Paremiologia catalana comparada digital

La llei de l'embut: l'ample per mi i l'estret per tu

84 recurrències en 57 variants. Primera citació: 1883.

La llei de l'embut

6 fonts, 1967.
La llei que s'aplica injustament, fent-la complir als pobres o als mancats d'influència i deixant de complir-la els rics o influents.
La llei de l'embut, lo ample per a mi, lo estret per a tu / Els estudiants hauran de fer la prova; tots passaran per la llei de l'embut.
Font: A-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Imposició». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Normes, obligacions, etc., que els qui tenen alguna mena de poder imposen arbitràriament i fan complir a llurs subordinats, als pobres, als mancats d'influència, etc., però no pas a ells mateixos.
En aquella casa impera la llei de l'embut; els uns hi són molt ben considerats i d'altres, molt més eficients, són tractats de qualsevol manera.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Injustícia». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
[…[ que volem una noia de bon pamet, que sabem que cada olleta vol la seva tapadoreta, que ens agrada ser de l'olla i sucar-hi, remenar les cireres i tallar el bacallà, especialment quan impera la llei de l'embut.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 259. Editorial Pòrtic.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 221. Editorial Millà.
La injustícia.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «llei», p. 91. Editorial Millà.
Conjunt de normes o obligacions que s'imposen arbitràriament.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Embut m.», p. 136. Edicions 62.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Referències del mal i de totes les coses malament», p. 69. Autoedició.

Llei de l'embut

6 fonts, 1994.
Normes, obligacions, etc., que els qui tenen alguna mena de poder imposen arbitràriament i fan complir als seus subordinats, als pobres, als mancats d'influència, etc., però no pas a ells mateixos.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
A l'entrada d'un casament, toquen la marxa wagneriana que diu: «Pobre Pepet, t'han ben fotut, t'han fet passar per la llei de l'embut».
Els pobres sempre han de passar per la llei de l'embut.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 71. Llibres de l'Index, S.A.
Disposicions que no es complien.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Tracte, actuació, norma, etc., que afavoreix els uns en detriment dels altres.
La llei de l'embut: l'ample per a mi i l'estet per a tu.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Llei f.», p. 202. Edicions 62.
Injustícia.
Sinònim: Arbitrarietat, iniquitat, il·legalitat, abús, desraó, favoritisme, parcialitat, irregularitat.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «L», p. 180. Edicions 62.
Influència dels poderosos.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Treballs i ocupacions. Poder», p. 114. Edicions 62.

Ser la llei de l'embut

5 fonts, 1990.
Tal com es practica, el principi de la llibertat d'empresa sembla ben bé una mena de llei de l'embut, que tothom procura tenir agafat de manera que li correspongui el broc ample.
Cardús i Ros, Salvador (1994): Avui «Diàleg. L'esclavitzadora llibertat d'horaris», p. C2. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 133. Universitat Autònoma de Barcelona.
Una cosa no conseqüent.
Primer em van dir que sí, després que potser no, però que ho provés, és la llei de l'embut.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 121. Onada Edicions.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Frases fetes», p. 147. Museu Arxiu de Sentmenat.

La llei de l'embut: l'ample per a mi i l'estret per a tu

4 fonts, 1997.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Es diu com a censura a qui no s'ha comportat equànimement.
Sinònim: Similar: Feta la llei, feta la trampa.
Equivalent en castellà: A buena y sin engaño, para mí quiero el provecho y para tí el daño || Similar el concepte: La parte del león.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 468. Web.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Llei f.», p. 202. Edicions 62.
Coneguda llei no escrita d'aplicació pràcticament universal. Consisteix a reservar-se els avantatges d'una situació i deixar els inconvenients per a un altre.
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.

La llei de l'embut: l'ample per a mi, l'estret per a tu

3 fonts, 2011.
Fam. Llei, o disposició arbitrària de l'autoritat, que imposa al més feble.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Llei», p. 261. Llibres de l'Index, S.A.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Es diu quan algú pretén resultar afavorit en algun pacte o negoci a costa d'algú altre, que resulta perjudicat.
Sinònim: Similar: Feta la llei, feta la trampa.
Equivalent en castellà: Similars: Ha dicho el padre prior que bajéis y cavéis, y que luego subáis y comeremos | Haz lo que yo digo y no lo que yo hago.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 285. Web.

La llei de l'embut, l'ample per a mi, l'estret per a tu

2 fonts, 1985.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «17. El poder instituït - 17.2. Justícia i lleis». Web.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «L», p. 32. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

La llei de l'embut: per a mi l'ample i per a tu l'agut

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1139. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. L'estament jurídic», p. 369. Edicions 62.

La llei de l'embut: per mi l'ample i per tu l'agut

2 fonts, 1999.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
(1999): L'Estel «Refranys (III)», p. 11. Revista L'Estel.

La lley del embut: ampla per mi e estreta per tu

2 fonts, 1900.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Modismes populars», p. 127. Seuba Edicions.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «Appèndix. Modismes populars», p. 103. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Passar per l'embut

2 fonts, 2007.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1813. Publicacions de la Universitat de València.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. P», p. 52. Edicions Víctor.

Sa llei de s'embut

2 fonts, 1984.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. S», p. 236. Consell de Mallorca.
Injustícia de sa llei.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. S. Variats», p. 118. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Això és la llei de l'embut

1 font, 1968.
Cosa favorable per a uns i rigorosa per a altres.
Lloc: Cat., Val.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Embut 2», p. 295. Edicions Polígrafa.

Diu la llei de l'embut: per a mi lo ample i per a tu lo estret

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «D», p. 48. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Es la llei de l'embut

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

És la llei de l'embut

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «E», p. 18. Autoedició.

És la llei de l'embut: lo ample per a mi i lo estret per a tu

1 font, 2010.
A "per a" llegir "pa"
Lloc: Sagunt (València).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

És sa llei de s'embut

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. E», p. 93. Consell de Mallorca.

Ésser la llei de l'embut

1 font, 1979.
Dit d'una cosa injusta.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «ésser (o no)», p. 46. Editorial Millà.

Esser sa llei de s'embut

1 font, 1984.
Protegir es ric, i fotre es pobre.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Afirmacions», p. 45. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Fer la llei de l'embut

1 font, 2009.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «VI. Uns quants de no tan curts», p. 61. Autoedició.

Fer passar algú per la llei de l'embut

1 font, 2003.
Aplicar-li la llei injustament.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «L», p. 91. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Fer passar per l'embut

1 font, 1996.
Ja no pensaven en Maragall només que per fer-lo passar per l'embut, i han atiat el foc a la Federació de Barcelona fins a provocar la butifarra maragalliana.
Barbeta, Jordi (1996): Avui «Política / Set dies. 'Quo vadis', Narcís?», p. 15. L'Avui / El Punt Avui.

Fer passar per l'embut / per l'adreçador

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.

La llei de l'ambut: l'ample «pa» mi i l'estret per als altres

1 font, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 318. Autoedició.

La llei de l'embús: l'ample per a mi, l'estret per a tu

1 font, 2010.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

La llei de l'Embut

1 font, 1919.
Contra la llei de l'Embut, devegades es presenten els que volen fer la llei a cops de puny i a cops de bastó, que no deixa d'ésser una manera com un altra de fer la llei, sempre i quan la justícia la presideixi, perquè sense la presidència de la justícia, no hi ha llei, ni tal aca ni barraca; i encara que ja sabem que no està bé fer-se la justícia per si mateix, sense l'intervenció d'una autoritat reconeguda, gran cosa és poder dir que es fà justícia… (cont.).
Nogués, Xavier; Pujols, Francesc (1919): La Catalunya pintoresca «Fer la llei». José J. de Olañeta, Editor.

La llei de l'embut (l'ample per a mi i l'estret per a tu)

1 font, 2019.
S'usa per a criticar aquells que en una situació determinada actuen amb un criteri desigual, sempre avantatjós per a ells i desfavorable per als altres.
Font: DNV de l'AVL.
Izquierdo, Maria (2019): «https://twitter.com/marieta_1974/status/1185081884843401216». Twitter.

La llei de l'embut és: l'ample per a mi l'estret per als demés

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 182. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

La llei de l'embut, / lo ample per a mi, / lo estret per a tu

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Calaix de sastre. L», p. 91. Edicions Víctor.

La llei de l'embut, ampla per mi i estreta per tu

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 259», p. 445. Columna Edicions.

La llei de l'embut, l'estret per a mi i l'ample per a tu

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El poder instituït. Justícia i lleis», p. 214. Edicions Tres i Quatre.

La llei de l'embut, la part ampla pa mi i l'estreta pa tu

1 font, 2013.
La llei de l'embut, la part ampla pa mi i l'estreta pa tu.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Lo vinarossenc correcte (2013): «https://www.facebook.com/LoVinarossencCorrecte/posts/394924453927370». Facebook.

La llei de l'embut, lo ample per a mi i lo estret per a tu

1 font, 1997.
Se aplica a las persona egoístas, que sólo miran su conveniencia.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «A», p. 21. Comercial Denes, SL.
Se protesta de algún acto en que se beneficia el que lo ejecuta con daño de los demás.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «L», p. 86. Comercial Denes, SL.

La llei de l'embut: / l'ample per a mi / i l'estret per a tu

1 font, 2010.
Garcia Molina, Rafael (2010): Almanac il·lustrat del Bloc Nacionalista Valencià per a l'any 2010 «Febrer 2010». Web.

La llei de l'embut: / l'ample per mi, / l'estret per tu

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Embut 2», p. 295. Edicions Polígrafa.

La llei de l'embut: / l'estret per a tu, l'ample per a mi

1 font, 1969.
Equivalent en francès: La loi de l'entonnoir: / l'étroit pour toi, le large pour moi.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 364. Robert Morel Editeur.

La llei de l'embut: / lo ample per a mi / i lo estret per a tu

1 font, 2000.
Garcia Molina, Rafael (2000): Almanac il·lustrat de Sant Vicent del Raspeig per a l'any 2000 «Febrer 2000». Web.

La llei de l'embut: ample per a mi, estret per a tu

1 font, 2014.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «016 - La llei de l'embut: ample per a mi, estret per a tu», p. 016. Blogger.

La llei de l'embut: l'ample 'pa' mi i l'estret 'pa' tu

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Les lleis i la justícia. Els costums i la moral», p. 139. Editorial l'Esquer.

La llei de l'embut: l'ample per a mi l'estret per a tu

1 font, 1989.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 182. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

La llei de l'embut: l'ample per mi i l'estret per tu

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 35. Garsineu Edicions.

La llei de l'embut: per a tu l'ample i per a mi l'estret

1 font, 2020.
En to queixa.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 128. Universitat Autònoma de Barcelona.

La llei de l'embut: per a tu l'ample i per a mi l'estret (en to de queixa)

1 font, 2018.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 117. Onada Edicions.

La llei de l'embut: qui gemega ja ha rebut

1 font, 2024.
Fam. Dita que remarca l'arbitrarietat de la llei despòtica.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Llei», p. 261. Llibres de l'Index, S.A.

La llei de l'embut. «Lo» ample per a mi i «lo» estret per a tu

1 font, 1989.
Que als refranys, frases fetes, sentències… priva un criteri individualista, força insolidari, d'anar cadascú a la seua i a fotre el que es puga ho reforcen els següents.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XV. Del bé, del mal, la solidaritat…», p. 142. Autoedició.

La llei del embut: l'ample p'a mi i l'estret p'a tu

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 284. Editorial Antinea.

La lley del ambut, l'ample pera mí, l'estret pera tú

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

La lley del embut es: lo ample pa mí, lo estret p'als demés

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Refrans originals de Don Manuel Peris Fuentes. L», p. 384. Editorial Arte y Letras.

La lley del embut, ample per mí y estreta per tú

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «Modismes», p. 47. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

La lley del embut; lo ample per a mí y lo estret per a tú

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 140. Editorial Arte y Letras.

Le llei de l'embut: l'ample per a mi, l'estret per a tu

1 font, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Maig», p. 13. Ajuntament de Cocentaina.

Llei de l'embut, per mi l'ample per tu l'estret

1 font, 2008.
Quan debem aplicar un mateix criteri aquest sol ser desproporcional en funció des nostres interesos.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Llei de l'embut: l'ample per a mi, l'estret per a tu

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Egoista, conveniencier», p. 180. Eixam Edicions.

Passar per la llei de l'embut

1 font, 2014.
Pobre Pepet, t'han ben fotut, t'han fet passar per la llei de l'embut.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 256. Llibres de l'Index, S.A.

Sa llei de s'embut, ample per jo i estret pels altres

1 font, 1993.
Es diu davant les injustícies.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1618 Llei», p. 225. Institut Menorquí d'Estudis.

Sa llei de s'embut, estret per tu, i ample per jo

1 font, 1984.
Sa posició social, estira o afluixa sa llei.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dret», p. 200. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ser com la llei de l'embut

1 font, 1995.
Convergència s'ha queixat que aquesta llei de costes és una llei de l'embut i el PSOE ha contestat que es revisarà.
Vázquez Montalban, Manuel (1995): Avui «Elogis desmesurats. La infidelitat», p. C2. L'Avui / El Punt Avui.