Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1137. Editorial Selecta-Catalonia.
Del mal pagador, gra o palla
57 recurrències en 26 variants. Primera citació: 1805.
De mal pagador, gra o palla
10 fonts, 1951.
Expressió emprada per a indicar que hom treu els recursos dels profits obtinguts en el mateix afer de què hom parla sense haver de recórrer a cabals d'altre origen.
Lloc: Alt Pirineu.
Récupérer tout.
Equivalent en francès: Du mauvais payeur, grain ou paille.
Lloc: Catalunya del Nord.
Del mal pagador, gra o palla
6 fonts, 1986.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
A qui no paga en diners, li cobren els deutes en espècie: productes, mobles, propietats.
És preferible el benefici segur, en espècie si cal, a uns diners improbables.
Sinònim: Similar: El que va davant, va davant.
Equivalent en castellà: Similar: Más vale pájaro en mano que ciento volando.
De mal pagador gra ó palla
5 fonts, 1805.
Equivalent en castellà: Del mal pagador aunque sea en paja.
Equivalent en llatí: Ex malo nomine debitum quocumque modo accipere oportet.
Equivalent en castellà: La mala paga siquiera en paja.
Equivalent en castellà: De mal pagador aunque sea en pajas.
Equivalent en llatí: Ex lupo vel pilus.
Equivalent en castellà: La mala paga siempre en pajas.
Equivalent en castellà: La mala paga siquiera en paja | Del mal pagador aunque sea paja.
Lloc: Rosselló.
De mal pagador cobra ni que sigui amb palla
4 fonts, 1951.
Equivalent en esperanto: Pago de ŝuldanto estas bona en ĉiu kvanto.
Sinònim: De (o Del) mal pagador, gra o palla.
De mal pagadòr gra ó palla
2 fonts, 1839.
Exp. que se ha de cobrar lo ques pòt per no predreu tot.
Equivalent en castellà: La mala paga siquiera en paja.
Ref. que ensenya que se ha de cobrar lo que se pod per no pérdrerho tòt.
Equivalent en italià: De mal pagatore o aceto o cercone.
Ref. que ensenya que se ha de cobrar lo que se pod per no pérdrerho tòt.
Equivalent en llatí: Ex malo nomine debitum quocumque modo accipere oportet.
Ref. que ensenya que se ha de cobrar lo que se pod per no pérdrerho tòt.
Equivalent en francès: Il faut tirer d'une mauvaise paie ce qu'on peut.
Ref. que ensenya que se ha de cobrar lo que se pod per no pérdrerho tòt.
Equivalent en castellà: La mala paga siquiera en paja, ó del mal pagador aunque sea en paja.
De mal pagador, cobra en blat o cobra en palla
2 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Gra se'n diu, al fruit dels cereals, separat ja de l'espiga i de la palla. També se'n diu grans, als tumorets quen'ixen en alguna part del cos.
Lloc: Ribera.
Del jugador, gra o palla
2 fonts, 1951.
De mal pagador / grá o palla
1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
De mal pagador / gra o palla
1 font, 1970.
De mal pagador grá ó palla
1 font, 1831.
Equivalent en castellà: La mala paga siquiere en paja.
De mal pagador grà ó palla
1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
De mal pagador, encara que siga en palla
1 font, 2011.
Com que hi ha la possibilitat de perdre-ho tot, més és palla que no res.
Lloc: País Valencià.
De mal pagador, encara que sigui en palla
1 font, 2008.
D'un mal pagador, cobra el que puguis i com puguis.
De mal pagador, grà o palla
1 font, 1900.
De mal pagador, o gra o palla
1 font, 1992.
El gra és el que obtenim una vegada hem separat la palla, el boll, les clofolles i totes les altres impureses.
Del mal pagadó, cobra mas que sigue en pallús
1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Del mal pagadó, gra ó palla
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Del mal pagador / gra o palla
1 font, 1936.
Del mal pagador gra ó palla
1 font, 1898.
Del mal pagador gra o palla
1 font, 1970.
Del mal pagador, / gra o palla
1 font, 1937.
Del mal pagador, encara que siga amb palla
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Del mal pagador, encara que siga en palla
1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Del mal pagador, grá o palla
1 font, 1900.
Del mal pagador, grá ó palla
1 font, 1891.
Del mal pagaor, encara que siga en palla
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.