Paremiologia catalana comparada digital

Cadascú tira l'aigua al seu molí i deixa en sec el del veí

96 recurrències en 65 variants. Primera citació: 1882.

Cada u tira l'aigua al seu molí i deixa sec el del veí

8 fonts, 1987.
ACCAT (2012): Correu «Refranys per al Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
ACCAT (2012): «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. El profit», p. 132. Pagès Editors.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES… EGOISME», p. 22. L'Avui / El Punt Avui.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 190. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: Cada uno quiere llevar el agua a su molino y dejar en seco el del vecino.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Molí», p. 86. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 256. Edicions 62.
Agua.
Equivalent en castellà: Cada uno quiere llevar agua a su molino y dejar seco el del vecino.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 3». Autoedició.

Cadascú tira l'aigua al seu molí i deixa sec el del veí

5 fonts, 1992.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 399», p. 291. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Aigua». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 4. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

Qui porta l'aigua al seu molí no es recorda del seu veí

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1120. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre oficis i feines». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els moliners», p. 362. Edicions 62.

Cadascú tira aigua al seu molí, i deixa sec el del veí

3 fonts, 2008.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «III». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «IV». Web.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2008): Lo Pedrís «Revista 31 - Dites i Refranys a la vora del foc (III) - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-vora-del-foc-iii-maria-del-carme-mestre-c1093». Web.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2008): Lo Pedrís «Revista 32 - Dites i Refranys a la vora del foc (IV) - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-vora-del-foc-maria-del-carme-mestre-c1130». Web.

Cadascú tira l'aigua al seu molí i deixa en sec el del veí

3 fonts, 2003.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 3. Sobre oficis i beneficis (diners, treballs, oficis…)». Llibres de l'Index, S.A.
Cadascú mira pels seus interessos.
Sinònim: Cadascú capta per son sant.
Equivalent en castellà: Cada uno alega en derecho de su dedo; Cada uno quiere llevar el agua a su molino y dejar en seco el del vecino.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Aigua». Editorial Barcanova.
Interès / Desinterès.
Font: [F: A, 399].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 183. Web.

Tothom tira l'aigua al seu molí

3 fonts, 1969.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. El profit», p. 133. Pagès Editors.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Molí», p. 210. Edicions Polígrafa.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Aigua», p. 148. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Cada moliner gira l'aigua al seu molí

2 fonts, 1998.
Sinònim: Escombrar cap a casa (o cap a dintre).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «204», p. 65. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 33. Garsineu Edicions.

Cada moliner tira l'aigua al seu molí

2 fonts, 1992.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. El profit», p. 132. Pagès Editors.
Sinònim: Cadascú tira l'aigua al seu molí i deixa en sec el del veí | Fer anar l'aigua al seu molí.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2038», p. 177. Columna Edicions.

Dur l'aigua al seu molí

2 fonts, 1987.
L'aigua té el seu raconet.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «IX. D'aigua», p. 80. Autoedició.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 120. Editorial l'Esquer.

El moliner tira l'aigua cap al seu molí

2 fonts, 1969.
Al molí es mòlt el blat per convertir-lo en farina.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «Després de la batuda. Moldre, molí», p. 88. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
Equivalent en francès: Le meunier fait aller l'eau vers son moulin.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Els oficis / Les métiers», p. 610. Robert Morel Editeur.

Lo moliner tira l'aigua cap al seu molí

2 fonts, 2011.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «L», p. 3. Manuscrit.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. L», p. 368. Web.

Tirar (o fer anar) l'aigua al seu molí

2 fonts, 1968.
Fer anar les coses d'acord amb el profit propi; destacar en una conversa o xerrada el que interessa més al propi partit.
Tots dos oradors van parlar molt bé, però cadascun va fer anar més o menys l'aigua al seu molí.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «III. Modismes i frases fetes», p. 135. Editorial Claret.
Fer anar les coses d'acord amb el profit propi; destacar en una conversa o xerrada el que interessa més al propi partit.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Tirar l'aigua al seu molí

2 fonts, 1981.
Amb el significat de «fer les coses d'acord amb la seva conveniència».
A ningú no passava desapercebut que el director sempre tirava l'aigua al seu molí.
Sinònim: Portar l'aigua al seu molí.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 332. Llibres de l'Index, S.A.
Fer anar les coses d'acord amb el profit propi.
(1981): Apunts de català pràctic. 2 «Enriquim i polim la nostra parla», p. 13. L'Avui / El Punt Avui.

Tothom fa anar l'aigua cap al seu molí

2 fonts, 1999.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Buscar justificacions a les accions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els moliners», p. 362. Edicions 62.

Tothom vol portar s'aigua an es seu molí

2 fonts, 1957.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 41. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Tothom busca el propi interès.
Sinònim: Cada un prega per la seua ànima.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CS - Comportaments socials», p. 71. Institut d'Estudis Eivissencs.

Aquest duu l'aigua al seu molí

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.

Cada hu tira aigua en son molí y deixa en sec lo del vehi

1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/27/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cada hu tira l'aigua al seu molí i deixa sec lo del vehí

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys del temps», p. 17. Seuba Edicions.

Cada hu tira la ayga al seu molí e dexa en sech lo del vehí

1 font, 1900.
V. Captar.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «A», p. 17. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Cada hu tira la aygua á son molí y deixa en sech lo del vehí

1 font, 1912.
Aygua.
Equivalent en italià: Ognuno tira l'acqua al suo mulino e lascia al secco quello del vicino.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 191. Web.

Cada hu, tira l'aigua al seu molí i deixa sec el del vei

1 font, 1915.
De: Ferré i Gomis, Adelaida (1917-18).
Lloc: Castelldefels.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0038 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434170304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cada moliner gira l'aigua al seu molí i deixa sec el del veí

1 font, 2007.
Sinònim: Escombrar cap a casa (o cap a dintre).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «204», p. 65. Garsineu Edicions.

Cada qual cerca dur s'aigo an es seu cap-rec

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. C», p. 26. Consell de Mallorca.

Cada qual cerca dur s'aigua an es seu redol

1 font, 2008.
Cada qual procura per ell.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.2. Aigua. Beure. Refranys», p. 382. Editorial Moll.

Cada u fa córrer l'aigua en el seu cap-rec

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 398», p. 291. Columna Edicions.

Cada u tira l'aigua / al seu molí, i deixa sec / el del veí

1 font, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 61. Autoedició.

Cada u tira l'aigua a son molí i deixa en sec el seu veí

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cada u», p. 35. Edicions Polígrafa.

Cada u tira l'aigua al seu molí

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 218. Llibres de l'Index, S.A.

Cada u tira l'aigua al seu molí / i deixa en sec a son veí

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Molí», p. 210. Edicions Polígrafa.

Cada u tira l'aigua al seu molí / i deixa en sec el del veí

1 font, 1973.
Lloc: Cornellà de Llobregat.
Font: El Brusi, de Barcelona.
Gelabert i Fiet, Eduard (1973): Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore «Febrer», p. 166. AGM.

Cada u tira l'aigua al seu molí i deixa eixut el del veí

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Qui pledeja malalteja», p. 172. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Cada u tira l'aigua al seu molí i deixa sec a l'altre

1 font, 2008.
Demostra l'egoisme de les persones.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.3. Camp -Foravila - Llocs», p. 208. Editorial Moll.

Cada u tira l'aigua al seu molí i deixa sec el (del) seu veí

1 font, 1968.
Jo he afegit el (del) entre parèntesis.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 139. Editorial Claret.

Cada u tira l'aigua al seu molí, / i deixa sec el seu veí

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Chacun tire l'eau vers son moulin / et laisse à sec son voisin.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 64. Robert Morel Editeur.

Cada u tira l'aigua al seu molí, i deixa eixut el del veí

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Chacun dirige l'eau vers son moulin, et laisse à sec celui du voisin.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Viure i morir. Qui pledeja… malalteja», p. 121. Sport-Entraide-Amitié.

Cada un tira l'aigua al seu molí

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Sinònim: Cada un tira per la seva banda | Cada un tira pels seus.
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/53/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cadascú fa córrer l'aigua al seu cap-rec

1 font, 2012.
Cadascú mira pel seu propi benefici. El «cap-rec» és el solc mestre que fa anar l'aigua de pluja als aljubs, heretats, etc.
Sinònim: Cadascú tira l'aigua al seu molí.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Cadascú gira l'aigua al seu molí

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 64. Pagès Editors.

Cadascú porta l'aigua al seu molí

1 font, 2017.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2, p. 18. Zenobita Edicions.

Cadascú porta l'aigua al seu molí i deixa sec el del seu veí

1 font, 2014.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «021 - Cadascú porta l'aigua al seu molí i deixa sec el del seu veí», p. 021. Blogger.

Cadascú porta l'aigua al seu molí, per a deixar sec el seu veí

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'aigua», p. 83. Garsineu Edicions.

Cadascú porta l'aigua… al seu molí

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Cadascú que gira l'aigua al seu molí i li treu al seu veí

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 76. Pagès Editors.

Cadascú tira aigua al seu molí i deixa sec el del veí

1 font, 1992.
Al molí es mòlt el blat per convertir-lo en farina.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «Després de la batuda. Moldre, molí», p. 88. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

Cadascú tira l'aigua al seu molí

1 font, 1992.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 138. Servei Local de Català de Tortosa.

Cadascú tira l'aigua al seu molí / i deixa sec el del veí

1 font, 2000.
Obrar segons la conveniència pròpia, encara que sigui perjudicant el veí.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. C», p. 37. Ajuntament de l'Escala.

Cadascú vòl dur l'aigua al seu molí, més que quede en sec el del veí

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «C», p. 41. Editorial Arte y Letras.

Cadascú vol dur l'aigua al seu molí, mes que quede en sec el veí

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 88. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Cadascú vol dur l'aigua al seu molí; més que quede en sec el del veí

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Aigua». Web.

Cascú voldria la ayga al seu molí

1 font, 1905.
Proverbis scoceses.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis scoceses», p. 145. Stampa Elzeveriana.

Dur l'aigua cap al seu poal

1 font, 1996.
La nota del debat la va donar el representant d'Unió Valenciana, Héctor Villalba, que va dur l'aigua cap el seu poal afirmant que els fets d'Alacant demostren…
Marco, Empar (1996): Avui «Societat. Zaplana acusa el rector d'Alacant…», p. 26. L'Avui / El Punt Avui.

Dur-se [algú] al molí

1 font, 1995.
Enganyar.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 143. Instituto de Estudios Turolenses.

Dur-se l'aigua al seu molí

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Molí i moliners», p. 87. J. Huguet Pascual, editor.

L'aigua «pal» seu moli, deixant sec al veï

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 86. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Lo moliner tira l'aygua cap al seu molin

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «L», p. 19. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Qui porta l'ordi al molí no es recorda del seu veí

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Tirar (Cadascú) l'aigua al seu molí

1 font, 1996.
Sinònim: Veg. Portar l'aigua al seu molí.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 362. Edicions 62.

Tirar a son molí

1 font, 1996.
De: Eiximenis, Francesc.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Introducció», p. 30. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Tothom «tire» l'aigua al seu molí

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 97. Edicions Salòria.

Tothom fa anar l'aigua cap el seu molí

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1147. Editorial Selecta-Catalonia.

Tothom gira l'aigua al seu molí

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'aigua», p. 84. Garsineu Edicions.

Tothom porta l'aigua al seu molí

1 font, 2014.
Equivalent en esperanto: Ĉiu mano al si altiras.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Diners, feina, poder, justícia, lleis | Mono, laboro, povo, justico, leĝoj», p. 26. Associació Catalana d'Esperanto.

Tothom tira aigua al seu molí

1 font, 2018.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Tothom tira l'aigua al seu rec

1 font, 1999.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 39. Web.

Tothóm tire l'aigua al seu moli

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/83/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.