Paremiologia catalana comparada digital

Treure el fetge per la boca

119 recurrències en 50 variants. Primera citació: 1857.

Treure el fetge per la boca

35 fonts, 1967.
Treballar fins a l'esgotament.
Equivalent en castellà: Echar los hígados.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 88. Edicions 62.
Frase una mica barroera i mal-sonant però que es deia de persones que tenien fases de vòmits intensos. També es deia de fer treballar molt una persona.
Pobre!!!! quin patir, de tant vomitar semblava que tenia que «treure el fetge per la boca» | En aquest lloc de treball et fan «treure el fetge per la boca».
Lloc: Ogassa (Ripollès).
Anglada i Cambras, Josep M (2014): Romànic i Carbó. El Ripollès en miniatura «Mots de l'època. Frases fetes - https://miniaturesimaquetes.blogspot.com/2014/02/mots-de-lepoca.html». Blogger.
Equivalent en castellà: Echar el bofe.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 225. Editorial Pòrtic.
De: Bohigas, Iu.
Lloc: Comarques Gironines.
Font: Revista la Farga, 273 i 274.
Bohigas Costabella, Miquel (2011): Iu Bohigas i Blanc. Mestre de català «Alguns trets característics del parlar de Girona - http://iubohigas.blogspot.com/2011/07/alguns-trets-caracteristics-del-parlar.html». Blogger.
Existeixen diferents frases formades amb altres paraules que expressen aquesta idea d'estar cansat -ada, com…
Sinònim: No poder dir ni fava | Haver-se quedat sense alè | Haver-se quedat sense esma | Estar fet una coca.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Cansat | Cansada», p. 99. Llibres de l'Index, S.A.
Fer un esforç molt gros, treballant, caminant, etc; també es diu esfetgegar-se.
Sinònim: Treure els fetges per la boca | Fer el fetge per la boca | Fer el fetge pels ulls.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Fetge», p. 210. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 126. Pagès Editors.
Equivalent en castellà: Sacar el bofe.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 270. Editorial Diàfora.
Fatigar-se en extrem per causa d'un excés d'activitat, especialment en algun treball| Esfetgegar-se.
Equivalent en castellà: No poder con su alma | Echar los bofes (o las asaduras).
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Fetge», p. 116. Enciclopèdia Catalana.
Estar molt atrafegat.
Equivalent en castellà: Echar los hígados (o los bofes, o las asaduras).
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Fetge», p. 117. Enciclopèdia Catalana.
Cansar-se molt.
Enxaneta.info (2024): Enxaneta.info «Frases fetes. Activitat núm. 226 - https://enxaneta.info/activitats/frases/56/3». Web.
Estar molt atrafegat.
Amb aquest nou càrrec en Joan està que treu el fetge per la boca.
Sinònim: Anar escopetejat, anar de bòlit, anar de cucurulla, anar de cul, no saber on girar-se, no veure-hi de cap ull.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Atrafegat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Cansar-se molt / fatigar-se en extrem per causa d'un excés d'activitat, especialment en algun treball, esfetgegar-se.
Ell tenia la culpa del nostre retard i després ens va fer treure el fetge per la boca per tal d'arribar a l'hora.
Sinònim: Perdre l'alè, suar la carcanada, suar el sagí, treure la moca, treure la freixura per la boca.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Fatigar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Treure la melsa per la boca | Estar baldat (o cruixit, o escorronat, o esllomat, o espoltit).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «208», p. 66. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 750», p. 417. Columna Edicions.
Cansar-se en extrem per causa d'un excés d'activitat, especialment en algun treball.
Faves comptades (2019): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/B3JVNQ0iJD8/». Instagram.
Cansar-se molt.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Gili i Serret, Ventura (1996): Lo Floc, 150 «Coses de l'idioma - De cap a peus - https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/309951/399934», p. 8. Lo Floc.
Els equips electorals de Joan Clos i Joaquim Molins treuen el fetge per la boca furgant en el pedigrí dels seus candidats, per si al final s'han de jugar l'alcaldia al mus.
Grau, Anna (1998): Avui «Passos perduts. Alcaldes per galtes», p. 64. L'Avui / El Punt Avui.
Gumbau, Ruth (2020): «https://twitter.com/RuthGumbau/status/1243592142930546689». Twitter.
Estar molt cansat.
No crec que pugi aquella muntanya, estic traient el fetge per la boca.
Sinònim: Treure un pam de llengua.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.
Loc. v. [LC]. Fatigar-se granment.
Necessito descansar: estic a punt de treure el fetge per la boca.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «treure ». Institut d'Estudis Catalans.
Equivalent en castellà: Echar el bofe.
Font: NR / NR.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «IV. Un campo semántico. Boca», p. 193. Estudios Románicos.
Equivalent en castellà: Echar el hígado por la boca.
Font: NR.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «IV. Un campo semántico. Boca», p. 193. Estudios Románicos.
Amb el significat de «treballar en excés».
Es passaven el dia treballant de valent: hi havia hores que treien el fetge per la boca.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 340. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.
Oliver Crespí, Xesca (2020): «https://twitter.com/xescaoliver/status/1243494925288816641». Twitter.
Fatigar-se.
Palau, Montserrat (2012): CPNL «CPNL - Frases fetes, exclamacions i refranys». Web.
La Junta es gasta sumes astronòmiques en un jugador de vint anys i, per tant, influïble, i nega la sal i el pa a jugadors com l'Albert Ferrer (que sempre ha tret el fetge per la boca pel Barça).
Pardell Garroset, Joan B. (1997): Avui «Bústia. Hostes vingueren que de casa…», p. 4. L'Avui / El Punt Avui.
Fatigar-se.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «treure, treure's, tret», p. 139. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 168. Universitat Miguel Hernández.
Cansar-se molt.
Sinònim: Veg. Perdre l'alè.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 376. Edicions 62.
Roca, Tresa (2021): «https://twitter.com/tresaroca/status/1461337997513744392». Twitter.
Cansar-se molt.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Boca», p. 14. Curbet CG Edicions.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Dites referents a algunes parts del cos humà. La boca», p. 9. Autoedició.
Lloc: Mallorca.
Sureda, Xesca (2016): Biaix. Treballam la llengua i la literatura catalanes «Locucions i frases fetes - http://biaix.blog.cat/2016/12/15/locucions-i-frases-fetes/». Blogger.
Trilla, M. Roser (2020): «https://twitter.com/mrosertrilla/status/1243486368497569792». Twitter.
Estar molt cansat, extenuat.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.
Clemente és l'entrenador del realisme, de la disciplina militar, dels jugadors als quals no s'exigeix ni s'accepta cap filigrana, sinó que corrin noranta minuts traient el fetge per la boca.
Villatoro, Vicenç (1996): Avui «Opinió. Sobre Clemente», p. 2. L'Avui / El Punt Avui.

Treure la freixura per la boca

8 fonts, 1979.
Estar molt fatigat.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Aparell respiratori», p. 131. Editorial Gregal.
Esfreixurar-se, fatigar-se en extrem en algun treball.
Equivalent en castellà: Echar los hígados (o los bofes, o la asadura).
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Freixura», p. 123. Enciclopèdia Catalana.
Cansar-se molt / esfreixurar-se.
El capatàs volia que ho fessin ràpidament; els feia treure la freixura per la boca; no era possible resistir-ho.
Sinònim: Treure el fetge per la boca, perdre l'alè, treure la moca.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Fatigar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Treure el fetge per la boca | Estar baldat (o cruixit, o escorronat, o esllomat, o espoltit).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «208», p. 66. Garsineu Edicions.
Cansar-se molt.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Cansar-se molt.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Treballar amb excés.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «treure, treure's, tret», p. 139. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 168. Universitat Miguel Hernández.
Cansar-se molt.
Sinònim: Veg. Perdre l'alè.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 379. Edicions 62.

Treure les tripes per la boca

8 fonts, 1979.
Vomitar.
Equivalent en castellà: Echar las tripas (o las entrañas, o la primera papilla).
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Tripa», p. 224. Enciclopèdia Catalana.
Vomitar molt.
El sopar se li va posar malament i va treure les tripes per la boca / Aquell espectacle, de tan fastigós, us hauria fet treure les tripes; era d'un mal gust insuportable.
Sinònim: Canviar la pesseta, donar el menjar als peixos, treure el menjar, buidar el pap.
Font: * / R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Vomitar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Treure el fetge per la boca | Estar baldat (o cruixit, o escorronat, o esllomat, o espoltit).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «208», p. 66. Garsineu Edicions.
Loc. v. [LC]. Vomitar les matèries contingudes en l'estómac.
Coi, he estat a punt de treure les tripes per la boca.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «treure ». Institut d'Estudis Catalans.
Afeixugar-se; vomitar.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «treure, treure's, tret», p. 139. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 168. Universitat Miguel Hernández.
Perbocar.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Malalties i sensacions físiques. Evacuacions», p. 55. Edicions 62.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Fer es fetge per sa boca

4 fonts, 2007.
Estar molt cansat.
Lloc: Mancor.
Abrines Reynes, Joan (2021): Cultura popular mallorquina «Refranys». Web.
Estar molt cansat.
Lloc: Mancor.
Abrines Reynes, Joan (2020): Cultura popular mallorquina «Refranys mallorquins - http://glosesidits.byethost7.com/dits.html». Web.
Estar molt cansat.
Lloc: Mallorca.
Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «https://textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. Blogger.
Estar molt cansat.
Lloc: Illes Balears.
Vich (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.

Tirar el lleu per la boca

4 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 289. Editorial Arte y Letras.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1833. Publicacions de la Universitat de València.
Fer un gran esforç.
Lloc: Borriana (Plana Baixa).
Roselló Gimeno, Roberto (2013): El periódic.com «Algunes frases fetes que es diuen a Borriana». Web.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

Traure el fetge per la boca

4 fonts, 1993.
Estar summament fatigat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «F», p. 76. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Fatigar-se molt a causa d'un excés d'activitat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Beneixama.
Lleonera (2022): «https://twitter.com/Lleonera/status/1499826229226127364». Twitter.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «8. Frases fetes», p. 53. Tàndem Edicions.
Cansar-se molt.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Frases fetes», p. 76. Tàndem Edicions.

Fer el fetge per la boca

3 fonts, 1926.
Fer un esforç molt gros, com ara treballant, caminant molt de pressa, rient desmesuradament, irritant-se amb excés, etc.
Sinònim: Treure el fetge (o els fetges) | Fer el fetge pels ulls.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Fetge Loc. d)». Editorial Moll.
Fer un esforç molt gros, treballant, caminant, etc; també es diu esfetgegar-se.
Sinònim: Treure el fetge per la boca | Treure els fetges per la boca | Fer el fetge pels ulls.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Fetge», p. 210. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.

Anar tirant el lleu per la boca

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 23. Editorial Arte y Letras.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 502», p. 497. Columna Edicions.

Sempre s'ha d'estar traient el fetge per la boca

2 fonts, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.
De: Lladó Coll, Maria Teresa.
Lloc: Salt (Gironès).
Vivern Lladó, Daniel; Vivern Lladó, Montserrat (2022): Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. LXIII, 2022, p. 471-500 ««Recull de parèmies d'ús habitual en una família saltenca». Lamentacions», p. 497. Institut d'Estudis Gironins.

Traure el lleu per la boca

2 fonts, 2000.
Esforçar-se molt.
Estes escales m'han fet traure el lleu per la boca; Ja no les pujaré més.
Sinònim: Traure el fetge per la bocda.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 122. Diputació de Castelló.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. T», p. 74. Edicions Víctor.

Traure la fel

2 fonts, 2003.
Esforçar-se molt.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «F», p. 73. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1836. Publicacions de la Universitat de València.

Anar traient el fetge per la boca

1 font, 1997.
Atrafegat.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Treballs i ocupacions. Estat», p. 112. Edicions 62.

Cal treure el fetge per la boca

1 font, 1994.
S'haurà de fer un esforç desmesurat.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.

Fer es fetge pets ulls (o per sa boca)

1 font, 1999.
Fer grans esforços mentals.
Sinònim: Rompre-se es cap | Buidar-se es cap | Treure es fetge per sa boca | Cremar-se ses celles | Sucar ets alls | Suar tinta «xina» | Treure tot s'estam.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VI. Voluntat. Sèrie A. Esforç», p. 103. Hora Nova.

Fer sa fel pels ulls

1 font, 1926.
Estar molt irritat.
Sinònim: Fer la fel | Treure es fel per sa boca.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «1 Fel Loc. c)». Editorial Moll.

Fer sa fel per sa boca

1 font, 2008.
Estar molt enfadat. També es diu quan un vomita i no té res a treure.
Sinònim: Fer sa felpels ulls.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 331. Editorial Moll.

Fer sortir el fetge a algú

1 font, 1926.
Irritar-lo molt, fer-li perdre la paciència.
Amb ses seues diablures li feya sortir es fetge, Roq. 5.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Fetge Loc. e)». Editorial Moll.

Fer traure el fetge per la boca (a algú)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1791. Publicacions de la Universitat de València.

Fer treure la fel per la boca

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 441», p. 343. Columna Edicions.

Gitar la fel (o el fetge) per la boca

1 font, 1982.
Equivalent en castellà: Vomitar.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 136. Editorial Diàfora.

Tirar el lleu per la gola

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1833. Publicacions de la Universitat de València.

Traure (o tirar) el lleu (per la boca)

1 font, 2014.
Fer un gran esforç, esfreixurar-se.
Sinònim: Traure el fetge per la boca.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «L», p. 202. Juli Jordà Mulet.

Traure el lleu

1 font, 2008.
Fer un gran esforç.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Traure el lleu (a algú)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1836. Publicacions de la Universitat de València.

Traure els lleus per la boca

1 font, 1995.
Mostrar gran cansament.
Font: CL, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 181. Instituto de Estudios Turolenses.

Traure la fel per la boca

1 font, 2003.
Esforçar-se molt.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «F», p. 73. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Traure la freixura per la boca

1 font, 2003.
Vomitar.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «F», p. 79. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Traure les tripes per la boca

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. T», p. 74. Edicions Víctor.

Tráurer (lo fetge) per la boca

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 253. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Tráurer lo fetge per la boca

1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 86. Hermanos Espasa, Editores.

Treu el fetge (o la freixura) per la boca

1 font, 2012.
Quan un està molt cansat o atrafegat.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Del treball», p. 67. Brau Edicions.

Treure 'l fetge per la boca

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Echar los bofes ó los hígados; despepitarse, desgañitarse.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. T», p. 192. Imp. de J. Horta.

Treure (algú) el fetge per la boca

1 font, 1997.
Estar molt fatigat.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Fetge m.», p. 160. Edicions 62.

Treure el «fetxe» per la boca

1 font, 2016.
Cansar-se molt. Fer una feina molt feixuga.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. T», p. 277. Autoedició.

Treure el fel per la boca

1 font, 2018.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Esforç». Blogger.

Treure el fetge (la freixura) per la boca

1 font, 2018.
Cansar-se molt per un excés de feina; també en el sentit de vomitar.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Aparell digestiu. Fetge», p. 229. Editorial Gregal.

Treure el fetge (o la freixura) per la boca

1 font, 1997.
Cansar-se molt.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Malalties i sensacions físiques. Feblesa», p. 55. Edicions 62.

Treure el fetge per les aurelles

1 font, 2017.
Vomitar, perbocar.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Frases fetes», p. 184. Salvat, S.A. de Ediciones.

Treure el fetje per la boca

1 font, 1961.
Abatiment.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «T», p. 80. Autoedició.

Treure el fetxe per la boca

1 font, 1918.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0011 «202 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1359686». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Treure els fetges per la boca

1 font, 2024.
Fer un esforç molt gros, treballant, caminant, etc; també es diu esfetgegar-se.
Sinònim: Treure el fetge per la boca | Fer el fetge per la boca | Fer el fetge pels ulls.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Fetge», p. 210. Llibres de l'Index, S.A.

Treure es fel per sa boca

1 font, 1984.
Dir males paraules amb irritació.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. T. Conjugacions vàries», p. 132. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Treure es fetge p'ets uis

1 font, 1984.
Fer un esforç molt gros.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. T. Conjugacions vàries», p. 132. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Treure es fetge per sa boca

1 font, 1999.
Fer grans esforços mentals.
Sinònim: Rompre-se es cap | Buidar-se es cap | Fer es fetge pets ulls (o per sa boca) | Cremar-se ses celles | Sucar ets alls | Suar tinta «xina» | Treure tot s'estam.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VI. Voluntat. Sèrie A. Esforç», p. 103. Hora Nova.

Treure es lleu per sa boca

1 font, 1984.
Estar molt fatigat.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. T. Conjugacions vàries», p. 132. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Treure fel per la boca

1 font, 1995.
El Partit Republicà treu fel per la boca perquè no suporta que una primera dama intervingui activament en reivindicacions feministes.
Solsona, Ramon (1995): Avui «Enraonar. Pequín», p. 24. L'Avui / El Punt Avui.

Treure la freixura

1 font, 2017.
Vomitar, perbocar. A Cerdanya, la freixura sñon les entranyes, especialment els pulmons, la tràquea i l'esòfag del porc.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Frases fetes», p. 185. Salvat, S.A. de Ediciones.

Treure la melsa per la boca

1 font, 2007.
Sinònim: Treure el fetge per la boca | Estar baldat (o cruixit, o escorronat, o esllomat, o espoltit).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «208», p. 66. Garsineu Edicions.

Treure le fetge (o la freixura) per la boca

1 font, 1997.
Treballar molt: fatigar-se.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Treballs i ocupacions. Treballar», p. 116. Edicions 62.

Treure lo fetge per la boca!

1 font, 2016.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Fetge», p. 494. Autoedició.