Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Boca (o llengua) muda mai no fou batuda

110 recurrències en 55 variants. Primera citació: 1847.

Boca muda mai no és batuda

10 fonts, 1994.
Millor callar, que dir segons què.
Batalla Salvadó, Àngels (2022): «Que et moqui la iaia - https://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20221203/8632607/et-moqui-iaia.html». La Vanguardia.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES... PARLA», p. 23. L'Avui / El Punt Avui.
Equivalent en esperanto: Gardu vin du baroj: lipoj kaj dentaroj.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Saviesa i prudència, consells | Saĝo kaj prudento, konsiloj», p. 11. Associació Catalana d'Esperanto.
Sinònim: Veg. tb. 988.
Equivalent en castellà: En boca cerrada no entran moscas.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Muda», p. 88. Edicions 62.
El silenci és bona cosa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 212. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència», p. 73. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 165. Universitat Miguel Hernández.
Callar: conveniència de fer-ho.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 86. Edicions 62.

Llengua muda, mai fou batuda

9 fonts, 1980.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.
En relació amb parlar o la conveniència de saber callar hem trobat més sentències que afavoreixen la prudència, la reserva oral.
Casanova i Masferrer, Agustí (2022): «Refranys a la carta - https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/06/10/refranys-carta-48711583.html». Diari de Girona.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la llengua». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència», p. 74. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència». Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 200. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
És el quefer camperol que permet separar el gra de la palla en els cereals.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Batre», p. 79. J. Huguet Pascual, editor.

Boca muda mai és retuda (o vençuda)

4 fonts, 1993.
Recomana meditació i moderació en el parlar, per no veure's després en l'obligació de rectificar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 317. Editorial Moll.
El silenci és bona cosa.
Lloc: Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 212. Edicions 62.
Recomana moderació i meditació en el parlar, per evitar veure's obligat a rectificar.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «436 Boca», p. 69. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 165. Universitat Miguel Hernández.

Llengua muda mai fou batuda

4 fonts, 1992.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Silenci», p. 148. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 365», p. 466. Columna Edicions.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES... SILENCI», p. 25. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.

Llengua muda, mai no fou batuda

4 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: En boca cerrada no entran moscas.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 141. Editorial Pòrtic.
L'excel·lència de callar.
Sinònim: El silenci és or.
Equivalent en castellà: Al buen callar llaman Sancho.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Consells morals», p. 186. Editorial de Vecchi.
Equivalent en castellà: En boca cerrada no entran moscas.
Font: NR.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «IV. Un campo semántico. Llengua», p. 197. Estudios Románicos.
Excel·lència del callar.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «llengua», p. 91. Editorial Millà.

Boca muda mai fou abatuda

3 fonts, 1914.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. El silenci», p. 88. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1068», p. 232. Columna Edicions.
Equivalent en castellà: Al buen callar llaman Sancho.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. B», p. 791. Antoni López, Editor.

Boca muda may fou abatuda

3 fonts, 1847.
Adv. los bons efectes que produheix lo callar.
Equivalent en castellà: En boca cerrada no entra mosca.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Boca», p. 7. Agencia Médica Catalana.
Boca muda may. 23-8-1913.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_196.jpg. Manuscrit.
Equivalent en castellà: Á boca cerrada no entran moscas.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «B», p. 7. Manuscrit.
Equivalent en castellà: Al buen callar lo llaman Sancho.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «B», p. 7. Manuscrit.

Boca muda may fou batuda

3 fonts, 1995.
(adv. los bons efectes que produeix lo callar.
Equivalent en castellà: En boca cerrada no entra mosca.
Font: DCC (1847:Apéndix,7).
Conca, Maria; Guia, Josep (1995): Caplletra. 18 - D'un complex d'inferioritat proverbial «Paremiologia catalana vindicada», p. 200. Web.
Adv. los bons efectes que produeix lo callar i no inclou com a català: En boca tancada no hi entra mosca, pel fet de considerar que una formulació catalana más diferenciada de l'espanyola era més genuïna.
Equivalent en castellà: En boca cerrada no entra mosca.
Font: DCC (1847: Apèndix, 7).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glosats», p. 119. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: En boca tancada no hi entra mosca ni alada.
Equivalent en castellà: En boca cerrada no entra mosca.
Font: DFe (1847).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glosats», p. 120. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Boca muda, mai fou abatuda

3 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Bouche muette n'a jamais failli.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 50. Robert Morel Editeur.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 165. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «B», p. 79. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Llenga muda may fou batuda

3 fonts, 1868.
Briz, Francesch Pelayo (1868): Calendari catalá del any 1868, p. 88. Joan Roca y Bros, Editor.
Briz, Francesch Pelayo (1871): Calendari catalá del any 1871, p. 55. Estampa de lo Porvenir.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 28. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Llengua muda mai fou abatuda

3 fonts, 1915.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. El silenci», p. 88. Pagès Editors.
De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/61/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Llengua», p. 897. Editorial Selecta-Catalonia.

Llengua muda mai no fou abatuda

3 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Xerraire, xafarder», p. 206. Eixam Edicions.

Llengua muda may fou batuda

3 fonts, 1875.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.
Equivalent en castellà: En boca cerrada no entran moscas.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 228. Imp. de J. Horta.
¡Ah! l'haguessen tingut present «La España Católica» y«El Pueblo» de Madrid que no'ls haurian suspés per quinze días!... ¡Se n'hagués recordat «L'Imprenta» de aquí á Barcelona, y no pagaria ab la mateixa pena, la mateixa culpa!
P. K. (1875): La Campana de Gràcia, Any 6, núm. 254 (7 de març, 1875): p2 «Refrans», p. 2. Revista La Campana de Gràcia.

Llengua muda no és batuda

3 fonts, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. Parlar, callar i mentir», p. 31. Garsineu Edicions.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 84. Edicions Salòria.
Salut, alimentació, hàbits de vida i la mort.
Lloc: Sant Boi de Llobregat.
Serret i Bernús, Carles (2021): Ràdio Sant Boi. La República Santboiana. Memòria i patrimoni «Refranys i frases fetes d'una santboiana del segle XX». La República Santboiana.

Dona muda mai fou batuda

2 fonts, 1969.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1634», p. 842. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Femme muette n'a jamais été battue.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El casament / Le mariage», p. 114. Robert Morel Editeur.

La boca muda mai fou batuda

2 fonts, 1990.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la boca». Web.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 33. Ajuntament de Banyoles.

Llengo muda, mai és batuda

2 fonts, 1984.
Qui sap callar, sempre és ben vist.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Moral», p. 238. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
No s'ha de rallar mai, més que lo necessari.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parts d'es cos», p. 256. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Llengo muda, mai fonc batuda

2 fonts, 1926.
Equivalent en castellà: El lobo si es callado, por sesudo es reputado.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 16. Consell de Mallorca.
Equivalent en francès: Fou qui se tait passe pour sage.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 16. Consell de Mallorca.
Equivalent en italià: Quando il pazzo non dice niente, non é del sabio differente.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 16. Consell de Mallorca.
Sinònim: Poc parlar es sabiesa.
Equivalent en llatí: Si tacuisset, philosophus manisset.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 16. Consell de Mallorca.
Equivalent en anglès: No wisdom like silenci.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 17. Consell de Mallorca.
Equivalent en alemany: So lange ein Narr shweigt wir er für weise gehalten (Trad.: Tot el temps que el beneit se calla, es tengut per sabi).
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 17. Consell de Mallorca.

Llengua muda no fou mai batuda

2 fonts, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Equivalent en castellà: En boca cerrada no entran mosques.
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/27/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 27. Editorial l'Esquer.

Llengua muda, mai és batuda

2 fonts, 1969.
Val més callar que xerrar de més.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 320. Editorial Moll.
Equivalent en francès: Langue muette n'est jamais battue.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Sort, desgracia / Bonheur, malheur», p. 336. Robert Morel Editeur.

Boca (o Llengua) muda mai no és batuda

1 font, 2012.
Sinònim: Veg. En boca tancada la mosca no hi farà entrada.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Boca». Editorial Barcanova.

Boca muda / mai és retuda

1 font, 1967.
Qui no parla, no es compromet.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Boca», p. 194. Edicions Polígrafa.

Boca muda / mai es retuda, / (o mai es vençuda)

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXIV.- Parts del cos », p. 319. Institut Menorquí d'Estudis.

Boca muda / mai fou abatuda

1 font, 1967.
Lloc: Guimerà.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Boca», p. 193. Edicions Polígrafa.

Boca muda / mai no fou batuda

1 font, 1947.
Una altra faula explica que la guineu va contar al gall que ella era molt coneguda del seu pare, que era molt bon cantador, i que li semblava que més ho devia ésser ell i li va demanar que cantés per poder-lo jutjar. El gall aclucà els ulls per cantar i la guineu mentrestant el va agafar i va fugir. L'amo del gall, que la va veure passar, es va posar a cridar i a dir que aquell gall era seu (continua a l'original). De: Isop.
Font: Llibre cinquè.
Amades i Gelats, Joan (1947): Les faules d'Isop, p. 49. Tipografia Carreras.

Boca muda mai f...

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1067», p. 232. Columna Edicions.

Boca muda mai no és batuda (o retuda)

1 font, 2000.
Refrany que aconsella d'anar amb compte a parlar massa.
Equivalent en castellà: En boca cerrada no entran moscas.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Boca», p. 35. Enciclopèdia Catalana.

Boca muda mai no fou batuda

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 294. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Boca muda may fou batuda | o En boca tancada no hi entra mosca ni alada

1 font, 1995.
Equivalent en castellà: En boca cerrada no entra mosca.
Font: Dfe (1847).
Conca, Maria; Guia, Josep (1995): Caplletra. 18 - D'un complex d'inferioritat proverbial «Paremiologia catalana vindicada», p. 200. Web.

Boca muda no és retuda (o batuda)

1 font, 2000.
Equivalent en castellà: En boca callada no entran moscas.
Font: DE.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «IV. Un campo semántico. Boca», p. 193. Estudios Románicos.

Boca muda, mai és vençuda

1 font, 1984.
Qui sap callar quan és hora, té molt guanyat.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parts d'es cos», p. 254. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Boca muda, mai fon abatuda

1 font, 1997.
Equivalent en castellà: Al buen callar llaman Sancho | En boca cerrada no entran moscas.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «B», p. 32. Comercial Denes, SL.

Boca muda, mai fou batuda

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la boca». Web.

Boca muda, may es vensuda

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1898 (3a època) «Refranes menorquines. Letra B», p. 90. Revista de Menorca.

Boca muda, may fon abatuda

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «B», p. 35. Editorial Arte y Letras.

Dona muda, mai fou batuda

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Femme muette ne fut jamais battue.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Matrimonis, homes, dones i mainada», p. 20. Autoedició.

La dona muda, / mai no és batuda

1 font, 1968.
Després del retraïment, la dona ha de guardar silenci.
Sinònim: La dona que no és llenguda / mai no és batuda.
Lloc: Empordà.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dona», p. 218. Edicions Polígrafa.

La llengua muda / mai fou abatuda

1 font, 1969.
Lloc: Pineda.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llengua», p. 159. Edicions Polígrafa.

La llengua muda, mai és batuda

1 font, 2023.
La nit dels ignorants (2023): Catalunya Ràdio -La nit dels ignorants «Frases fetes i paraules dels oients de "La nit dels ignorants"». Catalunya Ràdio.

Llenga muda, may no fou abatuda

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «LL», p. 57. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Llengo muda, / mai es batuda

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXIV.- Parts del cos », p. 320. Institut Menorquí d'Estudis.

Llengu muda may es batuda

1 font, 1885.
Equivalent en castellà: En boca cerrada no entran moscas.
Lloc: Menorca.
Benejam i Vives, Joan (1885): Vocabulario menorquin-castellano «Refranes menorquines con sus equivalentes castellanos», p. 170. Imprenta de Salvador Fábregues.

Llengua (o boca) muda, mai no és batuda

1 font, 2007.
Sinònim: Qui massa xerra, alguna n'erra.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «495», p. 144. Garsineu Edicions.

Llengua batuda, llengua muda

1 font, 2010.
López Casanovas, Joan F. (2010): dBalears.cat «Llengua batuda, llengua muda». Web.

Llengua muda / mai no fou batuda

1 font, 1966.
Dita popular de caràcter sentenciós.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Aforisme», p. 87. Edicions Polígrafa.

Llengua muda / may es abatuda

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes. Adició - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/43/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Llengua muda mai (no) fou batuda

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua», p. 197. Universitat Miguel Hernández.

Llengua muda mai [no] fou batuda

1 font, 1999.
Aconsella no parlar gaire.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 219. Edicions 62.

Llengua muda mai és batuda

1 font, 1993.
Vol dir que sol convenir més callar que parlar (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1624 Llengua», p. 226. Institut Menorquí d'Estudis.

Llengua muda mai no és batuda

1 font, 2021.
Sinònim: La millor paraula és la que queda per dir.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «L», p. 70. Edicions de 1984.

Llengua muda no és abatuda

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 366», p. 468. Columna Edicions.

Llengua muda, mai no fou abatuda

1 font, 1936.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 30 (Any I, 22-agost-1936) «Aforismes i proverbis», p. 120. Revista Curiositats de Catalunya.

Llengua muda, may fou batuda

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 77. Editorial Rourich.

Ovella muda / mai fou batuda

1 font, 1970.
Lloc: Llofriu.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Ovella», p. 65. Edicions Polígrafa.

Ovella muda, mai fou batuda

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «ovella», p. 195. Editorial Millà.