Paremiologia catalana comparada digital

Qui xerra, paga

57 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1839.

Qui xerra, paga

17 fonts, 1903.
Hi ha una altra dita que diu que el bou s'agafa per les banyes i,'home per la paraula. Qui molt xerra, moltes n'erra.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.4. Dir i callar. Xerrar. Paraula i silenci. Refranys», p. 468. Editorial Moll.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XX.- Hizenda (Bossa, butxaca)», p. 306. Institut Menorquí d'Estudis.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Equivalent en castellà: Por la boca muere el pez.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 157. Est. Tip. La Hormiga de Oro.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 55. Editorial Joventut.
Sinònim: Qui massa xerra, alguna n'erra.
Equivalent en castellà: Quien mucho habla, mucho yerra.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «495», p. 144. Garsineu Edicions.
Sinònim: Per la boca mor el peix.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «X 40», p. 910. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La saviesa», p. 29. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. Vària», p. 51. Garsineu Edicions.
Equivalent en castellà: Quien descubre la alcabala, ese la paga; ó el gallo que canta, le aprietan la garganta; ó por la boca muere el pez.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 234. Imp. de J. Horta.
Es justifica que en el joc i en tota altra empresa, el silenci és millor que la xerrameca. L'amenaça per a qui parli és que probablement cometrà algun error que serà aprofitat pels seus adversaris.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Consells morals», p. 186. Editorial de Vecchi.
Equivalent en francès: Qui bavarde, le paye.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 368. Robert Morel Editeur.
Sinònim: Veg. tb. 662.
Equivalent en castellà: Por la boca muere el pez.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Xerrar», p. 132. Edicions 62.
El silenci acostuma a ser millor que parlar massa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 410. Edicions 62.
En el joc i en tota altra empresa el silenci és millor que la xerrameca.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «xerrada, xerrar», p. 149. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència». Web.
Qui xerra paga. 8-3-1912.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1751.jpg. Manuscrit.
Qui xerra paga. 6-3-1914 / 14-3-1916 / 12-2-1918 / 1-1-1920.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1752.jpg. Manuscrit.
Parlar i perjudicar-se.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 89. Edicions 62.

Qui xarra paga

8 fonts, 1839.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «9. Els diners - 9.7. Pèrdua». Web.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1916): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XII. Manresa, octubre-desembre de 1916, núm. 69», p. 205. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Equivalent en castellà: Al gallo que canta le aprietan la garganta | Quien descubre la alcabala ese la paga.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 662. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/11/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/47/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «X», p. 100. Tarascó, Viladot & Cuesta.
Ref. que advertex lo mal que se pod seguir de no guardar un secrèt, ó de descubrir alguna cosa.
Equivalent en castellà: Al gallo que canta le aprietan la garganta.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Xarrar», p. 1140. Impremta de Josep Torner.
Ref. que advertex lo mal que se pod seguir de no guardar un secrèt, ó de descubrir alguna cosa.
Equivalent en castellà: Quien descubre la alcabala ese la paga.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Xarrar», p. 1140. Impremta de Josep Torner.
Ref. que advertex lo mal que se pod seguir de no guardar un secrèt, ó de descubrir alguna cosa.
Equivalent en francès: Une langue trop longue s'attire de grands maux.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Xarrar», p. 1140. Impremta de Josep Torner.
Ref. que advertex lo mal que se pod seguir de no guardar un secrèt, ó de descubrir alguna cosa.
Equivalent en italià: Chi parla paga il fio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Xarrar», p. 1140. Impremta de Josep Torner.
Ref. que advertex lo mal que se pod seguir de no guardar un secrèt, ó de descubrir alguna cosa.
Equivalent en llatí: Periculosa nimis loquacitas.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Xarrar», p. 1140. Impremta de Josep Torner.

Qui xerra paga

8 fonts, 1915.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Equivalent en francès: Trop parler, nuit!
Lloc: Rosselló.
Dita popular català (2016): Dita popular català «https://ditapopularcatala.wordpress.com/2016/01/24/qui-xerra-paga/».
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Equivalent en castellà: Al gallo que canta le aprietan la garganta.
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/45/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/185/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Maria Domingo, 50 anys, pagesa, Santalinya. De: Ariet i Domingo, Antoni (1926).
Lloc: Santa Linya (la Seu d'Urgell).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0103-0019 «Qüestionari núm. 1 Corpus paremiològic català - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433520304201/59/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xerrar», p. 330. Edicions Polígrafa.
Significa que la indiscreció en el parlar porta males conseqüències (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2879 Xerra», p. 388. Institut Menorquí d'Estudis.
Per xerrar de més també es perd.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 223. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Qui xerra paga. 8-11-1863 / =2, 85, 90.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1744.jpg. Manuscrit.
Qui xerra paga. 17-7-1893.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1745.jpg. Manuscrit.
Qui xerra paga. 17-7-1892.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1746.jpg. Manuscrit.
Qui xerra paga. 26-12-1885.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1747.jpg. Manuscrit.
Qui xerra paga. 16-1-1890.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1748.jpg. Manuscrit.
Qui xerra paga. 17-7-1890.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1749.jpg. Manuscrit.
Qui xerra paga. 16-1-1892 / 17-7-1892 / 17-7-1893 / 17-7-1894 / 17-7-1895.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1750.jpg. Manuscrit.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «A», p. 6. Manuscrit.

Qui xarra, paga

6 fonts, 1883.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 184. Centre Excursionista de Catalunya.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 125. Editorial Rourich.
Ja explicat en: Allò que la boca erra, la butxaca ho paga.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 376. Web.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «8. Aforismes referents á defectes ó vicis», p. 34. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Equivalent en castellà: Al gallo que canta, le aprietan la garganta.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 832. Antoni López, Editor.

Qui xarra paga, y mòlt just es

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Segon ramellet. Flors del mon», p. 39. Imprempta de Carlos Latrobe.

Qui xerra, erra

1 font, 2021.
Qui xerra erra. 29-4-1880.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1743.jpg. Manuscrit.

Qui xerra, tasta

1 font, 2011.
Sinònim: D'allò que parles, en tastaràs.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Xerraire, xafarder», p. 206. Eixam Edicions.