Paremiologia catalana comparada digital

A bou (o a l'home) vell, muda-li l'aire i hi deixarà la pell

110 recurrències en 60 variants. Primera citació: 1839.

Al bou vell, muda-li el pessebre i se'n farà la pell

10 fonts, 1988.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Correu / Borniquel Campbell, Víctor (2010). Correu electrònic.
Galderich (2009): El pessebre és un món «El pessebre i la paremiologia». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oficis». Web.
Tots els éssers vius vells estan habituats a costums crònics i no poden adaptar-se als canvis. Moltes persones ancianes es moren en quedarse viudes, en ser internades en asils, hospitals…, i molts animals tancats en zoològics no es reprodueixen o rebutgen les cries.
Equivalent en castellà: Al burro viejo no se cambia el pesebre || Similars: A burro viejo, no le cambies el camino | A burro negro, no le busques pelo blanco | Loro viejo no aprende a hablar | A la res vieja, alíviale la reja.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 12. Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de consells i advertiments a pagesos», p. 141. Editorial Millà.
No és bo variar els costums de la gent gran.
Sinònim: Al bou vell, canvia'l d'estable i se'n farà la pell | Al bou vell, muda'l d'aire i deixarà la pell.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 446. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del pagès», p. 15. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del pagès». Web.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. Del pagès», p. 31. Revista L'Estel.

A bou vell, muda-li l'aire i hi deixarà la pell

4 fonts, 1992.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els animals de càrrega i tir», p. 161. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1504», p. 343. Columna Edicions.
No recomana, sobretot a les persones d'edat, moure-les d'on viuen, perquè els costa adaptar-se als canvis.
Sinònim: Al bou, canvia'l d'estable i se'n farà la pell.
Equivalent en castellà: Al buey viejo, múdale el abrigo y dará el pellejo.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Bou». Editorial Barcanova.
No és bo canviar els costums a les persones grans.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 445. Edicions 62.

A l'home vell, mudeu-li l'aire i hi deixarà la pell

4 fonts, 2006.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la pell». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la vellesa». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 172. Web.

Al bou vell, muda'l d'aire i deixarà la pell

4 fonts, 1997.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Les persones, com la resta d'essers vius, ens acostumem al llarg de la vida a un lloc, a uns costums… que al final formen part integrant de nosaltres mateixos. Motiu pel que molta gent que enviuda o és ingressada en hospitals o residències d'ancians es mor d'enyor al cap de poc.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 172. Web.
Deixar/fer la pell = estirar la pota = morir-se.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 12. Web.
Sinònim: Al bou vell, muda-li el pessebre i se'n farà la pell | Veg. tb. 140.
Equivalent en castellà: Al buey viejo, múdale el pajar y ha de darte el pellejo.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Vell», p. 126. Edicions 62.
No és bo variar els costums de la gent gran.
Sinònim: Al bou vell, canvia'l d'estable i se'n farà la pell | Al bou vell, muda-li el pessebre i se'n farà la pell.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 446. Edicions 62.

A bou vell, muda'l d'aire i hi deixarà sa pell

3 fonts, 1993.
A una persona d'edat avançada no el canviïs del lloc on viu, si no vols que hi faci la pell.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.6 Bou/Vaca. Refranys», p. 38. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Vol dir que en estar aclimatat a un lloc, pot esser perjudicial un canvi de residència, especialment en persones d'edat.
Equivalent en castellà: Al buey viejo, múdale el abrigo y dará el pellejo.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «461 Bou», p. 72. Institut Menorquí d'Estudis.

A l'home vell, muda-li l'aire i hi deixarà la pell

3 fonts, 1993.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La vellesa», p. 32. Pagès Editors.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les edats de la vida. Vellesa», p. 81. Edicions Tres i Quatre.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. IV. Les edats de la vida. Vellesa», p. 74. Revue Catalane.

Al bou, canvia'l d'estable i se'n farà la pell

3 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Bou», p. 46. Editorial Millà.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Bous i vaques», p. 122. Editorial Millà.
Sinònim: Veg. tb. 1051.
Equivalent en castellà: Al buey viejo, múdale el pajar y ha de darte el pellejo.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Bou», p. 30. Edicions 62.

A l'ase vell, muda-li l'amo i hi deixarà la pell

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1131. Editorial Selecta-Catalonia.
No és aconsellable canviar els costums dels grans.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 446. Edicions 62.

A l'home vell, muda'l d'aire i deixarà la pell

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 172. Web.

Al bou vell muda'l d'aire i deixarà la pell

2 fonts, 1914.
Totes les bèsties casolanes s'enyoren fins a morir-ne; però especialment els bous, quan són vells, si hom els treu de casa. S'aplica en sentit general a les persones, siguin homes o dones.
Farnés i Badó, Sebastià (1928): Arxiu de tradicions populars, IV «Dues cultures», p. 196. José J. de Olañeta, Editor.
Equivalent en castellà: Al buey viejo, múdale el pesebre y dejará el pellejo.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. A», p. 788. Antoni López, Editor.

Al bou vell, canvia'l d'estable i se'n farà la pell

2 fonts, 1999.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els animals de càrrega i tir», p. 161. Pagès Editors.
No és bo variar els costums de la gent gran.
Sinònim: Al bou vell, muda'l d'aire i deixarà la pell | Al bou vell, muda-li el pessebre i se'n farà la pell.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 446. Edicions 62.

Al home vell múdali l'ayre y hi deixará la pell

2 fonts, 1898.
Equivalent en llatí: Annosus terræ mutata rede peribit.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «II. Sobre medicina é higiene». Estampa de'n Tomás Carreras.
Del llatí «anuosus terrae mutata sede peribit».
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 15. Editorial Rourich.

Home vell canviat d'aire, no compteu que visqui gaire

2 fonts, 2007.
Indica que fer moure una persona gran d'allà on ha viscut sempre indefectiblement sol causar-li problemes de salut.
Sinònim: Arbre vell trasplantat, primer mort que arrelat.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «H», p. 60. Edicions de 1984.
Sinònim: Brou rescalfat, dóna'l al gat.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «89», p. 38. Garsineu Edicions.

A bou vei, muda'l d'aire, i hi deixarà sa pell

1 font, 1984.
A una persona d'edat, canviar-lo d'ofici és matar-lo.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Bestiar», p. 172. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

A bou vei, mudel d'aire, i hi deixerà sa pell

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. III.- Bestiar», p. 282. Institut Menorquí d'Estudis.

A home vell, mudeu-lo d'aires i hi deixarà la pell

1 font, 2018.
Les persones grans estan avesades al seu ambient i si se'n separen poden sofrir un greu perjudici.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La pell. Cops, ferides, morats i patacades», p. 36. Editorial Gregal.

A l'home vell / dóna-li aire / i deixarà la pell

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Aire», p. 127. Edicions Polígrafa.

A l'home vell / muda-li l'aire / i et deixarà la pell

1 font, 1970.
Lloc: Pineda.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pell 6», p. 244. Edicions Polígrafa.

À l'home vell mudali l'aire i deixarà la pell

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

A l'home vell mudeu-li l'aire i… hi deixarà la pell

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

A l'home vell, / muda-li l'aire i li caurà la pell

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vell, vella 2», p. 223. Edicions Polígrafa.

A l'home vell, / muda-li l'aire, / i hi deixarà la pell

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Salut», p. 42. Autoedició.

A l'home vell, muda-li l'aire i deixarà la pell

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Al hombre viejo, múdale el aire y te dará el pellejo | Múdale el aire al viejo, y darte ha el pellejo.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. A», p. 786. Antoni López, Editor.

A l'home vell, muda-li l'aire i li mudaràs la pell

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La vellesa», p. 49. Garsineu Edicions.

A l'home vell, muda-li l'aire i mudarà la pell

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans, p. 24. Edicions Tres i Quatre.

A l'home vell, muda-li l'aire, deixarà la pell

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 243», p. 86. Columna Edicions.

A l'home vell, múdali l'aire y't deixarà la pell

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Al hombre viejo, múdale el aire y te dará el pellejo.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 221. Imp. de J. Horta.

Al «bon» vell muda'l d'aire i deixarà la pell

1 font, 1928.
Errònia. Pel canvi d'una lletra. S'interpreta per home vell, sanitós… i ja tenim una altra parèmia.
Farnés i Badó, Sebastià (1928): Arxiu de tradicions populars, IV «Dues cultures», p. 196. José J. de Olañeta, Editor.

Al bon vell muda'l d'aire

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la vellesa». Web.

Al bon vell, muda-li l'aire i et donarà la pell

1 font, 1992.
Sinònim: Al bou vell, muda-li l'aire i hi deixarà la pell.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 178», p. 645. Columna Edicions.

Al bou (o hom) vell, muda-l d'ayre e hi dexarà la pell

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «M», p. 67. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Al bou vell / múda-l d'ayre y dexarà la pell

1 font, 1910.
Se diu per indicar lo molt perillós que es cambiar de clima a certa edat.
Equivalent en castellà: Al buey viejo, / múdale el pesebre y dejará el pellejo.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo bou. Aforismes», p. 64. L'Avenç.
Se diu per indicar lo molt perillós que es cambiar de clima a certa edat.
Equivalent en castellà: Al viejo / múdale el aire y darte ha el pellejo.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo bou. Aforismes», p. 65. L'Avenç.
Se diu per indicar lo molt perillós que es cambiar de clima a certa edat.
Equivalent en francès: À certain âge / de ton foyer / ne déménage: / il y a danger.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo bou. Aforismes», p. 65. L'Avenç.
Se diu per indicar lo molt perillós que es cambiar de clima a certa edat.
Equivalent en francès: Vieux qui change de climat, / à son climat ne reviendra.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo bou. Aforismes», p. 65. L'Avenç.
Se diu per indicar lo molt perillós que es cambiar de clima a certa edat.
Equivalent en italià: Il vecchio che cangia d'aria, non cangia pelo.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo bou. Aforismes», p. 65. L'Avenç.

Al bou vell muda-li el corral i et darà la pell

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «21. Animals - 21.1. Bèsties de càrrega». Web.

Al bou vell mudal d'ayre y nin dará la pell

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «B», p. 9. Manuscrit.

Al bou vell mudal de ayre y deixará la pell

1 font, 1847.
Adv. quels homens vells no deuhen mudar de clima ni de alimènts.
Equivalent en castellà: Al buey viejo, múdale el pesebre y dejará el pellejo.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Bou», p. 7. Agencia Médica Catalana.

Al bou vell múdali 'l corral y 't dará la pell

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Al bou vell, / muda-li l'aire / i deixarà la pell

1 font, 1932.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Proverbis. II. Refranyer pastoral», p. 238. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Al bou vell, / mudal de ayre y deixará la pell

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Apéndix. Pagesias. V», p. 161. Imprempta de Carlos Latrobe.

Al bou vell, mudal d'aire i hi deixará la pell

1 font, 1915.
Per a 'l regim de la salut hi ha un conjunt de proverbis que poden ser de gran utilitat. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/55/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Al bou vell, múdal de ayre i deixará la pell

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Pell», p. 223. Universitat Miguel Hernández.

Al bou, cabia'l d'estable i se'n farà la pell

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Pell», p. 223. Universitat Miguel Hernández.

Al homa vell, múdali l'aigua i te deixará la pell

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Al hòme (Al bòu) vell, mudal d'ayre y dexará la pell

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Al buey viejo múdale el pesebre y dejará el pellejo.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «X. Edats», p. 295. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Al viejo múdale el aire, y darte ha el pellejo.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «X. Edats», p. 295. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: La tierra do me criase, démela Dios por madre.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «X. Edats», p. 295. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Múdale el aire al viejo, y te dará el pellejo.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «X. Edats», p. 295. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: A certain âge, de ton foyer ne déménage; il y a du danger.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «X. Edats», p. 295. Centre Excursionista de Catalunya.
De: Pepratx.
Equivalent en francès: Le boeuf vieux, changez-le de climat, il y laissera la peau.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «X. Edats», p. 295. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Vieux qui change de climat, à son climat ne reviendra.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «X. Edats», p. 295. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: Il vecchio che cangia aria, non cangia pelo.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «X. Edats», p. 295. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Annosus, terrae mutata sede, peribit.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «X. Edats», p. 295. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Bos senior, stabuli mutata sede, peribit.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «X. Edats», p. 295. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Nemini in senectute peregrinandum.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «X. Edats», p. 295. Centre Excursionista de Catalunya.

Al home vell múdal' d'ayre y deixará la pell

1 font, 1883.
Sinònim: Arbre vell y trasplantat primer es mort que arrelat.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 19. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Al home vell múdale l'aire y deixará la pell

1 font, 1865.
Briz, Francesch Pelayo (1865): Calendari catalá del any 1866, p. 162. Llibretería de Estanislao Ferrando Roca.

Al home vell mudali l'aire i't dará la pell

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/4/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Al home vell múdali l'aire, dexará la pell

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Al viejo múdale el aire y darte ha el pellejo | al buey viejo múdale el pesebre y dejará el pellejo.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 640. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Al hòme vell múdali l'ayre y dexarà la pell

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de novembre de 1908, núm. 24», p. 103. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Al home vèll múdali lo aire, dèxali la pèll

1 font, 1839.
Ref. que advertex lo pèrill de mudar de clima en la vellesa.
Equivalent en castellà: Al buey viejo múdale el pesebre, y dejará el pellejo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Home», p. 15. Impremta de Josep Torner.
Ref. que advertex lo pèrill de mudar de clima en la vellesa.
Equivalent en castellà: Al viejo múdale el aire, y darte ha el pellejo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Home», p. 15. Impremta de Josep Torner.
Ref. que advertex lo pèrill de mudar de clima en la vellesa.
Equivalent en francès: À certain âge, | de ton foyer | ne déménage; | y a du danger.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Home», p. 15. Impremta de Josep Torner.
Ref. que advertex lo pèrill de mudar de clima en la vellesa.
Equivalent en francès: Vieux qui change de climat, à son climat ne reviendra.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Home», p. 15. Impremta de Josep Torner.
Ref. que advertex lo pèrill de mudar de clima en la vellesa.
Equivalent en italià: Il vecchio che cangia aria, non cangia pelo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Home», p. 15. Impremta de Josep Torner.
Ref. que advertex lo pèrill de mudar de clima en la vellesa.
Equivalent en llatí: Nemini in senectute peregrinandum.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Home», p. 15. Impremta de Josep Torner.

Al home vell múdali lo ayre y dexará la pèll

1 font, 1847.
Adv. lo perill de mudar de clima en la vellesa.
Equivalent en castellà: Al viejo múdale el aire y darte ha el pellejo.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Home», p. 16. Agencia Médica Catalana.

Al home vell mudeu-li l'aire i dexarà la pell

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Al home vell, si i mudas l'aire se'n fará la pell

1 font, 1898.
Refrán que adverteix qu' es perillós en la vellesa mudar de clima.
Dr. D. A. C. (1898): Lo Mestre Titas, 52 (18 juny 1898) «Passatemps. Recopilació de tots los adagis ó refrans catalans dignes de publicarse, ó sían: Sentencias tretas de la esperiencia, tresor antiquíssim de la Llengua Catalana, ab algunas frases y varias m», p. 2. Revista Lo Mestre Titas.

El bou vell, muda'l d'aire i deixarà la pell

1 font, 1992.
Com a exemples morals i didàctics.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «Els treballs del camp. Arreu, arada, rella», p. 24. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

En bóu vey, múdal d'aire y dexerá la pell

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1898 (3a època) «Refranes menorquines. Letra B», p. 90. Revista de Menorca.

Home vell canviat d'aire no viurà gaire

1 font, 1951.
Una part d'aforismes no són el resultat d'una observació de caràcter tècnic, sinó de l'experiència de la vida.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 98. Editorial Selecta-Catalonia.

Lo bou bell mudal del aire y cambiará la pell

1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/37/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Muda d'aires el vell i et donarà la pell

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 224. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Muda d'aires el vell i te donarà la pell

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 565», p. 331. Columna Edicions.

Muda d'aires el vell y et donará la pell

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 174. Editorial Arte y Letras.

Si mudes d'aire el vell, te donarà la pell

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 573», p. 332. Columna Edicions.