Paremiologia catalana comparada digital

Poc parlar és saviesa

62 recurrències en 24 variants. Primera citació: 1398.

Poc parlar és saviesa

10 fonts, 1916.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. La parla», p. 87. Pagès Editors.
En relació amb parlar o la conveniència de saber callar hem trobat més sentències que afavoreixen la prudència, la reserva oral.
Casanova i Masferrer, Agustí (2022): «Refranys a la carta - https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/06/10/refranys-carta-48711583.html». Diari de Girona.
De: Turmeda, Anselm.
Font: Llibre de bons amonestaments (1399) o Franselm.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 101. Revista Caplletra.
Així mateix, el DCCL inclou, en el seu repertori paremiogràfic, dues encunyacions provinents del Franselm que no havien estat incorporades als reculls precedents.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 107. Revista Caplletra.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 303. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Boca muda mai fou abatuda | Qui calla, amb ningú es baralla | Qui molt xerra, molt erra.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 946», p. 904. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. Parlar, callar i mentir», p. 31. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Any 1397. De: Turmeda, Fra Anselm.
Font: Fra Anselm.
Jordà i Canal, Josep (1916): Aforismes catalans. Assaig d'estudi «Antiguitat», p. 11. Autoedició.
Recomana la discreció.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 405. Edicions 62.
Recomana la discreció.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral. Vicis i virtuts», p. 57. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Poc parlar es sabiesa

6 fonts, 1805.
Exp. los bons efectes que produheix lo callar.
Equivalent en castellà: Al buen callar le llaman Sancho.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Parlar», p. 21. Agencia Médica Catalana.
Equivalent en castellà: Al buen callar llaman Sancho.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Parlar», p. 154.
Equivalent en llatí: Nocet esse loquutum.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Parlar», p. 154.
Equivalent en llatí: Nulli tacuisse nocet.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Parlar», p. 154.
Sinònim: V. Parlar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Sabiesa», p. 302.
Equivalent en castellà: Al buen callar llaman Sancho.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 656. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Equivalent en castellà: Al buen callar llaman Sancho.
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/37/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Sinònim: Llengo muda, mai fonc batuda.
Equivalent en castellà: El lobo si es callado, por sesudo es reputado.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 16. Consell de Mallorca.
Ref. que recomana a prudènt moderació en lo parlar.
Equivalent en castellà: Al buen callar llaman sancho.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sabiesa», p. 733. Impremta de Josep Torner.
Ref. que recomana a prudènt moderació en lo parlar.
Equivalent en francès: Il y a un temps de parler, et un temps de se taire.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sabiesa», p. 733. Impremta de Josep Torner.
Ref. que recomana a prudènt moderació en lo parlar.
Equivalent en italià: Il tacere mai non nuoce.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sabiesa», p. 733. Impremta de Josep Torner.
Ref. que recomana a prudènt moderació en lo parlar.
Equivalent en llatí: Nulli tacuisse nocet: nocet esse loquutum.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sabiesa», p. 733. Impremta de Josep Torner.
Ref. que recomana a prudènt moderació en lo parlar.
Equivalent en llatí: Prudenter silere laudatum est.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sabiesa», p. 733. Impremta de Josep Torner.

Poch parlar es sabiesa

5 fonts, 1831.
Equivalent en castellà: Al buen callar le llaman Sancho.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «472», p. 108. Imprenta de Saurí y Compañía.
Sinònim: La millor paraula es la que's queda per dir.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 28. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Equivalent en castellà: A buen callar le llaman Sancho.
Marcet y Ll., J. (1863): Compendio de los errores en que incurren los catalanes al hablar y escribir «Refranes y adagios en castellano y catalán», p. 15. Imprenta de Luis Tasso.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Segon ramellet. Flors del mon», p. 39. Imprempta de Carlos Latrobe.
Poch parlar es sabiesa. 14-1-1893.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1266.jpg. Manuscrit.
Poch parlar es sabiesa. 14-1-1890 / = 1, 2, 92, 97.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1267.jpg. Manuscrit.
Poch parlar es sabiesa. 14-1-1892 / 14-1-1893.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1268.jpg. Manuscrit.
Poch parlar es sabiesa. 17-2-1910 / 15-1-1911.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1269.jpg. Manuscrit.

Lo poch parlar es sabiesa

3 fonts, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 1. Del artículo», p. 21. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Equivalent en castellà: Quien calla piedras apaña.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.
Equivalent en llatí: Stultus verba multiplicat.
Font: Lo Eclesiastich.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.
«Stultus verba multiplicat», llegim en l'Ecclesiastés.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 71. Editorial Rourich.

Poch parlar es saviesa

3 fonts, 1857.
Equivalent en castellà: Al buen callar llaman Sancho.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 230. Imp. de J. Horta.
Poch parlar es saviesa. 25-2-1915 / =98.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1270.jpg. Manuscrit.
(1857): Sentencias morales, d'un còdex del Monestir de Sant Cugat del Vallès, dins Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, Tomo XIII, por D. Próspero de Bofarull y Mascaró «Com lom deu parlar poch», p. 252.

Poc parlar fa savi

2 fonts, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. P», p. 83. Ajuntament de l'Escala.
Sinònim: Qui massa xerra, alguna n'erra.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «495», p. 144. Garsineu Edicions.

Poc parlar fa saviesa

2 fonts, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. P», p. 81. Ajuntament de l'Escala.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Parlar», p. 90. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.3 Propostes didàctiques per a l'Educació Secundària», p. 236. Editorial Moll.

El poc parlar és saviesa

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Silenci», p. 148. Edicions Tres i Quatre.

Entre les gents, el poc parlar és saviesa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 501», p. 759. Columna Edicions.

Entre les gents, lo poc parlar / és saviesa

1 font, 1398.
De: Turmeda, Anselm.
Turmeda, Anselm (1398): Llibre de bons amonestaments, p. 145. Editorial Barcino.

Entre les gents, lo poc parlar és saviesa

1 font, 2010.
Anselm Turmeda (Llibre de bons amonestaments).
Picornell, Climent (2010): dbalears.cat «Jardins d'altri a la reentrée». Web.

Lo poc parlar és saviesa

1 font, 1996.
Formulació parèmica d'un concepte que ve de l'antiguitat clàssica. De: Turmeda, Anselm.
Font: Franselm. Estrofa 6.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Franselm», p. 52. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Ló poch parlar es sabiesa

1 font, 1917.
Sinònim: El poc parlar és saviesa.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 174. Editorial Trabucaire.

Parlar poc, és saviesa

1 font, 1990.
Equivalent en francès: parler peu, c'est la sagesse.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Recomanacions», p. 55. Autoedició.

Poc parlar / Es saviesa

1 font, 1915.
De: Montanyà, Josep (1917).
Lloc: Balsareny.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0050 «Adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434720304201/83/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Poc parlar / i molt obrar / és saviesa

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Parlar», p. 165. Edicions Polígrafa.

Pòc parlar es sabièsa

1 font, 1911.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1911): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VII. Manresa, janer-febrer de 1911, núm. 47», p. 119. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Poc parlar ès sabiesa

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Al buen callar llaman Sancho.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Poc», p. 205.
Equivalent en llatí: Nulli tacuisse nocet; nocet esse loquutum.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Poc», p. 205.

Pòc parlar es savièsa

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «Discurs-prolec», p. 47. Centre Excursionista de Catalunya.

Poc parlar es savièsa

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XII. Sèny», p. 317. Centre Excursionista de Catalunya.

Si call, per no dir faré paguesa; / si parle, direu ma llengua quant talla; / digau què us vullau!, puix no puc fer falla, / que ja poc parlar no em par saviesa

1 font, 2001.
De: Roís de Corella, Joan.
Font: Obra profana, a cura de Jordi Carbonell, València: Albatros, 1973, pàg. 58.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 108. Revista Caplletra.

Si call, per no dir faré paguesa; / si parle, direu ma llengua quant talla; digau què us vullau!, puix no puc fer falla, / que ja poc parlar no em par saviesa

1 font, 1996.
Font: Poema Debat ab caldesa de Joan Roís de Corella.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Franselm», p. 53. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Tots los savis hòmens del món se acorden que el poc parlar és saviesa

1 font, 2001.
Font: Pròsper de Bofarull, Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, v. XIII, Barcelona, 1857, pàg. 252.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 108. Revista Caplletra.

Tots los savis hòmens del món se acorden que.l poch parlar és saviesa

1 font, 1996.
De: Pacs.
Font: Doctrina moral (primera meitat del s. XV).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Franselm», p. 53. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.