Paremiologia catalana comparada digital

Que rigui la gent i que jo vagi calent

84 recurrències en 56 variants. Primera citació: 1736.

Que rigui la gent i que jo vagi calent

9 fonts, 1994.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «EL TEMPS QUE FA. LA CALOR I EL FRED», p. 8. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Muntañola, Joaquim (2008): Dites populars catalanes. Caixa d'Estalvis I Pensions de Barcelona, "La Caixa".
Equivalent en castellà: Veg. tb. 171 | Ande yo caliente, ríase la gente | Ande yo caliente y ríase la gente.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Gent», p. 69. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna», p. 41. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna». Web.
Buscar només el seu gust.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Gust personal», p. 34. Edicions 62.

Anant jo calent, me'n ric de la gent

7 fonts, 1984.
Equivalent en castellà: Ande yo caliente y ríase la gente.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Fred i calor», p. 258. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
L' interès personal deu prevaleixer davant l'opinió de tercers.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Val a dir que la millor solució per a tot plegat la tenia sens dubte Luis de Góngora, que en versió de la nostra llengua seria…
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Febrer, fred i neu», p. 36. Columna Edicions.
Lloc: El Port de la Selva (Alt Empordà).
Mallol i Oriol, Josep (1984): Reculls (Dels nostres vells) «Un xic de tot», p. 50. Autoedició.
Equivalent en castellà: Veg. tb. 508 | Ande yo caliente, ríase la gente | Ande yo caliente y ríase la gente.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Calent», p. 33. Edicions 62.
Sempre són preferibles la pròpia satisfacció i la comoditat, que no pas les opinions alienes.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 47. Edicions 62.

Estigui jo calent, i rigui la gent

4 fonts, 1999.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2000): Revista Bellpuig, 611 «Refranyer popular», p. 33. Revista Bellpuig.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. E», p. 37. Consell de Mallorca.
Es diu quan es fa una cosa per satisfacció pròpia, sense preocupar-se del que pensin els altres.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 51. Edicions 62.

Que rigui la gent i que jo vai calent

3 fonts, 1999.
Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.

Que jo vaja calent, e riga-se-n la gent!

2 fonts, 1900.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Aforismes castellans», p. 144. Seuba Edicions.
Font: D'origen castellà, segons A. Bulbena.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «Aforismes castellans», p. 108. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Que rigui la gent i que jo vagi calent (l'afegeixo jo)

2 fonts, 1915.
En una de les imatges inserides en la propaganda del seminari.Estudi dels refranys a través de l'ecologia emocional.
Equivalent en castellà: Ande yo caliente y ríase la gente.
Conangla, M. Mercè (2009): «Seminari: Refranys, saviesa i ecologia emocional», p. 1. Fundació Àmbit.
De: Pascual, Maria (30-11-1914).
Equivalent en castellà: Vaya yo caliente y ríase la gente.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEC/0101/0002 «56 refranes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411030304201/159/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Que rigui la gent i que jo vaig calent

2 fonts, 1999.
Calonge Meteoweb (2023): Calonge Meteoweb «Refranys i dites catalanes - https://www.calonge-meteoweb.com/HTML/refranys_cat.htm». Web.
Sempre són preferibles la pròpiasatisfacció i la comoditat, que no pas les opinions alienes.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 56. Edicions 62.

Que se'n rigont la gent / mentre jo vagi calent

2 fonts, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Escola Municipal de Formació Professional de Flix (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Modismes i frases fetes», p. 93. Escola Municipal de Formació Professional de Flix.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Modismes i frases fetes», p. 93. Autoedició.

Vagi jo calent i que rigui la gent

2 fonts, 1914.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. L'egoisme», p. 106. Pagès Editors.
Equivalent en castellà: Ande yo caliente, y ríase la gente.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. V», p. 839. Antoni López, Editor.

Anant jo calent me'n ric de la gent

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 68. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Anant jo calent, em ric de la gent

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. L'egoisme», p. 105. Pagès Editors.

Anant jo calent, m'en ric de la gent

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.

Anant jo calent, me'n ric de la gent; o que rigui la gent

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. A», p. 151. Consell de Mallorca.

Anar jo calent, me'n ric de la gent

1 font, 1989.
Facultat que dóna el tenir diners de poder riure's de la gent, és a dir, burlar-se d'algú, mostrar menyspreu d'algú.
Equivalent en castellà: Ande yo caliente, ríase la gente.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 114. Editorial de Vecchi.

Anat jo calent, me'n ric de la gent

1 font, 1988.
Equivalent en castellà: Ande yo caliente y ríase la gente.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 179. Editorial Millà.

Diga la gent, diga, calenta vagi jo

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 496», p. 758. Columna Edicions.

Estigui jo calent i rigui la gent

1 font, 2008.
Quan jo estic bé, hi està tothom.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.2. Estat d'ànim. Alegria i tristesa. Riure i plorar. Refranys», p. 391. Editorial Moll.

Estigui jo calent i rigui sa gent

1 font, 1993.
Es diu quan es fa una cosa a comoditat i satisfacció pròpia, sense preocupar-se de l'opinió dels altres.
Equivalent en castellà: Ande yo caliente y ríase la gente.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «518 Calent», p. 81. Institut Menorquí d'Estudis.

Estigui jo calent y rigui se gent

1 font, 1885.
Equivalent en castellà: Ande yo caliente y riase la gente.
Lloc: Menorca.
Benejam i Vives, Joan (1885): Vocabulario menorquin-castellano «Refranes menorquines con sus equivalentes castellanos», p. 168. Imprenta de Salvador Fábregues.

Estigui jo calent, que rigui sa gent

1 font, 1984.
Indiferència, de lo que diguin ets altres.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Egoisme. Escepticisme», p. 202. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

La gent riguin, la gent riguin; calenteta vagi jo

1 font, 2011.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. El vestit», p. 173. Institut Francesc Ribalta.

Mentre jo estiga bé, els demés que s'apanyen

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «J 57», p. 290. Columna Edicions.

Mentre jo vagi calent, / deixa que rigui la gent

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 22. Autoedició.

Mentre jo vagi fent que digui la gent

1 font, 2024.
Equivalent en castellà: Ande yo caliente, riase la gente.
Optimot (2024): «https://twitter.com/optimotcat/status/1770372720410177877». Twitter.

Mentre jo vagi fent, / que digui la gent

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 22. Autoedició.

Mentres jo estiga bé, els demés que s'apanyen

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 215. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Mentres jo estigui content, que rigui la gent

1 font, 1961.
Despreocupació.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «M», p. 48. Autoedició.

Mentres vaija calent ja pot ríurer la gent

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/53/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Que digui la gent i jo estigui calent

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 54. Consell de Mallorca.

Que digui la gent i jo que estigui calent

1 font, 1993.
Equivalent en castellà: Ande yo caliente, ríase la gente.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Burla», p. 151. Edicions Tres i Quatre.

Que riga la gent, i jo que vaja calent

1 font, 1926.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Calent, -enta Refr. c)». Editorial Moll.

Que rigui la gent, i que jo vagi calent

1 font, 2024.
Pastoral Obrera de Catalunya (2024): Catalunya Religió «Expressions i refranys… o Evangeli? - https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/jornal/expressions-refranys-evangeli-312063». Web.

Que rigui la gent, mentre jo vagi calent

1 font, 1999.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 37. Web.

Que vagi jo calent, i que se'n rigui la gent

1 font, 1922.
Lloc: Tivissa.
Callau i Nogués, Josep (1922): Varietats útils «Refráns dels avis», p. 72. Manuscrit.

Que vaja yo calent, e ríga-se-n la gent

1 font, 1905.
Proverbis castellans.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis castellans», p. 215. Stampa Elzeveriana.

Si jo vaig fart i content, ja se'n pot riure la gent

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Taula i cuina», p. 155. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Vagi jo calent i que es rigui la gent

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Vagi jo calent i que se'n riguei la gent

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 6. Autoedició.

Vagi jo calent i que se'n rigui la gent

1 font, 2007.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «V», p. 52. Autoedició.

Vagi jo calent, / i rigui la gent

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Pourvu que je sois bien au chaud, / les gens peuvent rire.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 48. Robert Morel Editeur.

Vagi jo calent, i que rigui la mgent

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Pourvu que je sois au chaud, les gens peuvent rire.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Amors… homes i dones», p. 101. Sport-Entraide-Amitié.

Vagi jo calent, me'n ric de la gent

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 39. Garsineu Edicions.

Vaja jo calent e riga's la gent

1 font, 1996.
Equivalent en castellà: Vaya yo caliente y ríase la gente.
Font: Capítol IX. (IX.10).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 247. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Vaja jo calent i que es riga la gent

1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «V», p. 337. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Vaja jo calent i riga la gent

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 297», p. 516. Columna Edicions.

Vaja jo calent i riga's la gent

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 299. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Vaja jo calent y qu'es riga la gent

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «V», p. 301. Editorial Arte y Letras.

Vaja jo calènt y riga la gènt

1 font, 1847.
Se aplica al que prefereix son gust al ben parèixer.
Equivalent en castellà: Ande yo caliente y ríase la gente.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Calènt», p. 8. Agencia Médica Catalana.

Vaja jo calent y riga la gent

1 font, 1863.
Equivalent en castellà: Ande yo caliente y ríase la gente.
Marcet y Ll., J. (1863): Compendio de los errores en que incurren los catalanes al hablar y escribir «Refranes y adagios en castellano y catalán», p. 15. Imprenta de Luis Tasso.

Vaja jo calent y riga la gent (*)

1 font, 1883.
(*) Castellanisme.
Sinònim: Primer jo, després jo y sempre jo.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «Carta-prólech», p. 7. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Vaja jo calent, u que riga la gent

1 font, 1912.
Anar.
Equivalent en italià: Fa cosa onesta e lascia pure dir la gente.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 189. Web.

Vaja jò fart y calent, y que s'en riga la gent

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «II. Atmòsfera. Temperatura. Temps del any», p. 104. Centre Excursionista de Catalunya.

Vaja jo fart y content, / y riga, riga la gent

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quint ramellet. Flors de casa y de taula», p. 103. Imprempta de Carlos Latrobe.

Vaja, jo fart i content, ja pot riure la bona gent…!

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Pourvu que je sois repu et heureux, les bonnes gens peuvent rire!…
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «La taula…», p. 137. Sport-Entraide-Amitié.

Vatja jyo calent, y rias la gent

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 101. Librerías París-Valencia.

Vatja yo calent, y rias la gent

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Ande yo caliente y ríase la gente | Anda caliente, come poco, bebe asaz (no gaire), y vivirás.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «II. Atmòsfera. Temperatura. Temps del any», p. 104. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Que je sois repu et content, et que les gens rient et rient encore (Pepratx).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «II. Atmòsfera. Temperatura. Temps del any», p. 104. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Que les autres se mouillent, pourvu que je suis à sec!
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «II. Atmòsfera. Temperatura. Temps del any», p. 104. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Frigora dum vitem, populi nil sibila curo.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «II. Atmòsfera. Temperatura. Temps del any», p. 104. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en portuguès: Ande eu quente, ria-se a gente.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «II. Atmòsfera. Temperatura. Temps del any», p. 104. Centre Excursionista de Catalunya.