1. Anant jo calent, em ric de la gent (2003, 1 font)
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. L'egoisme», p. 105. Pagès Editors.
Que rigui la gent i que jo vagi calent
57 recurrències en 38 variants.
2. Anant jo calent, m'en ric de la gent (2008, 1 font)
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
3. Anant jo calent, me'n ric de la gent (1993, 5 fonts)
Equivalent en castellà: Ande yo caliente y ríase la gente.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Fred i calor», p. 258. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
L' interès personal deu prevaleixer davant l'opinió de tercers.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Equivalent en castellà: Veg. tb. 508 | Ande yo caliente, ríase la gente | Ande yo caliente y ríase la gente.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Calent», p. 33. Edicions 62.
Sempre són preferibles la pròpia satisfacció i la comoditat, que no pas les opinions alienes.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 47. Edicions 62.
4. Anant jo calent, me'n ric de la gent; o que rigui la gent (2003, 1 font)
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. A», p. 151. Consell de Mallorca.
5. Anar jo calent, me'n ric de la gent (1989, 1 font)
Facultat que dóna el tenir diners de poder riure's de la gent, és a dir, burlar-se d'algú, mostrar menyspreu d'algú.
Equivalent en castellà: Ande yo caliente, ríase la gente.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 114. Editorial de Vecchi.
6. Anat jo calent, me'n ric de la gent (1988, 1 font)
Equivalent en castellà: Ande yo caliente y ríase la gente.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 179. Editorial Millà.
7. Diga la gent, diga, calenta vagi jo (1992, 1 font)
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 496», p. 758. Columna Edicions.
8. Estigui jo calent i rigui la gent (2008, 1 font)
Quan jo estic bé, hi està tothom.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.2. Estat d'ànim. Alegria i tristesa. Riure i plorar. Refranys», p. 391. Editorial Moll.
9. Estigui jo calent i rigui sa gent (1993, 1 font)
Es diu quan es fa una cosa a comoditat i satisfacció pròpia, sense preocupar-se de l'opinió dels altres.
Equivalent en castellà: Ande yo caliente y ríase la gente.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «518 Calent», p. 81. Institut Menorquí d'Estudis.
10. Estigui jo calent y rigui se gent (1885, 1 font)
Equivalent en castellà: Ande yo caliente y riase la gente.
Lloc: Menorca.
Benejam i Vives, Joan (1885): Vocabulario menorquin-castellano «Refranes menorquines con sus equivalentes castellanos», p. 168. Imprenta de Salvador Fábregues.
11. Estigui jo calent, i rigui la gent (1999, 4 fonts)
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2000): Revista Bellpuig, 611 «Refranyer popular», p. 33. Revista Bellpuig.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. E», p. 37. Consell de Mallorca.
Es diu quan es fa una cosa per satisfacció pròpia, sense preocupar-se del que pensin els altres.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 51. Edicions 62.
12. Estigui jo calent, que rigui sa gent (1984, 1 font)
Indiferència, de lo que diguin ets altres.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Egoisme. Escepticisme», p. 202. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
13. La gent riguin, la gent riguin; calenteta vagi jo (2011, 1 font)
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. El vestit», p. 173. Institut Francesc Ribalta.
14. Mentre jo vagi calent, / deixa que rigui la gent (1997, 1 font)
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 22. Autoedició.
15. Mentre jo vagi fent, / que digui la gent (1997, 1 font)
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 22. Autoedició.
16. Que digui la gent i jo estigui calent (2003, 1 font)
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 54. Consell de Mallorca.
17. Que digui la gent i jo que estigui calent (1993, 1 font)
Equivalent en castellà: Ande yo caliente, ríase la gente.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Burla», p. 151. Edicions Tres i Quatre.
18. Que jo vaja calent, e riga-se-n la gent! (1900, 2 fonts)
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Aforismes castellans», p. 144. Seuba Edicions.
Font: D'origen castellà, segons A. Bulbena.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «Aforismes castellans», p. 108. Tarascó, Viladot & Cuesta.
19. Que rigui la gent i que jo vagi calent (1994, 9 fonts)
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «EL TEMPS QUE FA. LA CALOR I EL FRED», p. 8. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Muntañola, Joaquim (2008): Dites populars catalanes. Caixa d'Estalvis I Pensions de Barcelona, "La Caixa".
Equivalent en castellà: Veg. tb. 171 | Ande yo caliente, ríase la gente | Ande yo caliente y ríase la gente.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Gent», p. 69. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna», p. 41. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna». Web.
Buscar només el seu gust.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Gust personal», p. 34. Edicions 62.
20. Que rigui la gent i que jo vai calent (1999, 3 fonts)
Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.
21. Que rigui la gent i que jo vaig calent (1999, 1 font)
Sempre són preferibles la pròpiasatisfacció i la comoditat, que no pas les opinions alienes.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 56. Edicions 62.
22. Que rigui la gent, mentre jo vagi calent (1999, 1 font)
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 37. Web.
23. Que se'n rigont la gent / mentre jo vagi calent (1979, 1 font)
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Modismes i frases fetes», p. 93. Autoedició.
24. Vagi jo calent i que es rigui la gent (2010, 1 font)
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
25. Vagi jo calent i que rigui la gent (1914, 2 fonts)
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. L'egoisme», p. 106. Pagès Editors.
Equivalent en castellà: Ande yo caliente, y ríase la gente.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. V», p. 839. Antoni López, Editor.
26. Vagi jo calent, / i rigui la gent (1969, 1 font)
Equivalent en francès: Pourvu que je sois bien au chaud, / les gens peuvent rire.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 48. Robert Morel Editeur.
27. Vagi jo calent, me'n ric de la gent (1998, 1 font)
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 39. Garsineu Edicions.
28. Vaja jo calent e riga's la gent (1996, 1 font)
Equivalent en castellà: Vaya yo caliente y ríase la gente.
Font: Capítol IX. (IX.10).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 247. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
29. Vaja jo calent i riga la gent (1992, 1 font)
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 297», p. 516. Columna Edicions.
30. Vaja jo calent i riga's la gent (1996, 1 font)
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 299. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
31. Vaja jo calent y qu'es riga la gent (1928, 1 font)
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «V», p. 301. Editorial Arte y Letras.
32. Vaja jo calent y riga la gent (1863, 1 font)
Equivalent en castellà: Ande yo caliente y ríase la gente.
Marcet y Ll., J. (1863): Compendio de los errores en que incurren los catalanes al hablar y escribir «Refranes y adagios en castellano y catalán», p. 15. Imprenta de Luis Tasso.
33. Vaja jo calent y riga la gent (*) (1883, 1 font)
(*) Castellanisme.
Sinònim: Primer jo, després jo y sempre jo.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «Carta-prólech», p. 7. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
34. Vaja jo calent, u que riga la gent (1912, 1 font)
Anar.
Equivalent en italià: Fa cosa onesta e lascia pure dir la gente.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 189. Web.
35. Vaja jo fart y content, / y riga, riga la gent (1880, 1 font)
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quint ramellet. Flors de casa y de taula», p. 103. Imprempta de Carlos Latrobe.
36. Vaja jò fart y calent, y que s'en riga la gent (1900, 1 font)
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «II. Atmòsfera. Temperatura. Temps del any», p. 104. Centre Excursionista de Catalunya.
37. Vatja jyo calent, y rias la gent (1736, 1 font)
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 101. Librerías París-Valencia.
38. Vatja yo calent, y rias la gent (1900, 1 font)
Equivalent: Ande eu quente, ria-se a gente.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «II. Atmòsfera. Temperatura. Temps del any», p. 104. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Ande yo caliente y ríase la gente | Anda caliente, come poco, bebe asaz (no gaire), y vivirás.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «II. Atmòsfera. Temperatura. Temps del any», p. 104. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Frigora dum vitem, populi nil sibila curo.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «II. Atmòsfera. Temperatura. Temps del any», p. 104. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Que je sois repu et content, et que les gens rient et rient encore (Pepratx).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «II. Atmòsfera. Temperatura. Temps del any», p. 104. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Que les autres se mouillent, pourvu que je suis à sec!
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «II. Atmòsfera. Temperatura. Temps del any», p. 104. Centre Excursionista de Catalunya.
Muntañola, Joaquim (2008): Dites populars catalanes
Ajudeu-nos a millorar
