Paremiologia catalana comparada digital

Fer anar (o portar) l'aigua al seu molí

93 recurrències en 50 variants. Primera citació: 1803.

Portar l'aigua al seu molí

16 fonts, 1949.
Sinònim: v. Escombrar cap a dintre.
Equivalent en castellà: Llevar el agua a su molino.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 66. Edicions 62.
Procurar que les coses s'esdevinguin en profit propi.
No han permès que ell intervingués en aquell tracte, perquè ja saben que portaria l'aigua al seu molí i no faria res en benefici dels altres / No sap aprofitar-se de la situació i dur l'aigua al seu molí.
Sinònim: Escombrar cap a dintre, escombrar cap a casa, fer anar l'aigua al seu molí.
Font: R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Beneficiar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
També n'hi ha d'experts a portar l'aigua al seu molí, el que importa és triomfar, o que ho sembli, mentre que algú se'n va irremissiblement aigua avall.
Espinàs, Josep M. (1997): Avui «A la vora de… Quin element!», p. 2. L'Avui / El Punt Avui.
La frase d'avui significa saber treure profit de les coses, portant-les a un terreny beneficiós.
Faves comptades (2017): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/BTVrGJIhtsP/». Instagram.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 131. Universitat Autònoma de Barcelona.
Tot i així, ningú no desaprofitava cap ocasió de portar l'aigua al seu molí.
Grau, Anna (1996): Avui «Política. CDC es veu com 'el germà gran'…», p. 13. L'Avui / El Punt Avui.
Loc. v. [LC] El possessiu de la locució és correferent amb el subjecte. Procurar que les coses s'esdevinguin en profit propi.
Sempre vols portar l'aigua al teu molí.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «portar ». Institut d'Estudis Catalans.
Max Scheler —el «Nietzsche cristià»— ho nega tot recollint i desenvolupant —portant l'aigua al seu molí— aquest punt de vista en 'El ressentiment en la genealogia de la moral'
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «I. Com ens hem vist. 8. El llibre de Jaume Vicens i Vives», p. 110. Editorial Pòrtic.
Si en els pròxims dies no hi ha més sorpreses, el sector més liberal de l'entorn de Ieltsin haurà portat l'aigua al seu molí.
Mañueco, Rafael M. (1996): Avui «Món. La caiguda de Korjakov», p. 8. L'Avui / El Punt Avui.
L'orador més hàbil és el que s'acaba emportant l'aigua al seu molí.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 265. Llibres de l'Index, S.A.
Procurar que les coses vagin en profit propi.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Aigua», p. 13. Editorial Millà.
Procurar encarrilar els afers en profit propi.
Sinònim: Beneficiar-se, aprofitar-se, lucar-se, prevaler, afavorir-se, escombrar cap a dintre.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «P», p. 283. Edicions 62.
A la tercera, però, el Joventut va portar l'aigua al seu molí.
Redacció (1994): Avui «Esports. El Barça torna a caure a casa…», p. XV. L'Avui / El Punt Avui.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Cinquena tongada. Aigua», p. 903. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 119. Onada Edicions.
Beneficiar-se. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Fer anar l'aigua al seu molí

13 fonts, 1926.
Atreure cap a si el profit d'alguna cosa.
Sinònim: Dur s'aigo an es seu cap-rec.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Aigua Loc. p)», p. 339. Editorial Moll.
Obrar cercant la pròpia conveniència.
Sinònim: Tirar l'aigua al seu molí.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Molí Loc. b)». Editorial Moll.
Obrar cercant les pròpies conveniències.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.2. Aigua. Beure. Dites», p. 384. Editorial Moll.
Atreure cap a si el profit d'una cosa.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Aigua», p. 108. Editorial Moll.
Treure'n partit.
Curs nivell C de català (1993): «Frases fetes», p. 3. Apunts curs nivell C català.
Atreure cap a si el profit d'alguna cosa.
Ho explica a la seva manera, sempre fa anar l'aigua al seu molí.
Sinònim: Portar l'aigua al seu molí, escombrar cap a casa, escombrar cap a dintre.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Beneficiar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 422», p. 296. Columna Edicions.
Al molí es mòlt el blat per convertir-lo en farina.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «Després de la batuda. Moldre, molí», p. 88. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
Loc. v. [LC]. → Portar l'aigua al seu molí 1.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «anar ». Institut d'Estudis Catalans.
El diputat conservador tampoc va desaprofitar l'oportunitat de fer anar l'aigua al seu molí.
Lasalas, Marta (1997): Avui «Política. El Parlament reclama al govern…», p. 16. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «I. Aliments i espècies», p. 11. Autoedició.
Beneficiar-se. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
Modismos y frases hechas.
Equivalent en castellà: Llevar el agua a su molino.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 82». Autoedició.
Fer anar les coses d'acord amb el profit propi.
(1981): Apunts de català pràctic. 2 «Enriquim i polim la nostra parla», p. 13. L'Avui / El Punt Avui.

Dur l'aigua al seu molí

3 fonts, 1987.
L'aigua té el seu raconet.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «IX. D'aigua», p. 80. Autoedició.
Loc. v. [LC]. → Portar l'aigua al seu molí 1.
Sempre vols dur l'aigua al teu molí.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «dur 2». Institut d'Estudis Catalans.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 120. Editorial l'Esquer.

Tirar l'aigua al seu molí

3 fonts, 1926.
Obrar cercant la pròpia conveniència.
Sinònim: Fer anar l'aigua al seu molí.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Molí Loc. b)». Editorial Moll.
Amb el significat de «fer les coses d'acord amb la seva conveniència».
A ningú no passava desapercebut que el director sempre tirava l'aigua al seu molí.
Sinònim: Portar l'aigua al seu molí.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 332. Llibres de l'Index, S.A.
Fer anar les coses d'acord amb el profit propi.
(1981): Apunts de català pràctic. 2 «Enriquim i polim la nostra parla», p. 13. L'Avui / El Punt Avui.

Tothom tira l'aigua al seu molí

3 fonts, 1969.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. El profit», p. 133. Pagès Editors.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Molí», p. 210. Edicions Polígrafa.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Aigua», p. 148. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Portar (o fer anar) l'aigua al seu molí

2 fonts, 2000.
Procurar que les coses s'esdevinguin en profit propi.
Equivalent en castellà: Llevar el agua a su molino | Arrimar el ascua a su sardina.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Aigua», p. 13. Enciclopèdia Catalana.
Procurar que les coses es produïsquen en benefici propi.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Tirar (o fer anar) l'aigua al seu molí

2 fonts, 1968.
Fer anar les coses d'acord amb el profit propi; destacar en una conversa o xerrada el que interessa més al propi partit.
Tots dos oradors van parlar molt bé, però cadascun va fer anar més o menys l'aigua al seu molí.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «III. Modismes i frases fetes», p. 135. Editorial Claret.
Fer anar les coses d'acord amb el profit propi; destacar en una conversa o xerrada el que interessa més al propi partit.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Tothom fa anar l'aigua cap al seu molí

2 fonts, 1999.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Buscar justificacions a les accions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els moliners», p. 362. Edicions 62.

Tothom vol portar s'aigua an es seu molí

2 fonts, 1957.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 41. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Tothom busca el propi interès.
Sinònim: Cada un prega per la seua ànima.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CS - Comportaments socials», p. 71. Institut d'Estudis Eivissencs.

Dur l'aigua al propi molí

1 font, 1997.
Procurar per a un mateix.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Dur l'aigua cap al seu poal

1 font, 1996.
La nota del debat la va donar el representant d'Unió Valenciana, Héctor Villalba, que va dur l'aigua cap el seu poal afirmant que els fets d'Alacant demostren…
Marco, Empar (1996): Avui «Societat. Zaplana acusa el rector d'Alacant…», p. 26. L'Avui / El Punt Avui.

Dur s'aigo an es seu cap-rec

1 font, 1926.
Atreure cap a si el profit d'alguna cosa.
Sinònim: Fer anar l'aigua al seu molí.
Lloc: Mallorca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Aigua Loc. p)», p. 339. Editorial Moll.

Dur s'aigua an es seu molí

1 font, 1999.
Ho diuen d'una persona molt egoista que mira només el seu benefici.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie B. Egoisme», p. 69. Hora Nova.

Dur-se [algú] al molí

1 font, 1995.
Enganyar.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 143. Instituto de Estudios Turolenses.

Dur-se l'aigua al seu molí

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Molí i moliners», p. 87. J. Huguet Pascual, editor.

Endur-se l'aigua al seu molí

1 font, 1995.
Finalment, en qualsevol cas, va ser el Buckler el que es va endur l'aigua al seu molí.
Redacció (1995): Avui «Esports. El Buckler derrota el Madrid 102-96», p. B18. L'Avui / El Punt Avui.

Fer anar (o portar) l'aigua al seu molí

1 font, 1997.
Procurar dirigir un afer en benefici propi.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Resultats: profit», p. 80. Edicions 62.

Fer anar l'aigua cap al seu molí

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «L'aigua», p. 22. J. Huguet Pascual, editor.

Llevar l'aigua al seu molí

1 font, 2003.
Procurar que les coses vagen en profit propi.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «A», p. 11. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Porta l'aigua al seu molí

1 font, 2021.
Sinònim: Escombrar cap a casa.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «E», p. 44. Edicions de 1984.

Porta l'aigua al teu molí, encara que renegue el veí

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Interessat», p. 194. Eixam Edicions.

Porta l'aigua al teu molí, mes que renegue el veí

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 267. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Porta l'aigua al teu molí, més que renegue el veí

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Molí i moliners», p. 88. J. Huguet Pascual, editor.

Portar (dur o fer anar) l'aigua al seu molí

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Aigua». Web.

Portar (Fer anar) l'aigua al seu molí

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. P», p. 55. Edicions Víctor.

Portar (o Fer anar) l'aigua al seu molí

1 font, 2012.
Cercar el profit propi.
El nou govern, amb les retallades, porta l'aigua al seu molí.
Equivalent en castellà: Arrimar el ascua a su sardina; Barrer para casa; Llevar el agua a su molino.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Aigua». Editorial Barcanova.

Portar aigua al seu molí

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Barrer para adentro.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 180. Editorial Pòrtic.

Portar blat al seu molí

1 font, 1961.
Procurar per ell.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «P», p. 60. Autoedició.

Portar l'aigua al meu molí

1 font, 2006.
Portant l'aigua al meu molí de la dialectologia, m'ocuparé de la projecció del territori en la llengua de Verdaguer, centrada sobretot, però no exclusivament, en el seu lèxic.
Veny i Clar, Joan (2006): Anuari Verdaguer, 14 (2006), p. 17-55 «Llengua i territori en l'obra de Verdaguer», p. 19. Anuari Verdaguer.

Portar l'aigua al propi molí

1 font, 1995.
Procurar encaminar els assumptes en propi profit.
Font: PR, ME, TC.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 165. Instituto de Estudios Turolenses.

Portar l'aigua al seu molí i deixar sec el del veí

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Aigua», p. 148. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Portar ó fer anar l'aygua á son molí

1 font, 1805.
Sinònim: V. Aygua.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Molí», p. 98.

Portar-se l'aigua al seu molí

1 font, 2003.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 11. Frases tòpiques. Semblances i similituds», p. 395. Ajuntament d'Amposta.

Portar, ó fèr anar l'aigua á sòn molí

1 font, 1839.
Fr. met. que se diu del que solamènt cuida de sòn interes ó profit.
Equivalent en castellà: Llevar el agua á su molino.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Aigua», p. 66. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. que se diu del que solamènt cuida de sòn interes ó profit.
Equivalent en francès: ne penser qu'à soi.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Aigua», p. 66. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. que se diu del que solamènt cuida de sòn interes ó profit.
Equivalent en francès: Ne prêcher que pour son saint.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Aigua», p. 66. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. que se diu del que solamènt cuida de sòn interes ó profit.
Equivalent en italià: Recar o portar l'acqua al suo mulino.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Aigua», p. 66. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. que se diu del que solamènt cuida de sòn interes ó profit.
Equivalent en llatí: Sibi tantum consulere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Aigua», p. 66. Impremta de Josep Torner.

Portar, ó fèr anar l'aygua á son molí

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Llevar el agua á su molino.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Aygua», p. 77.
Equivalent en llatí: Sibi consulere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Aygua», p. 77.

Se sap girar l'aigua del molí

1 font, 2020.
Lloc: Aiguatèbia (Conflent).
Pagès, Lluïsa (2020): Proverbis d'Aiguatèbia «Expressions catalanes sentides a la meua família», p. 10. Manuscrit.

Sempre tira l'aigua al seu molí

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 25. Autoedició.

Tira l'aigua al seu molí

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «T», p. 45. Autoedició.

Tirar (Cadascú) l'aigua al seu molí

1 font, 1996.
Sinònim: Veg. Portar l'aigua al seu molí.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 362. Edicions 62.

Tirar a son molí

1 font, 1996.
De: Eiximenis, Francesc.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Introducció», p. 30. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Tirar aigua al seu molí

1 font, 1970.
Buscar el seu profit.
Lloc: Catalunya.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tirar», p. 104. Edicions Polígrafa.

Tirar farina al seu molí

1 font, 1961.
Procurar per ell.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «T», p. 78. Autoedició.

Tot moliner fa anar la ayga a son molí

1 font, 1905.
Proverbis anglicans.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis anglicans», p. 129. Stampa Elzeveriana.

Tothom «tire» l'aigua al seu molí

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 97. Edicions Salòria.

Tothom fa anar l'aigua cap el seu molí

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1147. Editorial Selecta-Catalonia.

Tothom gira l'aigua al seu molí

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'aigua», p. 84. Garsineu Edicions.

Tothom porta l'aigua al seu molí

1 font, 2014.
Equivalent en esperanto: Ĉiu mano al si altiras.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Diners, feina, poder, justícia, lleis | Mono, laboro, povo, justico, leĝoj», p. 26. Associació Catalana d'Esperanto.

Tothom tira aigua al seu molí

1 font, 2018.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Tothom tira l'aigua al seu rec

1 font, 1999.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 39. Web.

Tothóm tire l'aigua al seu moli

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/83/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.