font, 2008.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.2. Estat d'ànim. Alegria i tristesa. Riure i plorar. Dites», p. 393. Editorial Moll.

Riure pes colzos

1 font, 1999.
Riure desmesuradament.
Sinònim: Cruixir-se de rialles o de riure | Esclafir o esclatar de rialles o de riure | Rebentar-se o morir-se de riure | Esbutzar-se de riure | Omplir un barret de rialles | Pixar-se de riure | Riure pes ses butxaques | Fer un panxó de riure.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VII. Conducta Sèrie A. Riure», p. 118. Hora Nova.

Xarra pels colsos

1 font, 1814.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Contracció ó sinéresis del article Lo y Los. Ab preposicions», p. 179. Web.

Xarrar o parlar pels colzes

1 font, 1997.
Demasiado.
Equivalent en castellà: Hablar por los codos.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 49. Comercial Denes, SL.

Xarrar p'els còlses

1 font, 1805.
F. met. parlar mòlt.
Equivalent en castellà: Hablar por las coyunturas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Xarrar», p. 426.
F. met. parlar mòlt.
Equivalent en llatí: Scatere verbis.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Xarrar», p. 426.

Xarrar pe'ls còlses

1 font, 1803.
F. fam. ab que's pondera qu'algú parla mòlt.
Equivalent en castellà: Hablar por los codos, por las coyunturas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Còlse», p. 157.
F. fam. ab que's pondera qu'algú parla mòlt.
Equivalent en llatí: Loquacem esse.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Còlse», p. 157.
F. fam. ab que's pondera qu'algú parla mòlt.
Equivalent en llatí: Multum, nimium in loquendo esse.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Còlse», p. 157.

Xarrar per los còlses

1 font, 1839.
Fr. fam. Enrahonar massa.
Equivalent en castellà: Hablar por las coyunturas.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Còlse», p. 477. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. Enrahonar massa.
Equivalent en castellà: Hablar por los codos.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Còlse», p. 477. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. Enrahonar massa.
Equivalent en francès: Avoir un flux de bouche.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Còlse», p. 477. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. Enrahonar massa.
Equivalent en italià: Aver la cacajuola nella lingua.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Còlse», p. 477. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. Enrahonar massa.
Equivalent en llatí: Garrire, nimia loquacitate obstrepere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Còlse», p. 477. Impremta de Josep Torner.

Xerra p'es colzos

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. X», p. 124. Consell de Mallorca.

Xerra pels colzes

1 font, 1970.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xerrar», p. 330. Edicions Polígrafa.

Xerrar (o riure) pels colzes

1 font, 2000.
Xerrar (o riure) molt.
Equivalent en castellà: (xerrar) Hablar por los codos | (riure) Reírse a mandíbula matiente | Caerse (o desternillarse) de risa.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Colze», p. 68. Enciclopèdia Catalana.

Xerrar p'es colzos

1 font, 1984.
En demesia.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. X. Conjugacions vàries», p. 141. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Xerrar pes colzes

1 font, 2008.
Molt.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.4. Dir i callar. Xerrar. Paraula i silenci. Dites», p. 471. Editorial Moll.

Xerrar pes colzos

1 font, 1999.
Xerrar molt, xerrar massa.
Sinònim: Xerrar per ses butxaques | Xerrar per setze | Xerrar més que set taconers | Xerrar més que un papagai | Xerrar més que una cotorra | Tenir corda a sa llengua | Fer es cuc de s'orella malalt | Esmolar es queixal.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IX. Llenguatge Sèrie A. Xerrar», p. 153. Hora Nova.

Xerrava pe's colzos, tenia aquest treball

1 font, 1991.
Lloc: S'Arenal.
Llabrés Ramis, Joan (1991): S'Unió de S'Arenal, 49 «Refranys i dites populars. De bon caràcter», p. 26. S'Unió de S'Arenal.