A Madrid se'n farien creus i es pensarien que la cosa, aquesta vegada i no quan Cambó, va de debò.
Fer-se'n creus
110 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1803.
Fer-se'n creus
49 fonts, 1874.
Estranyar-se d'una cosa.
Equivalent en castellà: Hacerse cruces de algo.
Parèixer-li impossible una cosa.
Sinònim: Fer-se'n set creus.
Hacerse cruces, sorprenderse, extrañarse.
Sorpresos.
De la tàctica emprada per Julio Anguita moltes persones del seu mateix àmbit polític se'n fan creus, en públic i en privat, i temen el pitjor.
No poder avenir-se'n.
Te'n faries creus, si sabessis el que arriba a menjar.
Sinònim: Ser una bona creu.
En Màxim es mirava la seva filla i se'n feia creus.
I la gent se'l mirava amb reverència i se'n feien creus.
Qui queda fortament estranyat d'algo.
Lloc: País Valencià.
La farmacèutica que ens va despatxar se'n feia creus perquè m'acabaven de donar pròpolis per al mal de coll. Mal de canyó o mal de coll, és el mateix.
Lloc: Empordà.
Estranyar-se molt d'una cosa o una notícia.
La Lluïsa se'n feia creus, quan li van donar la trista notícia.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Estranyar-se d'alguna cosa.
Lloc: País Valencià.
Sorprendre's; no entendre el que passa.
El llaurador se'n feia creus, d'aquella història.
Sinònim: Quedar fet (o deixar) de pedra.
Sorprendre's o estranyar-se davant d'una situació poc habitual, extraordinària.
A través de l'acció de senyar-se, s'expressa estranyesa, admiració, incredulitat o por, davant un esdeveniment increïble o extraordinari.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Estranyar-se davant una cosa insòlita, extraordinària.
Què dius ara? Me'n faig creus.
La gent se'n feia creus i es comentava que, si el castell s'ensulsia, ja hi podies pujar de peus que no era mai per culpa seva.
Lloc: El Vendrell.
Admirar-se d'alguna cosa.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Estranyar-se davant una cosa insòlita, extraordinària.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Quan els alumnes de BUP i COU ja es feien creus de com d'intensa pot ser la vida d'un president de la Generalitat.
Ser difícil d'entendre.
Quan els van dir que havien aprovat se'n feien creus.
Sorprendre's, estranyar-se molt davant d'algun fet.
[…] de grans possibilitats de negociació, les cancelleries europees, especialment de França i d'Anglaterra, es feien creus de la candidesa dels catalans.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Sorprendre's.
Lloc: Cambrils.
Admirar-se, estranyar-se davant alguna cosa insòlita, extraordinària.
Lloc: Cambrils.
L'Anna-Francesca va tornar a fer-se'n creus, que la Mercè hi sortís.
No poder avernir-se'n.
Encara es fa creus de la barra del bandarra.
Lloc: Urgell.
Estranyar-se, sorprendre's, admirar-se per alguna cosa.
Estranyar-se algú de quelcom.
Admirar-se de quelcom.
I no cal fer-se'n creus, si els nens d'avui pensen que "plorar com una magdalena" al·ludeix al fet que les magdalenes regalimen quan les suques a la llet.
Trias de Bes diu que Aznar ha acceptat el catalanisme polític. Me'n faig creus.
Admirar-se o estranyar-se davant d'un fet insòlit.
Estar espantat o pres de gran admiració. Estar molt sorprès.
Sinònim: Estar amb sos cabells drets | Badar un pam de boca | Quedar amb sa boca oberta | Obrir uns ulls com a llanternes.
Lloc: Mallorca.
Sentir sorpresa o espant per un determinat fet.
Lloc: Mallorca.
Estar molt sorprès, estupefacte.
Sinònim: Venir de nou | Quedar d'un peu | Quedar de pedra | Quedar astorat | Quedar amb un pam de nas | Quedar-se d'una peça | Quedar sense polsos | Quedar mort | Quedar amb sa boca oberta | Quedar amb sos cabells drets | Quedar fred | Quedar sense paraula.
Lloc: Mallorca.
Semblar increïble.
Lloc: Empordà.
En Lluís se'n feia creus. Ni tan sols ell, que detestava aquell personatge amb totes les seves forces, s'esperava un nivell tan baix.
Es feia creus d'aquella fama immerescuda i pensava que sihagués tingut més mala fe —o potser en cas de necessitat, qui sap—, hauria estat un timador excel·lent.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Lloc: Alcanar.
Contada per Teresa Pinent, de Bellpuig.
Tothom se'n feia creus, fins que el seu pare aixecant la veu va dir:…
I aleshores em van deixar tranquil·la un dia, com un fantasma, que alletava amb els ullets tancats i el somriure adormit i agafava la nena amb els bracets com de molla de pa sobre la panxa desinflada, i en Domènec que se'n feia creus, de tot plegat.
Lloc: Camprodon, Vallespir.
Passa, que tè en farás creus!
Però si et digués quina, te'n faries creus. A vegades a la vida hi ha casualitats que foten fàstic.
Entre moltes altres, desconeixia el significat de tenir el cul llogat, anar a mal borràs, fer-se l'orni, fer-se'n creus, beure's l'enteniment, tenir l'armilla forta, tenir mala peça al teler, bufar i fer ampolles, agafar (algú) amb els pixats al ventre…
Lloc: Torroella de Montgrí.
Fer-se creus
25 fonts, 1880.
A alguns pareix que se'ls amontona la sort, o simplement les coses els roden bé, fan bona cara. D'altres al contrari, fan mala cara normalment. Hi ha una bona mostra pels qui es queden despagats. Ho tenen molt negre.
Lloc: Alcoi.
Mots de patxanga. Fer.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Equivalent en castellà: Hacerse cruces.
Admirar-se, estranyar-se, davant quelcom d'insòlit, d'extraordinari.
Quan ho sabrà se'n farà creus.
Equivalent en castellà: Hacerse cruces.
Estranyar-se.
Jo mateixa em feia creus que un xiquet tan xicotet puguera obrir el cotxe.
Sinònim: No acabar-s'ho.
Lloc: Comarques de Castelló.
A l'esmorzar del Sant Jordi, Joaquim Molins es feia creus que Rodrigo Rato hagués estat capaç de tenir una nena "tan preciosa" durant la negociació.
Us faríeu creus de com, tot de lluny, ja reconeixen l'amo.
Lloc: Pallars.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Es feia creus de la capacitat que tenien de destrucció amb aquells ginys.
Lloc: Vic (Osona).
Estar molt admirat d'una cosa, considerar una cosa inversemblant.
Quan penso en els perills que hi havia en aquella muntanya, em faig creus d'haver tingut valor de pujar-la.
Lloc: Vic (Osona).
Aquesta indiferència anguniejà el professor. Jo em feia creus de l'aplom, la fredor i l'habilitat de Marta.
Tothom que el tractava es feia creus de com un actor tan natural en escena no en fos gens quan prenia cafè o llegia el diari.
Estranyar-se.
Sinònim: Veg. No acabar-s'ho.
Sorprendre's.
Estranyar-se o bé sentir admiració per alguna cosa.
Quan es va assabentar, es feia creus.
Quedar molt sorprès d'alguna cosa.
Lloc: País Valencià.
Tant els enviats de l'ONU com els de l'OTAN i altres forces militars i diplomàtiques destacades a Bòsnia s'han fet creus de la ignorància de Carter sobre la complicada troca que a Bòsnia cal deslligar.
Tothom es feia creus de la singular bellesa d'aquella desconeguda i de la sobtada desaparició de cada dia.
Contada per Josep Maria Serra i Forné, de Bellpuig.
Tota la gent que a l'endemà al matí va passar-hi pel davant, restava meravellada d'aquell bé de Déu de palau tan sumptuós i es feia creus que en una nit s'hagués pogut bastir una casa tan rica.
La tieta, en veure la casa, quan l'oncle avisà que ja estava pintada i que ara calia netejar-la, es feia creus i deia que això era la davallada.
Us fareu creus de lo que m'ha tocat viure a les escorrialles de la vellesa.
Refranyer, locucions, frases fetes, dites i cançons dels pobles de la Vall de Guadalest: Confrides, l'Abdet, Benifato, Beniardà, Benimantell, el Castell de Guadalest.
Lloc: Vall de Guadalest (Marina Baixa).
Espantar-se, sorprendre's.
Me'n faig creus!
4 fonts, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Lloc: Salt (Gironès).
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Exclamació d'estranyesa.
Lloc: Tortosa.
Fer-se creus (d'alguna cosa)
3 fonts, 1949.
Admirar-se, estranyar-se, davant quelcom d'insòlit, d'extraordinari, d'increïble.
Tothom es feia creus de tant d'atreviment / Quan ho sabrà se'n farà creus.
Sinònim: No poder-se acabar (alguna cosa), quedar de pedra, no saber avenir-se (d'alguna cosa).
Font: R-M / EC.
Mostrar-ne sorpresa, admirar-se'n.
Em faig creus de com és de desvergonyit aquest home.
Lloc: Eivissa.
Me'n faig creus
2 fonts, 2003.
Lloc: Mallorca.
Se'n fa creus
2 fonts, 2003.
Del que no arriba a creure una cosa.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Lloc: Mallorca.
Encara m'estíc fent creus
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Ens en farem creus
1 font, 2021.
Lloc: Empordà.
Fer-me creus
1 font, 1994.
Em faig creus pel que trobo a l'autopista del Baix Llobregat.
Fer-se creus [d'una cosa]
1 font, 1995.
No acabar-s'ho de creure, estranyar-se.
Font: CL, BS, CO, CR, FX, H, ME, ML, MR, MS, S, TC, VR, VT.
Fer-se creus d'una cosa
1 font, 2014.
Mantenir-se entre dues opinions.
Fer-se'n creus (algú d'alguna cosa)
1 font, 1996.
Els enganyà a tos,: a la mare, que se'n feia creus. Als servents, que tornaven a respirar…
Fer-se'n creus (d'alguna cosa)
1 font, 2024.
Quedar trasbalsat davant d'una notícia sorprenent, no saber-se'n avenir.
Quan sabrà que han tancat l'escola, se'n farà creus.
Ferse creus
1 font, 1803.
F. fam. desmostrar l'admiració y estranyesa que causa alguna cosa.
Equivalent en castellà: Hacerse cruces.
F. fam. desmostrar l'admiració y estranyesa que causa alguna cosa.
Equivalent en llatí: Maxima admiratione affici.
F. demostrar l'admiració, y estranyesa que causa alguna cosa.
Equivalent en castellà: Hacerse cruces.
F. demostrar l'admiració, y estranyesa que causa alguna cosa.
Equivalent en llatí: Maxima admiratione affici.
Fèrse creus
1 font, 1839.
Fr. Demostrar la gran admiració ó estranyesa que causa alguna cosa.
Equivalent en castellà: Hacerse cruces.
Fr. Demostrar la gran admiració ó estranyesa que causa alguna cosa.
Equivalent en francès: S'émerveiller.
Fr. Demostrar la gran admiració ó estranyesa que causa alguna cosa.
Equivalent en italià: Farsi il segno della croce.
Fr. Demostrar la gran admiració ó estranyesa que causa alguna cosa.
Equivalent en italià: Restar di sasso.
Fr. Demostrar la gran admiració ó estranyesa que causa alguna cosa.
Equivalent en llatí: Maxima admiratione affici, percelli.
Ferse'n creus
1 font, 1958.
Hacerse cruces de un sucedido, maravillarse. De la iteración de la señal de la cruz en tiempos medievales para protegerse.
Fersen creus d'una còsa
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Me ́n faig creus
1 font, 2016.
Quan estás sorpresa per alguna cosa o fet.
Lloc: Pla de l'Estany.