Paremiologia catalana comparada digital

El que poc costa, poc dol

70 recurrències en 31 variants. Primera citació: 1847.

A qui poc li costa, poc li dol

11 fonts, 1987.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 231. Manuscrit.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 312. Autoedició.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Constatació i evidències», p. 144. Editorial Sargantana.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 27. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món anímic. El caràcter», p. 89. Xàbiga.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 124. Universitat Autònoma de Barcelona.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 71. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: Els diners. L'estalvi», p. 48. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 114. Onada Edicions.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Egoista, conveniencier», p. 180. Eixam Edicions.
Lloc: Aldover (Baix Ebre).
Villamón Piñol, Ismael; Aliern Pons, Francesca (1997): Aldover, «passat i present» «El refranyer», p. 104. Ajuntament d'Aldover.

El que poc costa, poc dol

11 fonts, 1969.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Pèrdua», p. 125. Edicions Tres i Quatre.
Tot el bo costa | El que es posseeix sens amor, es perd sens dolor.
Sinònim: El que menja el meu veí, poc profit me farà a mi | El dels altres fa de bon donar | Ço que hom no ha de pagar, no és car | L'home no perd sens dolor si no ço que té sense amor | Fill sens dolor, mare sens amor | Si vols que et duri, fes que et suï |.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2597», p. 291. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El treball», p. 64. Garsineu Edicions.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Equivalent en francès: On s'attache peu à ce qui coûte peu.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Estalvi i malgastar / Économie et gaspillage», p. 286. Robert Morel Editeur.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 178. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 5. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Esforç / Felicitat / Lluita / Patiment.
Font: [LEM: 178].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 181. Web.
Proporció / Desproporció.
Font: [LEM: 178].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 186. Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de diners i negocis», p. 29. Seuba Edicions.

El que poc costa poc dol

8 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1136. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La feina», p. 59. Pagès Editors.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Refranys en català i anglès en les inicials del diccionari. De: Colomer, Jordi.
Equivalent en anglès: Quickly come, quickly go.
Font: Nou diccionari anglès-català català-anglès (Pòrtic 1981).
Gazofilaci (2021): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1420418747181981708». Twitter.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 241. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Diners i quantitats», p. 170. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
En sentit recte, les coses barates no tenen qualitat; en sentit figurat, allò que no costa de fer no té importància.
Sinònim: El que poc costa poc val.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 397. Edicions 62.
Lloc: Bellvís.
Salvia, Ramon (2011): Carrilet, 210 (1/1/2011) «Refranys populars de les nostres contrades», p. 44. Revista Carrilet.

Al que poc li costa, poc li dol

4 fonts, 1985.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Allò regalat, heretat o fàcilment aconseguit no és valorat com les coses que li han costat a u un gran esforç.
Sinònim: Similar: Els avis creen les fàbriques, els fills les disfruten i els néts les tanquen.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 178. Web.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «A», p. 11. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. A», p. 117. Edicions Víctor.

Lo que poc costa poc dol

3 fonts, 1989.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «14. Els sentiments i les actituds - 14.5. Paciència i conformitat». Web.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 14. Autoedició.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 63. Web.

Lo que poc costa, poc dol

3 fonts, 1915.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0088 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435650304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «L», p. 34. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 130. Servei Local de Català de Tortosa.

Lo que poch costa poch dol

3 fonts, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 36. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «C», p. 15. Manuscrit.

A qui poc costa, poc li dol

2 fonts, 1997.
A quien no le cuesta esfuerzo obtener algo, no lo aprecia.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 37. Comercial Denes, SL.
Lloc: País Valencià.
Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Refranys. Clau - 40.», p. 11. Web.

Lo que poc te costi no el planyis

2 fonts, 2007.
Lo que no te costi res no tenguis versa a donarlo.
Lloc: Mallorca.
Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «https://textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. Blogger.
Lo que no te costi res no tenguis versa a donarlo.
Lloc: Illes Balears.
Vich (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.

«Lo» que poc costa, poc dol

1 font, 2011.
Adverteix que a qui no li costen de guanyar els diners, no els valora.
Sinònim: Similar: Els diners, com vénen se'n van.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 305. Web.

A qui no li costa no li dol

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 183. Autoedició.

A qui poc costa poc dol

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 11. Autoedició.

A qui poc costa, poc dol

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3545», p. 315. Columna Edicions.

A qui poc li costa una cosa poc li dol

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1764. Publicacions de la Universitat de València.

A qui poc li costa, / poc li dol

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Costar», p. 243. Edicions Polígrafa.

A qui pòc li còsta, pòc li dòl

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 27. Editorial Arte y Letras.

Al qui poc li costa, poc li dol

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 173. Autoedició.

Aquí poc costa, poc dol

1 font, 2003.
És una asseveració que critica la forma de guanyar diners d'algunes persones amb les cartes, jocs d'atzar o béns bruts que no han suat.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 342. Ajuntament d'Amposta.

El (o allò) que poc costa, poc dol

1 font, 2007.
Sinònim: Cosa suada, cosa estimada | El que costa és el que val | Els diners que no costen de guanyar, no costen de gastar | Les feines dures tenen premis amagats.
Equivalent en castellà: Poco dura lo que no se suda.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «180», p. 59. Garsineu Edicions.

El que costa poc poc dol

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

El que costa poc, poc dol

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 396. Edicions 62.

Lo que poc cost, / poc dol

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dol», p. 210. Edicions Polígrafa.

Lo que pòc costa, pòc dòl

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 156. Editorial Arte y Letras.

Lo que poc costa, poc dòl

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. LO», p. 161. Impremta Querol, Tortosa.

Lo que poc costa, poc, dol

1 font, 1847.
Equivalent en castellà: Hijo sin dolor madre sin amor.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Costar», p. 10. Agencia Médica Catalana.

Lo que poc coste, poc dol

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 85. Edicions Salòria.

Lo que pòc val, pòc còsta

1 font, 1912.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1912): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VIII. Manresa, matj-juny de 1912, núm. 55», p. 256. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Lo que poch costa poc dòl

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Tercer ramellet. Flors de la terra», p. 63. Imprempta de Carlos Latrobe.

Lo que poch costa, poch dol

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 73. Editorial Rourich.

Poc me costa, poc me dol

1 font, 1992.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 143. Servei Local de Català de Tortosa.

Qui poc li costa poc li dol

1 font, 2000.
Lloc: Campredó (Tortosa).
Forés i Codorniu, Faustino (2000): «Refraner» «Refranys d'àmbit local», p. 344. Autoedició.