120 recurrències en 32 variants. Primera citació: 1805.
40 fonts, 1874.
Sinònim: v. Ser bo com el pa.
Equivalent en castellà: Ser un pedazo de pan.
Que no "se'ns en va l'olla", que ja fa temps que tenim "papallones a l'estómac", i que tot i que som un "tros de pa", ARA VOLEM VOTAR i "que per trencar el gel", a Madrid ens haurien de donar la independència!
Equivalent en castellà: Ser muy buena persona, ser un pedazo de pan.
S'enfada, agafa enrabiades, crida als companys, però fora del rectangle és un tros de pa.
Connectada també amb aquesta menja sagrada hi ha l'expressió ser un tros de pa (en referència al pa beneït).
Lloc: Empordà.
Persones profundament bones.
Ser una persona molt bona i, fins i tot, babaua.
Tothom se n'aprofita, d'ell: és un tros de pa.
Sinònim: Ser més bo que el pa.
Ser una persona molt bona, i fins i tot, beneita.
Tothom se n'aprofita, d'ell; és un tros de pa.
Tens un fill que és un tros de pa.
Equivalent en gallec: Ser un anaco de pan.
Recepta de cuina a la catalana.
Que no "se'ns en va l'olla", que ja fa temps que tenim "papallones a l'estómac", i que tot i que som un "tros de pa", ARA VOLEM VOTAR i "que per trencar el gel", a Madrid ens haurien de donar la independència!
Equivalent en castellà: Ser un pan bendito.
Bondat extrema.
Lloc: Eivissa.
Dit d'un home tot bondat.
Ser una persona molt bona.
Lloc: Cerdanya.
Comú. De: Molué, Xavier (1923).
Lloc: Montblanc.
A Vic, el padrí, que era un tros de pa, ens va rebre «amb els brasos oberts», que és justament el que escrivia en aquella carta que ens va canviar la vida i que vaig acabar aprenent-me de cor.
Lloc: El Vendrell.
Ser una persona de gran bondat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
L'origen d'aquesta expressió és desconegut però podria tenir el seu origen en la religió catòlica. En les misses catòliques, el capellà beneeix uns trossos de pa i vi que representen el cos i sang de Déu. Eixos trossos de pa, anomenats hòsties, representen ser el cos de Déu i en haver sigut beneïts per un capellà, són considerats bons ja que es consumeix el cos de Déu que està lliure de pecats.
Sinònim: Ser bo com el pa, ser més bo que el pa.
De: Vayreda, Marià.
Son pare era un tros de pa.
Font: La punyalada (1904), p. 43.
Sóc un tros de pa, però hi ha coses que em fan pujar a les més altes!
Lloc: Mequinensa.
Ser molt bona persona, amb un deix d'ingenuïtat. Tant el pa beneït a l'eucaristia, com el pa que se serveix a taula es consideren, tradicionalment, aliments bàsics i bons.
Sóc un tros de pa, però hi ha coses que em fan pujar a les més altes!
Font: De l'obra de Jesús Moncada («Conte del vell tramviaire», Històries, 31-32).
Sinònim: Ser bo com el pa 1; Veg. Ser un bon jan.
Equivalent en castellà: Ser un pan bendito (o un pedazo de pan).
Lloc: Gràcia (Barcelona).
Ser una bona persona.
Lloc: Empordà.
Era un tros de pa, un bon home.
Lloc: Lloret de Mar.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Que la Sió és una mare coratge i els seus fills són un tros de pa.
Lloc: Camprodon, Vallespir.
No es home… es un tros de pá.
15 fonts, 1919.
Ésser molt bo, tenir molt bon cor, bon caràcter.
Equivalent en castellà: Ser más bueno que el pan.
Sinònim: No fa mal sinó el pa que es menja.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Pere Coromines, en 'La vida austera', ens resum la santedat humana com un alçament total de les nostres virtuts domèstiques —ésser un tros de pa— de l'home comú.
Les parelles formades per expressions que els diccionaris catalans recullen, però no en forma i/o amb el significat moncadians, i les variants emprades per Moncada també seran documentades al segon volum.
Sinònim: Ésser un bocí de pa.
Font: De l'obra de Jesús Moncada.
Així com en aquest món n'hi ha que tenen dues cares, perquè de tot hi ha, que són els cara-girats, que tiren la pedra i amaguen la mà, també n'hi ha que es presenten tal com són i no diuen mai una cosa per altra, ni se'ls coneix cap mala acció, ni se'ls hi experimenta cap mentida, perquè, generalment, el que tenen al cor tenen a la boca i és pecat qui els hi fa mal, perquè són un tros de pa i acostumen a ésser la bondat personificada, ni ningú en pot dir ni així, que són els que van amb el cor a la mà.
Persona molt bona.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Dit d'algú que és un bon home.
Tenir molta bondat.
Sinònim: Veg. Ésser bo com el pa.
Implica fer l'elogi més complet d'una persona.
Sinònim: Ésser més bo que el pa.
7 fonts, 1987.
Tenia un amic que era un tros de pa beneït.
Lloc: Vic (Osona).
Molt bona persona.
Sinònim: Un bon jan, un bonàs, de pa d'àngel, de pasta d'agnus-dei, de bona pasta, de pa de pessic, de pa beneit, de mel i mató, un que no fa mal sinó al pa que menja.
El pare Borinot era el contrari del capellà principal. Un tros de pa.
Equivalent en francès: Um morceau de pain… Une brave personne.
Lloc: Perpinyà.
Ara, d'aquella colla de cosins, ja en quedem tan sols quatre gats: Miquel que sempre està fet una fúria amb els impostos, Joan, que és un tros de pa, i uns quants més xuclats de galtes.
Lloc: País Valencià.
Molt bo, bondadós.
Lloc: País Valencià.
Refranyer, locucions, frases fetes, dites i cançons dels pobles de la Vall de Guadalest: Confrides, l'Abdet, Benifato, Beniardà, Benimantell, el Castell de Guadalest.
Lloc: Vall de Guadalest (Marina Baixa).
3 fonts, 1805.
Equivalent en castellà: Pedazo de pan.
Equivalent en castellà: Zato.
Equivalent en castellà: Zoquete.
Equivalent en llatí: Panis frustum.
Met. èl tonto.
Sinònim: V. Tros.
Equivalent en castellà: Mendrugo.
Met. èl sustento diari, ó la subsistencia per víurer, y axi s' diu: no tènir un tros de pa.
Equivalent en castellà: Pedazo de pan.
Equivalent en castellà: Pedazo de pan.
Equivalent en castellà: Zoquete.
Equivalent en llatí: Panis frustum.
Met. èl sustento diari, ó la subsistencia per víurer, y axi s' diu: no tènir un tros de pa.
Equivalent en llatí: Victus, panis frustum.
Persona bondadosa i de bon cor.
Lloc: Cat.
Met. Lo sustènto diari, ó la subsistencia per víurer.
Equivalent en castellà: Pedazo de pan.
Met. Lo sustènto diari, ó la subsistencia per víurer.
Equivalent en francès: Morceau de pain.
Met. Lo sustènto diari, ó la subsistencia per víurer.
Equivalent en italià: Il pane.
Met. Lo sustènto diari, ó la subsistencia per víurer.
Equivalent en llatí: Victus.