Paremiologia catalana comparada digital

Si porta capell, no et fiïs d'ell

215 recurrències en 118 variants. Primera citació: 1888.

Quan el Montseny fa capell, no et fiïs d'ell

15 fonts, 1978.
Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Calonge Meteoweb (2023): Calonge Meteoweb «Refranys i dites catalanes - https://www.calonge-meteoweb.com/HTML/refranys_cat.htm». Web.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Osona. Montseny (massís)». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Selva. Montseny (massís)». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Vallès Oriental. Montseny (massís)». Manuscrit.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
De: Millà, Lluís.
Font: Cinc mil refranys catalans (Ed. Millà, Biblioteca Popular Catalana Vell i Nou).
Correu / Ugarte, Xus (2014): Correu «Refranys escanejats». Correu electrònic.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre els núvols». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de meteorologia popular. Núvols», p. 150. Editorial Millà.
Dita tòpica. Documentat a Millà (1965). El Montseny (Turó de l'Home 1.712 m) és dins la formació de la cadena de serres prelitorals catalanes.
Sinònim: Veg. Quan [pic, serra o muntanya] porta mantell, pica espart i fes cordell (o no et fiïs d'ell, o guarda't d'ell).
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 516. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys del temps», p. 15. Seuba Edicions.
El Montseny (Turó de l'Home 1.712 m) és dins la formació de la cadena de serres prelitorals catalanes.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «L'obrador del temps. Catalunya. Barcelona. cel i..», p. 68. Editorial Noray.

Quan Montjuïc fa capell, no et fiïs d'ell

13 fonts, 1926.
Els núvols baixos i aïllats que cobreixen els cims de les muntanyes fan l'efecte d'un capell i hom els dóna diversos apel·latius derivats d'aquest idea: barret, capell, caputxa, mantellina, capot, visera, i a Mallorca, capell de senyor i caparrot.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català V «Octubre», p. 259. Salvat, S.A. de Ediciones.
Refrany erroni. Indici insegur i incert actualment per efecte d'alteracions atmosfèriques.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 115. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 942. Editorial Selecta-Catalonia.
Indica que quan la part superior de la muntanya és coberta per un núvol, assenyala mal temps.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer barceloní «Del temps», p. 92. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Calonge Meteoweb (2023): Calonge Meteoweb «Refranys i dites catalanes - https://www.calonge-meteoweb.com/HTML/refranys_cat.htm». Web.
Carbó, Joaquim (1995): L'home dels nassos «Octubre», p. 107. La Galera.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Barcelonès. Barcelona. Montjuïc (muntanya)». Manuscrit.
Sinònim: Quan Montjuïc porta caperó, la pluja en abandó.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2254», p. 231. Columna Edicions.
Els núvols baixos i aïllats que cobreixen el cim de les muntanyes fan l'efecte d'un capell i es dóna diversos apel·latius derivats d'aquesta idea: «barret», «capell», «caputxa», «mantellina».
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Meteorologia popular», p. 249. Editorial de Vecchi.
Sinònim: Quan Montjuïc duu barret, l'aigua arremet.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 517. Edicions 62.
Font: Amades (1938: 13).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «B. Llamp de llamp del contra-rellamp!», p. 21. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Rodríguez Picó, Alfred (1987): Quin temps farà? «11. Influència de l'home sobre el clima», p. 76. Edicions Proa.
Aquest mateix proverbi es troba en molts indrets de Catalunya aplicat a altres cims.
Lloc: Costes de Llevant i de Ponent.
Roig, Emerencià; Amades i Gelats, Joan (1926): Vocabulari de la pesca «Fer capell», p. 28. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Montsià amb capell, guarda't d'ell

7 fonts, 1992.
Lloc: Alcanar.
Font: Sancho 1992: 33.
Aragonés Salvat, Albert (2002): Geografia folklòrica del Baix Ebre i del Montsià «Montsià 1e: Parèmies». Web.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 312. Autoedició.
El Montsià amb núvols enganxats al cim, senyalen aigua.
Lloc: Baix Ebre i Montsià.
Correu / Martí Accensi, Ester (2010). Correu electrònic.
El Montsià amb núvols enganxats al cim, senyalen aigua.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Correu / Martí Accensi, Esther (2010). Correu electrònic.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Millan i Roca, Lluís (1996): La Ràpita en el temps «Dites, refranys mariners. El Montsià», p. 336. Autoedició.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: El clima», p. 33. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Delta de l'Ebre del Montsià.
Font: R 2093.
Serra i Feu, Ricard (2010): Refranys geogràfics (volum 2) - Comarques meridionals (Catalunya), del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València) «Capítol 5. 22. Montsià. a). Municipis de la subcomarca Delta de l'Ebre del Montsià», p. 98. Autoedició.

Quan el Montseny fuma, aigua segura

6 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Osona. Montseny (massís)». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Selva. Montseny (massís)». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Vallès Oriental. Montseny (massís)». Manuscrit.
Lloc: Vallès.
David Vila i Ros (2022): «El parlar del Vallès - https://www.instagram.com/tv/CbN1y6IImyo/?utm_medium=share_sheet». Instagram.
Lloc: Vallès Oriental.
Immaterial Vallès (2022): Immaterial Vallès «El parlar del Vallès - https://www.immaterialvalles.cat/inventari/20/446». Web.
Quan de la muntanya surt com un fum de boira.
Lloc: Malgrat de Mar (Maresme).
Manent i Segimon, Albert (1996): Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme «Núvols i boires del Maresme. Fumar», p. 42. Oikos-Tau, Ediciones.
Aquest refrany es pot equiparar amb l'anterior, ja que, per "fuma" entenem que està envoltat de núvols, i per tant voldrà dir que cauran aiguats. Així doncs, té un fort paral·lelisme amb el refrany Quan el Montseny porta capell, no et fiïs d'ell. De: Sabé, Quim.
Lloc: Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental).
Miralta Solé, Anna (2019): Dit i fet. Estudi dels refranys i geoparemiologia «Refranys i frases fetes per municipis», p. 8. Treball de recerca.

Quan Montsià porta capell, aparta't d'ell

6 fonts, 1992.
Lloc: Alcanar, Tortosa.
Font: Sancho 1992: 33, Castellà i Maigí 1992: 150: Quan lo.
Aragonés Salvat, Albert (2002): Geografia folklòrica del Baix Ebre i del Montsià «Montsià 1c: Parèmies». Web.
Lloc: Freginals (Montsià).
Bonfill Cerveró, Carla (2020): Guia de Freginals «Refranys i dites», p. 196. Diputació de Tarragona.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 131. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «Lo temps i el pas del temps», p. 26. Cossetània Edicions.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: El clima», p. 33. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 119. Onada Edicions.

Quan Montsià porta capell, guarda't d'ell

5 fonts, 1992.
Farnés M 2278: Quan Munsiá fa capell… (ap. Gomis, Meteorologia, «La pluja», 10 (propi de la Ribera d'Ebre, de Xerta cap avall). Alberola i Peris 1928). Gomis 1998: 80 (íd.: Montsià).
Lloc: Baix Ebre, Montsià.
Font: Moreira 1934: 153. Bayerri III 199 (explic. i coment.); 200: lo Montsià du (o, porta). Castellá i Maigí 150: Quan lo… Vallès i Vallès 1992: 208. Querol 1992: 234. Badia: 66 (o, no et fies d'ell). DCVB (explic.), fa capell.
Aragonés Salvat, Albert (2002): Geografia folklòrica del Baix Ebre i del Montsià «Montsià 1b: Parèmies». Web.
A continuació exposarem alguns versos, cançons, dites populars, acodits i altres que romanen en la memòria popular de la gent i que creiem oportú publicar-les al llibre com a element de tradició cultural.
Lloc: Ulldecona (Montsià).
Muñoz, Antoni Manel; Sales, Enriqueta (2010): Lo meu poble, la meua gent «Versos i dites populars», p. 137. Centre Cultural Recreatiu d'Ulldecona.
Lloc: Amposta (Montsià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Tortosa.
Querol i Beltran, M. Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull» «Dites del folklore tortosí: Referents a la meteorologia», p. 243. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Roquetes i Tortosa (Baix Ebre).
Vallès Herrero, Josep; Vallès Sogues, Puri (1992): Dites, cobles i rondalles: «Paraula de pagès, no fa mal a res» «III. Previsions sobre el temps. L'aigua», p. 208. Servei Local de Català de Tortosa.

Si Montsià porta capell, guarda't d'ell

4 fonts, 1992.
Lloc: Tortosa.
Font: Pastor 1908: 30: Muntsià. Vergés 1909 I 55 (explic.): Muntsià. Farnés M 2278 (ap. Pastor; Vergés): Munsiá; Vergara 1923: Munxia hau capell non fies dell).
Aragonés Salvat, Albert (2002): Geografia folklòrica del Baix Ebre i del Montsià «Montsià 1a: Parèmies». Web.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «20. La natura - 20.3. Pluja». Web.
Sinònim: Quan Salou porta capell, no et fiïs d'ell.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2278», p. 236. Columna Edicions.
Font: Farnés (M2278).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «B. Llamp de llamp del contra-rellamp!», p. 21. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Quan el Montalt porta capell, no et fiïs d'ell

3 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Maresme. Dosrius. Montalt (cim)». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Maresme. Sant Andreu de Llavaneres. Montalt (cim)». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Maresme. Sant Vicent de Montalt. Montalt (cim)». Manuscrit.
Núvol que acostuma a posar-se al cim d'una muntanya.
Lloc: Cabrera de Mar i Llavaneres. El DCVB posa exemples de Tortosa i València.
Manent i Segimon, Albert (1996): Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme «Núvols i boires del Maresme. Capell», p. 35. Oikos-Tau, Ediciones.

Quan Montsant porta capell, guarda't d'ell

3 fonts, 1998.
Capell equival a barret i simbolitza una boira o un núvol al capdamunt de la muntanya.
Lloc: La Pobla de Massaluca (Terra Alta).
Manent i Segimon, Albert (1998): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 1998, Núm. 28, p. 17-23 «Els noms populars de núvols i boires de la Terra Alta - https://raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216599», p. 19. Racó.cat.
Lloc: La Pobla de Massaluca.
Marcos Matamoros, Raül (2005): El cel i el temps en la cultura popular. Dites, noms i expressions a les Terres de l'Ebre «7.1.1.2. Dites o expressions referides a núvols i fenòmens derivats: El capell», p. 89. Edicions El Mèdol.
Sinònim: Quan Montsant porta capell, no et fiïs d'ell.
Lloc: La Pobla de Massaluca.
Font: C 0974, p89.
Serra i Feu, Ricard (2010): Refranys geogràfics (volum 2) - Comarques meridionals (Catalunya), del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València) «Capítol 3. 20. Terra Alta. b). Municipis de la rodalia de Flix», p. 65. Autoedició.

Quan Montseny té caperutxa, senyal de pluja

3 fonts, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 40 (15 de desembre de 1927) «Refraner. La pluja. B. Les senyals de pluja. A la terra», p. 405. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Sinònim: Quan el Montseny porta capell, no et fiïs d'ell.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2269», p. 234. Columna Edicions.
Dita tòpica. «Caperutxa»: capell de boira. En són sinònims «capell», «caputxa», «caperó».
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Si Montnegre porta capell, Vallès no et fiïs d'ell

3 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Maresme. Montnegre (serra)». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Vallès Oriental». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Vallès Oriental. Montnegre (serra)». Manuscrit.
Núvol que acostuma a posar-se al cim d'una muntanya.
Lloc: Sant Iscle de Vallalta. El DCVB posa exemples de Tortosa i València.
Manent i Segimon, Albert (1996): Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme «Núvols i boires del Maresme. Capell», p. 35. Oikos-Tau, Ediciones.

Si Montsià fa capell i la serra mou, aigua segura si plou

3 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Baix Maestrat. Montsià (serra de)». Manuscrit.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 17 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.

Montsià en capell, guarda't d'ell

2 fonts, 1991.
Lloc: Castell, la Galera, Masdenverge, Sant Joan del Pas, Alcanar, Ulldecona i els Valentins.
Marcos Matamoros, Raül (2005): El cel i el temps en la cultura popular. Dites, noms i expressions a les Terres de l'Ebre «7.1.1.2. Dites o expressions referides a núvols i fenòmens derivats: El capell», p. 89. Edicions El Mèdol.
Lloc: Alcanar.
Muñoz i Ramos, Isidre (1991): Primer recull del cançoner canareu «Dites», p. 28. Cooperativa Gràfica Dertosense.

Montsianell en capell, guarda't d'ell

2 fonts, 2005.
Lloc: Freginals, la Galera, Masdenverge, Santa Bàrbara i les Ventalles.
Marcos Matamoros, Raül (2005): El cel i el temps en la cultura popular. Dites, noms i expressions a les Terres de l'Ebre «7.1.1.2. Dites o expressions referides a núvols i fenòmens derivats: El capell», p. 89. Edicions El Mèdol.
Lloc: Freginals, la Galera, Masdenverge, Santa Bàrbara i les Ventalles.
Font: C 0974, p89.
Serra i Feu, Ricard (2010): Refranys geogràfics (volum 2) - Comarques meridionals (Catalunya), del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València) «Capítol 5. 22. Montsià. b). Municipis de la subcomarca Muntanya del Montsià», p. 110. Autoedició.

Quan el Montmell porta capell, no et fiïs d'ell

2 fonts, 1995.
Una reiteració lingüística de les precipitacions són els refranys formats amb el terme 'capell' ('acumulació de núvols als cims muntanyencs').
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.2. El cel», p. 53. Edicions del Bullent.
El Montmell (La Talaia, 861 m) és una serralada situada al sud-oest de VIlafranca del Penedès, orientada de NE a SW.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «L'obrador del temps. Catalunya. Garraf», p. 70. Editorial Noray.

Quan el Montnegre porta capell, no et fiïs d'ell

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Maresme. Montnegre (serra)». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Vallès Oriental. Montnegre (serra)». Manuscrit.

Quan el Montseny porta capell, no et fiïs d'ell

2 fonts, 1992.
Sinònim: Quan Montseny té caperutxa, senyal de pluja | Quan Salou porta capell, no et fiïs d'ell | Si Montsià porta capell, guarda't d'ell | Quan el Montsant porta capell, tem en ell.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2267», p. 234. Columna Edicions.
El mot "capell" es refereix a la nuvolada que es posa al cim d'una muntanya, en aquest cas el Montseny (tot i que es tracta d'un massís, el refrany deu fer referència a alguns dels seus cims). Per tant, quan al Montseny s'hi poden veure núvols que envolten els punts alts, és senyal que s'acosten pluges i mal temps (d'aquí surt l'oració "no et fiïs d'ell). De: Sabé, Quim.
Lloc: Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental).
Miralta Solé, Anna (2019): Dit i fet. Estudi dels refranys i geoparemiologia «Refranys i frases fetes per municipis», p. 8. Treball de recerca.

Quan el Montseny porta caputxa, senyal de pluja

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Osona. Montseny (massís)». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Selva. Montseny (massís)». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Vallès Oriental. Montseny (massís)». Manuscrit.

Quan el Montsià porta capell guardat d'ell

2 fonts, 2008.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Gairebé sempre quan al cim del Motsià hi ha un núvol sol ploure.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Llocs». Web.

Quan lo Montsianell porta capell guarda't d'ell

2 fonts, 1992.
Lloc: Montsià.
Font: Minguet 1996: 121.
Aragonés Salvat, Albert (2002): Geografia folklòrica del Baix Ebre i del Montsià «Montsianell 1a: Parèmies». Web.
Lloc: Montsià.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «A. Dites relacionades amb el temps», p. 121. Servei Local de Català de Tortosa.

Quan Montjuïc fa capell, / no et fiïs d'ell

2 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 11. La Neotípia.
Ho diuen els pescadors de la Barceloneta.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fer», p. 89. Edicions Polígrafa.

Quan Montjuïc porta capell, no et fiïs d'ell

2 fonts, 1996.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Barcelona y su provincia». Blogger.
Núvol que acostuma a posar-se al cim d'una muntanya. Ho diuen els pescadors de Montgat.
Lloc: Montgat. El DCVB posa exemples de Tortosa i València.
Manent i Segimon, Albert (1996): Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme «Núvols i boires del Maresme. Capell», p. 35. Oikos-Tau, Ediciones.

Quan Montsant porta capell, no et fios d'ell

2 fonts, 1998.
Capell equival a barret i simbolitza una boira o un núvol al capdamunt de la muntanya. Aquesta dita és força estesa al Priorat, on el Montsant és el centre de la comarca.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Manent i Segimon, Albert (1998): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 1998, Núm. 28, p. 17-23 «Els noms populars de núvols i boires de la Terra Alta - https://raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216599», p. 19. Racó.cat.
Lloc: La Fatarella.
Marcos Matamoros, Raül (2005): El cel i el temps en la cultura popular. Dites, noms i expressions a les Terres de l'Ebre «7.1.1.2. Dites o expressions referides a núvols i fenòmens derivats: El capell», p. 89. Edicions El Mèdol.

Quan Montsià fa capell, guarda't d'ell

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Montsià. Montsià (serra del)». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Baix Maestrat. Montsià (serra de)». Manuscrit.

Quan Montsià porta capell no et fies d'ell

2 fonts, 1996.
Lloc: La Cava.
Castellà Espuny, Carles M. (2018): «Farnaques, jònecs i marfantes. La idiosincràsia de l'individu i del poble a través d'un recull de cultura popular» «2.6 El temps i les estacions de l'any», p. 82. Universitat Rovira i Virgili.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Millan i Roca, Lluís (1996): La Ràpita en el temps «Dites, refranys mariners. El Montsià», p. 336. Autoedició.

Quan Montsià porta capell, guardat d'ell

2 fonts, 1934.
Lloc: Roquetes (Baix Ebre).
A.R.C. (1988): Roquetes. Revista mensual d'informació local, núm. 40, febrer 1988 «Refranys recollits de llavis del nostre poble. Meteorològics», p. 52. Revista Roquetes.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Manollet de refrans recullits directament de llavis del poble tortosí. Meteorologics», p. 153. Impremta Querol, Tortosa.

Quan Montsià porta capell, no et fies d'ell

2 fonts, 2002.
Un de semblant aplicat a Salou (Farnés S 198, Parés 1999 XII 1909, Gomis 1998: 84). Una de semblant s'aplica al Montsant (Farnés M2262, Gomis 1998: 84), al Montseny (Farnés M 2267, Gomis 1998: 80), a Montjuïc i a Montserrat (Parés 1999 XII 1904, 1905).
Lloc: Tortosa, Ulldecona.
Font: Bayerri III 200: Quan (o, si), (explic. i coment.). Badia: 66 (o, guarda't d'ell). Castellà i Maigí 1992: 150 (coment.): Quan lo Montsià va capell, no te'n fies d'ell. Farnés M 2278 (ap. Vergara 1923: Montsia cubierta de niebla no te fies de ella).
Aragonés Salvat, Albert (2002): Geografia folklòrica del Baix Ebre i del Montsià «Montsià 1d: Parèmies». Web.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 10. Autoedició.

Si Céllecs porta capell, no et fiïs d'ell

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Maresme. Òrrius. Céllecs (turó de)». Manuscrit.

Si el Montsant porta capell, no et fiïs d'ell

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Priorat. Montsant (serra)». Manuscrit.

Si el Montsant porta capell, no et fios d'ell

2 fonts, 1984.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Centre d'Estudis de la Terra Alta (1984): Refranys de la Fatarella «El temps i el camp», p. 24. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Diversos autors (1985): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 9-10, p24-25 «Refranys de la Fatarella. El temps i el camp», p. 24. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Si el Montsià porta capell, no et fies d'ell

2 fonts, 2003.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Casanova i Giner, Baltasar; Bertomeu i Fornós, Agustí (2003): Vocabulari de boca «Frases fetes, expressions», p. 135. Autoedició.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Casanova i Giner, Baltasar; Bertomeu i Fornós, Agustí (2011): Vocabulari de boca. Una aproximació a la parla del Delta «Frases fetes», p. 250. Autoedició.

Si el Montsià porta capell, no et fiïs d'ell

2 fonts, 1987.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Temps», p. 142. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Remolins (Tortosa).
Rovira Climent, J. J. (1987): Viatge de tèbia llum «Apèndix», p. 68. Cooperativa Gràfica Dertosense.

Montsant amb capell / no et fiis d'ell

1 font, 1984.
Lloc: Tivissa.
Brull, Josep M. (1984): Tivissa: un poble antic de la Catalunya nova «Refranyer del camp, del temps, i dels fruits», p. 136. Biblioteca Mestre Cabré.

Montsant amb capell, no et fiïs d'ell

1 font, 1984.
Lloc: Tivissa.
Brull, Josep M. (1984): Tivissa: un poble antic de la Catalunya nova «Dites tivissanes», p. 239. Biblioteca Mestre Cabré.

Montsant en capell [o «porta capell»] no et fios d'ell

1 font, 2005.
Lloc: Ascó, Flix, Ginestar [diuen «fies»], Garcia, Rasquera, Riba-roja d'Ebre i Tivissa [diuen «fies»].
Marcos Matamoros, Raül (2005): El cel i el temps en la cultura popular. Dites, noms i expressions a les Terres de l'Ebre «7.1.1.2. Dites o expressions referides a núvols i fenòmens derivats: El capell», p. 89. Edicions El Mèdol.

Montsant en capell, no et fiïs d'ell

1 font, 2010.
Lloc: Ginestar.
Font: C 0974, p86.
Serra i Feu, Ricard (2010): Refranys geogràfics (volum 2) - Comarques meridionals (Catalunya), del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València) «Capítol 2. 19. Ribera d'Ebre. a). Municipis de la rodalia de la Móra», p. 42. Autoedició.
Lloc: Flix, Riba-roja i Ascó.
Font: C 0974, p88.
Serra i Feu, Ricard (2010): Refranys geogràfics (volum 2) - Comarques meridionals (Catalunya), del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València) «Capítol 2. 19. Ribera d'Ebre. b). Municipis de la rodalia de Flix», p. 47. Autoedició.

Montsià en cabdell, guarda't d'ell

1 font, 1996.
La gent lligada a l'ofici de la mar coneixen moltes dites marineres, fruit segurament d'aquesta observació.
Lloc: La Ràpita (Montsià).
Cruelles Rosales, Carme (1996): ««La nostra "tribu"» - III. Observació i judici», p. 38. L'Algadir dels Alfacs.

Montsià en capell, cuida't d'ell

1 font, 2005.
Lloc: Alcanar i les Cases d'Alcanar.
Marcos Matamoros, Raül (2005): El cel i el temps en la cultura popular. Dites, noms i expressions a les Terres de l'Ebre «7.1.1.2. Dites o expressions referides a núvols i fenòmens derivats: El capell», p. 89. Edicions El Mèdol.

Montsià en capell, no et fies d'ell

1 font, 2005.
Lloc: Amposta, les Ventalles, l'Ametllla de Mar i l'Ampolla.
Marcos Matamoros, Raül (2005): El cel i el temps en la cultura popular. Dites, noms i expressions a les Terres de l'Ebre «7.1.1.2. Dites o expressions referides a núvols i fenòmens derivats: El capell», p. 89. Edicions El Mèdol.

Montsià porta capell, guarda't d'ell

1 font, 2018.
Lloc: Camarles.
Castellà Espuny, Carles M. (2018): «Farnaques, jònecs i marfantes. La idiosincràsia de l'individu i del poble a través d'un recull de cultura popular» «2.6 El temps i les estacions de l'any», p. 82. Universitat Rovira i Virgili.

Quan el Montnegre, porta capell, / no et fiïs d'ell

1 font, 1937.
Gosalbes i Castañé, Francesc (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 63 (Any II, 10-abril-1937) «Geografia folklòrica. Corrandes i Aforística Popular Vallesana», p. 475. Revista Curiositats de Catalunya.

Quan el Montsant porta capell, tem a ell

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2262», p. 232. Columna Edicions.

Quan el Montseny fa cabdell, no et fiïs d'ell

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La tempesta», p. 158. Pagès Editors.

Quan el Montseny porti capell, no et fiïs d'ell

1 font, 2022.
Lloc: Vallès Oriental.
Immaterial Vallès (2022): Immaterial Vallès «El parlar del Vallès - https://www.immaterialvalles.cat/inventari/20/446». Web.

Quan el Montseny té caperutxa, senyal de pluja

1 font, 2005.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Quan el Montsià fa (o porta) capell, guarda't d'ell

1 font, 2012.
Dita tòpica. Hi ha força variants, com ara: «quan Montsià porta capell, no et fios d'ell».
Sinònim: Veg. Quan [pic, serra o muntanya] porta mantell, pica espart i fes cordell (o no et fiïs d'ell, o guarda't d'ell).
Lloc: Tortosa i a Vinaròs.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Quan el Montsià fa capell, pica espart i fes cordell

1 font, 2012.
Dita tòpica.
Sinònim: Veg. Quan [pic, serra o muntanya] porta mantell, pica espart i fes cordell (o no et fiïs d'ell, o guarda't d'ell).
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Quan el Montsià porta (o fa) capell pica espart i fes cordell

1 font, 2019.
La indicació també és vàlida per al Montsià.
Font: Sanchis 1982a:108 | Simó 1999:80.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.2. El cel», p. 54. Edicions del Bullent.

Quan el Montsià porta capell / no 't fiis d'ell

1 font, 1915.
Significa que quan el Montsià, montanya alta de la comarca de Tortosa, está cobert en el cim de núvols, hi ha perill de pluja. També a Anglès els pagesos diuen que quan la boira es posa al cim de les montanyes, es senyal certa de pluja. De: Carreras i Artau, Joaquim (1917-18).
Lloc: Tortosa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0201-0016 «Algunes respostes al qüestionari dels fenómens atmosfèrichs - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411350304201/21/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quan el Montsià porta capell, / guarda't d'ell

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Capell 12», p. 184. Edicions Polígrafa.

Quan el Montsià s'agarre, pluja segura

1 font, 1994.
Dita del nord de Castelló sobre les pluges (sentit a Vinaròs).
Oral (1994). Font oral.

Quan el Montsià té capell, guarda't d'ell

1 font, 1995.
El Montsià (764 m) és un massís calcari a ponent de Sant Carles de la Ràpita, que s'estén ran de costa seguint una línia nord-est/sud-oest.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «L'obrador del temps. Catalunya. B. Ebre - Montsià», p. 71. Editorial Noray.

Quan el Montsianell porta capell, fuig d'ell

1 font, 2007.
Lloc: Sant Jaume d'Enveja (Montsià).
Tomás i Prats, Josep M. (2007): Jaume d'Enveija: història i etnografia «Refranys més comuns al nostre poble. Referent a la meteorologia», p. 372. Germans Tomàs Prats.

Quan el Montsianell porta capell, guarda't d'ell

1 font, 2015.
Lloc: Masdenverge (Montsià).
Tomàs Valldepérez, Laura; Sánchez Tena, Susana (2015): Guia de Masdenverge «Refranys. L'estat del temps», p. 167. Diputació de Tarragona.

Quan el Motseny fa capell, no et fiïs d'ell

1 font, 1996.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna», p. 41. Web.

Quan lo Montseny du caputxa, / senyal de pluja

1 font, 1967.
Caputxa: boira ajocada dalt d'una muntanya.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Caputxa 11», p. 202. Edicions Polígrafa.

Quan lo Montseny du caputxa, senyal de pluja

1 font, 2012.
Dita tòpica. «Caputxa»: Boira ajocada dalt d'una muntanya.
Sinònim: Veg. Quan [pic, serra o muntanya] porta mantell, pica espart i fes cordell (o no et fiïs d'ell, o guarda't d'ell).
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Quan lo Montseny porta capell / no t' fiis d'ell

1 font, 1888.
Ditxo propi del Vallés.
Sinònim: Quan Montseny té caperutxa / senyal de pluja.
Lloc: Vallés.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 17. Associació d'Excursions Catalana.

Quan lo Montsià porta capell, guarda't d'ell

1 font, 1992.
Cal dir que esta dita presenta una estructura comuna o idèntica a altres recollides en altres indrets dels Països Catalans. Per exemple: Quan el Montsant porta capell, no te'n fiïs d'ell. (Dita enregistrada en un treball universitari).
Sinònim: Quan lo Montsià va capell, no te'n fies d'ell.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites de la vida de pagés», p. 150. Servei Local de Català de Tortosa.

Quan Monsiá fa capell, guárdat d'ell

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 225. Editorial Arte y Letras.

Quan Montjuïc es posa capell, no et fiïs d'ell

1 font, 1961.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Llop i Bonal, Josep (1961): Refranys barcelonins I, p. 4. Manuscrit.

Quan Montjuic fa capell / no y fiis d ell

1 font, 1915.
Aforisme usat pels mariners volguen significar que quan la part superior de les montanyes està coberta per la boira, el temps es insegur. De: Amades i Gelats, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0201-0001 «Recull de dites entorn del temps - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411080304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quan Montjuïc fa capell no et fiïs d'ell

1 font, 1995.
Tota aquesta llarga llista de noms acumulats sobre la muntanya de Montjuïc, són exemple de la gran varietat de maneres que té la gent de mar de batejar els núvols. Es tracta de jugar amb les comparacions i les formes que adopten les nuvolades al damunt de les muntanyes. Així podem establir -->
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «L'obrador del temps. Catalunya. Barcelona. cel i..», p. 67. Editorial Noray.

Quan Montjuïc fa capell, no et fïis d'ell

1 font, 2019.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. La meteorología y los relieves orográficos son indicadores del estado atmosférico y las predicciones del cambio en la meteorología a escala local. De: Amades.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 642. Universitat de les Illes Balears.

Quan Montjuic fa capell, no et fiïs d'ell

1 font, 2019.
Cuando una nube cubre la parte alta de una cumbre de montaña se dice que la montaña «porta barret o capell o corona».
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «9.1. La terminología popular aplicada a la nubosidad en la isla de Mallorca», p. 61. Universitat de les Illes Balears.

Quan Montsant porta capell / no te'n fios d'ell

1 font, 1979.
El Montsant és el cim més important que es veu des dels nostres pobles, és una veritable «barrera» entre comarques naturals i és lògic pensar que quan es veu el Montsant cobert de núvols foscos les possibilitats de pluja són moltes.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «El temps i la agricultura», p. 23. Autoedició.

Quan Montsant porta capell, guarda't d'ell!

1 font, 2016.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Capa», p. 493. Autoedició.

Quan Montsant porta capell, no et fiïs d'ell

1 font, 2010.
Sinònim: Quan Montsant porta capell, guarda't d'ell.
Lloc: La Fatarella.
Font: C 0974, p89.
Serra i Feu, Ricard (2010): Refranys geogràfics (volum 2) - Comarques meridionals (Catalunya), del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València) «Capítol 3. 20. Terra Alta. b). Municipis de la rodalia de Flix», p. 65. Autoedició.

Quan Montsant porta capell, no et fios d'ell!

1 font, 2016.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Capa», p. 493. Autoedició.

Quan Montseny porta capell, guarda't d'ell

1 font, 1996.
Núvol que acostuma a posar-se al cim d'una muntanya.
Lloc: Canet de Mar. El DCVB posa exemples de Tortosa i València.
Manent i Segimon, Albert (1996): Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme «Núvols i boires del Maresme. Capell», p. 35. Oikos-Tau, Ediciones.

Quan Montseny porta capell, no et fiïs d'ell

1 font, 1996.
Núvol que acostuma a posar-se al cim d'una muntanya. Ho diuen els pescadors.
Lloc: Mataró i Montgat. El DCVB posa exemples de Tortosa i València.
Manent i Segimon, Albert (1996): Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme «Núvols i boires del Maresme. Capell», p. 35. Oikos-Tau, Ediciones.

Quan Montseny té caperutxa / senyal de pluja

1 font, 1888.
Ditxo propi del Vallés.
Sinònim: Quan lo Montseny porta capell / no t' fiis d'ell.
Lloc: Vallés.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 17. Associació d'Excursions Catalana.

Quan Montseny té caperutxa, / senyal de pluja

1 font, 1967.
Capell de boira.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Caperutxa», p. 187. Edicions Polígrafa.

Quan Montsià fa capell / guardat d'ell / i si l'ermita li correspon, / aigua segura quan plou

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 293. Editorial Antinea.

Quan Montsià fa capell, guarda't d'ell, i si l'ermita li correspon, aigua segura, que plou

1 font, 1992.
Lloc: Vinaròs.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: El clima», p. 34. Servei Local de Català de Tortosa.

Quan Montsià fa capell, guarda't d'ell; i si l'Ermita li correspon, aigua segura quan plou

1 font, 2002.
Lloc: Vinaròs.
Font: Sanchis 1963: 109 (ap. Ramos Morialera 59). Sancho 1992: 34: …ermita… segura, que plou.
Aragonés Salvat, Albert (2002): Geografia folklòrica del Baix Ebre i del Montsià «Montsià 1f: Parèmies». Web.

Quan Montsià porta capell / guarda't d'ell

1 font, 1970.
Lloc: Alcanar.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Temps», p. 62. Edicions Polígrafa.

Quan Montsià porta capell guarda't d'ell

1 font, 1999.
Lloc: Alcanar (Montsià).
Minguet Itarte, Maria Joana (1999): «Són nostres, però se'n van al record» «1. Paraules que gairebé no s'utilitzen, quasi bé desaparegudes», p. 171. Institut d'Estudis Catalans.

Quan Montsià porta capell guardi d'ell

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 172. Autoedició.

Quan Montsià porta capell no et fies d'ell, o guarda't d'ell

1 font, 1989.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Sobre el Montsià», p. 66. Web.

Quan Montsiá porta capell, guardat d'ell

1 font, 1912.
Quan els núvols sobreixen Montsià tapant llur vista, cal que'ls pescadors guanyin bentost els Anfachs, car lo temporal es imminent.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1912): Libertad, Año V, Núm. 236, p. 2 «Refrané comarcá», p. 2. Diario Libertad.

Quan Montsià porta capell, no te fios d'ell

1 font, 1994.
Menero i Ciutat, Eduard (1994): Catalunya barri a barri, 7 «Descobrim els mots. Paraules arran de mar», p. 36.

Quan Montsià porte capell no te fios d'ell

1 font, 1981.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Ayza Roca, Alfred (1981): El món mariner a Peníscola. Estudi lexicogràfic i de cultura popular «Modismes i refranys mariners. Relatius a la meteorologia».

Quan Montsià porte capell, no et fies d'ell

1 font, 2019.
La indicació també és vàlida per al Montsià.
Font: Ayza 1981:132.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.2. El cel», p. 54. Edicions del Bullent.

Quan Montsià porte capell, no et fios d'ell

1 font, 1980.
Refranys mariners relatius a la meteorologia.
Lloc: Peníscola.
Ayza i Roca, Alfred (1980): ««Refranys mariners»», p. 58. Revista Peñíscola.

Quan Montsianell porta capell, no et fiis d'ell

1 font, 2003.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 10. Dites de pagès. Nevulositat, precipitacions i correlacions climàtiques», p. 385. Ajuntament d'Amposta.

Quan Montsianell porta capell, no fies d'ell

1 font, 2002.
Font: Casanova 1996: 107 (d'ús molt generalitzat a moltes contrades).
Aragonés Salvat, Albert (2002): Geografia folklòrica del Baix Ebre i del Montsià «Montsianell 1b: Parèmies». Web.

Quan Munsiá fá capell, / guárdat d'ell

1 font, 1888.
Muntsiá es una montanya que s' troba á la dreta de la carretera, anant de Amposta á Sant Carlos de la Rápita: es l'antic Mons suyam. Aquest ditxo es propi dels pobles de la Ribera d'Ebro desde Xerta á n'avall. Pot confrontá ab aquestos tres de la provincia de Jaen.
Equivalent en castellà: Cuando el Javalcuz lleva capuz / y la Pandera montera / lloverá aunque Dios no quiera.
Lloc: Ribera d'Ebro.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 17. Associació d'Excursions Catalana.
Muntsiá es una montanya que s' troba á la dreta de la carretera, anant de Amposta á Sant Carlos de la Rápita: es l'antic Mons suyam. Aquest ditxo es propi dels pobles de la Ribera d'Ebro desde Xerta á n'avall. Pot confrontá ab aquest de Baza (provincia de Granada).
Equivalent en castellà: Cuando Jabalcón tiene capa / nadie se escapa.
Lloc: Ribera d'Ebro.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 17. Associació d'Excursions Catalana.
Muntsiá es una montanya que s' troba á la dreta de la carretera, anant de Amposta á Sant Carlos de la Rápita: es l'antic Mons suyam. Aquest ditxo es propi dels pobles de la Ribera d'Ebro desde Xerta á n'avall. Pot confrontá ab aquestos tres de la provincia de Jaen.
Equivalent en castellà: Si el Latín tiene montera / lloverá aunque Dios no quiera.
Lloc: Ribera d'Ebro.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 17. Associació d'Excursions Catalana.
Muntsiá es una montanya que s' troba á la dreta de la carretera, anant de Amposta á Sant Carlos de la Rápita: es l'antic Mons suyam. Aquest ditxo es propi dels pobles de la Ribera d'Ebro desde Xerta á n'avall. Pot confrontá ab lo següent, propi de Monzón.
Equivalent en castellà: Si en Tarrén sale nublado / encierra aprisa el ganado.
Lloc: Ribera d'Ebro.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 17. Associació d'Excursions Catalana.
Muntsiá es una montanya que s' troba á la dreta de la carretera, anant de Amposta á Sant Carlos de la Rápita: es l'antic Mons suyam. Aquest ditxo es propi dels pobles de la Ribera d'Ebro desde Xerta á n'avall. Pot confrontá ab aquestos tres de la provincia de Jaen.
Equivalent en castellà: Sierra Morena cargáa, / Andalucía anegáa.
Lloc: Ribera d'Ebro.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 17. Associació d'Excursions Catalana.

Quan Muntsant té capell / no t' fies d'ell

1 font, 1888.
Comú á tot lo Priorat, quina montanya més important es lo Montsant, damunt de Cornudella.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 19. Associació d'Excursions Catalana.

Quan Muntsià fa capell, / guarda't d'ell; / i si l'Ermita li correspon, / aigua segura quan plou

1 font, 1992.
De: Ramos.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Font: Morialera, 59.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, I «La zona septentrional del País Valencià. II. El Baix Maestrat. Tòpics del Baix Maestrat», p. 109. Fundació Caixa Castelló.

Quan Muntsià fa capell, guarda't d'ell; i si l'Ermita li correspon, aigua segura quan plou

1 font, 2019.
La indicació també és vàlida per al Montsià.
Font: Sanchis 1982a:109.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.2. El cel», p. 54. Edicions del Bullent.

Quant el Montsià porta capell, guarda't d'ell

1 font, 1999.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Fornós, Domènec (1999): Costums d'abans del Delta de l'Ebre «Expressions autòctones», p. 96. Autoedició.

Quant Momell porta capell, / No't fiis d'ell

1 font, 1915.
Gent de mar. Montmell, montanya. De: Romaní i Guerra, Amador (1919).
Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0082 «Paremiologia - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435570304201/41/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quant Montmell porta capell, no't fiis d'ell

1 font, 1915.
De: Romaní i Guerra, Amador (1919).
Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0082 «Paremiologia - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435570304201/55/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quant Montsia fa capell, guardat d'ell i si l'ermita li correspon, aigua segura, quan plou

1 font, 1997.
El caràcter valencià i vinarossenc de riure's d'un mateix —poc seriós— ho tenim reflectit en aquesta dita, en que, després de dir aigua segura, anyadim: «quan plou», desmontat la seriositat de l'asseveració. Aquesta dita és encara molt vigent en Vinaròs, al menys de les més conegudes.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars vinarossenques», p. 264. Editorial Antinea.

Si Céllecs porta capella, no et fiïs d'ella

1 font, 2008.
No figura al DCVB.
Lloc: Marata, Vilanova de la Roca.
Manent, Albert; Cervera, Joan (2008): Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Oriental «Núvols i boires al Vallès Oriental. Capella», p. 41. Ajuntament de Llinars del Vallès.

Si el Montsant porta capell (boira baixa), no et fiis d'ell

1 font, 2020.
Lloc: Ulldemolins.
Jaume (2020): «https://twitter.com/jauballa/status/1219547423640604672». Twitter.

Si el Montsià porta capell, / guarda't d'ell

1 font, 2016.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre. Paraules, frases i expressions del parlar de les Terres de l'Ebre «Lo temps», p. 16. Cossetània Edicions.

Si el Montsià porta capell, guarda't d'ell

1 font, 2010.
Lloc: Alcanar (Montsià).
Correu / Rosàs Reverte, Joan (2010). Correu electrònic.

Si la Mola porta capell, no et fiïs d'ell

1 font, 2012.
Dita tòpica.
Sinònim: Veg. Quan [pic, serra o muntanya] porta mantell, pica espart i fes cordell (o no et fiïs d'ell, o guarda't d'ell).
Lloc: Cambrils.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Si la Mola porta mantell, no et fiïs d'ell

1 font, 2020.
Lloc: Tarragona (Tarragonès).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Tarragona y su provincia». Blogger.

Si lo cel està en capell, guarda't d'ell

1 font, 2005.
Lloc: Bítem, Deltebre, Jesús, el Perelló, els Reguers, Roquetes i Xerta.
Marcos Matamoros, Raül (2005): El cel i el temps en la cultura popular. Dites, noms i expressions a les Terres de l'Ebre «7.1.1.2. Dites o expressions referides a núvols i fenòmens derivats: El capell», p. 89. Edicions El Mèdol.

Si lo cel està en capell, no et fies [fios] d'ell

1 font, 2005.
Lloc: Benifallet, Camarles, Camp-redó, Tivenys i Alfara.
Marcos Matamoros, Raül (2005): El cel i el temps en la cultura popular. Dites, noms i expressions a les Terres de l'Ebre «7.1.1.2. Dites o expressions referides a núvols i fenòmens derivats: El capell», p. 89. Edicions El Mèdol.

Si lo Montsià va a capell, pluja o vent

1 font, 2020.
Inselchen (2020): «https://twitter.com/InselchenH/status/1219278192143454210». Twitter.

Si Montalt fa capell, no et fiïs d'ell

1 font, 1996.
Núvol que acostuma a posar-se al cim d'una muntanya.
Lloc: Sant Vicenç de Montalt. El DCVB posa exemples de Tortosa i València.
Manent i Segimon, Albert (1996): Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme «Núvols i boires del Maresme. Capell», p. 35. Oikos-Tau, Ediciones.

Si Montjuïc porta capell, amaga't d'ell

1 font, 2020.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Barcelona y su provincia». Blogger.

Si Montnegre porta capell, no et fiïs d'ell

1 font, 2008.
Lloc: Vallgorguina.
Manent, Albert; Cervera, Joan (2008): Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Oriental «Núvols i boires al Vallès Oriental. Capell», p. 41. Ajuntament de Llinars del Vallès.

Si Montseny porta capell, no et fiïs d'ell

1 font, 2008.
Lloc: Canovelles, Granollers.
Manent, Albert; Cervera, Joan (2008): Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Oriental «Núvols i boires al Vallès Oriental. Capell», p. 41. Ajuntament de Llinars del Vallès.

Si Montsiá fa capell, guarda't d'ell

1 font, 2001.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 16 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.

Si Montsià porta capell no et fies d'ell

1 font, 2018.
Lloc: Jesús i Maria.
Castellà Espuny, Carles M. (2018): «Farnaques, jònecs i marfantes. La idiosincràsia de l'individu i del poble a través d'un recull de cultura popular» «2.6 El temps i les estacions de l'any», p. 82. Universitat Rovira i Virgili.

Si Montsià porta capell, pica espart i fes cordell

1 font, 2002.
Semblants a les següents: Quan Bèrnia du (o, porta) capell, pica espart i fes cordell (Parés 1999 XII 1887), Quan Benicadell es posa el mantell, pica fort i fes cordell (Parés 1999 XII 1886).
Lloc: Vinaròs, Alcanar, Ulldecona.
Font: Sanchis 1963: 108: (coment.). Sancho 1992: 34. Badia: 66. També ho diuen de Montí (Sanchis 1963: 186), a Moncofa (Sanchis 1963: 187), del Penyagolosa (a Castelló de la Plana, Sanchis 1963: 125). DCVB (explic.), fa capell.
Aragonés Salvat, Albert (2002): Geografia folklòrica del Baix Ebre i del Montsià «Montsià 2: Parèmies». Web.

Si Munsiá porta capell, guardat d'ell

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Si Munt-Siá (Mont-siá) porta capell guarda't d'ell

1 font, 1915.
De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/45/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Si murcià porta capell, no et fiïs d'ell

1 font, 1991.
Murcià és una muntanya que queda cap a la part de la Ràpita. És la muntanya de Montsià i popularment s'ha confós amb Murcià, pensant-se, la gent, que vol dir de la banda de Múrcia. Portar capell vol dir estar coberta de núvols. Indica que farà mestralada.
Lloc: Cambrils (Baix Camp).
Savall Rom, Josep Lluís (1991): El vocabulari dels pescadors de Cambrils «13. Paremiologia», p. 123. Associació d'Estudis Reusencs.

Si Santa Bàrbara porta capell, no et fios d'ell

1 font, 2005.
Lloc: Bot.
Marcos Matamoros, Raül (2005): El cel i el temps en la cultura popular. Dites, noms i expressions a les Terres de l'Ebre «7.1.1.2. Dites o expressions referides a núvols i fenòmens derivats: El capell», p. 89. Edicions El Mèdol.

Si Santa Bàrbera porta capell, no et fios d'ell!

1 font, 2016.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Capa», p. 493. Autoedició.

Si'l Port porta capa, i'l Montsant capell, no et fios d'ell!

1 font, 2016.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Capa», p. 493. Autoedició.

Tot pagès vell diu que quan Montsià fa capell, no et fies d'ell

1 font, 1992.
Lloc: Roquetes i Tortosa (Baix Ebre).
Vallès Herrero, Josep; Vallès Sogues, Puri (1992): Dites, cobles i rondalles: «Paraula de pagès, no fa mal a res» «III. Previsions sobre el temps. L'aigua», p. 208. Servei Local de Català de Tortosa.