Qui paga, descansa, i qui cobra, encara més

48 recurrències en 31 variants.

1. El que paga descansa, i el que cobra també (1 font)

Lloc: Teulada (La Marina Alta).

Llopis, Vicent: Teulada «Refranys de filosofia pràctica». Web.

2. El que paga descansa… i el que cobra més (1985, 1 font)

Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).

Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «E», p. 23. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

3. Lo qui pague descanse i el qui cobre encara més (2009, 1 font)

Lloc: Matarranya (Nonasp).

L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. L», p. 5. PDF.

4. Qui paga descansa (1736, 5 fonts)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. Els pagaments i els deutes», p. 79. Pagès Editors.

Sinònim: Qui paga descansa i qui cobra més.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 436. Edicions 62.

6. Qui paga descansa i qui cobra descansa més (2017, 1 font)

7. Qui paga descansa i qui cobra més (1951, 3 fonts)

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre oficis i feines». Web.

Sinònim: Qui paga descansa.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 436. Edicions 62.

10. Qui paga descansa i qui cobra, més (1989, 1 font)

Lloc: Ulldecona.

Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 65. Web.

11. Qui paga descansa qui cobra més (2018, 1 font)

Txell (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.

14. Qui paga descansa, i qui cobra encara més (1998, 1 font)

Lloc: Alt Pirineu.

15. Qui paga descansa, i qui cobra més (1934, 2 fonts)

Lloc: Bot.

16. Qui paga descansa, i qui cobra s'alegra (2018, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Constatació i evidències», p. 143. Editorial Sargantana.

22. Qui paga descansa…i el que cobra, encara més (1996, 1 font)

Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 11. Web.

23. Qui paga el que deu dels altres és hereu (1951, 2 fonts)

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 436. Edicions 62.

24. Qui paga, descansa (1900, 4 fonts)

25. Qui paga, descansa i el qui cobra s'alegra (1980, 1 font)

Lloc: Ribera.

27. Qui paga, descansa. Qui cobra, més (2010, 1 font)

28. Qui paga, descansa; i es que cobra, no es cansa (1956, 1 font)

Lloc: Eivissa.

Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 22. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

31. Qui pague, descanse, i qui cobre, més (1983, 1 font)

Qui paga, descansa, i qui cobra, encara més

Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2

Un projecte de:

www.dites.cat

Ajudeu-nos a millorar

Formulari de contacte